�ݺ�ߣ

Introducció
El coneixement de l’existència d’una llera de riu que anava a
desembocar sota Montjuïc, en un mapa de 1732, publicat per
Josep Pujol Capsada en una publicació anomenada “Noticiari
Pratenc” del 1936, em va induir a investigar-ho.
Ja que tot riu deixa empremtes geològiques. L’estudi de com es
va formar el Delta del Llobregat ha estat el mètode emprat per
trobar indicis de la seva existència.
La informació cartogràfica, geològica i històrica ens permetrà
conèixer les diverses lleres del riu. El riu, principal motor del
creixement, al ocupar aquestes lleres ens ajudarà a determinar
les línies de costa.

COMPOSICIÓ DEL DELTA
Aquest pastís i el seu tall
poden ser representatius
del que volem estudiar.
Els estrats que veiem en el
tall són de diferents
materials.
En el cas estudiat poden ser
rebliments, argila, sorra i
grava.
L’existència de grava denota
una antiga llera d’un riu.

Mapa en planta del Delta

Aquest mapa
permet veure el
pastís des de dalt.
El Delta està situat
entre Montjuïc i el
Garraf.

Situació dels estrats al Delta

Els estudis geològics al Delta del Llobregat s’han trobat amb el
desconeixement del relleu d’aquests 10 m d’altitud , com a
màxim, que els ha impedit delimitar les línies de costa.

Esquema del creixement vertical

ASPECTES A CONSIDERAR
1 - CARTOGRÀFICS
Edició pròpia de corbes de nivell d’un metre, partint de les dades ICC d’escala
1:5000, amb corbes de nivell cada 5 m d’altitud. Dóna punts concrets amb una
precisió de 10 cm. Com que el pendent del Delta és d’un 1 per 1000, amb una altitud
màxima de 10 m, les corbes de nivell de cinc metres no tenen prou detall per a
aquest estudi.
2 - GEOLÒGICS
Columnes estratigràfiques de pous, tipus de sediments aportats pel riu Llobregat i
datacions per C14.
Hem pogut disposar de prop d’un miler de columnes estratigràfiques de la
Comunitat d’Usuaris del Delta del Llobregat (CUADLL).
3 - HISTORIOGRÀFICS
Existència de dades de barques enfonsades, capbreus de finques, masies,
ermites, la carretera de València, plànols antics, etc.

Cartografia
Corbes de nivell de 1 m
Hem partit dels mapes
de l’Institut Cartogràfic
de Catalunya (ICC)
d’escala 1-5000 i
corbes de nivell de 5m.
En disposar de punts
amb una precisió de 10
cm, hem dibuixat
corbes de nivell de 1 m.
Veiem un creixement
molt més ràpid a la part
de llevant del delta que
a la de ponent.

Interpretarem aquest mapa simulant el creixement del mar. Si el mar creixés 5 m, quedaria
inundat fins a la línia de 3. En altres creixements del nivell del mar passaria el mateix.

Columnes estratigràfiques
Alçada

a

b

c

d

e

f

10

Amb la informació extreta dels pous i
sondeigs que s’han efectuat al delta
del Llobregat (un miler, proporcionats
per la Comunitat d’Usuaris d’Aigües
del Delta del Llobregat CUADLL), s’han
pogut dibuixar les columnes
estratigràfiques de cada punt.

9,75
9,5

2

9,25

A
0,

9

5

1,
7

8,75

A

8,5

3

8,25

1,
7

A

A

G

1,
5
A

8
7,75
0,
7,5

7

2,
5

L
7,25
7

1,

+A

A

5

1,
5

G

6,75
6,5

G

2

2
A

6,25
6
5,
5,75

5
2,

5,5

5

4
L

+A

L
+A

L
5,25

+A
0,

Situació per coordenades, altitud i
gruix de cada estrat (rebliments, argila,
sorra, grava, etc.) i situació sobre el
nivell del mar

5

5

5
L

4,75

1

+A

4,5

G

7

A
0,

4,25
4

G
1,

3,75

2

7

3,5

A

+S

L

3,25
3

3

2,75

G

2,5
2,25
2
2,
1,75

1

1,5

+G

1
S
G

1,25
1
0,
0,75

8

0,5

A
0,

0,25

3

Cartografia sense rebliments

Línies de nivell sense rebliments (m altitud).

Detall rada sota Montjuïc
Els punts individuals i
les línies en vermell
representen els valors
de l’estudi, amb els
valors de Julià
Brugués.
Sembla que la rada
era més pronunciada
que la que ens surt
del valors en verd de
pous sense reblerts

Detecció de punts amb grava, que
demostren l’existència de lleres de riu

Punts on hem detectat estrats amb grava i la seva altitud sobre el nivell del mar

Lleres del riu Llobregat
Hem detectat les següents lleres, que hem denominat de la següent
manera:
1 - Montjuïc, perquè anava a desembocar prop de la muntanya de
Montjuïc.
2 - Remolar, que va créixer fins que la seva aigua va arribar a l’actual
estany del Remolar.
3 - Llobregadell, que va passar per sota l’ermita de Bellvitge. Codina el
va reconèixer amb aquest nom.
4 - L’Illa, que anava a desembocar en direcció a l’antic estany de l’Illa.
5 - Actual, per coincidir amb el que tots hem conegut.

Models de créixement del Delta
Analitzant les línies de nivell i la situación de les lleres
del riu observem que el Delta ha crescut seguint dos
models diferents:
- El produït a la zona oriental, per l’acció a les
desembocadures del riu.
- El produït a la zona occidental, pel carretatge de la
sorra a les platges

Zona oriental.
Distribució de les lleres del riu

El transport dels materials pel corrent, permet l'aparició de la barra sorrenca al Sud del
riu; l'estuari, que queda situat darrera de la barra, acaba per omplir-se amb els materials
que li subministra el riu durant les seves crescudes periòdiques, que es produeixen en
períodes d'intensa erosió, coincidint amb precipitacions torrencials.
Al costat Nord la costa avança progressivament gràcies a la creació d'un sector
d'aigües tranquil·les just abans de la barra del marge Sud, per la qual cosa els materials
van sedimentant-se lentament.
A la zona on desemboca un riu, a causa de la falta de drenatge, es formen maresmes.
Amb monticles sorrencs gens mòbils i suficientment elevats com per quedar fora de les
inundacions de les llevantades.

Zona occidental. Distribució de la
sorra que forma les platges.

Les ones i els corrents marins, en molts casos íntimament relacionats, són
els responsables del transport de la sorra i la seva acumulació en aquells punts
on es formarà una platja.
Una vegada que la sorra queda fora de l’acció directa del mar, entra en joc
un altre element dinàmic, el vent, capaç de mobilitzar la sorra seca per acabar
de modelar la morfologia de la platja. Els vents forts predominants venen del
SW (245º)

Datació Carboni 14
Punts dels quals tenim datacions de l’any 800,
que ens situen al punt FOC a l’altura actual sobre
el nivell del mar a 6 m i al punt Depuradora a una
profunditat de uns 15-27 m.
A partir de la línia de nivell de 6 m hem pogut
datar les línies de costa, al llarg del temps, partint
de les altres línies de nivell, i de dades geològiques
i històriques

Punt FOC a 2 km del punt d’inici del Delta.
Datat any 800
Línia
800
530

Situació Profunditat
6,5 -2 km 15 -0,2 m
6,5-2 km 27- 0,9 m

Datació de les línies de Costa
Les diferències de longitud entre dues línies de nivell
ens demostra una variació de l’avançament de la costa a
causa d’una menor o major acumulació de sediments
sobre el fons del mar, principalment pels canvis de llera
del riu.
Partint de la línea de nivell de 6 m, datada per C14,
com de l’any 800 i per tant línea de costa, mesurarem la
distancia entre aquesta línea i la línea de costa de l’any
en que es va estabilitzar, en cada zona i repartirem les
datacions segons les diferències de longitud..

Datació zona central
Un dels punts del que tenim datació histórica és la del far
aixecat sobre les restes de la última torre de defensa del Cap del
Riu, del 1713.
Cap al 1640, esclata l’aixecament de Catalunya contra la Corona,
conegut com la Guerra del Segadors. El marqués de Mortara, en
arribar al camp de Barcelona, l’any 1651, va fer destruir la Torre
de defensa del Riu, “siendo demolida hasta los cimientos”.
Durant la guerra de Successió (1705) va tornar a ser derruïda i,
el 1713, se’n va construir la darrera amb baluards.

Datació zona occidental

A la part occidental del Delta la costa es va estabilitzar durant el segle XVIII. Tenim el
següent mapa on es veu el cordó litoral que ja arriben a l’estany de La Murtra.

Zona oriental

Detall del mapa del 1853 de Barcelona: Vista pressa des d’un
globus del damunt de les estacions de Mataró i del Nord. La costa
encara no estava estabilitzada. La situarem el 1900.

Datació de les línies de nivell

Segle V
Llera del riu Montjuïc

Delta occidental segle I a V
S’han trobat restes de vaixells
enfonsats, en la zona d’ancoratge
coneguda com Les Sorres.
Transportaven ferro, vi, blat, etc.

Segle VIII.Línia de costa i llera Remolar

Línia de costa i llera Llobregadell,
segle IX

Línia de costa i llera Remolar, segle X

A la part oriental del Delta la costa formava una rada sota Montjuïc. La partida existent entre
Montjuïc i Provençana era anomenada “Circulum” en els documents dels segles X al XII.
L’increment del conreu en aquesta zona va provocar la construcció de una torre de defensa
prop de Montjuïc, l’any 984, als Banyols, per a la protecció de les masies.

Ermita de Bellvitge
L’ermita de Bellvitge es trobava, el segle XI, 3 o 4 metres
per sota del nivell actual, segons les dades d’unes excavacions
efectuades entre 1979 i 1981. L’ermita es troba en la línia de
nivell actual de 5 m, cosa que vol dir que en el segle XI es
trobava a una altitud de 1 a 2 m.”.

Antonio Valcárcel, al llibre Ermita de Bellvitge, escriu “La
Mare de Deu de Bellvitge havia estat invocada fervorosament
per mariners ... No té res d’estrany... si tenim en compte que
la mar segles abans batia molt més a prop de la nostra
ermita”.

Línia de costa i llera l’Illa, segle XI

Castell de Port
La primera menció de l’existència del castell de Port és de l’any
1020, identificat com el castell de Geribert.
El juliol de 1058, el terme del castell limita a orient amb el Coll
dels Enforcats, a migjorn amb el mar, a occident amb el riu
Llobregat, i al nord amb el camí que va dels Enforcats a Santa
Eulàlia de Provençana.

Des de l’any 977, existia una via que anava des del Coll dels
Enforcats (Plaça Espanya actual), passant per Cornellà fins a
Sant Boi, passant el Llobregat a gual,
Les Arenes es va construir el 1899 damunt d'un monticle, al que
anomenaven El Coll dels Enforcats . Era on ajusticiaven els reus
segles enrere. I hi devien tenir feina, perquè hi havia disposades ni
més ni menys que cinc forques. El lloc estava fora de les muralles
de la ciutat, i d’aquí ve l’expressió, quan es vol referir a un indret
llunyà: “Està a la quinta forca”.

Línia de costa i lleres Remolar i l’Illa,
segle XIII

Barca de Passatge. 1327

Al formar-se l’Illa de Banyols els pratencs quedaven aïllats i van necesitar
una barca per poder trasladar el ramats i proveïr de carn a la Ciutat.

Línia de costa i lleres Remolar i l’Illa,
segle XIV

Capbreus Gavà. J. Campmany
Segles XIV-XV

Vaixell segle XIV-XV
Vaixell medieval trobat a la zona
nord del Canal de Rem Olímpic
de Castelldefels, una mica més
amunt d’on es creua amb l’antic
curs de la Corredora Mestra o
Principal, i que és un vaixell de
finals del s. XIV o principis del XV.

Línia de costa i lleres l’Illa i Actual, segle XV

Les carreteres ramaderes d’aquesta part del pla com la Carrera Bovatera, citada en multitud
de documents des del segle XIV o més modernament, de més longitud, denominada Carretera
de València, van veure desfilar a través dels segles incomptables ramats de bestiar.

Desembocadura del riu, abans de 1566

El riu a la desembocadura formava meandres canviant de llera amb
freqüència, en aquest mapes encara no figura la torre del Cap del Riu

Línia de costa, 1563

Retall d’una pintura, de l’any 1563, on es veu part del Delta i de
una torre de Senyals a Montjuïc i una altre a la desembocadura del
Riu. La Torre de defensa del Cap del Riu es va construir el 1666.

Línia de costa i llera Actual, segle XVI

Línia de costa i llera Actual, segle
XVIII

Línia de costa i llera Actual, segle XIX

Mapa Institut Geològic de Catalunya
Inclou aquest estudi

�ݺ�ߣ

"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol

More Related Content

"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol