際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

La imatge

Download as PPT, PDF
S
sandroalfaro

QU ENTENEM PER IMATGES? LES IMATGES TECNOLGIQUES LES IMATGES EN LA SOCIETAT ACTUAL IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI MANIPULACI DIMATGES

1 of 33
Download to read offline
LA IMATGE LLUM IMITA RECREA INTERPRETA INVENTA EMOCIONA IMATGES MENTALS
La imatge
Transmissora de significats Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui realitzada amb intenci坦 comunicativa o sigui casual, funciona com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser ciutad del m坦n 辿s necessari ser un bon lector, descodificador, desxifrador... de missatges visuals.
1945 Edith Shain, la enfermera. IMATGES QUE HAN FET HISTRIA
1971 LA NENA DEL VIETNAM
1985 L'AGONIA D'OMAYA
1994 MORT AL SUDAN Kevin Carter
2001 THE FALLING MAN 12 fotografies preses per Richard Drew
IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante 辿l salta a la vista: La raz坦n nos convence; la emoci坦n nos impulsa. La raz坦n analiza; la emoci坦n hace militantes. La raz坦n nos distancia; la emoci坦n nos implica personalmente. Cuando le鱈 en un peri坦dico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provoc坦 en Gran Breta単a, antes que aqu鱈, no me afect坦 lo m叩s m鱈nimo. La cr坦nica explicaba con detalle la situaci坦n de las peque単as abandonadas por culpa de su g辿nero, pero no me conmovi坦. Tras haber visto las im叩genes siento una profunda pena por esas ni単as, aborrezco a los que las ataron y odio el sistema que presion坦 a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron m叩s all叩 y decidieron adoptarlas. Xavier Obach. El tratamiento de la informaci坦n y otras f叩bulas.
LA IMATGE SINTETITZA FA IMAGINABLE FA CREBLE CRIDA L'ATENCI SOBRE LA REALITAT ATENCI! LES IMATGES MAI SN OBJECTIVES.
LA IMATGE NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS T LIMITACIONS COMUNICATIVES S PERILLOSAMENT CMODA MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL TEXT
Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
1785 The Times
1880 Apareixen les primeres fotografies en premsa a Alemanya. William Randolph HearstJoseph Pulitzer rivalNew York Sun VS
1881 La Vanguardia
1972 El peri坦dico de Catalunya
LA IMATGE POT SER... UNA FOTOGRAFIA UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACI UN FOTOMUNTATGE UN DIBUIX UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT I DIFERENCIEM ENTRE: FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOPERIODISME F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用 DOCUMENTALISME O FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUDES O COMPRADES, PLANIFICADES I PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS. NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITRIA O ALTRES IMATGES AMB FINALITATS PERSUASIVES. ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用FOTOPERIODISME
FOTOGRAFIA DIRECTA (PURISME) Alfred Stieglitz LEWIS HINE
FOTOGRAFIA MANIPULADA (PICTORALISME) Joan Vilatob Robert Demachy
F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用
FOTOPERIODISME es vincula a valors d'informaci坦, actualitat i not鱈cia Fets rellevants perspectiva social, pol鱈tica, econ坦mica. Tradici坦 hist坦rica(Documentalisme) Immediatesa informativa Elemnt principal del reportatge period鱈stic El fotoperiodisme est molt influ誰t pels estils i per les maneres de fer de l'altre gran camp de la fotografia de realitat: el documentalisme.
DOCUMENTALISME El documentalisme comparteix amb el fotoperiodisme el comprom鱈s amb la realitat Enfetitza fen嘆mens estructurals que a la conjuntura d'all嘆 que 辿s noticia el mant辿 obert -sense renunciar a la publicaci坦 en prensa Circuits de distribuci坦 m辿s variats i minoritaris: galeries, museus o els llibres d'autor WalkerEvans ManuBravo
EL PODER ECONMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACI EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA VERACITAT DE LES IMATGES LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS (PUBLICITRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSI LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT MANIPULACI INFORMATIVA A TRAVS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA
Definim manipular: Obrar sobre alg炭 o alguna cosa amb intencions fraudulentes Discurs etic de la imatge. Manipular=sentit pejuratiu Obrar en benefici propi
FOTOMUNTATGES HISTRICS
La imatge
EL RETOC INTERVENCI EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS EL REENQUADRAMENT TALL O DELIMITACI DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP) EL FOTOMUNTATGE SOBREIMPRESSI, COLLAGE... LA MANIPULACI
La imatge
La imatge
La imatge
La imatge

More Related Content

La imatge

  • 3. Transmissora de significats Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui realitzada amb intenci坦 comunicativa o sigui casual, funciona com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser ciutad del m坦n 辿s necessari ser un bon lector, descodificador, desxifrador... de missatges visuals.
  • 4. 1945 Edith Shain, la enfermera. IMATGES QUE HAN FET HISTRIA
  • 5. 1971 LA NENA DEL VIETNAM
  • 7. 1994 MORT AL SUDAN Kevin Carter
  • 8. 2001 THE FALLING MAN 12 fotografies preses per Richard Drew
  • 9. IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante 辿l salta a la vista: La raz坦n nos convence; la emoci坦n nos impulsa. La raz坦n analiza; la emoci坦n hace militantes. La raz坦n nos distancia; la emoci坦n nos implica personalmente. Cuando le鱈 en un peri坦dico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provoc坦 en Gran Breta単a, antes que aqu鱈, no me afect坦 lo m叩s m鱈nimo. La cr坦nica explicaba con detalle la situaci坦n de las peque単as abandonadas por culpa de su g辿nero, pero no me conmovi坦. Tras haber visto las im叩genes siento una profunda pena por esas ni単as, aborrezco a los que las ataron y odio el sistema que presion坦 a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron m叩s all叩 y decidieron adoptarlas. Xavier Obach. El tratamiento de la informaci坦n y otras f叩bulas.
  • 10. LA IMATGE SINTETITZA FA IMAGINABLE FA CREBLE CRIDA L'ATENCI SOBRE LA REALITAT ATENCI! LES IMATGES MAI SN OBJECTIVES.
  • 11. LA IMATGE NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS T LIMITACIONS COMUNICATIVES S PERILLOSAMENT CMODA MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL TEXT
  • 12. Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
  • 13. Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
  • 14. 1785 The Times
  • 15. 1880 Apareixen les primeres fotografies en premsa a Alemanya. William Randolph HearstJoseph Pulitzer rivalNew York Sun VS
  • 16. 1881 La Vanguardia
  • 17. 1972 El peri坦dico de Catalunya
  • 18. LA IMATGE POT SER... UNA FOTOGRAFIA UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACI UN FOTOMUNTATGE UN DIBUIX UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT I DIFERENCIEM ENTRE: FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOPERIODISME F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用 DOCUMENTALISME O FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
  • 19. FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUDES O COMPRADES, PLANIFICADES I PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS. NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITRIA O ALTRES IMATGES AMB FINALITATS PERSUASIVES. ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用FOTOPERIODISME
  • 23. FOTOPERIODISME es vincula a valors d'informaci坦, actualitat i not鱈cia Fets rellevants perspectiva social, pol鱈tica, econ坦mica. Tradici坦 hist坦rica(Documentalisme) Immediatesa informativa Elemnt principal del reportatge period鱈stic El fotoperiodisme est molt influ誰t pels estils i per les maneres de fer de l'altre gran camp de la fotografia de realitat: el documentalisme.
  • 24. DOCUMENTALISME El documentalisme comparteix amb el fotoperiodisme el comprom鱈s amb la realitat Enfetitza fen嘆mens estructurals que a la conjuntura d'all嘆 que 辿s noticia el mant辿 obert -sense renunciar a la publicaci坦 en prensa Circuits de distribuci坦 m辿s variats i minoritaris: galeries, museus o els llibres d'autor WalkerEvans ManuBravo
  • 25. EL PODER ECONMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACI EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA VERACITAT DE LES IMATGES LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS (PUBLICITRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSI LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT MANIPULACI INFORMATIVA A TRAVS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA
  • 26. Definim manipular: Obrar sobre alg炭 o alguna cosa amb intencions fraudulentes Discurs etic de la imatge. Manipular=sentit pejuratiu Obrar en benefici propi
  • 29. EL RETOC INTERVENCI EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS EL REENQUADRAMENT TALL O DELIMITACI DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP) EL FOTOMUNTATGE SOBREIMPRESSI, COLLAGE... LA MANIPULACI