Intervenció de Xavier Fargas en el XXIX Col·loqui de Tardor: El català d’avui: reptes, estratègies, expectatives, que va tenir lloc el dia 4 de novembre de 2023 a Banyoles.
1 of 12
Download to read offline
More Related Content
La incorporació i formació de neologismes terminològics en el català. Xavier Fargas
2. “Tota la nit he filat:
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les gojes.
Mon fil era d’or,
d’argent la filosa,
los boscos vehins
m’han pres per l’aurora.”
Verdaguer
xauarma
covid
tapacul de Tatamá
escac è
xarxa neuronal
artificial
4. Recursos més utilitzats en
llengua general:
sufixació
prefixació
composició culta
manlleus de l’anglès
manlleus del castellà
manlleus d’altres llengües
composició
resignificació
sintagmació
Recursos més utilitzats en
terminologia:
sintagmació
calcs
manlleus de l’anglès
sufixació
prefixació
composició culta
manlleus del castellà
manlleus d’altres llengües
resignificació
5. “Un manlleu, igual que una
creació, sempre constitueix un
enriquiment i una renovació de
les possibilitats d’expressió.
Mentre hi hagi llengües,
continuaran bescanviant-se
paraules entre elles sense por de
perdre l’ànima, perquè una
llengua que viu és una llengua que
dona i que rep.”
(Henriette WALTER)
6. Consorci creat i sostingut per:
Generalitat de Catalunya
Institut d’Estudis
Catalans
Consorci per a la
Normalització Lingüística
10. “En mots manllevats de les llengües que tenen h aspirada (com l’anglès, l’alemany o l’àrab),
especialment els no adaptats fonèticament al català, i en llurs derivats [...] la h sol conservar la
pronúncia [h] de la llengua originària: hall, hippy, hobby; Hamlet, Hegel; hawaià, hegelià.
Notem que en la major part dels estrangerismes adaptats, com ara haixix, handbol, harakiri,
hoquei, hutu, marihuana, Copenhaguen, la grafia h respon a una pronúncia aspirada de la llengua
originària que en català no se sol conservar i, per tant, la h té només un valor etimològic. En
altres manlleus, però, si no estan prou aclimatats al sistema fonètic català, la grafia h serveix
per a representar el so [h], que és la pronúncia més habitual en casos com ara dírham, gihad,
haima, hàmster, hàndicap, hòlding, maharajà, sahrauí, suahili, Hussein, Hèlsinki, Hollywood.
Convé tenir present que davant els mots que s’escriuen amb h inicial aspirada no s’apostrofen
ni l’article ni la preposició de (§ 4.1.2e): ganes de halar, la haima, el haussa, la Universitat de
Hèlsinki. En canvi: un jugador d’handbol, un uniforme d’hússar, es va fer l’harakiri.”
Ortografia catalana, 2017
Un hàndicap
per a la llengua