ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70

•Download as PPT, PDF•
•
A
Amparo

Narrativa de postguerra, autors, obres

1 of 17
Downloaded 89 times
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
Els canvis polítics que començaren el 1939 per mitjà de Franco tenien com a objectius bàsics: Prohibició de l’ús públic i oficial del català i el seu ensenyament Abolició de: •La Generalitat •L’Estatut •Els partits polítics Prohibició dels organismes culturals i literaris La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenòmen minoritari i sense viabilitat
Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’exiliar Gent de totes les generacions i totes les tendències Mercè Rodoreda Pompeu Fabra Pere Calders Carles Riba
Mercè Rodoreda i Gurguí es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent; La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. (La Plaça del Diamant)
Pompeu Fabra i Poch fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.Va ser conseller d la Generalitat a l’exili i va escriure entre altres “Gramàtica Catalana” i “Diccionari general de la llengua catalana”. Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor idibuixant català. És un dels escriptors catalansdel segle XX més populars. Destaca sobretotcom a contista. "La narrativa de Calders arrenca d'unamotivació "transcendent": d'una arrel d'ironia,més afable que càustica, però obedient areserves morals ben concretes. Dir-ne "humor"no seria una etiqueta bastant." (Gaeli i l'homeDéu)
Alguns van morir a l’exili, però amb el temps la majoria van tornar al país. En l’exili els catalans es van organitzar ben aviat i es van incorporar a revistes ja existents o bé en van crear de noves com: Quaderns de l’exili (1943-1947) Fou una revista mensual en català publicada a ciutat de Mèxic de 1943 a 1947. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era la política. Pont blau (1952-1963). Fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual. Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació.
PRIMER AL EXILI Però molt aviat el novel.listes exiliats van preferir editar les seues obres a Catalunya, com Vicenç Riera Llorca, Xavier Benguerel… A causa de censura que hi havia a l’interior Després del 1939 la novel.la catalana reapareix lentament: Un pas ben important es va donar el 1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel.la. Xavier Benguerel
A pesar de la continuïtat de la censura Es crearen col.leccions “El club dels novel.listes” Per l’altra banda Es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Cal destacar Salvador Espriu. I apareix la primera generació de novel.listes que no havien començat la seua carrera abans de la guerra. Cal destacar Joan Perucho. Salvador Espriu Joan Perucho
Les cirumnstancies polítiques de la postguerra expliquen van donar lloc a l’aparició de noves tendències Tendència a la Simbologia i Mites. Jordi Sarsanedas Tendència a la Psicología. Llorenç Villalonga Tendència al Realisme. Josep Maria Espinàs
Jordi Sarsanedas “Mites”, n’és una bona mostra. A través dels quinze contes d’aquest recull, escrits en prosa que combina realisme i surrealisme, l’autor aprofundeis en dues cares de la realitat-la del somni i la quotidiana- arribant a una al.legoria. Jordi Sarsanedas i Vives és un escriptor i poeta espanyol nascut a Barcelona. Llicenciat en Lletres. Amb el conjunt narratiu Mites, de 1954, va obtenir el seu primer èxit destacat i el reconeixement com un dels primers contistes revelació de la postguerra, obtenint el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.
Mercè Rododera “La plaça del diamant” Llorenç Villalonga Van enriquir la tècnica de l’anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món personal.
Manuel Pedrolo Josep Maria Espinàs La novel·la psicològica, de tota manera, va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.
la producció literària durant la postguerra es va decantar generalment pels versos. Açò es va corregir gràcies a l’editorial Sicània que va fer posible l’aparició novel·les entre elles “La dóna forta” Maria Beneyto “L’ambició d’aleix” Enric Valor Amés aparegueren els volums de “Rondalles Valencianes”
L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis. En el panorama cultural… La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives, a causa de l’obertura internacional que va experimentar cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura. El panorama editorial... Es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la creació d’Edicions 62 Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, cosa que va permetre l’accés del públic a les noves formes de la narrativa europea Recuperació de l’hegemonia del públic lector
Al final de la dècada dels seixanta i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. Els capdavanters d’aquest grup van ser Terenci Moix Baltasar Porcell
El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les. A la década dels setanta, es van incorporar també a la narrativa escriptors que pertanyien a promocions literàries anteriors Joan F. Mira Carmelina Sánchez-Cutillas Enric Valor Va publicar la trilogia de Cassana, ambiciosa crònica novel·lesca de les comarques valencianes del sud.
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70

More Related Content

La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70

  • 2. Els canvis polítics que començaren el 1939 per mitjà de Franco tenien com a objectius bàsics: Prohibició de l’ús públic i oficial del català i el seu ensenyament Abolició de: •La Generalitat •L’Estatut •Els partits polítics Prohibició dels organismes culturals i literaris La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenòmen minoritari i sense viabilitat
  • 3. Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’exiliar Gent de totes les generacions i totes les tendències Mercè Rodoreda Pompeu Fabra Pere Calders Carles Riba
  • 4. Mercè Rodoreda i Gurguí es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent; La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. (La Plaça del Diamant)
  • 5. Pompeu Fabra i Poch fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.Va ser conseller d la Generalitat a l’exili i va escriure entre altres “Gramàtica Catalana” i “Diccionari general de la llengua catalana”. Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor idibuixant català. És un dels escriptors catalansdel segle XX més populars. Destaca sobretotcom a contista. "La narrativa de Calders arrenca d'unamotivació "transcendent": d'una arrel d'ironia,més afable que càustica, però obedient areserves morals ben concretes. Dir-ne "humor"no seria una etiqueta bastant." (Gaeli i l'homeDéu)
  • 6. Alguns van morir a l’exili, però amb el temps la majoria van tornar al país. En l’exili els catalans es van organitzar ben aviat i es van incorporar a revistes ja existents o bé en van crear de noves com: Quaderns de l’exili (1943-1947) Fou una revista mensual en català publicada a ciutat de Mèxic de 1943 a 1947. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era la política. Pont blau (1952-1963). Fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual. Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació.
  • 7. PRIMER AL EXILI Però molt aviat el novel.listes exiliats van preferir editar les seues obres a Catalunya, com Vicenç Riera Llorca, Xavier Benguerel… A causa de censura que hi havia a l’interior Després del 1939 la novel.la catalana reapareix lentament: Un pas ben important es va donar el 1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel.la. Xavier Benguerel
  • 8. A pesar de la continuïtat de la censura Es crearen col.leccions “El club dels novel.listes” Per l’altra banda Es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Cal destacar Salvador Espriu. I apareix la primera generació de novel.listes que no havien començat la seua carrera abans de la guerra. Cal destacar Joan Perucho. Salvador Espriu Joan Perucho
  • 9. Les cirumnstancies polítiques de la postguerra expliquen van donar lloc a l’aparició de noves tendències Tendència a la Simbologia i Mites. Jordi Sarsanedas Tendència a la Psicología. Llorenç Villalonga Tendència al Realisme. Josep Maria Espinàs
  • 10. Jordi Sarsanedas “Mites”, n’és una bona mostra. A través dels quinze contes d’aquest recull, escrits en prosa que combina realisme i surrealisme, l’autor aprofundeis en dues cares de la realitat-la del somni i la quotidiana- arribant a una al.legoria. Jordi Sarsanedas i Vives és un escriptor i poeta espanyol nascut a Barcelona. Llicenciat en Lletres. Amb el conjunt narratiu Mites, de 1954, va obtenir el seu primer èxit destacat i el reconeixement com un dels primers contistes revelació de la postguerra, obtenint el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.
  • 11. Mercè Rododera “La plaça del diamant” Llorenç Villalonga Van enriquir la tècnica de l’anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món personal.
  • 12. Manuel Pedrolo Josep Maria Espinàs La novel·la psicològica, de tota manera, va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.
  • 13. la producció literària durant la postguerra es va decantar generalment pels versos. Açò es va corregir gràcies a l’editorial Sicània que va fer posible l’aparició novel·les entre elles “La dóna forta” Maria Beneyto “L’ambició d’aleix” Enric Valor Amés aparegueren els volums de “Rondalles Valencianes”
  • 14. L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis. En el panorama cultural… La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives, a causa de l’obertura internacional que va experimentar cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura. El panorama editorial... Es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la creació d’Edicions 62 Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, cosa que va permetre l’accés del públic a les noves formes de la narrativa europea Recuperació de l’hegemonia del públic lector
  • 15. Al final de la dècada dels seixanta i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. Els capdavanters d’aquest grup van ser Terenci Moix Baltasar Porcell
  • 16. El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les. A la década dels setanta, es van incorporar també a la narrativa escriptors que pertanyien a promocions literàries anteriors Joan F. Mira Carmelina Sánchez-Cutillas Enric Valor Va publicar la trilogia de Cassana, ambiciosa crònica novel·lesca de les comarques valencianes del sud.