2. QU S LA LLUM?
La llum 辿s una forma denergia.
La llum ens il揃lumina a nosaltres i als cossos del
nostre entorn.
La llum ens permet con竪ixer la forma i la mida
dels objectes que ens envolten, els colors i la
distncia a la qu竪 es troben.
3. Tipus dobjectes respecte a la llum
Els objectes que produeixen llum sanomenen
objectes lluminosos o fonts lluminoses( que
poden ser naturals o artificials)
Els objectes que necessiten llum per veures,
sanomenen objectes il揃luminats.
Tamb辿 hi ha objectes que emmagatzemen la
llum i emeten llum quan ja no estan il揃luminats.
S坦n els fosforescents.
5. La llum i els cossos
Els cossos que no emeten llum es poden comportar de
maneres diferents respecte a la llum:
Cossos transparents: deixen passar gaireb辿 tota la
llum, i els cossos del darrere es veuen clarament.
Cossos opacs: no deixen passar gens la llum i no es
veuen els objectes del darrere.
Cossos transl炭cids: nom辿s deixen passar una part de
la llum i els cossos del darrere es veuen una mica, per嘆
com borrosos.
7. Propagaci坦 de la llum
La llum viatja en l鱈nia recta i
en totes direccions.
El trajecte que recorre
sanomena raig de llum.
T辿 una velocitat de 300.000
quil嘆metres per segon.
Quan xoca amb un cos opac
produeix ombres.
8. VELOCITAT DE LA LLUM
Si aquest tren viatja a 300 km/h ,quants dies
trigar a rec坦rrer la distncia que fa la llum
en 1 segon?
42 dies
9. 300.000 km : 300 km/ h = 1.000 h
1.000 h : 24 h/dia = 41666666
= 42 dies
10. LA REFLEXI DE LA LLUM
s el canvi de direcci坦 que
experimenta la llum quan
xoca amb un cos opac.
Grcies a aquest fenomen
els cossos que no s坦n
lluminosos sil揃luminen i els
podem veure, ja que la llum
rebota i ens envia la imatge
del cos.
Reflexi坦 especular
11. Reflexi坦: tipus de cossos
Els cossos que reflecteixen tots els raigs de llum en una
mateixa direcci坦 s坦n els que tenen la superf鱈cie
totalment polida.
En s坦n exemples els miralls, i fan una reflexi坦
especular.
Altres cossos tenen la superf鱈cie rugosa i quan els
raigs de llum hi reboten ho fan en moltes direccions.
En s坦n exemples la fusta i una paret i fan una reflexi坦
difusa.
14. REFRACCI DE LA LLUM
Quan la llum passa dun
medi a un altre ( per
exemple de laire a laigua )
el raig de llum experimenta
un canvi de direcci坦.
Uns instruments que es
basen en la refracci坦 de la
llum s坦n les lents : s坦n
cossos transparents, que
desvien la traject嘆ria dels
raigs lluminosos.
17. EL SO
El so 辿s una forma denergia que emeten els
cossos quan vibren.
Per qu竪 sabem que 辿s un tipus energia?
Per qu竪 produeix canvis: per exemple, el so
duna explosi坦 pot trencar els vidres que es
troben a prop.
Per qu竪 辿s un tipus denergia mecnica?
Perqu竪 la vibraci坦 辿s un moviment.
18. LA PROPAGACI DEL SO
Les vibracions del so es propaguen en forma
dones sonores.
Les ones sonores es propaguen en totes
direccions.
Perden for巽a quan sallunyen de la font de so
don provenen.
Necessiten un medi per despla巽ar-se. El so
no es pot propagar en el buit.
19. LA VELOCITAT DEL SO
La velocitat de propagaci坦 del so dep竪n del
medi pel qual viatgin les ones.
En laire 辿s de 340 m/s (metres per segon).
En laigua del mar 辿s de 1.531m/s.
En lalumini 辿s de 6.420 m/s.
20. LA REFLEXI DEL SO
Quan les ones sonores que emet un cos xoquen
contra un obstacle reboten i es reflecteixen
cap al seu lloc dorigen ( tornen).
Aquest fenomen rep el nom deco.
La distncia m鱈nima per tal que es produeixi
aquest so s坦n 17 metres.
21. REFLEXI DEL SO: LECO
Els rat-penats s坦n cecs i poden ca巽ar les seves
preses grcies a aquest fenomen. Com et sembla
que ho fan?
22. REFLEXI DEL SO: LECO
Els dofins aprofiten leco dels sons que emeten per
localitzar objectes en laigua.
23. REFLEXI DEL SO: LECO
Els vaixells aprofiten leco per mesurar la profunditat i
detectar obstacles amb un aparell anomenat SONAR.
24. CARACTERSTIQUES DEL SO
INTENSITAT: els sons poden ser forts ( com el
dun tambor) o febles (com el de la brisa).
TO: els sons poden ser greus (com el de la
sirena dun vaixell) o aguts (com el dun xiulet)
TIMBRE: 辿s la caracter鱈stica que ens permet
distingir dos sons amb la mateixa intensitat i el
mateix to.
