DOWNLOADS: https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de l'obra La Madeleine de P. Alexandre VIGNON seguint l'esquema d'anlisi proposat per l'anlisi d'una obra arquitect嘆nica PAU 2019.
Nota: Part dels continguts d'aquesta presentaci坦 estan en forma d'animaci坦. Per visualitzar-los correctament es recomana descarregar-se la presentaci坦 en el seu format original de PowerPoint.
NOVA VERSI ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de dun dels edificis m辿s emblemtics de lanomenada escola de Chicago: Els magatzems Crson, Pirie, Scott de larquitecte nord-americ Louis Sullivan seguint les pautes de lesquema proposat per lanlisi duna obra arquitect嘆nica PAU 2017.
Nota: Per poder visualitzar les animacions i activar els links amb pgines web i videos que pewrmeten ampliar la informaci坦 cal descarregar la presentaci坦.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de l'escultura "El Profeta" de l'escultor Pablo Gargallo, seguint les pautes del gui坦 per l'analisi i comentari d'una obra escult嘆rica PAU 2016.
La presentaci坦 inclou "links" actualitzats amb pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
NOTA: Es recomanable descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
NOVA VERSI ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
La Iglesia de la Magdalena en Par鱈s fue construida entre 1806-1843 en estilo neocl叩sico inspirado en templos griegos y romanos. Dise単ada por Pierre Vignon, la iglesia fue concebida originalmente como un monumento a la Gran Armada de Napole坦n pero eventualmente se convirti坦 en una iglesia cat坦lica. La iglesia se encuentra en una plaza del mismo nombre cerca de la Plaza de la Concordia y est叩 rodeada por 52 columnas corintias de m叩rmol.
DOWNLOADS: https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de l'obra La Madeleine de P. Alexandre VIGNON seguint l'esquema d'anlisi proposat per l'anlisi d'una obra arquitect嘆nica PAU 2019.
Nota: Part dels continguts d'aquesta presentaci坦 estan en forma d'animaci坦. Per visualitzar-los correctament es recomana descarregar-se la presentaci坦 en el seu format original de PowerPoint.
NOVA VERSI ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de dun dels edificis m辿s emblemtics de lanomenada escola de Chicago: Els magatzems Crson, Pirie, Scott de larquitecte nord-americ Louis Sullivan seguint les pautes de lesquema proposat per lanlisi duna obra arquitect嘆nica PAU 2017.
Nota: Per poder visualitzar les animacions i activar els links amb pgines web i videos que pewrmeten ampliar la informaci坦 cal descarregar la presentaci坦.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de l'escultura "El Profeta" de l'escultor Pablo Gargallo, seguint les pautes del gui坦 per l'analisi i comentari d'una obra escult嘆rica PAU 2016.
La presentaci坦 inclou "links" actualitzats amb pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
NOTA: Es recomanable descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
NOVA VERSI ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
La Iglesia de la Magdalena en Par鱈s fue construida entre 1806-1843 en estilo neocl叩sico inspirado en templos griegos y romanos. Dise単ada por Pierre Vignon, la iglesia fue concebida originalmente como un monumento a la Gran Armada de Napole坦n pero eventualmente se convirti坦 en una iglesia cat坦lica. La iglesia se encuentra en una plaza del mismo nombre cerca de la Plaza de la Concordia y est叩 rodeada por 52 columnas corintias de m叩rmol.
Pablo Picasso fue el artista m叩s importante del siglo XX. Revolucion坦 el arte con el cubismo y se le considera el creador de esta corriente art鱈stica junto a Georges Braque. Pas坦 por diferentes etapas art鱈sticas como el per鱈odo azul, rosa y cubista, as鱈 como el clasicismo y el surrealismo. Algunas de sus obras m叩s conocidas son Las se単oritas de Avignon, Guernica y Las meninas. Fue un genio innovador que transform坦 el arte moderno.
El documento describe las caracter鱈sticas de la pintura barroca, incluyendo su naturalismo, teatralidad, uso de la luz y el claroscuro, y preferencia por formas abiertas y composiciones din叩micas. Tambi辿n cubre los temas comunes como religiosos, de g辿nero y retratos, as鱈 como los principales pintores barrocos como Caravaggio, los Carracci y Rubens, conocido por su colorido y sensualidad.
El Renaixment obri una nova 竪poca en la Hist嘆ria i l'Art. s fru誰t d'una nova mentalitat burgesa, que anticipa la modernitat. El present tema elaborat per Pau Tobar est basat en el model de proves PAU i temari vigent al Pa鱈s Valenci. Incideix en els autors recomanats per la coordinaci坦 valenciana de les Proves d'Acc辿s a la Universitat.
This document outlines a proposed student project for an exhibition on an artistic avant-garde. Students will be placed into groups to research and create a dossier on one avant-garde movement, including its historical context, characteristics, and important artists and works. They will then design a poster and leaflet in multiple languages to propose works for the exhibition. Rubrics are provided to evaluate the written dossier, final poster and leaflet project, and student presentations.
2. Fitxa t竪cnica
T鱈tol: La Madeleine.
Autors: Pierre Vignon (1763-1828).
Continuada per J. Huv辿 lany 1829.
Cronologia: 1806-1842.
Estil:
neoclssic,
per鱈ode
napole嘆nic, estil imperial.
Tipologia: esgl辿sia.
Materials: pedra amb aparell
is嘆dom.
Localitzaci坦:
pla巽a de La
Madeleine, davant la Rue Royale
(Par鱈s).
3. Obres de la mateixa 竪poca
Columna Vend担me (1810)
5. Context
Els revolucionaris francesos van prendre com a model els
antics valors de Gr竪cia i Roma per enderrocar la fastuositat del
Rococ坦, l'art dels Salons aristocrtics. Era doncs, la reacci坦
profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de
segle. A l'竪poca napole嘆nica, l'art Neoclssic va prendre un
tret molt m辿s classicista en el que anomenem l'Estil Imperial.
Napole坦 amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge
racionalista, ordenat i geom竪tric, transmetia ideals de just鱈cia,
honor i patriotisme. L'竪poca de Napole坦 fou la m辿s fecunda
fent construccions classicistes i es fa evident la intenci坦
d'identificar Napole坦 amb els emperadors romans.
Posteriorment, al segle XIX la crisi religiosa, les revolucions
liberals i econ嘆miques van suposar el triomf del Romanticisme
com a resposta a la reacci坦 burgesa que havia originat el
Neoclassicisme.
Bernat Poyet: Palau Bourbon (1806-1810)
Charles Garnier: Opera de Paris (1861-1875).
6. Els arquitectes neoclssics sabien que un nou ordre social
exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van
inscriure en un pla de reforma urban鱈stica. La nova ciutat havia
de tenir, com l'antiga, els seus monuments per嘆 l'arquitecte
havia de preocupar-se tamb辿 del desenvolupament social i
funcional. Es van construir esgl辿sies a la manera dels temples
clssics, per嘆 tamb辿 escoles, museus, hospitals, mercats,
duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors
treballaven per embellir la ciutat: esttues, ornaments, grans
representacions hist嘆riques van servir d'exemple als
ciutadans.
Urbanisme neoclssic: Pla巽a Vend嘆me.
7. Hist嘆ria de ledifici
Lactual
edifici lencarreg
Napole坦 a Pierre Vignon lany
1806 amb la voluntat de
construir un temple a la gl嘆ria
dels ex竪rcits francesos (La
Grande Arm辿e) i Vignon va
destruir
una
construcci坦
anterior atribu誰da a larquitecte
Pierre Constant dIvry (16981777) A l竪poca revolucionria,
havia estat considerat el
Temple de la Revoluci坦 i havia
tingut
una
localitzaci坦
preferent al costat de la Place
de la Concorde on havien estat
guillotinats Llu鱈s XVI i la seva
esposa Maria Antonieta.
Place de la Concorde.
8. Anlisi formal
Espai exterior
El projecte de Vignon est clarament inspirat en el classicisme,
es tracta dun temple octstil, per鱈pter i a la fa巽ana principal
presenta una doble fila de columnes cor鱈nties. El temple
nom辿s 辿s accessible per la gran escalinata de la fa巽ana
principal, una escala de 28 graons que presideix lacc辿s al
temple. Les columnes dordre corinti de 20 m. dal巽ada, tenen
base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant. Tot el conjunt
est elevat sobre un p嘆dium de 7 m. dal巽ada. Les cinquantadues columnes del conjunt remarquen el seu estil neoclssic.
L'entaulament corona ledifici amb una coberta a dues aig端es i
sobre la nau una estructura voltada configurada per tres trams
quadrats, 辿s embellida amb tres c炭pules sobre petxines.
9. El fris i els frontons tenen esculpides escenes religioses.
Destaca el frontispici de la fa巽ana principal, el qual mostra una
representaci坦 del Judici Final, obra de lescultor Henri Lemaire
(1798-1880) acabat el 1833.
Una porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Deu
Manaments ens condueix a l'interior. El joc racional de l鱈nies
verticals de les columnes amb horitzontalitat de l'entaulament
configura a l'edifici un equilibri grandiloq端ent.
Aix鱈, laspecte exterior 辿s el dun gran temple clssic que
combina solucions gregues (columnata) i romanes (p嘆dium,
escalinata nom辿s a una fa巽ana.
10. Anlisi formal
Espai interior
Interiorment 辿s una enorme i fosca cel揃la decorada amb
marbre, daurats i escultures. Al final daquesta llarga nau
voltada amb c炭pules sobre petxines localitzem un absis
decorat amb un fresc i la Madeleine s坦n acompanyats per
personalitats hist嘆riques de Napole坦.
L'espai interior 辿s de planta rectangular duna sola nau
elevada. Es divideix en tres trams coberts amb volta esf竪rica
sostinguda sobre grans columnes cor鱈nties i rematats per un
absis semicircular. Lobra evoca un gegantesc pante坦, m辿s
similar a unes termes romanes que a la tradicional disposici坦
duna esgl辿sia. Destaca la seva foscor, un tenebrisme que no
辿s buscat, sin坦 la conseq端竪ncia de substituir les obertures
laterals previstes per frescos representatius de la vida de
Maria Magdalena.
11. Entorn i integraci坦 urban鱈stica
La Madeleine est situada a pocs metres de la Pla巽a de la
Concorde presidida pel gran obelisc de Luxor, que arran de la
Revoluci坦 Francesa, va substituir la imatge de Lluis XVI. La
perspectiva de la fa巽ana, des de la Concorde o la rue Royale, 辿s
especialment destacable perqu竪 queda emmarcada entre dos
edificis amb columnates, obra de Jacques - Ange Gabriel
(1698-1782) i, des de la seva escalinata podem veure a laltre
costat del riu el palau Bourbon, avui seu de lAssemblea
Nacional amb un frontispici de la Madeleine. Daquesta
manera, leix queda emmarcat per les fa巽anes de dos temples,
lun de civil i laltre des del 1842, religi坦s. Avui el conjunt no es
pot entendre sense considerar la planificaci坦 urbana de
Haussman, encarregada per Napole坦 III quan les necessitats
dexpansi坦 urbana i de control de la poblaci坦 van suposar la
transformaci坦 de la ciutat medieval en una ciutat moderna.
12. Funci坦 i significat
Originalment el projecte de Vignon, sota la commit竪ncia de
Napole坦 Bonaparte, tenia una funci坦 commemorativa,
enaltidora dels exercits francesos. Napole坦 va posar l'art al
seu servei tal com ho feien els emperadors romans per tal de
justificar i legitimar el seu poder. Les imponents columnes, aix鱈
com el seu monumental aspecte exterior, s坦n un bon exemple
per confirmar el deix enlluernador de Napole坦 a l'hora de
crear un temple en honor al seu ex竪rcit. Quant al paper de
l'arquitecte, sens dubte 辿s el mateix que establiren els
arquitectes romans amb llurs emperadors; s'ha de pensar, per
tant, que Vignon va treballar per glorificar l'Imperi napole嘆nic.
13. A partir de 1842, quan l炭s c鱈vic es va traslladar a lArc de
Triomf, va tenir una funci坦 religiosa, com a esgl辿sia dedicada a
Maria Magdalena. Els alts relleus del front坦 representen el
Judici Final. Al centre hi veiem a Crist entre dos ngels. A la
dreta larcngel Sant Miquel vencedor dels condemnats
representats pels vicis. A laltre costat es representa Maria
Magdalena com a dona pecadora que sha penedit amb la
intervenci坦 de Crist. La seva imatge fou criticada per la seva
indumentria imp炭dica, segons els seus contemporanis. La
imatge de la Santa tamb辿 presideix el retaule major amb la
representaci坦 de la seva assumpci坦 al cel, obra de Maroccheti
entre 1835-1857.
14. Models i influ竪ncies
El neoclassicisme t辿 com a refer竪ncies directes el mon clssic
grecorom. Vignon es va inspirar en la Maison Carr辿e de Nimes,
obra destil rom imperial de lany 16 aC. , malgrat dos canvis
significatius, com son les seves dimensions monumentals, i que
el p嘆rtic 辿s octstil enlloc dhexstil.
Aquesta tipologia de temple, sobre tot en els p嘆rtics, 辿s una
constant en moltes obres neoclssiques, com el p嘆rtic hexstil
del Pante坦 de Par鱈s, obra de Jacques Germain Soufflot, anterior
en el temps (1757-1790), o el de la Gliptoteca de Munic (18151830), obra de Leo von Klenze, amb p嘆rtic octstil i ordre j嘆nic.
Podem parlar declecticisme en la mida que aquest edifici t辿
unes proporcions molt monumentals, no respecta lescala
humana a la manera clssica i est realitzat amb t竪cniques i
mitjans pr嘆pies del segle XIX ben allunyades dels sistemes
constructius clssics. Igualment, la s鱈ntesi de les formes gregues
i romanes ens apropa tamb辿 a lest竪tica ecl竪ctica tan utilitzada
en la urbanitzaci坦 propiciada des dels estats per embellir les
ciutats durant el segle XIX.