際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

La magia d'una rialla

B
bielperello

magia

1 of 4
Download to read offline
LA MGIA DUNA RIALLA Arrib a un parc, i el primer que faig 辿s dirigir-me a una gelateria. Quan he comprat el gelat, el degust, i em venen al cap mil moments viscuts, amb la meva petita. Moments que ara tan sols em toca imaginar, com el seu perfum, ef鱈mer com les nostres discussions. Massec al primer banc que veig. Tan sols veig nens i nenes amb la seva fam鱈lia, rient i gaudint de la companyia m炭tua, com si fos el darrer pic qu竪 shaguessin de veure. Tant de bo pogu辿s tornar a reviure la mateixa alegria que est visquent aquella fam鱈lia, per嘆 amb la meva. La meva amada Marina i jo sol鱈em venir en aquest parc amb na Mar, la nostra filla. Un dia, despr辿s duna llarga tarda de pesca, la meva dona mai va tornar i vaig suposar que la seva nima, shauria perdut dins les profunditats de la mar. Des daquell dia, vaig treure endavant la meva nena, de tan sols set anys. Els deu anys seg端ents, vrem estar molt b辿, les seves abra巽ades transmetien seguretat i amb tan sols pensar que el motiu de les seves rialles eren provocades per una simple ximpleria de les meves em feia lhome m辿s feli巽 del m坦n. Una tarda qualsevol, vaig entrar dins la casa, despr辿s dun llarg demat鱈 fent feina al bar, per嘆 ella no hi era. La vaig cercar per tot, per嘆 no vaig poder veure ni la seva ombra. Vaig fer de tot per trobar-la, per嘆 la fe que tenia per recuperar-la va anar disminuint. Des daquell any, nhan passat cinc i jo encara esper una m鱈nima not鱈cia, perqu竪 em deixi denvair la soledat que duc dintre mi. Estic assegut, mir cap a la esquerra i veig com una nina petita saproxima. Els seus cabells ballen al ritme del vent, i els seus salts s坦n capa巽os de fer aixecar el m辿s d竪bil de tots, de lalegria que transmeten. Aquella jove, em recorden a alg炭, per嘆 la nostlgia duna abra巽ada duns bra巽os daquell tamany em fan perdre lesma. Passa i em somriu. La conmisura de la seva boca, puja mostrant les seves dents blanques i els seus ulls es tanquen en mig del gest. La nina sen va, i nom辿s mha fet recuperar lesperan巽a per trobar na Mar. Far辿 el que pugui, per tornar a abra巽ar aquella dol巽or que fondria el cor m辿s gelat.
Maixec del banc i amb la confian巽a que solia tenir sempre, vaig cap a lestaci坦 de busos de Barcelona, entr dins el transport i massec. El bus avan巽a, cada vegada sacosta m辿s a la casa on la meva malenconia vola entre cada habitaci坦. Feia m辿s dun mes que no hi anava. Em vaig mudar perqu竪 no aguantava m辿s les fragncies acumulades. Lolor de roses em penetrava i les nafres causades per les espines no acabaven de cicatritzar-se mai. Obr la porta, el meu cor comen巽a a bategar cada pic m辿s rpid. Veig a cada rac坦 una imatge, instants, mil empremtes al meu record. Seguidament em dirigesc a lhabitaci坦 de la meva filla. A la porta hi ha una M, de color blau i amb purpurina. Observ que tot est igual. No ha canviat res durant els cinc anys que la meva filla va decidir deixar-me aqu鱈 amb tan sols una nota que encara no he sigut capa巽 de llegir. Aquesta nota 辿s l炭nica pista que tenc. Tal volta si lhagu辿s llegida abans no estaria cercant ara mateix la meva petita, per嘆 el meu subconscient mho impedia, alguna cosa em deia que si obria aquell paper, el contacte visual amb la seva lletra em tornaria boig. Per aix嘆 esperava una altra mena de not鱈cia. Ara em toca cercar-la, no men record don vaig deixar el sobre. A les parets hi segueix havent els seus p嘆sters feministes, defensant la igualtat. Dues imatges del concert de la seva cantant preferida, Rihanna. I els dibuixos sobre la mar, que va colorejar amb la seva mare. Un oce amb una barca, navegant, cercant un rumb, una nova vida. La meva filla, sempre va ser partidiria de lescriptura i la poesia. Na Marina li va ensenyar tot el que sap. Encara que a mi no magrad辿s massa la literatura, quan la meva dona em xerrava sobre poesia, i em llegia un fragment qualsevol, jo sempre havia pensat que esteia confonent la poesia amb la seva pell. Comen巽 a cercar entre els llibres, la meva mirada se situa cap un quadernet qu竪 est un poc m辿s sobresortit que els altres. Lagaf, 辿s un quadern on la meva dona solia escriure tota la seva poesia. Ja s辿 on est la nota. Comen巽 a cercar dins el quadernet un t鱈tol amb el meu nom. Gir m辿s de trenta cinc pgines, en gir una m辿s i per fi, arrib a la indicada. Llegesc el meu nom escrit amb corets al voltant, Lucas. s un poema que em va escriure na Marina, al comen巽ament de la nostre relaci坦, on escriu
com dues nimes es juntaren a trav辿s del dest鱈. La nota es troba intercalada entre les dues fulles. La punta dels meus dits frega aquell paper, que un dia va tocar la meva filla. Obr la carta i ha continuaci坦 llegesc tot el que hi posa: Hola, Pap. S辿 qu竪 et dec moltes dexplicacions. Per嘆 nom竪s vull que em trobis. Si he aconseguit tot el que em vaig proposar, ser辿 al lloc on laroma intens de sal 辿s convertir en el desig de trobar el que m辿s estimam. The deixat dins la meva habitaci坦 pistes per poder-me locatitzar. Espera per mi cinc anys i quan spigues on trobar-me, vine a cercar-me. Tesperar辿 amb unes nsies desmesurades. No s辿 com reaccionar. s a dir, tot estava planejat? Si no hagu辿s estat tan covard, ara mateix ja sabria qu竪 he de fer. Per嘆 vaig deixar que la por em domin辿s i que el temor menva鱈s durant tant de temps, suposo que si tot ha passat daquesta manera ha estat perqu竪 el dest鱈 ho ha volgut. Em toca analitzar totes les parts de lhabitaci坦 per trobar alguna prova per resoldre aquest petit enigma. Les parets s坦n blaves i al sostre hi ha vaixells. Na Mar, va aferrar-los abans que se nan辿s, perqu竪 li recordaven la major afici坦 de la seva mare. El cel blau, la marea movent-se depenent del desig darribar a lhoritz坦, per poder observar el sol brillar durant un dia destiu. Per嘆 encara no he pogut veure res m辿s brillant, que els ulls de la meva filla, mentre em contava tot aix嘆. Ja ho tenc, la mar, la sal, els vaixells. Tot em condueix al port on na Marina, iniciava totes les seves aventures dintre la mar, el lloc on va apereixer el moment m辿s dur de la meva vida. La meva reina va desaper竪ixer, apagant totes les estrelles del cel. Em dirigesc cap a la nostra antiga habitaci坦, els llen巽ols encara mantenen la forma de les seves corbes, i el coix鱈 segueix fent olor del seu xamp炭 de coco, a pesar de tot el temps que ha passat. Abans dagafar el primer bus per anar al port, he dagafar la bandera que va fer na Marina, per na Mar. Una tela per posar a dalt del seu vaixell, amb una M, blava, per rec坦rrer mars i oceans amb la seva filla. Fic la bandera dins un tub de plstic i camin fins la parada de transports p炭blics. Me ve tot damunt quan llegesc que el bus daquella parada avui no passa perqu竪 sempre hi puja molt poca gent un diumenge. Aix鱈 que amb la mateixa fe, cam鱈n fins la
seg端ent parada. Est a quinze minuts, per嘆 ara mateix no mimporta el temps que hagi de necessitar. Torn a fer-ho tot amb les mateixes il揃lusions que fa cinc anys. Cam鱈n per la ciutat de Barcelona, feia temps que no la observava tant, tot ha canviat. Pas per una floristeria, la qual no havia vist mai. Entr i compr unes roses, amb les espines tallades, per por que se men clavi una, si tot acaba malament. Arrib al port. I no el reconec, estic desubicat i necessit trobar lantiga caseta on na Marina solia guardar tot el qu竪 necessitava per endinsar-se a la mar. Comen巽 a c坦rrer per aquell lloc immens, matur a cada caseta fins que la trob. Defora hi ha una jove asseguda, llegint un llibre. Els meus ulls a mesura que macost estan m辿s segurs que 辿s ella. El meu cos comen巽a a manifestar calfreds i les meves pulsacions comencen a augmentar. La meva petita deixa el llibre quan em veu i saixeca. No s辿 qu竪 dir. Em cau una llgrima, vries. Mabra巽a, i ara soc jo qui se sent segur als seus bra巽os. Se separa de mi, i apareix una nina petita, aquella nina 辿s la del parc. Mexplica que 辿s la seva filla, la mgia daquelles dues rialles em fan lhome m辿s feli巽 del m坦n. S坦c padr鱈 i pare. Em confessa que tot el que va planejar va ser fabricar un vaixell en cinc anys. Quan el tengu辿s constru誰t, navegar鱈em junts la mar per cercar la dona de les nostres vides. Veig el vaixell, 辿s petit, per嘆 fou constru誰t per lamor m辿s gran, el duna filla. I aix嘆 el fa el m辿s gran de tots els oceans. Tots tres entram dins el vaixell. Col揃loc la bandera a la part superior del mstil. Em desenfil i diposit les roses devora el tim坦. Comen巽a la travessia. Ara comen巽a a ploure. Lambient 辿s gris, els n炭vols ploren, el cel, els ulls, el cor. Fa olor de records, duna nova vida, decos del passat. Plou. Dem sortir el sol, ser un nou dia, i el passar辿 amb elles.

More Related Content

La magia d'una rialla

  • 1. LA MGIA DUNA RIALLA Arrib a un parc, i el primer que faig 辿s dirigir-me a una gelateria. Quan he comprat el gelat, el degust, i em venen al cap mil moments viscuts, amb la meva petita. Moments que ara tan sols em toca imaginar, com el seu perfum, ef鱈mer com les nostres discussions. Massec al primer banc que veig. Tan sols veig nens i nenes amb la seva fam鱈lia, rient i gaudint de la companyia m炭tua, com si fos el darrer pic qu竪 shaguessin de veure. Tant de bo pogu辿s tornar a reviure la mateixa alegria que est visquent aquella fam鱈lia, per嘆 amb la meva. La meva amada Marina i jo sol鱈em venir en aquest parc amb na Mar, la nostra filla. Un dia, despr辿s duna llarga tarda de pesca, la meva dona mai va tornar i vaig suposar que la seva nima, shauria perdut dins les profunditats de la mar. Des daquell dia, vaig treure endavant la meva nena, de tan sols set anys. Els deu anys seg端ents, vrem estar molt b辿, les seves abra巽ades transmetien seguretat i amb tan sols pensar que el motiu de les seves rialles eren provocades per una simple ximpleria de les meves em feia lhome m辿s feli巽 del m坦n. Una tarda qualsevol, vaig entrar dins la casa, despr辿s dun llarg demat鱈 fent feina al bar, per嘆 ella no hi era. La vaig cercar per tot, per嘆 no vaig poder veure ni la seva ombra. Vaig fer de tot per trobar-la, per嘆 la fe que tenia per recuperar-la va anar disminuint. Des daquell any, nhan passat cinc i jo encara esper una m鱈nima not鱈cia, perqu竪 em deixi denvair la soledat que duc dintre mi. Estic assegut, mir cap a la esquerra i veig com una nina petita saproxima. Els seus cabells ballen al ritme del vent, i els seus salts s坦n capa巽os de fer aixecar el m辿s d竪bil de tots, de lalegria que transmeten. Aquella jove, em recorden a alg炭, per嘆 la nostlgia duna abra巽ada duns bra巽os daquell tamany em fan perdre lesma. Passa i em somriu. La conmisura de la seva boca, puja mostrant les seves dents blanques i els seus ulls es tanquen en mig del gest. La nina sen va, i nom辿s mha fet recuperar lesperan巽a per trobar na Mar. Far辿 el que pugui, per tornar a abra巽ar aquella dol巽or que fondria el cor m辿s gelat.
  • 2. Maixec del banc i amb la confian巽a que solia tenir sempre, vaig cap a lestaci坦 de busos de Barcelona, entr dins el transport i massec. El bus avan巽a, cada vegada sacosta m辿s a la casa on la meva malenconia vola entre cada habitaci坦. Feia m辿s dun mes que no hi anava. Em vaig mudar perqu竪 no aguantava m辿s les fragncies acumulades. Lolor de roses em penetrava i les nafres causades per les espines no acabaven de cicatritzar-se mai. Obr la porta, el meu cor comen巽a a bategar cada pic m辿s rpid. Veig a cada rac坦 una imatge, instants, mil empremtes al meu record. Seguidament em dirigesc a lhabitaci坦 de la meva filla. A la porta hi ha una M, de color blau i amb purpurina. Observ que tot est igual. No ha canviat res durant els cinc anys que la meva filla va decidir deixar-me aqu鱈 amb tan sols una nota que encara no he sigut capa巽 de llegir. Aquesta nota 辿s l炭nica pista que tenc. Tal volta si lhagu辿s llegida abans no estaria cercant ara mateix la meva petita, per嘆 el meu subconscient mho impedia, alguna cosa em deia que si obria aquell paper, el contacte visual amb la seva lletra em tornaria boig. Per aix嘆 esperava una altra mena de not鱈cia. Ara em toca cercar-la, no men record don vaig deixar el sobre. A les parets hi segueix havent els seus p嘆sters feministes, defensant la igualtat. Dues imatges del concert de la seva cantant preferida, Rihanna. I els dibuixos sobre la mar, que va colorejar amb la seva mare. Un oce amb una barca, navegant, cercant un rumb, una nova vida. La meva filla, sempre va ser partidiria de lescriptura i la poesia. Na Marina li va ensenyar tot el que sap. Encara que a mi no magrad辿s massa la literatura, quan la meva dona em xerrava sobre poesia, i em llegia un fragment qualsevol, jo sempre havia pensat que esteia confonent la poesia amb la seva pell. Comen巽 a cercar entre els llibres, la meva mirada se situa cap un quadernet qu竪 est un poc m辿s sobresortit que els altres. Lagaf, 辿s un quadern on la meva dona solia escriure tota la seva poesia. Ja s辿 on est la nota. Comen巽 a cercar dins el quadernet un t鱈tol amb el meu nom. Gir m辿s de trenta cinc pgines, en gir una m辿s i per fi, arrib a la indicada. Llegesc el meu nom escrit amb corets al voltant, Lucas. s un poema que em va escriure na Marina, al comen巽ament de la nostre relaci坦, on escriu
  • 3. com dues nimes es juntaren a trav辿s del dest鱈. La nota es troba intercalada entre les dues fulles. La punta dels meus dits frega aquell paper, que un dia va tocar la meva filla. Obr la carta i ha continuaci坦 llegesc tot el que hi posa: Hola, Pap. S辿 qu竪 et dec moltes dexplicacions. Per嘆 nom竪s vull que em trobis. Si he aconseguit tot el que em vaig proposar, ser辿 al lloc on laroma intens de sal 辿s convertir en el desig de trobar el que m辿s estimam. The deixat dins la meva habitaci坦 pistes per poder-me locatitzar. Espera per mi cinc anys i quan spigues on trobar-me, vine a cercar-me. Tesperar辿 amb unes nsies desmesurades. No s辿 com reaccionar. s a dir, tot estava planejat? Si no hagu辿s estat tan covard, ara mateix ja sabria qu竪 he de fer. Per嘆 vaig deixar que la por em domin辿s i que el temor menva鱈s durant tant de temps, suposo que si tot ha passat daquesta manera ha estat perqu竪 el dest鱈 ho ha volgut. Em toca analitzar totes les parts de lhabitaci坦 per trobar alguna prova per resoldre aquest petit enigma. Les parets s坦n blaves i al sostre hi ha vaixells. Na Mar, va aferrar-los abans que se nan辿s, perqu竪 li recordaven la major afici坦 de la seva mare. El cel blau, la marea movent-se depenent del desig darribar a lhoritz坦, per poder observar el sol brillar durant un dia destiu. Per嘆 encara no he pogut veure res m辿s brillant, que els ulls de la meva filla, mentre em contava tot aix嘆. Ja ho tenc, la mar, la sal, els vaixells. Tot em condueix al port on na Marina, iniciava totes les seves aventures dintre la mar, el lloc on va apereixer el moment m辿s dur de la meva vida. La meva reina va desaper竪ixer, apagant totes les estrelles del cel. Em dirigesc cap a la nostra antiga habitaci坦, els llen巽ols encara mantenen la forma de les seves corbes, i el coix鱈 segueix fent olor del seu xamp炭 de coco, a pesar de tot el temps que ha passat. Abans dagafar el primer bus per anar al port, he dagafar la bandera que va fer na Marina, per na Mar. Una tela per posar a dalt del seu vaixell, amb una M, blava, per rec坦rrer mars i oceans amb la seva filla. Fic la bandera dins un tub de plstic i camin fins la parada de transports p炭blics. Me ve tot damunt quan llegesc que el bus daquella parada avui no passa perqu竪 sempre hi puja molt poca gent un diumenge. Aix鱈 que amb la mateixa fe, cam鱈n fins la
  • 4. seg端ent parada. Est a quinze minuts, per嘆 ara mateix no mimporta el temps que hagi de necessitar. Torn a fer-ho tot amb les mateixes il揃lusions que fa cinc anys. Cam鱈n per la ciutat de Barcelona, feia temps que no la observava tant, tot ha canviat. Pas per una floristeria, la qual no havia vist mai. Entr i compr unes roses, amb les espines tallades, per por que se men clavi una, si tot acaba malament. Arrib al port. I no el reconec, estic desubicat i necessit trobar lantiga caseta on na Marina solia guardar tot el qu竪 necessitava per endinsar-se a la mar. Comen巽 a c坦rrer per aquell lloc immens, matur a cada caseta fins que la trob. Defora hi ha una jove asseguda, llegint un llibre. Els meus ulls a mesura que macost estan m辿s segurs que 辿s ella. El meu cos comen巽a a manifestar calfreds i les meves pulsacions comencen a augmentar. La meva petita deixa el llibre quan em veu i saixeca. No s辿 qu竪 dir. Em cau una llgrima, vries. Mabra巽a, i ara soc jo qui se sent segur als seus bra巽os. Se separa de mi, i apareix una nina petita, aquella nina 辿s la del parc. Mexplica que 辿s la seva filla, la mgia daquelles dues rialles em fan lhome m辿s feli巽 del m坦n. S坦c padr鱈 i pare. Em confessa que tot el que va planejar va ser fabricar un vaixell en cinc anys. Quan el tengu辿s constru誰t, navegar鱈em junts la mar per cercar la dona de les nostres vides. Veig el vaixell, 辿s petit, per嘆 fou constru誰t per lamor m辿s gran, el duna filla. I aix嘆 el fa el m辿s gran de tots els oceans. Tots tres entram dins el vaixell. Col揃loc la bandera a la part superior del mstil. Em desenfil i diposit les roses devora el tim坦. Comen巽a la travessia. Ara comen巽a a ploure. Lambient 辿s gris, els n炭vols ploren, el cel, els ulls, el cor. Fa olor de records, duna nova vida, decos del passat. Plou. Dem sortir el sol, ser un nou dia, i el passar辿 amb elles.