ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La mirada violeta, Marçal i Roig. Guia de lectura

•
•
Centre Cívic Casa Golferichs
Centre Cívic Casa Golferichs

Guia de lectura elaborada per la biblioteca Joan Miró amb motiu de l'espectacle poeticomusical La mirada violeta, Marçal i Roig, d'Aina Torres i Meritxell Gené al Centre cívic Casa Golferichs. Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample. Divendres 6 d'octubre de 2017.

1 of 2
Download to read offline
Maria-Mercè Marçal  Bruixa de dol. Edicions del Mall, 1985  Cançó de saltar a corda. Cruïlla, 2004  Cau de llunes. Proa, 1998  Contraban de llum: antologia poètica. Proa, 2001  Desglaç: 1984-1988. Edicions 62, 1998  La màgia de les paraules. Baula, 2004  El meu amor sense casa. Proa, 2003  Raó del cos. Eds.62, 2000  El senyal de la pèrdua: escrits inèdits dels últims anys. Empúries, 2014  Sota el signe del drac: proses 1985-1997. Proa, 2004 Sobre Maria-Mercè Marçal  Abelló, Montserrat. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Empúries, 1998  Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. IIFV-Abadia de Montserrat, 2008  Julià, Lluïsa. Maria-Mercè Marçal: una vida. Galàxia Gutenberg, 2017 *Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró. Si les voleu llegir ... Montserrat Roig  El cant de la joventut. Labutxaca, 2009  Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Edicions 62, 1993  L’hora violeta. Edicions 62, 2001  Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen. Eds.62, 1992  El temps de les cireres. Edicions 62, 2006  La veu melodiosa. Edicions 62, 1988 Sobre Montserrat Roig  Aymerich, Pilar. Montserrat Roig: un retrat . Institut Català de la Dona, 1994  Francés Díez, M. Àngels. Literatura i feminisme: l’Hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010  Garcia, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig. Roca, 2016  Meroño Cadena, Pere. El Goig de viure : biografia de Montserrat Roig . Abadia de Montserrat, 2005  Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències. Institut Català de la Dona, 1993  Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora. Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura, 1996  Picornell Belenguer, M. Discursos testimonials en la literatura catalana recent : Montserrat Roig/Teresa Pàmies. Univ. Illes Balears-Abadia de Montserrat, 2002  Simó, Isabel-Clara. Si em necessites xiula. Edicions 62, 2005  Torres, Aina. Montserrat Roig: la memòria viva. Sembra, 2016 *Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró. Maria-Mercè Marçal Montserrat Roig
Maria-Mercè Marçal Els seus poemes... Montserrat Roig A les seves novel·LES... Què diuen d’ella... Maria-Mercè Marçal Què diuen D’ELLA... Montserrat Roig Pionera en la literatura catalana en tractar temes com l’amor lèsbic o l’embaràs. Trenca tabús sobre la maternitat i la sexualitat. Ens parla de la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa. “En aquell doll de poesia podreu observar com la poeta convertia en lírica daurada tot allò que tocava: l’amor, l’embaràs, la llengua, la relació mare-filla, el feminisme, la mort. Una veu clara, expressant-se amb tots els recursos i l’art poètic més diversos, fent córrer l’aigua profunda d’un cor salvatge i rebel per les lleres formals de la tradició.” Maria Àngels Anglada ("Adéu amor. Hi haurà un altre paisatge?” Diari Avui, 6 juliol 1998) Escriptora i periodista. Compromesa amb la cultura catalana i el feminisme. Els personatges femenins de les seves novel·les retraten els seus conflictes interiors i les relacions amb els homes, l’art, la política i els esdeveniments històrics. Dones que descobriran el camí cap a l’autonomia personal, sense dependre d’un home. “A través de la seua obra literària, Roig pretén, entre altres coses, seduir-nos a la seua causa, persuadir-nos per canviar el món, estimular-nos per trobar respostes als conflictes que planteja i perquè les traslladem a la nostra vida quotidiana. En altres paraules, que assolim l’èxit allà on les seues protagonistes fracassen: la combinació entre els ideals feministes i marxistes i la vida real, concreta, privada” Francés Díez, M. Àngels Literatura i feminisme: l’hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010 (pàg. 301) “La Roig era molta Roig, tant per fora com per dintre [...]I era divertida, però no era gens banal. Era seductora fins a la medul·la, però no era gens frívola. Exercia la seva seducció a tots nivells. Amb els amics fent que cadascú de nosaltres la sentíssim com a única i, alhora, fent-nos sentir com a únics en el seu afecte; amb el públic, intentant sempre posar-se a l’abast de tothom” Carme Riera a: Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències. Barcelona] : Institut Català de la Dona, 1993 (pàg.41) “L'ofici d'escriure neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada.” Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora- violeta [04/10/2017] “L’hora violeta no és una novel·la de respostes, sinó de preguntes, de dilemes, de desafiaments vitals, les seves dones en surten més fortes, més decidides i més lliures, capaces de guaitar el món amb els ulls propis” Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora- violeta [04/10/2017] “Apreciava i admirava molt la seva poesia: la recerca constant d'una exigència expressiva plena de rigor i de voluntat de comunicació. […] A més de tot això trobava admirable la seva actitud vital i la seva sinceritat.” Miquel Martí i Pol ("Una poeta de gran rigor" Diari Avui, 6 juliol 1998)

More Related Content

La mirada violeta, Marçal i Roig. Guia de lectura

  • 1. Maria-Mercè Marçal  Bruixa de dol. Edicions del Mall, 1985  Cançó de saltar a corda. Cruïlla, 2004  Cau de llunes. Proa, 1998  Contraban de llum: antologia poètica. Proa, 2001  Desglaç: 1984-1988. Edicions 62, 1998  La màgia de les paraules. Baula, 2004  El meu amor sense casa. Proa, 2003  Raó del cos. Eds.62, 2000  El senyal de la pèrdua: escrits inèdits dels últims anys. Empúries, 2014  Sota el signe del drac: proses 1985-1997. Proa, 2004 Sobre Maria-Mercè Marçal  Abelló, Montserrat. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Empúries, 1998  Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. IIFV-Abadia de Montserrat, 2008  Julià, Lluïsa. Maria-Mercè Marçal: una vida. Galàxia Gutenberg, 2017 *Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró. Si les voleu llegir ... Montserrat Roig  El cant de la joventut. Labutxaca, 2009  Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Edicions 62, 1993  L’hora violeta. Edicions 62, 2001  Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen. Eds.62, 1992  El temps de les cireres. Edicions 62, 2006  La veu melodiosa. Edicions 62, 1988 Sobre Montserrat Roig  Aymerich, Pilar. Montserrat Roig: un retrat . Institut Català de la Dona, 1994  Francés Díez, M. Àngels. Literatura i feminisme: l’Hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010  Garcia, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig. Roca, 2016  Meroño Cadena, Pere. El Goig de viure : biografia de Montserrat Roig . Abadia de Montserrat, 2005  Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències. Institut Català de la Dona, 1993  Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora. Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura, 1996  Picornell Belenguer, M. Discursos testimonials en la literatura catalana recent : Montserrat Roig/Teresa Pàmies. Univ. Illes Balears-Abadia de Montserrat, 2002  Simó, Isabel-Clara. Si em necessites xiula. Edicions 62, 2005  Torres, Aina. Montserrat Roig: la memòria viva. Sembra, 2016 *Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró. Maria-Mercè Marçal Montserrat Roig
  • 2. Maria-Mercè Marçal Els seus poemes... Montserrat Roig A les seves novel·LES... Què diuen d’ella... Maria-Mercè Marçal Què diuen D’ELLA... Montserrat Roig Pionera en la literatura catalana en tractar temes com l’amor lèsbic o l’embaràs. Trenca tabús sobre la maternitat i la sexualitat. Ens parla de la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa. “En aquell doll de poesia podreu observar com la poeta convertia en lírica daurada tot allò que tocava: l’amor, l’embaràs, la llengua, la relació mare-filla, el feminisme, la mort. Una veu clara, expressant-se amb tots els recursos i l’art poètic més diversos, fent córrer l’aigua profunda d’un cor salvatge i rebel per les lleres formals de la tradició.” Maria Àngels Anglada ("Adéu amor. Hi haurà un altre paisatge?” Diari Avui, 6 juliol 1998) Escriptora i periodista. Compromesa amb la cultura catalana i el feminisme. Els personatges femenins de les seves novel·les retraten els seus conflictes interiors i les relacions amb els homes, l’art, la política i els esdeveniments històrics. Dones que descobriran el camí cap a l’autonomia personal, sense dependre d’un home. “A través de la seua obra literària, Roig pretén, entre altres coses, seduir-nos a la seua causa, persuadir-nos per canviar el món, estimular-nos per trobar respostes als conflictes que planteja i perquè les traslladem a la nostra vida quotidiana. En altres paraules, que assolim l’èxit allà on les seues protagonistes fracassen: la combinació entre els ideals feministes i marxistes i la vida real, concreta, privada” Francés Díez, M. Àngels Literatura i feminisme: l’hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010 (pàg. 301) “La Roig era molta Roig, tant per fora com per dintre [...]I era divertida, però no era gens banal. Era seductora fins a la medul·la, però no era gens frívola. Exercia la seva seducció a tots nivells. Amb els amics fent que cadascú de nosaltres la sentíssim com a única i, alhora, fent-nos sentir com a únics en el seu afecte; amb el públic, intentant sempre posar-se a l’abast de tothom” Carme Riera a: Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències. Barcelona] : Institut Català de la Dona, 1993 (pàg.41) “L'ofici d'escriure neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada.” Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora- violeta [04/10/2017] “L’hora violeta no és una novel·la de respostes, sinó de preguntes, de dilemes, de desafiaments vitals, les seves dones en surten més fortes, més decidides i més lliures, capaces de guaitar el món amb els ulls propis” Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora- violeta [04/10/2017] “Apreciava i admirava molt la seva poesia: la recerca constant d'una exigència expressiva plena de rigor i de voluntat de comunicació. […] A més de tot això trobava admirable la seva actitud vital i la seva sinceritat.” Miquel Martí i Pol ("Una poeta de gran rigor" Diari Avui, 6 juliol 1998)