More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to La pedrera (20)
La pedrera
- 1. LA PEDRERA Mireia Corteguera Marta Montero
- 2. IDENTIFICACI T鱈tol de lobra : Casa Mil La Pedrera Autor: Antoni Gaud鱈 Etapa a qu竪 pertany lobra: Primera d竪cada del segle XX Cronologia : Entre els anys 1906 i 1910 Estil : Modernisme Escola o per鱈ode de lautor: Etapa naturalista *LINK PER VISITAR https://www.youtube.com/watch?v=WEdbYH-cbc4
- 3. LEDIFICI (Patrimoni de la humanitat) L'edifici t辿 1.323 m族 constru誰ts per planta en un solar de 1.620 m族. Gaud鱈 va comen巽ar els primers esbossos al seu obrador de la Sagrada Fam鱈lia, on va concebre la casa com una corba constant, tant a l'exterior com a l'interior, incorporant-hi m炭ltiples solucions de geometria reglada, aix鱈 com elements de carcter naturalista. La Casa Mil 辿s el resultat de dos edificis que s'estructuren entorn de dos patis que il揃luminen els nou nivells: soterrani, planta baixa, entres嘆l, la planta principal (o noble), quatre pisos superiors i unes golfes. El soterrani estava destinat a garatge, la planta principal a resid竪ncia dels senyors Mil, un pis de 1.323 m族, i la resta distribu誰t en 20 habitatges per a llogar. La planta resultant t辿 forma de 束8損 asim竪tric per la diferent forma i mida dels patis. 束L'arquitectura 辿s art; la mecnica 辿s l'esquelet, per嘆 li falta la carn que d坦na harmonia, o sigui, la forma que embolica, i un cop obtinguda, l'harmonia tindr art.損 -Antoni Gaud鱈 MAQUETA DE LA DISTRIBUCI DUNA PLANTA DE LEDIFICI MAQUETA ON ES VEU LA VISTA INTERIOR DE LEDIFICI
- 4. Quan es va construir era privat i dhabitatge perqu竪 la fam鱈lia Mil la van construir per a ells. i ara 辿s p炭blic perqu竪 encara ara hi viu gent per嘆 hi ha una part del banc la caixa de Barcelona que t辿 una sala dexposici坦ns. s destil Modernista, encara que es va fer al segle XX. Lestil dAntoni Gaud鱈 es propi , tamb辿 religi坦s perqu竪 constru誰a sants i creus, tamb辿 for巽a simb嘆lic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats. Lestil dAntoni Gaud鱈 es propi , tamb辿 religi坦s perqu竪 constru誰a sants i creus, tamb辿 for巽a simb嘆lic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats. Aquest edifici 辿s tan emblematic perqu竪 est al mig de Barcelona i t辿 moltes figures que signifiquen moltes coses.
- 5. Exterior Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onades marines, amb una textura m辿s llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per 炭ltim, el cos del terrat.[ La fa巽ana est composta per grans blocs de pedra calcria procedents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecci坦 de la maqueta, posteriorment es pujaven a la seva ubicaci坦 on s'acabaven d'ajustar per a alinear-los en una textura curvil鱈nia cont鱈nua amb les peces que els envoltaven.
- 6. Interior VESTBUL I PATIS La Pedrera presenta una soluci坦 absolutament original en la resoluci坦 del vest鱈bul perqu竪 es tracta d'un espai obert i difan per la seva connexi坦 amb els patis interiors que, igualment, guanyen importncia en ser lloc de pas i directament visibles per qui accedeix a l'edifici. Hi ha dos patis, en forma rodona el de la banda de passeig de Grcia i el揃l鱈ptica el del carrer Proven巽a. Els dos vest鱈buls estan 鱈ntegrament policromats amb pintures murals a l'oli sobre superf鱈cie de guix, mostrant un repertori molt ecl竪ctic de refer竪ncies mitol嘆giques i florals. Els patis, estructuralment, s坦n una pe巽a clau, ja que sostenen les crregues de les fa巽anes interiors. El s嘆l dels patis se sost辿 sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el揃l鱈ptic les bigues i jsseres adopten una soluci坦 constructiva tradicional, per嘆 al cil鱈ndric, Gaud鱈 va aplicar una soluci坦 enginyosa en fer servir dues jsseres cil鱈ndriques i conc竪ntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una bicicleta, van des d'un punt de la jssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensi坦 i compressi坦 simultniament. D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de dimetre amb una pe巽a de mxima bellesa i considerada 束l'nima de l'edifici損 amb una clara semblan巽a amb les criptes g嘆tiques.
- 7. PATI DEL PASSEIG DE GRCIA PATI DEL CARRER DE PROVENA VESTBUL DEL CARRER DE PROVENA
- 8. EL TERRAT I LES XEMENEIES Apareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala (quatre dels quals recoberts de trencad鱈s de cermica i alguns d'ells rematats en una creu doble t鱈pica de Gaud鱈), vint-i-vuit xemeneies algunes agrupades , tor巽ades per tal que en surtimillor el fum, dos respiralls mig amagats la funci坦 dels quals 辿s renovar l'aire de l'edifici, coronant el cam鱈 de ronda d'aquest castell de somni, quatre cupulins abocats a la fa巽ana. Els badalots allotjaven tamb辿 els dip嘆sits d'aigua. Alguns d'ells presenten unes formes cargolades. El terrat esglaonat de la Pedrera, batejat 束el jard鱈 dels guerrers損 pel poeta Pere Gimferrer per l'aspecte de les xemeneies que semblen protegir els badalots, ha experimentat una restauraci坦 radical, eliminant les xemeneies afegides en intervencions posteriors a Gaud鱈, i han desaparegut les antenes de televisi坦 i altres elements que degradaven l'espai. La restauraci坦 ha tornat l'esplendor a les xemeneies i els badalots revestits amb fragments de marbre i trencad鱈s de rajoles de Val竪ncia. Una de les xemeneies est coronada amb capelletes de vidre . Es va restaurar amb bases d'ampolles de xampany de principis del segle XX. El treball dels restauradors ha perm竪s recuperar la for巽a original del volad鱈s de pedra d'Ulldecona, amb fragments de rajoles. El conjunt t辿 m辿s color que la fa巽ana, tot i que aqu鱈 les tonalitats cremoses s坦n dominants.
- 9. GOLFES Gaud鱈 mostra l'aplicaci坦 de l'arc parab嘆lic com a estructura de sustentaci坦 de la coberta . En aquest cas, Gaud鱈 va fer servir la t竪cnica catalana del ma坦 de pla, importada d'Itlia al segle XIV. A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estan巽a difana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parab嘆lics de diferents al巽ries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicaci坦 dels patis interiors fa que els arcs s'elevin m辿s quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.
- 10. BADALOT RECORBERT AMB TRENCADS DE MARBRE XEMENEIA RECOBERTA PER FRAGMENTS DAMPOLLES DE VIDRE VISTA GENERAL DEL TERRAT CAPULINS DUN GRUP DE XEMENEIES
- 11. MOBILIARI Gaud鱈 va dissenyar un mobiliari espec鱈fic per al pis noble. Formava part de la concepci坦 d'obra d'art integral pr嘆pia del modernisme en qu竪 l'arquitecte assumeix la responsabilitat tant dels aspectes globals com l'estructura o la fa巽ana, com de cadascun dels detalls de la decoraci坦, disseny de mobiliari i complements, com fanals, jardineres, paviments o sostres. Resten en algunes col揃leccions particulars algunes peces soltes, com un paravent fet de roure de 4 m. de llarg per 1,96 m. d'alt, una cadira i taula de l'escriptori de Pere Mil i algun altre element complementari. Pel que fa a les portes de fusta, nom辿s es van fer les del pis dels Mil i les del pis de mostra. PORTA EN ROURE DEL PIS DE MOSTRA
- 12. SOTERRANIS Una altra de les innovacions de la casa Mil 辿s lempla巽ament de les cavallerisses en el soterrani de ledifici. En aquesta obra plantej per primera vegada la idea de laparcament subterrani (amb espai suficient per situar-hi el vehicle de tots els residents de ledifici). Existeix una llegenda que diu que en el primer projecte de larquitecte shavia previst una rampa helico誰dal que es desenvolupava desde el soterrani fins a l炭ltima planta de ledifici al llarg dels seus patis interiors, de manera que els cotxes poguessin pujar al repl de cadascun dels habitatges.
- 13. ESCALES I ASCENSORS Les comunicacions verticals de ledifici s坦n tres escales i els bucs de dos ascensors. Els ascensors estan situats a lesquerra de lentrada del passeig de Grcia i a la dreta de la del carrer de Proven巽a. Gaud鱈 situ en el punt mig de lacoblament dels dos blocs de ledifici una altra escala de servei. Les escales, no s坦n rectes ni planes, sin坦 que obeeixen a superf鱈cies guerxes i variables al llarg del seu recorregut. Un element important de les escales s坦n les baranes treballades amb cintes de ferro, que segueixen un movient ondulant. ESCALA INTERIOR DE SERVEI DEL PATI DEL CARRER PROVENA ESCALA DACCS A LA PLANTA NOBLE DEL PASSEIG DE GRCIA
- 14. ELEMENTS DECORATIUS MOTIU ORNAMENTAL DEL BASAMENT DUNA DE LES COLUMNES DEL PIS PRINCIPAL RELLEU DUNA COLUMNA DE LA PLANTA NOBLE
- 15. RAJOLES SISAVADES DISSENYADES PER GAUD, INSPIRADES EN MOTIUS NATURALS DETALLS DE CELS RASOS DE DIFERENT RELLEU
- 16. ONDULACI DE LES SUPERFCIES ALS SOSTRES DE TOTES LES ESTANCES DE LEDIFICI DETALLS DE LA PINTURA MURAL ALS PATIS DEL PASSEIG DE GRCIA I DE PROVENA
- 17. SOSTRES POLICROMATS DEL VESTBUL DEL CARRER DE PROVENA PORTES DELS PISOS, FETES AMB CINTES DE FERRO GUERXES
- 18. DIVERSOS POMS I MANETES, DE FORMES ERGONMIQUES
- 19. RELLEUS DE LA PORTA DEL PIS PRINCIPAL FRAGMENT DE LA PORTA DEL VESTBUL DEL PASSEIG DE GRCIA
- 20. DETALLS POLICROMS A IMITAIC DEL TRENCADS, PINTATS AL SOSTRE DEL VESTBUL DEL PASSEIG DE GRCIA
- 21. SIMBOLOGIES La Pedrera presta o d坦na peu a interpretacions fantstiques. Totes les seves fantasies art鱈stiques es basen en la funcionalitat, la racionalitat i leconomia. La Pedrera ha estat vista de moltes maneres (sobretot el terrat). Sha parlat duna recreaci坦 del pa鱈s de les meravelles, dun gran castell medieval, duna r竪plica de la muntanya de Montserrat, etc.
- 22. SIMILITUDS CONSTRUCTIVES XEMENEIES CASC CORINTI
- 23. BADALOTS FORMES A 遺粥永粥禽遺鴛粥
- 24. ARCS CATENARIS A LES GOLFES COSTELLAM
- 25. PORTA DACCS VESTBUL CL揃LULA VEGETAL
- 26. LAUTOR Antoni Gaud鱈 i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte catal que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis m辿s rellevants de la seva disciplina. Gaud鱈 es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influ誰des per diversos estils com el neog嘆tic, mud竪jar, barroc, fins a arribar a l'explosi坦 del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilitzaci坦 dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilitzaci坦 de totes les arts aplicades per la decoraci坦 dels seus edificis i la recuperaci坦 per l'ornamentaci坦 de l'antic mosaic transformat per Gaud鱈 en trencad鱈s, convertit en una nova t竪cnica. La seva contribuci坦 a l'arquitectura 辿s 炭nica i est considerat com un dels mxims exponents del modernisme. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan m辿s monografies, el que m辿s fama l'hi ha donat arreu del m坦n 辿s sens dubte el Temple de la Sagrada Fam鱈lia, obra encara en construcci坦 i que a mesura que s'al巽a, la seva popularitat i admiraci坦 continua creixent.