1. La prosa catalana
del segle XV
Lorena P辿rez S叩nchez
Ivan Panchenko
Somaya El Amri
Institut Mediterrnia
Primer de batxillerat
2012-2013
2. ndex or鱈gens de la novel揃la
1. Els
2. La novel揃la de cavalleries
3. Curial e G端elfa
4. Joan Ro鱈s de Corella
5. Joanot Martorell
6. Tirant lo Blanc
3. 1.Els or鱈gens de la novel揃la
Els precedents de la novel揃la en llengua romnica s坦n traduccions
lliures de poemes grecs i llatins a les lleng端es vulgars.
Octos鱈l揃labs apariats que eren dirigits a l'aristocrcia interessada en
les histories del m坦n clssic.
Posteriorment safegeixen llegendes sobre el rei Art炭s, la reina
Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona (mat竪ria de Bretanya).
Aquestes narracions sanomenaven novas (novetats o noticies en
vers).
Chr辿tien de Troyes va divulgar la mat竪ria de Bretanya (s. XII) amb
obres escrites en franc竪s amb imprecisi坦 hist嘆rica, exocitisme
geogrfic i pres竪ncia delements meravellosos.
A Catalunya la mat竪ria de Bretanya 辿s present en poemes
narratius com Bland鱈n de Cornualla o La faula, de G. Torroella.
Les llegendes passen a estar en prosa (s. XIII) i neixen les novel揃les
de cavalleries (s. XIV).
4. 2.La novel揃la de cavalleries
s el g竪nere narratiu en prosa que explica les aventures dun heroi
que personifica els ideals cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu
a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos.
En catal les m辿s importants s坦n Curial e G端elfa i Tirant lo blanc.
Destacades pel seu realisme: 竪poca coetnia a lautor, marc
geogrfic identificable i els herois s坦n valents i for巽uts dintre duns
l鱈mits humans.
Es diferencien dels llibres de cavalleries perqu竪 aquests presenten
nombrosos elements fantstics.
En catal cal destacar la Hist嘆ria de
Jacob Xalab鱈n dautor an嘆nim (inicis
s. XV) que 辿s una novel揃la daventures
a limperi turc.
5. 3.Curial e G端elfa
Novel揃la an嘆nima escrita entre 1435 i 1462 dividida en tres llibres.
Curial 辿s un jove sense fortuna que es acollit per G端elfa, una dama
noble de m辿s edat i viur aventures cavalleresques.
Tema: ascensi坦 dun jove de baixa condici坦 social a trav辿s de la
cavalleria i lamor.
En la relaci坦 entre els protagonistes es troba lamor cort竪s, Curial 辿s el
vassall i G端elfa la dama.
Un tret destacable 辿s la versemblan巽a. Es localitza a diversos indrets
(Itlia, Fran巽a, nord dfrica...) al s. XIII durant el regnat de Pere el
Gran.
Presenta elements literaris de tres tipus: de la novel揃la de cavalleries,
de la novel揃la sentimental i els mitol嘆gics (Humanisme).
Lestil es diferencia en el popular (炭s freq端ent de proverbis i refranys) i
l'artifici坦s (somni de Curial al Parns).
6. 4.Joan Ro鱈s de Corella
Nascut a Gandia el 1433, de fam鱈lia noble, cavaller i mestre en teologia i
va entrar en lestat eclesistic.
Intercanviava textos i mantenia tert炭lies amb escriptors de lEscola
Valenciana.
Va morir el 1497.
Obra: t辿 elements que la lliguen a la mentalitat medieval
per嘆 daltres dels nous gustos del Renaixement.
Shi distingeixen dos vessants: el prof inspirat en els
clssics (Trag竪dia de Caldesa) i un de religi坦s sorgit
dels temes b鱈blics (Hist嘆ria de Josef).
Estil: mxim representant de la valenciana prosa
7. 5.Joanot Martorell
Neix probablement a Gandia (1413/14), en una fam鱈lia noble
valenciana. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare cambrer del rei
Mart鱈 lHum. Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itlia per
les lluites cavalleresques. Mor鱈 lany 1468.
Obra:
-Guillem de Varoic: relat inacabat que ampli i modific en els 39
primers cap鱈tols del Tirant. Tracta dun noble avorrit que es retira per
fer penitencia i metrestant els moros ocupen Anglaterra i ell allibera al
pa鱈s. Laspecte didctic procedeix del Llibre de lorde de cavalleria i
laspecte novel揃lesc de Guy de Warwycke.
-Lletres de batalla: Les 15 lletres conservades ens mostren dues
actituds: el tarann lluitador de Martorell pels seus interessos i honor i
una segona actitud, la passi坦 per les formes.
8. 6.Tirant lo Blanc
Data
-Es va escriure entre 1460 i el 1468.
-Publicat a Val竪ncia el 1490 i reeditat a Barcelona el 1497.
-Va ser tradu誰t al castell, litali i al franc竪s.
-Tirant aparegu辿 com a material de ficci坦 daltres obres.
Autoria
-Quan es public a Val竪ncia el 1490 fou retocada per Mart鱈 Joan de Galba
(polidor).
-No altera el contingut de la novel揃la.
Argument
-Aventures del cavaller ermit Guillem de Varoic que rep la visita de Tirant
que va a un torneig.
-Tirant marxa a Fran巽a, Sic鱈lia i Rodes on ser cap dels ex竪rcits Bizantins.
-Torn a Constantinoble i es casa amb Carmesina, i 辿s nomenat C竪sar de
lImperi.
9. -Tirant mor per una malaltia i Carmesina a causa del dolor.
-Tirant cont辿 acci坦 militar i acci坦 amorosa (Tirant i Carmesina,
Diafebus i Estefania, emperadriu i Hip嘆lit, lemperador i les
donzelles, pr鱈ncep Felip i Ricomana).
Modernitat
-Lobra 辿s la suma de moltes novel揃letes.
-Fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel揃la.
-Aband坦 gaireb辿 definitiu del ideals medievals i apropiaci坦 als ideals
burgesos.
-Explicitaci坦 dels fets mitjan巽ant la l嘆gica i la ra坦.
-Les escenes de la vida diria s坦n les m辿s importants en les quals els
protagonistes es mostren despullats.
-Sensualisme, incursions en lerotisme i alternan巽a narraci坦-dileg.
-Nova manera de expressar-se amb les normes de la prosa renaixentista.
10. S鱈ntesi
Els precedents de la novel揃la en llengua romnica s坦n traduccions
lliures de poemes grecs i llatins a les lleng端es vulgars, als quals sels
afegeix histories i anaven dirigits a l'aristocrcia.
La novel揃la de cavalleries 辿s el g竪nere narratiu en prosa que explica les
aventures dun heroi que personifica els ideals cavallerescos.
Curial e G端elfa 辿s una novel揃la an嘆nima escrita entre 1435 i 1462 en la
que sobserva lesquema de lamor cort竪s i que tracta de lascensi坦
social dun jove a traves de la cavalleria i lamor.
Joan Ro鱈s de Corella neix a Gandia al 1433 i va ser un noble que 辿s el
mxim representant de la valenciana prosa i la seva obra t辿 elements
que la lliguen a la mentalitat medieval per嘆 daltres dels nous gustos
del Renaixement.
Joanot Martorell neix probablement a Gandia (1413/14), en una fam鱈lia
noble valenciana i escriu una de les obres m辿s importants de la
literatura catalana, Tirant lo Blanc que es caracteritza pel seu realisme,
laband坦 dels ideals medievals i les incursions en lerotisme.