1. La prosa catalana del segle XV
Jose Manuel Mimbrero Solla
Carlos D鱈az Vivas
Aitor Bl叩zquez Calzada
Laura Braza Belando
1 BAT
2. Index
1. Els or鱈gens de la novel揃la.
2. La novel揃la de cavalleries.
2.1 Curial e G端elfa.
2.2 Tirant lo Blanch.
3. Joanot Martorell.
4. Joan Ro鱈s de Corella.
5. S鱈ntesi del treball.
6. Bibliograf鱈a.
3. 1.Els origens de la novel la揃
Els precedents s坦n traduccions lliures de poemes grecs i
llatins, escrites en octos鱈l揃labs que anaven adre巽ades a
l'aristocrcia que volia con竪ixer les hist嘆ries del m坦n
clssic.
A aquestes narracions s'hi van afegir les llegendes sobre
el rei Art炭s i els cavallers de la Taula Rodona. Aquests
relats s'anomenaven mat竪ria de Bretanya.
L'autor que ho va divulgar va ser Chr辿tien de Troyes(segle
XII). Les seves obres es caracteritzen per la imprecisi坦
hist嘆rica, l'exotsime geogrfic i la pres竪ncia d'elements
meravellosos.
4. 2.La novel la de cavalleries揃
s el g竪nere narratiu en prosa en qu竪
s'expliquen les aventures d'un heroi
que personifica els ideals
cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu
a la mort i la defensa del senyor, la
dama i els indefensos.
Curial e G端elfa i Tirant lo Blanc s坦n
dues de les novel揃les m辿s importants
escrites en catal. Totes dues
destquen pel seu realisme:
prescindeixen d'elements
meravellosos, l'ep嘆ca en qu竪 es situen
辿s molt propera a l'autor i els herois
s坦n valents i for巽uts dins d'uns l鱈mits
humans.
Aquestes novel揃les es diferencien dels
llibres de cavalleries, molt comuns a la
literatura castellana, que presenten
nombrosos elements inversemblants i
fantstics.
5. 2.1 Curial e G端elfa
s una novel揃la an嘆nima escrita entre 1435 i 1462 que est dividida en tres
llibres.
El tema central de la novel揃la 辿s l'ascensi坦 d'un jove de baixa condici坦 social
a trav辿s de la cavalleria i l'amor.
Les relacions entre els protagonistes segueixen les lleis de l'amor cort竪s:
Curial 辿s el vassall i G端elfa la senyora que mana i el fa avan巽ar socialment.
Un tret destacable de la novel揃la 辿s la seva versemblan巽a. Els fets es
localitzen geogrficament a diversos indrets, com Itlia, Fran巽a..., i
cronol嘆gicament al segle XIII, amb pr鱈nceps i cavallers que van existir
realment.
La novel揃la presenta elements literaris de tres tipus: els procedents de la
novel揃la de cavalleries, els caracter鱈stics de a novel揃la sentimental i, en
menys mesura, els mitol嘆gis propis de l'Humanisme.
6. 2.2 Tirant lo Blanch
No se sap de quant es la obra pero es dedueix que Martorell
l'escriv鱈 entre el 1460 i el 1468. Es p炭blicat a Val竪ncia al 1490 i
reeditat a Barcelona al 1497. Hi ha traduccions al castell, itali i
franc竪s.
La novel揃la tracta de les aventures d'un cavaller ermit Guillem de
varoic, que rebeix la visita de Tirant, que aquest va cap a un
torneig, amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Tirant amb el
seus companys viatja a Fran巽a, Sic鱈lia i Rodes, on Tirant arriva a
ser cap de l'exc竪rcit. Despr竪s d'un munt d'aventures torna a
Constantinoble, on es casa amb la filla de l'emperador, amb la
princesa Carmesina. Es moren tots dos, Tirant per una malaltia i
Carmesina pel dolor de la mort del seu marit.
Al costat de l'acci坦 militar corre l'acci坦 amorosa; acci坦 amorosa no
nomes de Carmesina i Tirant si no d'altres personatges; la de
Diafebus i Estefania, la de la Emperadriu i Hip嘆lit, l'Emperador i
les donzelles de palau, la del pr鱈ncep Felip amb Ricomana.
7. 3. Joanot Martorell
Nascut probablement a Gandia el 1433, de familia noble, va ser
cavaller i mestre en teologia i, despr辿s, va entrar en l'estat
eclesistic. Va morir el 1497.
La seva obra, 辿s plena de trets, tant temtics com estil鱈stics, que
apunten el pes dels nous gustos del Renaixement.
Lletres de batalla: Martorell escriu les novel揃les, la passi坦 per
l'ambient creat a l'entorn de la mort, el cerimonial establert per la
cavalleria mitjan巽ant cartells afixats a les ciutats,cartes entre els
cavallers. s la matan巽a entesa com a espectacle. Un espectacle en
el qual, probablement el menys important 辿s la pres竪ncia inevitable
de la mort.
Va escriure poesia de tema religi坦s i prof. En la prosa va seguir els
aires classicitzants introdu誰ts per Bernat Metge i, amb un estil afectat
pel model llat鱈 clssic, va escriure textos sobre temtica mittol嘆gica o
religiosa.
8. 4. Joan Ro鱈s de Corella
La seva obra 辿s diversa i d'un gran contrast.
S'hi distingeixen dos vessants: un de prof, inspirat en els
clssics, i un de religi坦s, sorgit dels temes b鱈blics.
Dins del primer grup destaquen la Trag竪dia de Caldesa, on
l'autor narra la infidelitat de la seva estimada, i la Hist嘆ria de
L竪ander i Hero, la Hist嘆ria de Jason i Medea i el Parlament a
casa de Berenguer Mercader, que descriu un sopar on cada
convidat explica una hist嘆ria amorosa de la mitol嘆gia clssica.
Dins del segon grup, sobresurten la Hist嘆ria de Josef i la
Hist嘆ria de santa Magdalena.
Pel que fa a l'estil, Joan Ro鱈s de Corella 辿s el mxim
representant de la valenciana prosa.
9. 5. S鱈ntesi del treball
Els precedents de la novel揃la son traduccions lliures de
poemes grecs i llatins.
s el g竪nere narratiu en prosa en qu竪 s'expliquen les
aventures d'un heroi que personifica els ideals
cavallerescos.
El tema central de la novel揃la Curial e G端elfa 辿s l'ascensi坦
d'un jove de baixa condici坦 social a trav辿s de la cavalleria i
l'amor.
Tirant lo Blanch tracta de les aventures d'un cavaller ermit
Guillem de varoic, que rebeix la visita de Tirant, que aquest va
cap a un torneig, amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra.
Tirant amb el seus companys viatja a Fran巽a, Sic鱈lia i Rodes,
on Tirant arriva a ser cap de l'exc竪rcit
10. 5. S鱈ntesi del treball
L'obra de Joanot Martorell 辿s plena de
trets, tant temtics com estil鱈stics, que
apunten el pes dels nous gustos del
Renaixement.
L'obra de Joan Ro鱈s de Corella 辿s diversa
i d'un gran contrast.S'hi distingeixen dos
vessants: un de prof, inspirat en els clssics, i
un de religi坦s, sorgit dels temes b鱈blics. Ell 辿s
el mxim representant de la valenciana
prosa.
11. 6.Bibliograf鱈a
Dossier que ens va proporcionar el professor
del la mat竪ria Literatura Catalana.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada