�ݺ�ߣ

La llengua catalana,
perpectives de futur
La Salut de la llengua: de “Malalt
Imaginari” a “Metge a garrotades”

Metges a garrotades
 “Aquí falta una consideración real del papel que
desempeña, demográfica i lingüísticamente, la
aportación humana de los emigrantes. Es
evidente que la laboriosidad y espíritu
emprendedor de los catalanes les hacen ir
remontado niveles en la escala social, pero el
hueco que van dejando lo ocupan los
‘castellanos’ que llegan a la industrial Cataluña
en busca de trabajo. Garian [l’autor que estan
comentant] no ha calado en esto: en una
castellanización por debajo, progresiva y
constante, acompasada al ritmo expansivo de
la industria e impulsada por los diferentes
índices de natalidad”
BOLETÍN DE ORIENTACIÓN BIBLIOGRÁFICA DEL
MINISTERIO DE INFORMACIÓN Y TURISMO.
 "¡Hay que decir español y no castellano! El
español es la lengua de todos. Se ha
transformado ya en la lengua de España [...]
Haré todo lo posible para evitar que se
destruya la unidad nacional [...] Porque
Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue
ocupada por Felipe V , que la venció, fue
bombardeada por el general Espartero, que
era un general revolucionario, y la ocupamos
en 1939 y ya estamos dispuestos a ocuparla
tantas veces como sea necesario y para ello
estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por
consiguiente, ya saben ustedes a que
atenerse, y aquí tengo el mosquetón para
volverlo a utilizar"

Malalt imaginari?
Alarmes i contraalarmes
 Argenter, Castellanos, Molas et alii (1979). “Manifest de Els Marges”. Una
nació sense estat un poble sense llengua?
 López del Castillo, Vallverdú, Martí et alii (1980). Manifest de Nous
Horitzons. Una resposta a Els marges.
 Prats, Modest. Meditació ignasiana sobre la normalització lingüística.
 Rafanell, August i Rossich, Albert : Quin futur hi ha per a la llengua
catalana? Aquest i l’enterior dins M. PRATS, A. RAFANELL i A.
ROSSICH. El futur de la llengua catalana.
 Bibiloni, Gabriel. La llengua catalana: un futur esplendorós. Dins G.
BIBILONI i B. JOAN. Fer una llengua és fer una nació.
 BOIX, Emili. Triar no es trair.
 WOLARD, Kathryn (1989). Double talk: Bilingualism and the politics of
ethnicity in Catalonia
 JUNYENT, Carme (2002). El català: mirades al futur.
 Querol, Ernest. Per una lingüística prospectiva: de la profecia a la
prospectiva.

Manifest de Els Marges.
Un país sense estat, un poble sense
llengua?
 “La situació de conjunt de la llengua catalana resulta, de
molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas
durant el transcurs dels decennis immediatament
anteriors.”
 “Aquests han estat els tres factors bàsics (liquidació de les
institucions pròpies, modificació de l’estructura
demogràfica i uniformització del sistema de vida) que han
fet que en menys de vint anys es passés a Catalunya
d’una situació de monolingüisme diglòssic a una altra de
bilingüisme diglòssic que tendeix a convertir-se en
bilingüisme substitutiu.”

. Manifest de Nous Horitzons. Una resposta a Els
marges
 “L’èxit d’aquest text (en referència al manifest de Els marges)
ja és una prova concloent que el to pessimista que adopten no
respon a la realitat. Si no hi hagués un alt grau de
sensibilització dins de la nostra societat envers aquest tema,
el manifest hauria caigut en el buit”
 (afirmar que la llengua catalana es troba avui dia en una
situació més precària que en decennis anteriors) “és una
falsedat tan òbvia que la mateixa repercussió que ha tingut el
manifest s’ha encarregat de desmentir”
 “El marc institucional, polític i cultural que contempla l’Estatut
d’Autonomia ofereix moltes possibilitats per a la normalització
lingüística si sabem explotar-les amb audàcia i aplicar-les amb
fermesa”

Un antecedent
Francesc
VALLVERDÚ:
Dues llengües,
dues funcions
MONOLINGÜISME DIGLÒSSIC
Llengua A  Funcions A (altes)
Llengua B  Funcions B (baixes)
ÉS UNA SITUACIÓ ESTABLE PER
A LA LLENGUA B
BILINGÜISME DIGLÒSSIC
Llengua A  Funcions A (altes) +
Funcions B (baixes)
Llengua B  Només funcions B
(baixes)
ÉS UNA SITUACIÓ PRECÀRIA
PER A LA LLENGUA B

La “normalització lingüística”
(Branchadell, 1987)
P
A
R
L
A
N
T
S
ÀMBITS D’ÚS

Llei 7/1983 de normalització
lingüística a Catalunya,
 L’Estatut d’Autonomia de 1979 estableix la
distinció entre una llengua pròpia i dues
llengües oficials (article 3).
 Parteix de la consideració que el Català es troba
en “situació precària” (preàmbul de la llei)

Llei 1/1998, de política lingüística

El malalt imaginari
ALGUNES DADES
http://www.ethnologue.com/
o 6.700 milions de
persones
o 7105 llengües
o Llengües “moribundes”,
906
o “amb problemes”, 1481
o ------------------------
o Català: 7.220.000
parlants.
o Basc: 657.000 parlants.
o Gallec: 3.100.000
parlants (estatus?)
o Bretó: 1.200.000 el
saben parlar; 2225.000
el parlen.
o Occità:2.048.000
parlants
o Cors: 31.000 parlants
o Gaèlic escocès: 63.000
parlants.
o Gaèlic irlandès: 106.000
parlants.

El malalt imaginari
El català i les noves tecnologies
 Segons un estudi de la
UPC i la UPF sobre la
presència del català en el
món digital...
 ...”en una primera divisió
hi hauria l'anglès, el
francès i el castellà com
les llengües amb més
presència en ordinadors,
telèfons i tauletes. En una
segona divisió, i al costat
d'idiomes com l'alemany o
l'holandès, hi ha el català,
que s'allunya així de les
vint-i-una llengües
europees que corren el risc
d'extingir-se en l'entorn
digital”.

El malalt imaginari
Altres àmbits que conviden a
l’optimisme

Consum de mitjans de
comunicació segons la llengua

El debat no s’atura
 “Sé molt bé que provocaré una irritació incontrolable en més
d’un si començo afirmant que mai –mai!- no havíem viscut
una situació tan greu o un perill tan imminent d’extinció. (...)
Valorem la presència del català a les escoles. Sembla que
d’aquí a uns pocs anys haurem superat aquell ignominiós
analfabetisme de la pròpia llengua. (...) Gairebé tothom està
d’acord a assegurar que no ha correspost a aquests augment
de l’aprenentatge escolar del català una difusió proporcionada
del seu ús. Considero que no són pas gratuïtament alarmistes
les veus que parlen d’un procés de llatinització en el qual
hauríem entrat de forma, potser, irreversible”
Modest Prats: Meditació ignasiana sobre la
normalització lingüística (1989)

Ernest Querol: Per una
sociolingüística prospectiva:
de la profecia a la prospectiva
(2011)
El debat no
s’atura (2)
 “Els que afirmen que el
català s’extingirà el que
estan dient és que la seva
il·lusió d’un futur
monolingüe en català s’ha
d’extingir perquè el context
actual no els permet ni
somiar-la. No és, doncs,
una profecia, sinó la
confessió de quin és el seu
futur preferit, a la qual
afegeixen l’entremaliadura
de dir que, com que el
català no tindrà el seu futur
preferit monolingüe, no en
tindrà cap, de futur”

(1)
Condicions
per a la
desparició
d’una llengua
(2)
Símptomes
LA MORT DE LES LLENGÜES.
Wolfgang U. Dressler (Univ. de
Viena)

La mort de les llengües. Condicions
1. Bilingüisme recessiu
2. Canvis estructurals deguts a la
imposició del model de la llengua
dominant
3. Canvis estructurals deguts a la
relaxació del propi sistema
4. Monoestilisme. Reducció de la
llengua a un sol registre.
5. Diferències diacròniques en la
competència comunicativa.

Condició 1
Bilingüització desigual.
 “ Els casos de genocidi en
els quals mor tota una
comunitat lingüística són
rars.”
 “L’extinció d’una llengua, tal
com s’entén normalment,
pressuposa el bilingüisme i
la substitució de la llengua
recessiva per la llengua
dominant”
  UNA LLENGUA NO
DESAPAREIX PERQUÈ
DESAPAREGUIN ELS SEUS
PARLANTS; S’EXTINGEIX
PERQUÈ ELS PARLANTS
L’ABANDONEN
 Cas general:
◦ Comunitat A parla LA i LB
◦ Comunitat B parla LB
 Condició necessària (no
suficient) per a la desaparició
de LA.
 Situació normal en les segones
generacions d’immigrants: p.e.
Italoamericans a EUA:
◦ 1a generació italòfona
◦ 2a generació bilingüe
italià/anglès
◦ 3a generació anglòfona 
es perd l’italià.
Cas català 
diferències?

Amenaces. Bilingüització desigual
Coneixement de les llengües (a
Catalunya)

Habilitats lingüístiques en català en els
diferents territoris

Amenaces. Bilingüització desigual.
Nombre total de parlants inicials
 .

Llengua inicial (a Catalunya)
 Quina és la primera llengua apresa?

Llengua inicial segons edat
(percentatges)

Llengua d’identificació (a Catalunya)
 Quina és la seva llengua ?

Llengua d’identificació segons edat
(percentatges)

Llengua de’ús habitual (a Catalunya)
 En quina llengua s’expressa normalment?

Llengua habitual segons edat
(percentatges)

Comparativa
Català Castellà
 Llengua inicial:
31,6%
 Llengua
d’identificació: 37,2%
 Llengua habitual:
35,6%
 Llengua inicial:
55,0% (+13,4%)
 Llengua
d’identificació: 46,5%
(+11,3%)
 Llengua habitual:
45,9% (+10,3%)

Actituds en la ��Գٱ��ó

Actituds en la ��Գٱ��ó (2)

Els
símptomes:
recessió
territorial?

Tria de centres segons model
lingüístic (País Valencià; públics)

Tria de centres segons model
lingüístic (País Valencià; privats)

Amenaces (2).
Canvis estructurals deguts a la imposició
del model de la llengua dominant.
◦ Interferència massiva i unidireccional d’una
altra llengua
 Barbarismes lèxics, morfològics, sintàctics...
◦ Préstec de sufixos
◦ Manca de reaccions puristes
◦ Retrocés dels noms de pila en la llengua
recessiva
◦ No encunyació de neologismes. Adopció dels
procediments de formació de mots de la
llengua dominant.

Amenaces (3).
Canvis estructurals deguts a la
relaxació del propi sistema
◦ Reducció del sistema fonològic.
 “La Eva”; “Aixó pessa molt”...
◦ Pèrdua de la morfologia flectiva
◦ Simplificació de la sintaxi
 La Maria anira a classe, però jo no aniré
◦ Substitució de construccions sintètiques
per construccions analítiques
 El professor que li vam presentar la
queixa...
◦ No compensació de les simplificacions

Amenaces (i 4)
Monostilisme. Reducció de la
llengua a un sol registre.
Diferències diacròniques en
la competència
comunicativa.
 La llengua recessiva
conserva només l’ús
familiar o col·loquial.
 La llengua dominant fa de
llengua interposada (en el
contacte amb altres
llengües)
 Pèrdua de la funció
“internacional” de la
llengua
 ¿Registre vulgar en
català?
 Les noves generacions
són més competents
comunicativament i
lingüísticament que els
seus avis.
 Els avis són
comunicativament i
lingüísticament més
comptetents en la llengua
recessiva que les noves
generacions

Vocabulari català, sintaxi
castellana

�ݺ�ߣ

La salut de la llengua catalana

More Related Content

La salut de la llengua catalana