際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

La salut i els estils de vida

Download as PPT, PDF
V
Vicent
1 of 15
Downloaded 10 times
LA SALUT I ELS ESTILS DE VIDA N炭ria Ferr辿 Andrea Almo
Es triplica en 14 anys el nombre d 卒adolescents embarassades Es triplica en 14 anys el nombre dadolescents embarassades El n炭mero d'adolescents d'entre 14 i 17 anys de les comarques Gironines que es queden embarassades s'ha triplicat en els darrers 14 anys. Aquestes s坦n les dades de la conselleria de Salut que ho va atribuir, en part, a la immigraci坦. Malgrat aix嘆, es tracta d'un diagn嘆stic que no tots els experts coincideixen a afirmar i fins hi tot alguns han parlat que cada dia es fa servir menys el preservatiu. Segons va informar Rdio Girona, l'any 1993 de cada mil noies d'antre 14 i 17 anys de les comarques de Girona hi ha anat creixent el percentatge: un 6 de cada mil el 1997, un 9 per mil el 2001, fins arribar al 14,68 per mil el 2006, que s坦n les darreres dades que disposa la conselleria i que s'han extret arran d'una pregunta presentada per CiU al Parlament de Catalunya. En la seva resposta, Salut ho va atribuir en bona part a la immigraci坦, ja que de totes les noies menors d'edat embarassades a Catalunya, el 38 per cent s坦n estrangeres. http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070900_3_27582
LA CONSULTA SEXUAL DE RISC Hi ha embars si l嘆vul fecundat per lespermatozoide forma un embri坦 i simplanta a la paret que revesteix l炭ter. Hi ha un frmac amb el qual podem evitar lembars, la p鱈ndola de lendem ja que modifica el cicle menstrual i impedeix que lembri坦, si 辿s que hi ha hagi fecundaci坦, pugui implantar-se a l炭ter. Tot i aix嘆, el preservatiu 辿s el m竪tode contraceptiu m辿s segur i, a m辿s a m辿s, evita el contagi dinfeccions de transmissi坦 sexual com ara la gonorrea o la sida.
UNA APROXIMACI AL CONCEPTE DE SALUT. Es defineix salut com a Estat en qu竪 lorganisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les funcions. I salut p炭blica com a Art i ci竪ncia dorganitzar i dirigir els esfor巽 de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar lindividu i obtenir-hi un 嘆ptim nivell de salut Hi ha una percepci坦 pr嘆pia de la salut, variable per a cada persona per嘆 tamb辿 del pa鱈s o ciutat que sigui.
ESPERANA DE VIDA Lany 2002, lesperan巽a de vida a Espanya en nixer va ser de 79,9 anys, una xifra nom辿s superada per Itlia i Su竪cia.
HBITS I ESTILS DE VIDA Lany 2003 a Espanya hi havia un ter巽 de fumadors habituals. Per嘆 aquesta xifra es va reduir grcies a la Llei del tabac. Daltra banda, el consum de begudes alcoh嘆liques i de drogues, continua sent un seri坦s problema de salut p炭blica, que va creixent. M辿s de la meitat de adolescents majors de 16 anys consumeixen alcohol habitualment. Espa単a es el segon pa鱈s on el consum del cnnabis entre 15 i 16 anys 辿s m辿s alt. Respecte a malalties nutricionals (diabetis, afectacions respirat嘆ries, problemes a les articulacions..) a Espanya hi ha un 133% de persones majors de 18 anys amb obesitat i un 24,8% de la poblaci坦 infantil te sobrep竪s..
MORBIDITAT La morbiditat es la distribuci坦 de les malalties que sofreix una poblaci坦 i les causes de la seva mortalitat. Les principals causes s坦n les malalties de laparell circulatori o els cncers. La taxa bruta de mortalitat a Espanya es situa en uns 900 morts per cada 1000.000 habitants. I la mortalitat infantil 辿s de 4,1 nens per cada 1.000 nens.
LALZHEIMER La malaltia, mes freq端ent en persones grans es produeix a la p竪rdua progressiva de neurones del cervell. Les causes no s坦n clares per嘆 hi ha una certa predisposici坦 gen竪tica. En el desenvolupament de la malaltia hi actuen molts altres factors que fan augmentar el risc com ara el tabac. I la malaltia augmenta amb ledat. Les proves del diagn嘆stic com ara les ressonncies magn竪tiques detecten la p竪rdua de neurones i els neur嘆legs utilitzen com a primera prova diagn嘆stica els exmens neuropsicol嘆gics.
NUTRICI I ADOLESCNCIA Quan arriba ladolesc竪ncia (11-16 anys noies / 13-18 anys nois) sha de dur a terme una bona alimentaci坦 amb nutrients addicionals per fer front aquest creixement. Aix嘆 dep竪n de si lindividu practica activitat f鱈sica o no. Si la seva vida 辿s sedentria es descuida lalimentaci坦 i predomina el menjar rpid, 辿s a dir, el menjar amb greixos saturats i amb carbohidrats dabsorci坦 rpida. Amb aix嘆 pot apar竪ixer sobrep竪s i al cap dels anys, obesitat.
ANORXIA I BULMIA A causa de la pressi坦 social, lautoexig竪ncia i una baixa autoestima poden apar竪ixer trastorns alimentaris, com ara: Anor竪xia: Ingesta cal嘆rica molt per sota del normal. Bul鱈mia: Ingesta de gran quantitat de menjar alternada amb el v嘆mit.
OBESITAT Quan una persona t辿 un IMC superior a 40kg 揃 m-2 es considera que t辿 obesitat m嘆rbida. Pot provocar hipertensi坦, hipercolesterol竪mia, diabetis de tipus 2, malalties coronries, alguns cncers, depressi坦... La cirurgia baritrica consisteix en modificar quir炭rgicament el trajecte gastrointestinal de laliment amb la disminuci坦 en labsorci坦 de nutrients.
ESPORT I SALUT Lesport repercuteix en la qualitat de vida, pot millorar lestat de salut i contribuir en lequilibri psicol嘆gic i emocional. En canvi, la vida sedentria 辿s un factor ris per a les malalties cardiovasculars, respirat嘆ries, la hipertensi坦... Un 9% de morts als pa誰sos desenvolupats s坦n a causa dun estil de vida sedentari.
La cara fosca de lesport Les persones vigor竪xiques se senten escanyolides i volen guanyar massa muscular. Segueixen un r竪gim ric en prote誰nes i pobre en gl炭cids i greixos. Usen esteroides per augmentar la massa muscular i facilitar la recuperaci坦 despr辿s dun esfor巽 intens. Els efectes secundaris poden ser: cncer, hipertensi坦 arterial, increment del colesterol dolent i disminuci坦 del colesterol bo, acne, tremolors...
ADICCIONS Hi ha de tres tipus: Ludopaties: Addici坦 a videojocs, jocs datzar, jocs dapostes, loteries (jocs patol嘆gics) Drogoaddicci坦: tabac i alcohol. Addici坦 a Internet: pgines webs o xats. Addici坦 al treball. Les claus de les addiccions s坦n: Tolerncia: Cada cop es necessita mes perqu竪 lefecte es inferior. Abstin竪ncia: Requereix ingerir m辿s substncia per superar el s鱈ndrome. Depend竪ncia: Desig de consumir la substncia. Aband坦 de les activitats habituals: s dedica molt temps a aquesta substncia i sabandona el temps per a altres activitats. Consci竪ncia: Hi pot haver consci竪ncia dels fets per嘆 es segueix fent.
ALCOHOLISME I DROGUES Lalcoholisme 辿s una patologia integral que afecta aspectes psicol嘆gics, el fetge, el tracte gastrointestinal i els sistemes musculoesquel竪tic i cardiovascular. Comporta desnutrici坦 i mancan巽a de vitamines Entre les drogues m辿s consumides destaca el cnnabis. Hi ha evid竪ncies cient鱈fiques de la relaci坦 entre el seu consum i les malalties i desequilibris mentals.

More Related Content

La salut i els estils de vida

  • 1. LA SALUT I ELS ESTILS DE VIDA N炭ria Ferr辿 Andrea Almo
  • 2. Es triplica en 14 anys el nombre d 卒adolescents embarassades Es triplica en 14 anys el nombre dadolescents embarassades El n炭mero d'adolescents d'entre 14 i 17 anys de les comarques Gironines que es queden embarassades s'ha triplicat en els darrers 14 anys. Aquestes s坦n les dades de la conselleria de Salut que ho va atribuir, en part, a la immigraci坦. Malgrat aix嘆, es tracta d'un diagn嘆stic que no tots els experts coincideixen a afirmar i fins hi tot alguns han parlat que cada dia es fa servir menys el preservatiu. Segons va informar Rdio Girona, l'any 1993 de cada mil noies d'antre 14 i 17 anys de les comarques de Girona hi ha anat creixent el percentatge: un 6 de cada mil el 1997, un 9 per mil el 2001, fins arribar al 14,68 per mil el 2006, que s坦n les darreres dades que disposa la conselleria i que s'han extret arran d'una pregunta presentada per CiU al Parlament de Catalunya. En la seva resposta, Salut ho va atribuir en bona part a la immigraci坦, ja que de totes les noies menors d'edat embarassades a Catalunya, el 38 per cent s坦n estrangeres. http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070900_3_27582
  • 3. LA CONSULTA SEXUAL DE RISC Hi ha embars si l嘆vul fecundat per lespermatozoide forma un embri坦 i simplanta a la paret que revesteix l炭ter. Hi ha un frmac amb el qual podem evitar lembars, la p鱈ndola de lendem ja que modifica el cicle menstrual i impedeix que lembri坦, si 辿s que hi ha hagi fecundaci坦, pugui implantar-se a l炭ter. Tot i aix嘆, el preservatiu 辿s el m竪tode contraceptiu m辿s segur i, a m辿s a m辿s, evita el contagi dinfeccions de transmissi坦 sexual com ara la gonorrea o la sida.
  • 4. UNA APROXIMACI AL CONCEPTE DE SALUT. Es defineix salut com a Estat en qu竪 lorganisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les funcions. I salut p炭blica com a Art i ci竪ncia dorganitzar i dirigir els esfor巽 de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar lindividu i obtenir-hi un 嘆ptim nivell de salut Hi ha una percepci坦 pr嘆pia de la salut, variable per a cada persona per嘆 tamb辿 del pa鱈s o ciutat que sigui.
  • 5. ESPERANA DE VIDA Lany 2002, lesperan巽a de vida a Espanya en nixer va ser de 79,9 anys, una xifra nom辿s superada per Itlia i Su竪cia.
  • 6. HBITS I ESTILS DE VIDA Lany 2003 a Espanya hi havia un ter巽 de fumadors habituals. Per嘆 aquesta xifra es va reduir grcies a la Llei del tabac. Daltra banda, el consum de begudes alcoh嘆liques i de drogues, continua sent un seri坦s problema de salut p炭blica, que va creixent. M辿s de la meitat de adolescents majors de 16 anys consumeixen alcohol habitualment. Espa単a es el segon pa鱈s on el consum del cnnabis entre 15 i 16 anys 辿s m辿s alt. Respecte a malalties nutricionals (diabetis, afectacions respirat嘆ries, problemes a les articulacions..) a Espanya hi ha un 133% de persones majors de 18 anys amb obesitat i un 24,8% de la poblaci坦 infantil te sobrep竪s..
  • 7. MORBIDITAT La morbiditat es la distribuci坦 de les malalties que sofreix una poblaci坦 i les causes de la seva mortalitat. Les principals causes s坦n les malalties de laparell circulatori o els cncers. La taxa bruta de mortalitat a Espanya es situa en uns 900 morts per cada 1000.000 habitants. I la mortalitat infantil 辿s de 4,1 nens per cada 1.000 nens.
  • 8. LALZHEIMER La malaltia, mes freq端ent en persones grans es produeix a la p竪rdua progressiva de neurones del cervell. Les causes no s坦n clares per嘆 hi ha una certa predisposici坦 gen竪tica. En el desenvolupament de la malaltia hi actuen molts altres factors que fan augmentar el risc com ara el tabac. I la malaltia augmenta amb ledat. Les proves del diagn嘆stic com ara les ressonncies magn竪tiques detecten la p竪rdua de neurones i els neur嘆legs utilitzen com a primera prova diagn嘆stica els exmens neuropsicol嘆gics.
  • 9. NUTRICI I ADOLESCNCIA Quan arriba ladolesc竪ncia (11-16 anys noies / 13-18 anys nois) sha de dur a terme una bona alimentaci坦 amb nutrients addicionals per fer front aquest creixement. Aix嘆 dep竪n de si lindividu practica activitat f鱈sica o no. Si la seva vida 辿s sedentria es descuida lalimentaci坦 i predomina el menjar rpid, 辿s a dir, el menjar amb greixos saturats i amb carbohidrats dabsorci坦 rpida. Amb aix嘆 pot apar竪ixer sobrep竪s i al cap dels anys, obesitat.
  • 10. ANORXIA I BULMIA A causa de la pressi坦 social, lautoexig竪ncia i una baixa autoestima poden apar竪ixer trastorns alimentaris, com ara: Anor竪xia: Ingesta cal嘆rica molt per sota del normal. Bul鱈mia: Ingesta de gran quantitat de menjar alternada amb el v嘆mit.
  • 11. OBESITAT Quan una persona t辿 un IMC superior a 40kg 揃 m-2 es considera que t辿 obesitat m嘆rbida. Pot provocar hipertensi坦, hipercolesterol竪mia, diabetis de tipus 2, malalties coronries, alguns cncers, depressi坦... La cirurgia baritrica consisteix en modificar quir炭rgicament el trajecte gastrointestinal de laliment amb la disminuci坦 en labsorci坦 de nutrients.
  • 12. ESPORT I SALUT Lesport repercuteix en la qualitat de vida, pot millorar lestat de salut i contribuir en lequilibri psicol嘆gic i emocional. En canvi, la vida sedentria 辿s un factor ris per a les malalties cardiovasculars, respirat嘆ries, la hipertensi坦... Un 9% de morts als pa誰sos desenvolupats s坦n a causa dun estil de vida sedentari.
  • 13. La cara fosca de lesport Les persones vigor竪xiques se senten escanyolides i volen guanyar massa muscular. Segueixen un r竪gim ric en prote誰nes i pobre en gl炭cids i greixos. Usen esteroides per augmentar la massa muscular i facilitar la recuperaci坦 despr辿s dun esfor巽 intens. Els efectes secundaris poden ser: cncer, hipertensi坦 arterial, increment del colesterol dolent i disminuci坦 del colesterol bo, acne, tremolors...
  • 14. ADICCIONS Hi ha de tres tipus: Ludopaties: Addici坦 a videojocs, jocs datzar, jocs dapostes, loteries (jocs patol嘆gics) Drogoaddicci坦: tabac i alcohol. Addici坦 a Internet: pgines webs o xats. Addici坦 al treball. Les claus de les addiccions s坦n: Tolerncia: Cada cop es necessita mes perqu竪 lefecte es inferior. Abstin竪ncia: Requereix ingerir m辿s substncia per superar el s鱈ndrome. Depend竪ncia: Desig de consumir la substncia. Aband坦 de les activitats habituals: s dedica molt temps a aquesta substncia i sabandona el temps per a altres activitats. Consci竪ncia: Hi pot haver consci竪ncia dels fets per嘆 es segueix fent.
  • 15. ALCOHOLISME I DROGUES Lalcoholisme 辿s una patologia integral que afecta aspectes psicol嘆gics, el fetge, el tracte gastrointestinal i els sistemes musculoesquel竪tic i cardiovascular. Comporta desnutrici坦 i mancan巽a de vitamines Entre les drogues m辿s consumides destaca el cnnabis. Hi ha evid竪ncies cient鱈fiques de la relaci坦 entre el seu consum i les malalties i desequilibris mentals.