ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES

•
•
Manu Robles-Arangiz Institutua Fundazioa
Manu Robles-Arangiz Institutua Fundazioa

PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DEL CATALÀ L’ESCOLA  Absència de formació sociolingüística en el grau de magisteri el màster de formació del professorat mestres  Qualitat de la llengua emprada pels docents (reconeixement sistemàtic i sense garanties del nivell C1 de llengua)  Prevalença del paradigma plurilingüista i multicultural (coordinació LIC, el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural, una direcció general de política lingüística de la Generalitat Valenciana orientada a la “gestió del multilingüisme”).  Volum dels moviments demogràfics (baixa natalitat i elevadíssima immigració): minorització demogràfica general i escassa densitat de catalanoparlants inicials a les aules.  Absència d’un programa efectiu d’incorporació dels alumnes nouvinguts l’escola catalana  La insuficiència dels materials didàctics existents en llengua catalana (materials audiovisuals, traduccions…)  La irrupció de nous mitjans de socialització adaptats al nou paradigma de la globalització i on el català hi té una escassa presencia.  La persistència de conductes lingüístiques característiques d’una situació de subordinació diglòssica de la llengua catalana en relació amb la castellana, la francesa (i la italiana).  Absència d’oficialitat de la llengua a la Catalunya del nord, a la Franja de Ponent i a l’Alguer.  La sentencia del Tribunal Constitucional de juny de 2010  La renovació de l’hostilitat cap a la llengua per part d’amplis sectors de la societat espanyola.

1 of 31
Download to read offline
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES HEZKUNTZA-EUSKARA JARDUNALDIA apirilak 22 Jordi Martí Monllau
CONTEXTUALITZANT: ALGUNES DADES DEMOGRÀFIQUES I SOCIOLINGÜÍSTIQUES RELLEVANTS Enquesta d’usos lingüístics de la població, onades de 2003, 2008, 2013 i 2018 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Direcció General de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA INICIAL, HABITUAL I D’IDENTIFICACIÓ AL PRINCIPAT DE CATALUNYA ENTRE 2003 I 2018 Dades corregides de l’onada de 2003: LLENGUA INICIAL: Català: 36’2% Castellà: 56’1% LLENGUA HABITUAL: Català: 46% Castellà: 48’6% LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ: Català: 44’3% Castellà: 47’5%
CATALÀ LLENGUA HABITUAL. PRECISIÓ DE L’ÚS PER EDATS
POBLACIÓ DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA SEGONS L’ORIGEN FAMILIAR Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2018
PERCENTATGE FILLS PER GRUP LINGÜÍSTIC AL PRINCIPAT DE CATALUNYA Taxa de fertilitat al Principat Catalunya: 1’21 /dona Edat mitjana de la maternitat: 32’68 anys Font: Informecat 2022, de Plataforma per la Llengua, a partir de l’encreuament de dades de l’Enquesta Òmnibus 2021 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (aquest mateix informe destaca que el 71,4% dels joves creuen que, a Catalunya, el català es parla menys que abans).
EL CAS DE BARCELONA Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2018
LA CONCRECIÓ ACTUAL: LLENGÜES VEHICULARS DE L’ESCOLA CATALANA (ENSENYAMENT OBLIGATORI) USOS MAJORITARIS Enquesta sobre els drets i els usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya, 2021 Oficina del Síndic de Greuges Mostra: 26.419 alumnes de 5è curs d’Educació Primària (de 947 centres, de 3.941) 26.103 alumnes de 3r curs d’Educació Secundària Obligatòria (de 547 centres, de 1131)
EL DECALATGE ENTRE LA LLENGUA INICIAL I HABITUAL DELS INFANTS DE 5è DE PRIMÀRIA I DE 3r d’ESO DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA PER GRUPS LINGÜÍSTICS
LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA (LLENGUA DEL PROFESSORAT) PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
LLENGUA D’INTERACCIÓ A L’AULA (INTERACCIONS VERTICALS I HORITZONTALS) PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
USOS ESCOLARS PER ÀMBITS PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
USOS ESCOLARS GLOBALS PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
PROPORCIÓ DEL CASTELLÀ COM A LLENGUA D’ÚS AL CENTRE I D’IMPARTICICIÓ DE LA MATÈRIA PER SERVEIS TERRITORIALS (3r ESO)
PERCENTATGE DE CENTRES QUE FAN SERVIR EXCLUSIVAMENT EL CATALÀ COM A LLENGUA DE DOCÈNCIA MÉS DEL 75% DEL TEMPS LECTIU (EN FUNCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE)
PROPORCIÓ DE CATALÀ I DE CASTELLÀ COM A LLENGUA HABITUAL (EXCLUSIVA) DE L’ALUMNAT DE 3R D’ESO PER SERVEIS TERRITORIALS
DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER MODEL LINGÜÍSTIC (EDUCACIÓ PRIMÀRIA) CURS 2019-2020 Font: Ministeri d’Educació
LLENGUA DE RELACIÓ AMB ELS COMPANYS (RELACIÓ HORITZONTAL) FORA DE L’AULA Sempre, gairebé sempre + sovint: 2006 – 36’7% 2021 – 33% EDIAC21: 32’2% (al pati) 46’1% (al menjador) Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació
EVOLUCIÓ DE LÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA, COM A LLENGUA AMB QUÈ S’ADREÇA L’ALUMNAT ALS PROFESSORS I COM A LLENGUA DE RELACIÓ ENTRE ELS ESTUDIANTS QUAN ES FAN TREBALLS EN GRUP Font: Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana Pacte nacional per la Llengua Departament de Cultura Generalitat de Catalunya
DADES COMPLEMENTÀRIES: USOS LINGÜÍSTICS A 4t d’ESO USOS DESAGREGATS Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació Generalitat de Catalunya Mostra representativa de l’alumnat de 55 centres educatius seleccionats estratificadament (3205 alumnes)
EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ DELS INFANTS DE 4t D’ESO (ENTRE 2006 I 2021) Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació
PREFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES A CURT TERMINI (5 ANYS) ONADA DE 2006 ONADA DE 2021
Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021
PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DEL CATALÀ L’ESCOLA  Absència de formació sociolingüística en el grau de magisteri el màster de formació del professorat mestres  Qualitat de la llengua emprada pels docents (reconeixement sistemàtic i sense garanties del nivell C1 de llengua)  Prevalença del paradigma plurilingüista i multicultural (coordinació LIC, el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural, una direcció general de política lingüística de la Generalitat Valenciana orientada a la “gestió del multilingüisme”).  Volum dels moviments demogràfics (baixa natalitat i elevadíssima immigració): minorització demogràfica general i escassa densitat de catalanoparlants inicials a les aules.  Absència d’un programa efectiu d’incorporació dels alumnes nouvinguts l’escola catalana  La insuficiència dels materials didàctics existents en llengua catalana (materials audiovisuals, traduccions…)  La irrupció de nous mitjans de socialització adaptats al nou paradigma de la globalització i on el català hi té una escassa presencia.  La persistència de conductes lingüístiques característiques d’una situació de subordinació diglòssica de la llengua catalana en relació amb la castellana, la francesa (i la italiana).  Absència d’oficialitat de la llengua a la Catalunya del nord, a la Franja de Ponent i a l’Alguer.  La sentencia del Tribunal Constitucional de juny de 2010  La renovació de l’hostilitat cap a la llengua per part d’amplis sectors de la societat espanyola.
Èٱݳ
EVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA
TRANSMISSIÓ LINGÜÍSTICA INTERGENERACIONAL
ÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA HABITUAL AL CONJUNT DELS TERRITORIS DEL DOMINI LINGÜÍSTIC
LLEI 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari Article 2. Ús i aprenentatge de les llengües oficials 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que estableixen els apartats 2, 3 i 4. 2. L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius a fi que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria. 3. La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i llur entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques. L’abast d’aquesta presència s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per a cada un dels centres educatius, i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d’aprenentatge, inclosos els de caràcter digital. 4. Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent.
DECRET LLEI 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. Article 2. Criteris i objectius bàsics L'organització de l'ensenyament i l'ús de les llengües als centres educatius públics i als centres educatius privats sostinguts amb fons públics es fonamenta en els criteris i objectius bàsics següents: d) La inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües. Article 3. Elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics 4. El projecte lingüístic del centre s'ha de revisar i modificar, si s'escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l'ús de les llengües que l'alumnat acrediti en les diferents etapes educatives. Aquesta revisió s'ha de fer mitjançant proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en períodes no superiors als dos anys. Article 4. Validació dels projectes lingüístics 1. Sens perjudici de l'autonomia dels centres educatius, el departament competent en matèria d'educació ha de validar en un període no superior als 30 dies que el projecte lingüístic s'adequa a la normativa vigent i instar- ne la modificació en cas contrari. El departament competent en matèria d'educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida. Disposicions addicionals Primera. Els projectes lingüístics i les mesures singulars que s'hagin adoptat i que no s'ajustin als criteris i objectius bàsics que estableix aquest Decret llei han d'ésser revisats en el termini més breu possible durant el curs 2022-2023, amb caràcter general dins dels primers sis mesos, per tal que puguin adaptar-s'hi.
PER A ACABAR ALGUNS ARTICLES A PER A CONÈIXER MILLOR LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA I EL PROBLEMA DEL CATALÀ A LA SEUA ESCOLA: El català s’apaga No és veritat que el català aguanti No estem tan malament! Dos reptes que Catalunya ha d’afrontar Fer de la imposició una virtut La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?

More Related Content

LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES

  • 1. LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES HEZKUNTZA-EUSKARA JARDUNALDIA apirilak 22 Jordi Martí Monllau
  • 2. CONTEXTUALITZANT: ALGUNES DADES DEMOGRÀFIQUES I SOCIOLINGÜÍSTIQUES RELLEVANTS Enquesta d’usos lingüístics de la població, onades de 2003, 2008, 2013 i 2018 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Direcció General de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
  • 3. EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA INICIAL, HABITUAL I D’IDENTIFICACIÓ AL PRINCIPAT DE CATALUNYA ENTRE 2003 I 2018 Dades corregides de l’onada de 2003: LLENGUA INICIAL: Català: 36’2% Castellà: 56’1% LLENGUA HABITUAL: Català: 46% Castellà: 48’6% LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ: Català: 44’3% Castellà: 47’5%
  • 4. CATALÀ LLENGUA HABITUAL. PRECISIÓ DE L’ÚS PER EDATS
  • 5. POBLACIÓ DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA SEGONS L’ORIGEN FAMILIAR Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2018
  • 6. PERCENTATGE FILLS PER GRUP LINGÜÍSTIC AL PRINCIPAT DE CATALUNYA Taxa de fertilitat al Principat Catalunya: 1’21 /dona Edat mitjana de la maternitat: 32’68 anys Font: Informecat 2022, de Plataforma per la Llengua, a partir de l’encreuament de dades de l’Enquesta Òmnibus 2021 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (aquest mateix informe destaca que el 71,4% dels joves creuen que, a Catalunya, el català es parla menys que abans).
  • 7. EL CAS DE BARCELONA Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2018
  • 8. LA CONCRECIÓ ACTUAL: LLENGÜES VEHICULARS DE L’ESCOLA CATALANA (ENSENYAMENT OBLIGATORI) USOS MAJORITARIS Enquesta sobre els drets i els usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya, 2021 Oficina del Síndic de Greuges Mostra: 26.419 alumnes de 5è curs d’Educació Primària (de 947 centres, de 3.941) 26.103 alumnes de 3r curs d’Educació Secundària Obligatòria (de 547 centres, de 1131)
  • 9. EL DECALATGE ENTRE LA LLENGUA INICIAL I HABITUAL DELS INFANTS DE 5è DE PRIMÀRIA I DE 3r d’ESO DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA PER GRUPS LINGÜÍSTICS
  • 10. LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA (LLENGUA DEL PROFESSORAT) PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
  • 11. LLENGUA D’INTERACCIÓ A L’AULA (INTERACCIONS VERTICALS I HORITZONTALS) PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
  • 14. PROPORCIÓ DEL CASTELLÀ COM A LLENGUA D’ÚS AL CENTRE I D’IMPARTICICIÓ DE LA MATÈRIA PER SERVEIS TERRITORIALS (3r ESO)
  • 15. PERCENTATGE DE CENTRES QUE FAN SERVIR EXCLUSIVAMENT EL CATALÀ COM A LLENGUA DE DOCÈNCIA MÉS DEL 75% DEL TEMPS LECTIU (EN FUNCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE)
  • 16. PROPORCIÓ DE CATALÀ I DE CASTELLÀ COM A LLENGUA HABITUAL (EXCLUSIVA) DE L’ALUMNAT DE 3R D’ESO PER SERVEIS TERRITORIALS
  • 17. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER MODEL LINGÜÍSTIC (EDUCACIÓ PRIMÀRIA) CURS 2019-2020 Font: Ministeri d’Educació
  • 18. LLENGUA DE RELACIÓ AMB ELS COMPANYS (RELACIÓ HORITZONTAL) FORA DE L’AULA Sempre, gairebé sempre + sovint: 2006 – 36’7% 2021 – 33% EDIAC21: 32’2% (al pati) 46’1% (al menjador) Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació
  • 19. EVOLUCIÓ DE LÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA, COM A LLENGUA AMB QUÈ S’ADREÇA L’ALUMNAT ALS PROFESSORS I COM A LLENGUA DE RELACIÓ ENTRE ELS ESTUDIANTS QUAN ES FAN TREBALLS EN GRUP Font: Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana Pacte nacional per la Llengua Departament de Cultura Generalitat de Catalunya
  • 20. DADES COMPLEMENTÀRIES: USOS LINGÜÍSTICS A 4t d’ESO USOS DESAGREGATS Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació Generalitat de Catalunya Mostra representativa de l’alumnat de 55 centres educatius seleccionats estratificadament (3205 alumnes)
  • 21. EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ DELS INFANTS DE 4t D’ESO (ENTRE 2006 I 2021) Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021 Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya Departament d’Educació
  • 22. PREFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES A CURT TERMINI (5 ANYS) ONADA DE 2006 ONADA DE 2021
  • 23. Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021
  • 24. PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DEL CATALÀ L’ESCOLA  Absència de formació sociolingüística en el grau de magisteri el màster de formació del professorat mestres  Qualitat de la llengua emprada pels docents (reconeixement sistemàtic i sense garanties del nivell C1 de llengua)  Prevalença del paradigma plurilingüista i multicultural (coordinació LIC, el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural, una direcció general de política lingüística de la Generalitat Valenciana orientada a la “gestió del multilingüisme”).  Volum dels moviments demogràfics (baixa natalitat i elevadíssima immigració): minorització demogràfica general i escassa densitat de catalanoparlants inicials a les aules.  Absència d’un programa efectiu d’incorporació dels alumnes nouvinguts l’escola catalana  La insuficiència dels materials didàctics existents en llengua catalana (materials audiovisuals, traduccions…)  La irrupció de nous mitjans de socialització adaptats al nou paradigma de la globalització i on el català hi té una escassa presencia.  La persistència de conductes lingüístiques característiques d’una situació de subordinació diglòssica de la llengua catalana en relació amb la castellana, la francesa (i la italiana).  Absència d’oficialitat de la llengua a la Catalunya del nord, a la Franja de Ponent i a l’Alguer.  La sentencia del Tribunal Constitucional de juny de 2010  La renovació de l’hostilitat cap a la llengua per part d’amplis sectors de la societat espanyola.
  • 26. EVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA
  • 28. ÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA HABITUAL AL CONJUNT DELS TERRITORIS DEL DOMINI LINGÜÍSTIC
  • 29. LLEI 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari Article 2. Ús i aprenentatge de les llengües oficials 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que estableixen els apartats 2, 3 i 4. 2. L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius a fi que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria. 3. La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i llur entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques. L’abast d’aquesta presència s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per a cada un dels centres educatius, i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d’aprenentatge, inclosos els de caràcter digital. 4. Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent.
  • 30. DECRET LLEI 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. Article 2. Criteris i objectius bàsics L'organització de l'ensenyament i l'ús de les llengües als centres educatius públics i als centres educatius privats sostinguts amb fons públics es fonamenta en els criteris i objectius bàsics següents: d) La inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües. Article 3. Elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics 4. El projecte lingüístic del centre s'ha de revisar i modificar, si s'escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l'ús de les llengües que l'alumnat acrediti en les diferents etapes educatives. Aquesta revisió s'ha de fer mitjançant proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en períodes no superiors als dos anys. Article 4. Validació dels projectes lingüístics 1. Sens perjudici de l'autonomia dels centres educatius, el departament competent en matèria d'educació ha de validar en un període no superior als 30 dies que el projecte lingüístic s'adequa a la normativa vigent i instar- ne la modificació en cas contrari. El departament competent en matèria d'educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida. Disposicions addicionals Primera. Els projectes lingüístics i les mesures singulars que s'hagin adoptat i que no s'ajustin als criteris i objectius bàsics que estableix aquest Decret llei han d'ésser revisats en el termini més breu possible durant el curs 2022-2023, amb caràcter general dins dels primers sis mesos, per tal que puguin adaptar-s'hi.
  • 31. PER A ACABAR ALGUNS ARTICLES A PER A CONÈIXER MILLOR LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA I EL PROBLEMA DEL CATALÀ A LA SEUA ESCOLA: El català s’apaga No és veritat que el català aguanti No estem tan malament! Dos reptes que Catalunya ha d’afrontar Fer de la imposició una virtut La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?