�ݺ�ߣ

“Sense termes no hi ha coneixement”
La terminologia meteorològica
Particularitats, criteris i recursos
Marta Sabater Berenguer
2 de desembre de 2019

©TERMCAT,CentredeTerminologia,2019
Organisme públic, creat l’any
1985, encarregat de coordinar
l’activitat terminològica en
llengua catalana i la normalització
dels neologismes.
Integració en la política lingüística del Govern de la Generalitat de
Catalunya
Vinculació amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat
normativa de la llengua catalana
Vinculació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística,
òrgan d’implantació territorial de la política lingüística
Centre de Terminologia de la llengua catalana

autisme
tornado
GPS
deixalleria
Lèxic especialitzat Lèxic general
adreça de multidestinació
carta de crèdit adossada
infecció nosocomial
flip-flop filtre de Kalman
llanda de bulb ròving
farmacomodulabilitat
corrent d’òfset
dia pam
anxovat
baixada
xiquet roba
raresa
universitat
mare ensopir
xoc
Terminologia i llengua general
Els termes i la terminologia

anticicló tornado
boira arc de sant Martí brisa
humitat garbí gebre llamp
pedra núvol microclima pluviòmetre
tro tempesta temporal tramuntana
tromba borrasca depressió atmosfèrica
boirina calitja estació meteorològica
huracà aiguaneu
tsunami
Lèxic especialitzat Lèxic general
advecció
anemòmetre
ciclogènesi
escala de
Beaufort
espectre
de Brocken
exosfera
isoterma
hidrometeor
calda
xim-xim
cabretes
abrilejar
barrumbada
brusca
castell
gelor
Terminologia meteorològica i llengua general:
una frontera difusa
Els termes i la terminologia

Terminologia no
restringida a
àmbits
especialitzats.
Terminologia
d’origen popular
amb una gran
riquesa dialectal.Ús de lèxic
popular per a
conceptes
especialitzats.
Aparició de termes
altament
especialitzats en
contextos de
divulgació general.
Una casuística complexa
Influència de
l’anglès en
termes
especialitzats.
Diferències
climàtiques que
poden dificultar la
correspondència
terminològica
entre llengües.

Necessitat de normalització terminològica
severe weather
aprenentatge en
línia
(sin. compl. aprenentatge
digital)
temps violent

 Manlleus (mots d’una altra llengua)
jet stream: corrent en jet
gustnado: vòrtex de ratxa; sin. vòrtex de ràfega
feutrage: entrellaçament
 Calcs inadequats o innecessaris (traduccions literals d’una altra llengua que
no és semànticament adequada en català o per al qual ja hi ha un altre terme
català genuí):
temps sever: temps violent
dimoniet: remolí de pols; sin. compl. bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols
 Termes que presenten diverses denominacions per al mateix concepte:
tornado / mànega / fibló / cap de fibló / tromba
Normalització terminològica
Termes que són objecte de normalització (1)

 Denominacions amb vacil·lacions (gràfiques, fonètiques, morfològiques, etc.):
oceanicitat / oceanitat
allauós -a / allavós –a
Lunistici / llunastici / llunistici / lunastici
 Denominacions que presenten dubtes lingüístics:
tèrmica: ascendència tèrmica; sin. tèrmica
esclafit: esclafit
 Termes que presenten dubtes conceptuals:
fibló / cap de fibló
gel / glaç
neu granulada / neu rodona
severe weather / adverse weather
desertificació / desertització
Termes que són objecte de normalització (2)

 Treball onomasiològic: del concepte a la denominació
“Aquest procediment, verament científic, de començar per la definició de
la cosa i acabar per assignar-li el nom, ha permès diferenciar amb
precisió molts fenòmens meteorològics.”
(Eduard Fontserè, Assaig d’un vocabulari meteorològic català (1948))
Característiques

 Recerca terminològica exhaustiva
Característiques

Qui?
� Representatius de l’àmbit
� De diversos entorns professionals
� De diverses zones del territori de
parla catalana
Funcions
� Resoldre dubtes conceptuals
� Informació sobre les denominacions
en ús
� Opinió sobre la viabilitat de les
propostes
� Difusió dels acords entre altres
especialistes
 Participació d’experts
Característiques

 Treball conjunt i decisions consensuades entre lingüistes
i experts
Característiques

Terminòlegs
Lingüistes
Especialistes
Assessors
geolingüístics
Característiques
 Aprovació formal per part del Consell Supervisor
Consell Supervisor

Normativització
� varietat comuna o estàndard
� unifica, fixa formes, a partir de la diversitat
� fixa paraules consolidades en l’ús
� dona molta importància a la genuïnitat
� agents: lingüistes (Secció Filològica de l’IEC)
� lèxic dels llenguatges d’especialitat
� fixa conceptes i denominacions
� s’avança a les necessitats denominatives amb propostes
� tendència a la internacionalitat
� agents: especialistes i lingüistes (consens)
Normativització i normalització terminològica

Davant d’un manlleu sempre que és possible s’opta per una alternativa catalana
medicane minihuracà mediterrani
slush colada de neu
gust front front de ratxa/ràfega
gustnado vòrtex de ratxa/ràfega
gegenschein llum antisolar
landfarming agroremediació
Política de normalització (manlleus)

 L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement dels
recursos del sistema de la llengua.
 L’ús de formes pròpies pot contribuir a reforçar la concepció de la
llengua pròpia com a recurs apte per a qualsevol ús.
 L’ús de formes pròpies sol contribuir a la transparència semàntica.
minihuracà mediterrani vs. medicà
Avantatges de l’ús de formes pròpies

Quan l’alternativa catalana no és viable, s’opta per:
Adaptació del manlleu
barcana [barkhan]
medicà [medicane]
Adopció del manlleu
⮚ Formes ja molt esteses en la llengua general (tsunami)
Formes fixades internacionalment (tsunami)
⮚ Formes exclusives d’un àmbit molt restringit (fetch, en
oceanografia)
⮚ Formes de realitats físiques o culturals allunyades [xenismes]
kame, klippe, kopje [geografia física]
blizzard
 Desfiguració excessiva de la forma original
Política de normalització (manlleus):

Manlleus i calcs que no cal incorporar:
⮚ Manlleus i calcs per als quals ja hi ha un equivalent en català:
*dimoniet> remolí de pols, bufarut, etc.
⮚ Manlleus que poden ser substituïts per una forma alternativa
descriptiva i transparent, que pugui ser acceptada pels especialistes:
*firenado > remolí de foc
⮚ Calcs semànticament inadequats en català:
*temps sever > temps violent
Política de normalització

Només amb manlleus, es
deixa la llengua sense
vitalitat i es desfigura.
Una llengua que gaudeix de bona salut crea lèxic tant
amb recursos propis com amb manlleus
Només amb recursos propis
s’arriba a l’aïllament respecte
a altres llengües de cultura.
Política de normalització: una qüestió d’equilibri

terme
àmbit social: usuaris,
especialistes
sistema de la
llengua (corpus)
àmbit d’especialitat;
xarxa nocional
perspectiva
lingüística
perspectiva de l’ús
perspectiva
terminològica
Els tres vessant de la normalització (i del terme)

Criteris
lingüístics
Criteris
terminològics
Criteris d’ús
Per a cada proposta de
denominació:
Estudi i valoració de les denominacions

� S’adequa a la fonètica i a l’ortografia catalana?
colada de neu i no *slush; barcana i no *barkhana
� S’adequa a la morfologia catalana?
lunistici i no *llunistici, *llunastici o *lunastici
� Respecta la sintaxi de la llengua catalana (ús de preposicions, ordre
dels formants, etc.)?
minihuracà mediterrani és preferible a medicà (MEDiterrani huraCÀ)
� És una forma transparent, motivada semànticament i precisa?
índex de xafogor és més adequat semànticament que *índex de confort;
vòrtex de ratxa descriu més adequadament el concepte que remolí de ratxa
llum antisolar és més transparent que *gegenschein
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació lingüística de cada
proposta:

⮚ És una denominació paral·lela a altres denominacions de l’àmbit?
colada de neu (colada de fang)
pluja gelant (gelada envidriada)
lunistici (solstici)
aqüitard (aqüífer)
⮚ És una denominació que s’adequa a les tendències de formació de
l’àmbit?
Formes genuïnes, formes descriptives, pocs manlleus de l’anglès
⮚ És una denominació paral·lela a la utilitzada en altres llengües?
blizzard, tsunami, tèrmica, badland
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació terminològica de
cada proposta:

⮚ És una denominació necessària?
⮚ És la denominació habitual entre els especialistes? Té l’aval dels
especialistes de l’àmbit?
⮚ La denominació encaixa amb les tendències de l’àmbit i amb la
formació dels usuaris?
⮚ És una denominació vàlida per a tot el domini lingüístic?:
calamarsa/calabruix
⮚ És una denominació eufònica, breu i fàcilment pronunciable?: oceanitat
(en lloc de *oceanicitat)
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació sociolingüística de
cada proposta:

severe
temps sever: forma en
ús
temps sever: sentit
no normatiu
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
Els tres vessant del terme: priorització de criteris cas per cas
weather

severe
temps perillós, temps
extrem, temps advers:
aplicable a altres
conceptes de l’àmbit
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
Els tres vessants del terme: priorització de criteris cas per cas
weather

severe
temps violent:
alternativa amb
major acceptació
temps violent:
denominació
semànticament
adequada (violent és
‘intens’, ‘extrem’)
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
weather
temps violent:
documentada
paral·lalelament en
francès i en castellà

temps
temps violent:
alternativa amb
major acceptació
temps violent:
denominació
semànticament
adequada (violent és
‘intens’, ‘extrem’)
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
violent
temps violent:
documentada
paral·lalelament en
francès i en castellà

medicane
medicane: forma en
ús
medicane:
inadequació al
sistema
foneticogràfic del
català
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
medicane:
denominació opaca
per als no experts

medicane
cicló mediterrani: aval
d’alguns experts
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
cicló mediterrani:
aplicable a un
concepte més
genèric
cicló mediterrani: refús
d’alguns experts

medicane
cicló quasitropical
mediterrani: alternativa
proposada per experts
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
mediterrani: adjectiu
quasitropical
confusionari
mediterrani: forma no
sintètica
mediterrani:
alternativa
descriptiva

medicane
medicà: denominació
sintètica
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
medicà: forma opaca
per als no experts
medicà: es documenta
amb aquesta grafia en
alguns textos
especialitzats i,
sobretot, en mitjans de
comunicació
medicà: no respecta
la sintaxi catalana
medicà: adequació
al sistema
foneticogràfic

minihuracà mediterrani:
acceptació entre els
experts
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
minihuracà
mediterrani:
documentació
paral·lela en les
llengües de referència
minihuracà
mediterrani:
adequació lingüística
i precisió semàntica
medicane

minihuracà mediterrani:
acceptació entre els
experts
perspectiva
lingüística
perspectiva
terminològica
minihuracà
mediterrani:
documentació
paral·lela en les
llengües de referència
minihuracà
mediterrani:
adequació lingüística
i precisió semàntica
medicà: denominació
sintètica
medicà: adequació
al sistema
foneticogràfic
mediterrani;
sin. compl. medicà
minihuracà

Conté els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell
Supervisor del TERMCAT, amb la definició i les equivalències en altres
llengües.
▪ més de 8.000 fitxes
▪ cerca bàsica per
aproximació i cerca
avançada
▪ índexs alfabètics
▪ índex temàtic
▪ noves incorporacions
▪ marcatge de formes
desestimades (*)
▪ explicació dels criteris
aplicats pel Consell
Supervisor en cada cas
Difusió: Neoloteca

Difusió: materials interactius i
apunts al web
Difusió: DOGC

Recursos terminològics
Cercaterm
� motor de cerca multilingüe
� cerca bàsica i cerca avançada
� 350.000 fitxes
� 963.000 denominacions
� classificació temàtica
� actualització permanent
� servei d’atenció personalitzada
� prop de 2.800.000 pàgines vistes anuals

Diccionaris en línia
� Àrea temàtica de meteorologia
� TERMCAT, UPC, EC
� 1a edició en paper: 2015
� Denominacions en català
� Equivalents en castellà, francès i
anglès
� Àrea temàtica de climatologia i
hidrologia
� TERMCAT
anglès

Diccionaris en línia
� Àrea temàtica d’impacte ambiental
� TERMCAT
� Actualització: 2017
� Equivalents en castellà i anglès
� Diccionari d’autor
� Amb assessorament TERMCAT
anglès

Mirant el futur
Canal terminològic de meteorologia?
 Portal temàtic:
- Recull de diccionaris terminològics
- Recull de recursos multimèdia
- Recull d’apunts i articles
- Recull de criteris
 Comitè d’experts
- Detecció de neologismes
- Revisió terminològica
- Difusió terminològica

Moltes gràcies!
www.termcat.cat
msabater@termcat.cat

�ݺ�ߣ

La terminologia meteorològica. Marta Sabater

More Related Content

La terminologia meteorològica. Marta Sabater