際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

La terra

Download as PPT, PDF
Rosa Ribe
Rosa Ribe
1 of 25
Download to read offline
LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA Cristina Balsebre Llop Sarai Segura Costa Anna Su単辿 Giral
Qu竪 en sabem? Sabem que: La nostra galxia sanomena Via Lctia. La Terra gira sobre si mateixa (moviment de rotaci坦) i gira al voltant del Sol (moviment de translaci坦). La Terra tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta al Sol. Cada quatre anys tenim un any de trasps. La Terra t辿 un sat竪l揃lit que 辿s la Lluna. Gira al voltant de la Terra i sobre ella mateixa i presenta quatre fases. La Terra est formada per sis continents. Els continents, encara que molt lentament, es mouen. Laigua ocupa tres quartes parts de la Terra. El Pol nord sest desfent per culpa de lescalfament global. La capa doz坦 disminueix per culpa de la contaminaci坦. Molts ecosistemes estan en perill perqu竪 sestan portant esp竪cies daltres indrets.
Qu竪 volem saber? Quines s坦n les capes de la Terra? Per qu竪 hi ha terratr竪mols, erupcions volcniques... Quins problemes t辿 el nostre planeta? Qu竪 pot passar si es continua destruint la capa d'oz坦? Qu竪 poden fer els xiquets i les xiquetes per salvar la Terra? Qui va sospitar que la Terra era rodona? Qui ho va comprovar?
ndex Introducci坦 Composici坦 de la Terra Problemes mediambientals La pluja cida Lefecte hivernacle La destrucci坦 de la capa doz坦 Qu竪 podem fer per salvar el nostre planeta? Curiositats La primera volta al m坦n Missatge terr鱈cola
Introducci坦 La Terra 辿s un planeta del Sistema solar. Pertany a la galxia anomenada Via Lctia. s l'炭nic planeta on hi ha vida. La vida hi 辿s possible grcies a la llum del Sol, l'aigua i els gasos de l'atmosfera. La Terra est formada per tres capes s嘆lides, una de l鱈quida i una de gasosa.
Composici坦 de la Terra La geosfera est formada per tres capes s嘆lides: El nucli 辿s la capa m辿s interna. El mantell 辿s la capa que envolta el nucli. La part m辿s superficial del mantell est formada per magma roca fosa``. L escor巽a 辿s la capa m辿s externa i 辿s on es desenvolupa la vida. La capa formada per lescor巽a i la part m辿s superficial del mantell sanomena litosfera. La litosfera est dividida en les anomenades plaques litosf竪riques que es desplacen sobre la part m辿s pastosa del mantell i formen una mena de trencaclosques.
Un terratr竪mol 辿s una vibraci坦 curta, per嘆 molt forta, que es produeix a l' interior de l'escor巽a terrestre. Quan arriba a la superf鱈cie, tot comen巽a a tremolar. Quan es localitza en un lloc cobert d'aigua, pot provocar grans onades que s'anomenen tsunamis .
Latmosfera 辿s la capa gasosa que envolta la Terra i est dividida en diverses capes: la troposfera , l estratosfera , la mesosfera i la ionosfera . La l鱈nia de Karman, situada a 100 Km del terra, es considera la barrera entre latmosfera i I espai exterior. La troposfera 辿s la capa m辿s propera a la terra. T辿 una altura aproximada de 10 km. A mesura que hi pugem, la temperatura disminueix. Hi tenen lloc la majoria del fen嘆mens atmosf竪rics: el vent, la pluja, les nevades... Els gasos m辿s importants s坦n: loxigen, el nitrogen, el di嘆xid de carboni i el vapor daigua.
La hidrosfera 辿s la capa daigua que hi ha a la Terra. Laigua salada es troba als oceans i als mars i la dol巽a es troba als rius, als llacs, a les glaceres... Tres quartes parts de la superf鱈cie terrestre estan cobertes daigua, per嘆 nom辿s el 3% daquesta aigua 辿s dol巽a.
Problemes mediambientals SOLUCIONS tenen PROBLEMES provoca CONTAMINACI MEDIAMBIENTALS R eduir R eciclar Pluja cida R eutilitzar Efecte hivernacle Destrucci坦 de la capa doz坦
La pluja cida Determinades substncies contaminants arriben a l'at- mosfera i quan es combinen amb les gotes d'aigua for- men la pluja cida que afec- ta molts 辿ssers vius. Les zones m辿s afectades del m坦n s坦n les m辿s industrialitzades.
Canvi climtic L'efecte hivernacle 辿s un fen嘆men natural de l'atmosfera sense el qual la vida a la Terra no seria possible. El problema d'avui en dia 辿s que les emissions de CO 2 han augmentat molt i, en conse- q端竪ncia l'efecte hivernacle tamb辿 ha augmentat. Aix嘆 est provo- cant l'augment de les temperatures, el desgla巽 dels pols...
Destruccio de la capa d'oz坦 L'oz坦 es concentra en una capa anomenada ozonosfera que es troba al l鱈mit superior de l'estratosfera. La destrucci坦 daquesta capa es produeix per lacci坦 dels CFC (clorofluorocarburs). Per aquest motiu, cada cop pot haver m辿s casos de cncer de pell, cataractes...
Qu竪 podem fer per salvar el nostre planeta? 1 . R eduir Estalviar energia el竪ctrica Utilitzar, sempre que sigui possible, la llum natural. Tancar la llum quan no es necessita. Posar en marxa el rentaplats i la rentadora quan estiguin plens. Bon a誰llament de portes i finestres. Abaixar persianes a la nit, a l'hivern. Comprar bombetes de baix consum. Posar el term嘆stat a 21尊C a l'hivern i a 25尊C a lestiu.
Estalviar combustible Anar caminant a un lloc sempre que sigui possible. Estalviar aigua Tancar l'aixeta mentre ens ensabonem el cos o les mans o el cabell. Tancar laixeta quan ens raspallem les dents. Dutxar-nos en compte de banyar-nos. Estalviar paper Reduir el consum de bosses de plstic Anar a comprar amb cistell o carret Utilitzar la bossa del pa Reduir lemissi坦 de gasos d'efecte hivernacle
2. R eciclar Restes orgniques : Restes de carn (ossos) i de peix (espines), closques... Restes de fruites i verdures. Restes de plantes i serradures, taps de suro, marro de caf竪 TOT AIX VA AL CONTENIDOR MARR
Restes de plstic: Paper dalumini Bosses de plstic Brics Envasos de iogurt... Llaunes TOT AIX VA AL CONTENIDOR GROC
Restes de paper: Paper Capses de cartr坦 Revistes Diaris TOT AIX VA AL CONTENIDOR BLAU
Restes de vidre : Ampolles de vidre Pots de vidre sense tap Plats, copes, gots de vidre TOT AIX VA AL CONTENIDOR VERD
Contenidor de piles: Piles gastades Contenidor de medicaments: Medicaments caducats i gastats
3. R eutilitzar Reutilitzar les bosses de plstic, els pots de vidre, les capses de sabates... Reutilitzar fulls. Fer servir les oueres dous m辿s dun cop Enguany, per fer el nostre forn solar vam reutilitzar molts materials.
La primera volta al m坦n L'any 1522, poc m辿s de tres anys despr辿s d'haver salpat d'un port espanyol, el capit Juan Sebasti叩n Elcano tornava a Espanya amb 17 dels 265 homes que formaven la tripulaci坦 inicial i amb una nau , la Vict嘆ria, de les cinc que nhavien salpat l'any 1519 ( Fernando de Magallanes que va ser el primer en comandar la tripulaci坦 va morir a Mactan, illa de les Filipines, l'any 1521). Era la primera vegada que es donava la volta al m坦n, es demostrava que la Terra era rodona i es provava l'exist竪ncia d'un nou continent (Am竪rica). Fernando de Magallanes Juan Sebasti叩n Elcano El viatge (1519-1522) Curiositats
Antonio Pigafetta (explorador, ge嘆graf i cronista itali) ens va deixar una cr嘆nica dels fets que constitueix la principal font dinformaci坦 sobre aquest viatge: ... El dimecres 28 de novembre de 1520 vam passar lestret per entrar a la Gran mar que, de seguida, vam anomenar mar Pac鱈fica i per on vam navegar durant tres mesos i vint dies sense tastar cap aliment fresc. La galeta que ens menjvem ja no era pa, sin坦 una pols barrejada amb cucs que nhavien devorat tota la substncia i que feia una fortor insuportable perqu竪 estava amarada dorins de rata. Laigua que ens v竪iem obligats a beure era p炭trida i pudent. Per no morir de fam, vam menjar trossos de cuir que recobrien el pal major i que impedien que la fusta fregu辿s amb les cordes. Aquest cuir, sempre exposat a laigua, al Sol i al vent, era tan dur que shavia de remullar a la mar quatre o cinc dies perqu竪 sestov辿s una mica i despr辿s el co鱈em i ens el menjvem. Fins i tot les rates, tan repugnants a lhome, van arribar a ser una menja cara que es pagava a mig ducat la pe巽a. Aix嘆 no va ser el pitjor. La nostra desgrcia m辿s gran era veurens atacats per una malaltia que feia que les genives sinflessin fins al punt de sobrepassar les dents i els que sen veien afectats no podien menjar cap aliment. En van morir di- nou, entre ells el gegant patag坦 i un brasiler que anava amb nosaltres...
Missatge terr鱈cola Les plaques que portaven les sondes espacials Pionner i els discs dor que porten les sondes espacials Voyager no s坦n m辿s que una mena de missatges destinats a formes de vida extraterrestres intel揃ligents que les puguin trobar. Expliquen qui som, on ens po den trobar Per saber-ne m辿s: http :// ca.wikipedia.org / wiki / Pioneer _11 http :// es.wikipedia.org / wiki / Voyager http :// es.wikipedia.org / wiki / Disco _de_oro_de_las_ Voyager Placa de la sonda Pionner 11 Disc dor de la sonda Voyager
Fonts consultades 50 coses que els nens poden fer per salvar la Terra. Editorial Emec辿. Barcelona,1992 BEAUMONT, milie i altres. Els volcans . Editorial Panini. Paris, 2004 SERRAHIMA, Claret. La terra est malalta . Editorial La Galera. Barcelona, 1994 VILLANES, Carlos. 臓 Salva tu planeta ! Editorial El barco de vapor. Fuenlabrada, 2002 SIERRA,Jordi. 臓 Ench炭fate a la energ鱈a ! Editorial El barco de vapor. Fuentelabrada, 2001 Pgines web V鱈deos: Seis grados que podr鱈an cambiar el mundo . National Geographic Televisi坦n & Film 2007 Informe Tierra . National Geographic Televisi坦n & Film 2007 Planeta Agua . National Geographic Televisi坦n & Film 2006

More Related Content

La terra

  • 1. LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA Cristina Balsebre Llop Sarai Segura Costa Anna Su単辿 Giral
  • 2. Qu竪 en sabem? Sabem que: La nostra galxia sanomena Via Lctia. La Terra gira sobre si mateixa (moviment de rotaci坦) i gira al voltant del Sol (moviment de translaci坦). La Terra tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta al Sol. Cada quatre anys tenim un any de trasps. La Terra t辿 un sat竪l揃lit que 辿s la Lluna. Gira al voltant de la Terra i sobre ella mateixa i presenta quatre fases. La Terra est formada per sis continents. Els continents, encara que molt lentament, es mouen. Laigua ocupa tres quartes parts de la Terra. El Pol nord sest desfent per culpa de lescalfament global. La capa doz坦 disminueix per culpa de la contaminaci坦. Molts ecosistemes estan en perill perqu竪 sestan portant esp竪cies daltres indrets.
  • 3. Qu竪 volem saber? Quines s坦n les capes de la Terra? Per qu竪 hi ha terratr竪mols, erupcions volcniques... Quins problemes t辿 el nostre planeta? Qu竪 pot passar si es continua destruint la capa d'oz坦? Qu竪 poden fer els xiquets i les xiquetes per salvar la Terra? Qui va sospitar que la Terra era rodona? Qui ho va comprovar?
  • 4. ndex Introducci坦 Composici坦 de la Terra Problemes mediambientals La pluja cida Lefecte hivernacle La destrucci坦 de la capa doz坦 Qu竪 podem fer per salvar el nostre planeta? Curiositats La primera volta al m坦n Missatge terr鱈cola
  • 5. Introducci坦 La Terra 辿s un planeta del Sistema solar. Pertany a la galxia anomenada Via Lctia. s l'炭nic planeta on hi ha vida. La vida hi 辿s possible grcies a la llum del Sol, l'aigua i els gasos de l'atmosfera. La Terra est formada per tres capes s嘆lides, una de l鱈quida i una de gasosa.
  • 6. Composici坦 de la Terra La geosfera est formada per tres capes s嘆lides: El nucli 辿s la capa m辿s interna. El mantell 辿s la capa que envolta el nucli. La part m辿s superficial del mantell est formada per magma roca fosa``. L escor巽a 辿s la capa m辿s externa i 辿s on es desenvolupa la vida. La capa formada per lescor巽a i la part m辿s superficial del mantell sanomena litosfera. La litosfera est dividida en les anomenades plaques litosf竪riques que es desplacen sobre la part m辿s pastosa del mantell i formen una mena de trencaclosques.
  • 7. Un terratr竪mol 辿s una vibraci坦 curta, per嘆 molt forta, que es produeix a l' interior de l'escor巽a terrestre. Quan arriba a la superf鱈cie, tot comen巽a a tremolar. Quan es localitza en un lloc cobert d'aigua, pot provocar grans onades que s'anomenen tsunamis .
  • 8. Latmosfera 辿s la capa gasosa que envolta la Terra i est dividida en diverses capes: la troposfera , l estratosfera , la mesosfera i la ionosfera . La l鱈nia de Karman, situada a 100 Km del terra, es considera la barrera entre latmosfera i I espai exterior. La troposfera 辿s la capa m辿s propera a la terra. T辿 una altura aproximada de 10 km. A mesura que hi pugem, la temperatura disminueix. Hi tenen lloc la majoria del fen嘆mens atmosf竪rics: el vent, la pluja, les nevades... Els gasos m辿s importants s坦n: loxigen, el nitrogen, el di嘆xid de carboni i el vapor daigua.
  • 9. La hidrosfera 辿s la capa daigua que hi ha a la Terra. Laigua salada es troba als oceans i als mars i la dol巽a es troba als rius, als llacs, a les glaceres... Tres quartes parts de la superf鱈cie terrestre estan cobertes daigua, per嘆 nom辿s el 3% daquesta aigua 辿s dol巽a.
  • 10. Problemes mediambientals SOLUCIONS tenen PROBLEMES provoca CONTAMINACI MEDIAMBIENTALS R eduir R eciclar Pluja cida R eutilitzar Efecte hivernacle Destrucci坦 de la capa doz坦
  • 11. La pluja cida Determinades substncies contaminants arriben a l'at- mosfera i quan es combinen amb les gotes d'aigua for- men la pluja cida que afec- ta molts 辿ssers vius. Les zones m辿s afectades del m坦n s坦n les m辿s industrialitzades.
  • 12. Canvi climtic L'efecte hivernacle 辿s un fen嘆men natural de l'atmosfera sense el qual la vida a la Terra no seria possible. El problema d'avui en dia 辿s que les emissions de CO 2 han augmentat molt i, en conse- q端竪ncia l'efecte hivernacle tamb辿 ha augmentat. Aix嘆 est provo- cant l'augment de les temperatures, el desgla巽 dels pols...
  • 13. Destruccio de la capa d'oz坦 L'oz坦 es concentra en una capa anomenada ozonosfera que es troba al l鱈mit superior de l'estratosfera. La destrucci坦 daquesta capa es produeix per lacci坦 dels CFC (clorofluorocarburs). Per aquest motiu, cada cop pot haver m辿s casos de cncer de pell, cataractes...
  • 14. Qu竪 podem fer per salvar el nostre planeta? 1 . R eduir Estalviar energia el竪ctrica Utilitzar, sempre que sigui possible, la llum natural. Tancar la llum quan no es necessita. Posar en marxa el rentaplats i la rentadora quan estiguin plens. Bon a誰llament de portes i finestres. Abaixar persianes a la nit, a l'hivern. Comprar bombetes de baix consum. Posar el term嘆stat a 21尊C a l'hivern i a 25尊C a lestiu.
  • 15. Estalviar combustible Anar caminant a un lloc sempre que sigui possible. Estalviar aigua Tancar l'aixeta mentre ens ensabonem el cos o les mans o el cabell. Tancar laixeta quan ens raspallem les dents. Dutxar-nos en compte de banyar-nos. Estalviar paper Reduir el consum de bosses de plstic Anar a comprar amb cistell o carret Utilitzar la bossa del pa Reduir lemissi坦 de gasos d'efecte hivernacle
  • 16. 2. R eciclar Restes orgniques : Restes de carn (ossos) i de peix (espines), closques... Restes de fruites i verdures. Restes de plantes i serradures, taps de suro, marro de caf竪 TOT AIX VA AL CONTENIDOR MARR
  • 17. Restes de plstic: Paper dalumini Bosses de plstic Brics Envasos de iogurt... Llaunes TOT AIX VA AL CONTENIDOR GROC
  • 18. Restes de paper: Paper Capses de cartr坦 Revistes Diaris TOT AIX VA AL CONTENIDOR BLAU
  • 19. Restes de vidre : Ampolles de vidre Pots de vidre sense tap Plats, copes, gots de vidre TOT AIX VA AL CONTENIDOR VERD
  • 20. Contenidor de piles: Piles gastades Contenidor de medicaments: Medicaments caducats i gastats
  • 21. 3. R eutilitzar Reutilitzar les bosses de plstic, els pots de vidre, les capses de sabates... Reutilitzar fulls. Fer servir les oueres dous m辿s dun cop Enguany, per fer el nostre forn solar vam reutilitzar molts materials.
  • 22. La primera volta al m坦n L'any 1522, poc m辿s de tres anys despr辿s d'haver salpat d'un port espanyol, el capit Juan Sebasti叩n Elcano tornava a Espanya amb 17 dels 265 homes que formaven la tripulaci坦 inicial i amb una nau , la Vict嘆ria, de les cinc que nhavien salpat l'any 1519 ( Fernando de Magallanes que va ser el primer en comandar la tripulaci坦 va morir a Mactan, illa de les Filipines, l'any 1521). Era la primera vegada que es donava la volta al m坦n, es demostrava que la Terra era rodona i es provava l'exist竪ncia d'un nou continent (Am竪rica). Fernando de Magallanes Juan Sebasti叩n Elcano El viatge (1519-1522) Curiositats
  • 23. Antonio Pigafetta (explorador, ge嘆graf i cronista itali) ens va deixar una cr嘆nica dels fets que constitueix la principal font dinformaci坦 sobre aquest viatge: ... El dimecres 28 de novembre de 1520 vam passar lestret per entrar a la Gran mar que, de seguida, vam anomenar mar Pac鱈fica i per on vam navegar durant tres mesos i vint dies sense tastar cap aliment fresc. La galeta que ens menjvem ja no era pa, sin坦 una pols barrejada amb cucs que nhavien devorat tota la substncia i que feia una fortor insuportable perqu竪 estava amarada dorins de rata. Laigua que ens v竪iem obligats a beure era p炭trida i pudent. Per no morir de fam, vam menjar trossos de cuir que recobrien el pal major i que impedien que la fusta fregu辿s amb les cordes. Aquest cuir, sempre exposat a laigua, al Sol i al vent, era tan dur que shavia de remullar a la mar quatre o cinc dies perqu竪 sestov辿s una mica i despr辿s el co鱈em i ens el menjvem. Fins i tot les rates, tan repugnants a lhome, van arribar a ser una menja cara que es pagava a mig ducat la pe巽a. Aix嘆 no va ser el pitjor. La nostra desgrcia m辿s gran era veurens atacats per una malaltia que feia que les genives sinflessin fins al punt de sobrepassar les dents i els que sen veien afectats no podien menjar cap aliment. En van morir di- nou, entre ells el gegant patag坦 i un brasiler que anava amb nosaltres...
  • 24. Missatge terr鱈cola Les plaques que portaven les sondes espacials Pionner i els discs dor que porten les sondes espacials Voyager no s坦n m辿s que una mena de missatges destinats a formes de vida extraterrestres intel揃ligents que les puguin trobar. Expliquen qui som, on ens po den trobar Per saber-ne m辿s: http :// ca.wikipedia.org / wiki / Pioneer _11 http :// es.wikipedia.org / wiki / Voyager http :// es.wikipedia.org / wiki / Disco _de_oro_de_las_ Voyager Placa de la sonda Pionner 11 Disc dor de la sonda Voyager
  • 25. Fonts consultades 50 coses que els nens poden fer per salvar la Terra. Editorial Emec辿. Barcelona,1992 BEAUMONT, milie i altres. Els volcans . Editorial Panini. Paris, 2004 SERRAHIMA, Claret. La terra est malalta . Editorial La Galera. Barcelona, 1994 VILLANES, Carlos. 臓 Salva tu planeta ! Editorial El barco de vapor. Fuenlabrada, 2002 SIERRA,Jordi. 臓 Ench炭fate a la energ鱈a ! Editorial El barco de vapor. Fuentelabrada, 2001 Pgines web V鱈deos: Seis grados que podr鱈an cambiar el mundo . National Geographic Televisi坦n & Film 2007 Informe Tierra . National Geographic Televisi坦n & Film 2007 Planeta Agua . National Geographic Televisi坦n & Film 2006