LA TERRA, UN PLANETA DE L'UNIVERS
- 1. LA TERRA: UN PLANETA DE LUNIVERS Treball realitzat pels alumnes de Cicle Superior del C.E.I.P Pubilla de Catalunya de Sant Boi de Llu巽an竪s
- 2. Els estels s坦n cossos celestes, e s f 竪 rics i lluminosos formats per gasos. La llum que desprenen prov辿 de les al t es temperatures a qu竪 es troben els materials del seu interior. Sirius, lEstel Polar o el Sol s坦n estels . La grandria dels estels 辿s variable: el SOL , 辿s d卒una grandria mitjana. El color dels estels varia segons la temperatura dels materials que els formen. Els estels blancs o blaus s坦n els que tenen una temperatura m辿s alta; els grocs i ataronjats , temperatures mitjanes, i els vermells , m辿s fredes .
- 3. Les estrelles Despr辿s de con竪ixer les galxies , aquestes fam鱈lies con s t i tu 誰 des per un nombre atordidor d estels i altres cossos celestes, i observar-ne laspecte ens dirigirem -辿s un dir cap a les estrelles individuals per com pre ndren les caracter鱈stiques i per aprendre a distingir-les segons la seva forma, edat i dimensions .
- 4. La Via Lctia 辿s una de les moltes galxies existe nt s a lUnivers. T辿 forma despiral. A un dels seus extrems hi ha el sistema solar, format per lestel el sol i un seguit dastres que giren al seu voltant. Entre aquests astres hi ha el nostre planeta, la Terra . LA VIA LCTIA I EL SOL
- 5. El Sol 辿s lastre principal del sistema solar. Des de la Terra, el veiem molt gran i molt llumin坦s perqu竪 辿s lestel que tenim m辿s a prop tot i que 辿s a 150 milions de quil嘆metres de distncia. La llum i la calor que sen desprenen s坦n els factors que fan possible que hi hagi vida a la Terra .
- 6. Els planetes s坦n astres que no tenen llum pr嘆pia. Es mouen al voltant del Sol i en reflecteixen la llum. En el Sistema Solar es coneixen nou planetes que, ordenats de menor a major distncia del sol, s 坦 n: Mercuri, Venus, Terra, Mart, J炭piter, Saturn, Ur, Nept炭 i Plut坦 .
- 7. Altres astres que giren al voltant del sol Els asteroides s坦n astres molt m辿s petits que els planetes i que poden seguir 嘆rbites el 揃 l鱈ptiques m辿s aixafades. Gaireb辿 tots es troben entre Mart i J炭piter i formen el que sanomenen el Cintur坦 dasteroides.
- 8. Els meteorits, que s坦n fragments d e roca m辿s petits que els asteroides. Els sat竪l 揃 lits , que s坦n astres petits que giren al voltant dalguns planetes. La lluna 辿s un sat竪l.lit de la Terra Els cometes , que s坦n n炭vols de gasos i pols, molt brillan t s i amb una cua llarga .
- 9. Marc Dot Sergi Padr坦s La terra el nostre planeta
- 10. La Terra t辿 la forma duna esfera o dun globus i 辿s aplanada pels pols . Es troba envoltat per una capa gasosa . Bona part de la superf鱈cie terrestre 辿s coberta per una gran quantitat daigua.
- 11. LA TERRA Per situar els diferents punts de la superf鱈cie terrestre, fem servir dues l鱈nies imaginries: Leix de rotaci坦 Lequador
- 12. Leix de rotaci坦 de la Terra: 辿s la l鱈nia que la travessa de cap a cap, unint els pols terrestres. EIX DE ROTACI
- 13. 晦蓉援顎温糸看姻 辿s el cercle que talla perpendicularment leix de rotaci坦 per la meitat. Divideix la Terra en dos hemisferis: L hemisferi nord , que compr竪n la part del globus terraq 端i que va des de lEquador fins al pol nord . L hemisferi sud , que compr竪n la part que hi ha entre lEquador i el pol sud. Catalunya est situada a lhemisferi nord. EQUADOR
- 14. La Gran Taca roja 辿s una tempesta fort鱈ssima m辿s gran que el dimetre de la Terra, que dura des de fa 3000 anys i provoca vents de 400 Km/h. Els anells de J炭piter s坦n molt m辿s senzills que els de Saturn. Estan formats de part鱈cules de pols llen巽ades a lespai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors. Tant els anells com les llunes de J炭piter es mouen dins duna enorme focus de radiaci坦 atrapat en la magnetosfera ; el pol magn竪tic del planeta: J炭piter
- 15. J炭piter 辿s el planeta m辿s gran de tots: ell sol cont辿 tres quartes parts de la mat竪ria de tots els planetes del Sistema Solar junts. La seva massa 辿s comparable 318 vegades la massa de la Terra, amb un dimetre de 143.000 km. De cada 100 parts del planeta, 95 corresponen a gasos, sobretot hidrogen i heli, que s坦n gasos transparents. Tamb辿 hi ha una petita quantitat de met i amon鱈ac, que originen els n炭vols visibles de J炭piter. La resta del planeta s 坦 n silicats i ferro, que formen un nucli enfonsat en el gas a 60.000 km. de profunditat. J炭piter gira sobre ell mateix molt m辿s de pressa que la Terra, ja que completa un gir cada deu hores. En canvi, per a fer una volta sencera el sol tarda 12 anys .
- 16. JPITER T辿 16 sat竪l揃lits. Els quatre m辿s grans s坦n: l坦, Europa, Ganimedes i C al揃listo, tenen mides semblants a la de la lluna o la de Mercuri.Aquest sat竪l.lits mantenen amb el planeta una relaci坦 similar a la dels p la netes amb el Sol i constitueixen una mena de Sistema Solar en miniatura.
- 17. L'atmosfera
- 18. L atmosfera 辿s l'embolcall gas坦s que envolta el planeta Terra. Est formada per una barreja de gasos que anomenem aire . Els gasos que componen laire s坦n, principalment, el nitrogen i loxigen. Tamb辿 hi ha, per嘆 en molta menys quantitat, altres gasos, com larg坦, el di嘆xid de carboni i el vapor daigua. Latmosfera t辿 un gruix imprec鱈s, per嘆 que en tot cas supera els 1.000 quil嘆metres. Hi distingim diverses capes ordenades en sentit ascendent:
- 19. La troposfera ,que 辿s la capa que est en contacte amb la superf鱈cie terrestre. Cont辿 la quantitat dox鱈gen necessria perqu竪 els 辿ssers vius respirin i la quantitat adeq端ada de di嘆xid de carboni perqu竪 les plantes facin la fotos鱈ntesis. la troposfera
- 20. LESTRATOSFERA L estratosfera ,que 辿s la capa on hi ha loz坦. Aquest gas filtre els raigs lluminosos procedens del Sol i impedeix que perjudiquin els 辿ssers vius
- 21. La ionosfera ,que 辿s la capa per on circulen les ones de rdio a distncies llargues la ionosfera
- 22. L exosfera ,que 辿s la regi坦 m辿s externa de latmosfera .A lexosfera,la pres竪ncia dels gasos que componen laire 辿s molt escassa. l'exosfera
- 23. Irene Alongina Ariadna Casas Eva Bori Els cossos de l'univers
- 24. LUnivers 辿s el lloc on es troben la Terra, la lluna, els estels i tots els altres cossos que hi ha a lespai. Alguns dels elements de l Univers s坦n: Les nebuloses , que s坦n n炭vols de gas.
- 25. Les galxies, que s坦n grans acumulacions destels, a l entorn dels quals trobem altres cossos, com planetes, sat竪l揃lits,etc. La Via Lctia , on es troba el sistema solar, i Andr嘆meda s坦n algunes de les galxies de l Univers.
- 26. Lespai interestel揃lar, que 辿s lespai per on es mouen els astres. Shan elaborat teories sobre lorigen de lUnivers, que han estat discutides durant molts anys. Actualment, la m辿s acceptada 辿s lanomenada teoria del big bang o de la gran explosi坦. Aquesta te嘆ria proposa que, al principi, tota la mat竪ria es concentrava en un espai redu誰t. Una gran explosi坦 va provocar la formaci坦 de les diverses galxies que des daleshores es van allunyant .
- 27. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
- 28. La Terra, com la resta de planetes, fa dos tipus de moviments: El moviment de rotaci坦. El nostre planeta gira al voltant del seu eix de rotaci坦; tarda 23 hores i 56 minuts a fer-ho. a causa del moviment de rotaci坦, el dia i la nit salter- na en una mateixa zona de la Terra, segons si es tro b a encarada al Sol o no.
- 29. El moviment de translaci坦. La T erra gira al voltant del Sol; tarda 365 dies i 6 hores, aproximadament, a comple- tar una volta.
- 30. La inclinaci坦 de leix de la Terra fa que els raigs del Sol no hi incideixin sempre amb la mateixa intensitat. Aquest fenomen origina les quatre estacions. Durant lestiu, els raigs solars escalfen m辿s perqu竪 ens arriben m辿s perpendiculars. En canvi, durant lhivern escalfen menys perqu竪 ens arriben m辿s inclinats. La primavera i la tardor corresponen a les 竪poques de transici坦 entre lhivern i lestiu o a l i nrev辿s. Durant aquestes dues estacions, les temperatures s坦n m辿s suaus.
- 31. La hidrosfera 辿s la capa daigua, en estat l鱈quid, que cobreix la major part de la superf鱈cie terrestre. Laigua de la hidrosfera ocupa gaireb辿 les tres quartes parts del planeta. Laigua de la superf鱈cie de la Terra est sotmesa a un proc辿s natural, anomenat cicle daigua , que fa que aquesta circuli continuadament per la superf鱈cie de la Terra. El cicle comen巽a quan la calor del sol provoca levaporaci坦 duna part de les aig端es superficials. El vapor daigua resultant, es condensa i forma els n炭vols. Quan els n炭vols es refreden encara m辿s, es produeixen les precipitacions i laigua torna als rius i als mars,don selevar novament .