ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La universitat la gallina dels ous d´or (2)

•
•
Moisès Medina
Moisès Medina

La universitat la gallina dels ous d´or (2)

1 of 1
Download to read offline
17SOCIETATDimecres, 11 de febrer de 2015 · Nº 1169 tat per aquestes pràctiques a la UAB. LUCREAMBLARECERCA Els convenis o programes de re- cerca entre universitats i em- presa privada és només un dels àmbits d’aquest tipus de sinèr- gies.Acanvidelainversió,elcen- tredocentcedeixalacompanyia els resultats de la investigació, que poden ser en forma de pa- tents o d’explotació de resultats delarecerca. Gran part de la construcció i el desenvolupament de parcs tecnològics de la Universitat de Barcelona, de la Politècnica o de la Rovira i Virgili té a veure amb l’entrada de capital privat a les aules. La URV té un campus fi- nançat per la petroquímica de Tarragona, i el seu rector va ser un dels implicats en el cas In- nova. Són matrimonis entre ac- tivitatprivadairecercauniversi- tària. El 15 de novembre de 2013, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, reiterava el suport al seu ante- cessor, Lluís Arola, i insistia en què la seva detenció el dia ante- rior havia estat una “sorpresa”. Arola va quedar en llibertat des- prés de declarar davant el jutge que instrueix una branca del cas Innova, que investiga una possi- ble malversació de fons públics, perl’avalde3milionsd’eurosque l’Ajuntament de Reus va conce- diral’empresaShirota,dedicada a la investigació en el sector de l’alimentació.Shirotaésunaem- presa mixta de la qual n’era acci- onista la Universitat. L’aval es va concedir el 2008, i quatre anys més tard l’Ajuntament va deci- dir dissoldre l’empresa per con- siderar-la inviable. Grau encara defensa que la universitat no ho hauria fet i que avui seguiria do- nant suport al projecte. Per què un rector d’Universitat pot es- tar involucrat en un cas de cor- rupció d’una empresa privada? I per què tanca files amb ell el seu successor?Doncs per diners. LES‘SPIN-OFF’ Un dels negocis rau en la crea- ció d’empreses de base tecnolò- gica dins la mateixa comunitat universitària. N’hi ha de dos ti- pus: les spin-off, on la universi- tatcedeixlamarcaacanvid’una S’aprofiten de la Llei de fundacions i de la xarxa de contactes del campus @julia_otero:“Patriotescatalansiespanyols ambelsdinersamagatsaSuïssa#Falciani.I donantlliçonsalsdemès#VivaHonduras” @GLlamazares:“M’avergonyeixlallistade periodistesitècnicsacomiadatsdisciplinàri- amentalaCadenaSer,lamajoriadones” @CarlosGomezGil:“Abans,alsalumnesde laUniversitatelspreocupavasabersiaprovari- enlacarrera.Ara,silapodranpagariacabar” contraprestació econòmica i qui gestionalamarcaigeneranegoci compensalaUniversitat.Enl’al- tre tipus de sinèrgies, la Univer- sitat participa com a soci capita- listadelamateixaempresa. Un dels punts claus és que els professors funcionaris, en rè- gim de dedicació exclusiva per contracte, tenen dret a crear una d’aquestesempreses.Ambunrè- gim jurídic diferent del de la fa- cultat. Com que ja no les gesti- ona la universitat, aquesta passa a ser un client més de l’empresa. El Parc de Recerca de l’Autò- noma, per exemple, està consti- tuït com a fundació. Els parcs de recercacatalanshanestatrecep- tors de volums ingents de recur- sos públics. Alguns venien del Ministeri i altres de la Generali- tat i sempre en forma de bestre- tes. Al final, les bestretes les tor- nen els socis, que són els matei- xossubjectesqueestanalconsell degestió,ésadir,lesuniversitats. Seguint aquest fil, l’Autònoma ha muntat un ventall d’empre- ses, més d’una cinquantena, en què els gestors acaben sent ells mateixos. En aquest marc legal, un professor funcionari avui dia té dret a que part de la seva re- cerca es transfereixi a un ens ju- rídic diferent de la Universitat. Com si un secretari d’un Ajunta- ment,aquiespagaperlajornada per la qual està contractat, se li concedeix el permís perquè uti- litzi una part de la seva jornada laboral perquè munti una em- presa de serveis, dins el mateix Ajuntament, perquè faci les tas- quesquecreguiconvenients.Per exemple, una empresa de venta de parcel·les i solars. Aquestes pràctiques tenen un altre privilegi: la xarxa de con- tactes que els gestors de l’em- presa obtenen per moure’s en el mateix campus universitari. Un negociambpocsriscsquesuposa una competència deslleial per a la resta d’emprenedors i petits empresaris que no tenen el su- port universitari darrera. L’EXDIRECTORDELPARCDELAUAB El Parc de Recerca de la UAB és una fundació privada consti- tuïda el 2007. Segons fonts de la secció sindical de la CGT a l’Au- tònoma, l’exdirector de l’ens, Jordi Marquet, qui tenia una re- lació contractual amb l’spin-off Henkelambdoscàrrescomain- vestigador i assessor, va ser ces- sat poc després de la firma d’un conveni que incloïa una trans- ferència de 600.000 euros amb aquesta companyia química. El sindicat va demanar al Rectorat delaUABqueaclarísonvananar a parar aquests diners i el motiu del cessament de Marquet. No hanrebutresposta. “Dins la mateixa Autònoma, quan els demanes a la Comis- sió de Transparència: escolti, el pla de negoci d’aquesta em- presa quin és? Et responen que ésinformacióprivada”,al·leguen fonts del sindicat, que afegeixen: “La universitat mai ho fiscalit- zarà perquè en molts casos, els presidents de les comissions de l’equip de govern són membres dels patronats que gestionen tot el negoci. Ho podria fer el Claus- tre,peròquans’hainstataferpú- bliques algunes actuacions, com per exemple els volums de nego- cis, només ho han fet amb una part minsa”. WABBITSOLUTIONSSL Unaltreexemple.Elpresidentde l’spin-off dedicada a promocio- nar i comercialitzar tecnologies de la informació, Wabbit Soluti- ons SL, Remo Lucio Suppi Bol- drito,ésprofessortitulariinves- tigador del Departament d’Ar- quitectura de Computadors i Sistemes Operatius a la mateixa Autònoma. Suppi va crear l’em- presa quan era un alt càrrec al campus. Per cert, la darrera piulada a Twitter d’un dels consellers de la companyia, Joaquim Cam- puzano, que també és profes- sor de l’UAB, considerava que “Espanya necessita desespera- dament una bona llei de trans- parència”. Precisament, quan la gestiódelesuniversitatsésdeles més opaques del país. Q.A. • En plena contro- vèrsia per la càrrega que suposarà per als estudi- ants haver-se de pagar un any més de mestrat- ge, a Catalunya el 80% dels màsters són privats, cada dia hi ha més pro- fessors que, sense per- dre el seu salari com a funcionaris, busquen col- laboracions per treure’s uns diners extra, amb el perjudici que ai- xò suposa per a l’ensenyament públic. “Si al sector privat de la docència estan pagant molt més i és legal, molts profes- sors acaben aprovant càrrecs i disposici- ons perquè, segons el volum de negoci, et puguis reduir un 10% de les classes”, assegura un docent de l’Autònoma. “Les universitats són el negoci, el gran negoci: com m’ho munto per treure el màxim de diners i fer el mínim de feina per la part pública. La gent parla de la privatització de les universitats públiques i es refereix a l’entrada de capital privat, però el pro- blema és a dins”, resumeix un altre pro- fessor de la UAB, que tampoc vol donar el seu nom. “El nou mestratge es paga a 120 euros l’hora. Hi ha professors que fan classes a 5, 6 i 7 màsters privats. Alguns, fins i tot, van a fer les Amèriques: a la uni- versitat de Mèxic es co- bra 407 euros l’hora, i a Perú, 250 dòlars. Això sí, els càrrecs del viatge i les dietes, a compte de la universitat”, explica un professor. “També hi ha la figu- ra del coordinador, que cobra uns 10.000 euros. I ara han creat mestratges interuniversitaris que reque- reixen una doble coordinació i, és clar, una doble despesa”, conclou. En qualsevol cas, per la via de l’em- presa o de la docència, el negoci ofereix un ventall ampli de possibilitats: més de 200 mestratges privats o l’opció d’em- prendre l’aventura empresarial amb el paraigües de la universitat. Les necessitats es poden modular al antull dels alts càrrecs que manen al campus. Però la responsabilitat de man- tenir la qualitat de l’ensenyament públic no és només dins els òrgans de govern. Hi ha molts professors funcionaris que, tenint al costat associats que guanyen 500 euros al mes, veuen el negoci i, o mi- ren cap una altra banda, o s’hi apunten. ELS MESTRATGES PRIVATS ARRACONEN LA DOCÈNCIA PÚBLICA

More Related Content

La universitat la gallina dels ous d´or (2)

  • 1. 17SOCIETATDimecres, 11 de febrer de 2015 · Nº 1169 tat per aquestes pràctiques a la UAB. LUCREAMBLARECERCA Els convenis o programes de re- cerca entre universitats i em- presa privada és només un dels àmbits d’aquest tipus de sinèr- gies.Acanvidelainversió,elcen- tredocentcedeixalacompanyia els resultats de la investigació, que poden ser en forma de pa- tents o d’explotació de resultats delarecerca. Gran part de la construcció i el desenvolupament de parcs tecnològics de la Universitat de Barcelona, de la Politècnica o de la Rovira i Virgili té a veure amb l’entrada de capital privat a les aules. La URV té un campus fi- nançat per la petroquímica de Tarragona, i el seu rector va ser un dels implicats en el cas In- nova. Són matrimonis entre ac- tivitatprivadairecercauniversi- tària. El 15 de novembre de 2013, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, reiterava el suport al seu ante- cessor, Lluís Arola, i insistia en què la seva detenció el dia ante- rior havia estat una “sorpresa”. Arola va quedar en llibertat des- prés de declarar davant el jutge que instrueix una branca del cas Innova, que investiga una possi- ble malversació de fons públics, perl’avalde3milionsd’eurosque l’Ajuntament de Reus va conce- diral’empresaShirota,dedicada a la investigació en el sector de l’alimentació.Shirotaésunaem- presa mixta de la qual n’era acci- onista la Universitat. L’aval es va concedir el 2008, i quatre anys més tard l’Ajuntament va deci- dir dissoldre l’empresa per con- siderar-la inviable. Grau encara defensa que la universitat no ho hauria fet i que avui seguiria do- nant suport al projecte. Per què un rector d’Universitat pot es- tar involucrat en un cas de cor- rupció d’una empresa privada? I per què tanca files amb ell el seu successor?Doncs per diners. LES‘SPIN-OFF’ Un dels negocis rau en la crea- ció d’empreses de base tecnolò- gica dins la mateixa comunitat universitària. N’hi ha de dos ti- pus: les spin-off, on la universi- tatcedeixlamarcaacanvid’una S’aprofiten de la Llei de fundacions i de la xarxa de contactes del campus @julia_otero:“Patriotescatalansiespanyols ambelsdinersamagatsaSuïssa#Falciani.I donantlliçonsalsdemès#VivaHonduras” @GLlamazares:“M’avergonyeixlallistade periodistesitècnicsacomiadatsdisciplinàri- amentalaCadenaSer,lamajoriadones” @CarlosGomezGil:“Abans,alsalumnesde laUniversitatelspreocupavasabersiaprovari- enlacarrera.Ara,silapodranpagariacabar” contraprestació econòmica i qui gestionalamarcaigeneranegoci compensalaUniversitat.Enl’al- tre tipus de sinèrgies, la Univer- sitat participa com a soci capita- listadelamateixaempresa. Un dels punts claus és que els professors funcionaris, en rè- gim de dedicació exclusiva per contracte, tenen dret a crear una d’aquestesempreses.Ambunrè- gim jurídic diferent del de la fa- cultat. Com que ja no les gesti- ona la universitat, aquesta passa a ser un client més de l’empresa. El Parc de Recerca de l’Autò- noma, per exemple, està consti- tuït com a fundació. Els parcs de recercacatalanshanestatrecep- tors de volums ingents de recur- sos públics. Alguns venien del Ministeri i altres de la Generali- tat i sempre en forma de bestre- tes. Al final, les bestretes les tor- nen els socis, que són els matei- xossubjectesqueestanalconsell degestió,ésadir,lesuniversitats. Seguint aquest fil, l’Autònoma ha muntat un ventall d’empre- ses, més d’una cinquantena, en què els gestors acaben sent ells mateixos. En aquest marc legal, un professor funcionari avui dia té dret a que part de la seva re- cerca es transfereixi a un ens ju- rídic diferent de la Universitat. Com si un secretari d’un Ajunta- ment,aquiespagaperlajornada per la qual està contractat, se li concedeix el permís perquè uti- litzi una part de la seva jornada laboral perquè munti una em- presa de serveis, dins el mateix Ajuntament, perquè faci les tas- quesquecreguiconvenients.Per exemple, una empresa de venta de parcel·les i solars. Aquestes pràctiques tenen un altre privilegi: la xarxa de con- tactes que els gestors de l’em- presa obtenen per moure’s en el mateix campus universitari. Un negociambpocsriscsquesuposa una competència deslleial per a la resta d’emprenedors i petits empresaris que no tenen el su- port universitari darrera. L’EXDIRECTORDELPARCDELAUAB El Parc de Recerca de la UAB és una fundació privada consti- tuïda el 2007. Segons fonts de la secció sindical de la CGT a l’Au- tònoma, l’exdirector de l’ens, Jordi Marquet, qui tenia una re- lació contractual amb l’spin-off Henkelambdoscàrrescomain- vestigador i assessor, va ser ces- sat poc després de la firma d’un conveni que incloïa una trans- ferència de 600.000 euros amb aquesta companyia química. El sindicat va demanar al Rectorat delaUABqueaclarísonvananar a parar aquests diners i el motiu del cessament de Marquet. No hanrebutresposta. “Dins la mateixa Autònoma, quan els demanes a la Comis- sió de Transparència: escolti, el pla de negoci d’aquesta em- presa quin és? Et responen que ésinformacióprivada”,al·leguen fonts del sindicat, que afegeixen: “La universitat mai ho fiscalit- zarà perquè en molts casos, els presidents de les comissions de l’equip de govern són membres dels patronats que gestionen tot el negoci. Ho podria fer el Claus- tre,peròquans’hainstataferpú- bliques algunes actuacions, com per exemple els volums de nego- cis, només ho han fet amb una part minsa”. WABBITSOLUTIONSSL Unaltreexemple.Elpresidentde l’spin-off dedicada a promocio- nar i comercialitzar tecnologies de la informació, Wabbit Soluti- ons SL, Remo Lucio Suppi Bol- drito,ésprofessortitulariinves- tigador del Departament d’Ar- quitectura de Computadors i Sistemes Operatius a la mateixa Autònoma. Suppi va crear l’em- presa quan era un alt càrrec al campus. Per cert, la darrera piulada a Twitter d’un dels consellers de la companyia, Joaquim Cam- puzano, que també és profes- sor de l’UAB, considerava que “Espanya necessita desespera- dament una bona llei de trans- parència”. Precisament, quan la gestiódelesuniversitatsésdeles més opaques del país. Q.A. • En plena contro- vèrsia per la càrrega que suposarà per als estudi- ants haver-se de pagar un any més de mestrat- ge, a Catalunya el 80% dels màsters són privats, cada dia hi ha més pro- fessors que, sense per- dre el seu salari com a funcionaris, busquen col- laboracions per treure’s uns diners extra, amb el perjudici que ai- xò suposa per a l’ensenyament públic. “Si al sector privat de la docència estan pagant molt més i és legal, molts profes- sors acaben aprovant càrrecs i disposici- ons perquè, segons el volum de negoci, et puguis reduir un 10% de les classes”, assegura un docent de l’Autònoma. “Les universitats són el negoci, el gran negoci: com m’ho munto per treure el màxim de diners i fer el mínim de feina per la part pública. La gent parla de la privatització de les universitats públiques i es refereix a l’entrada de capital privat, però el pro- blema és a dins”, resumeix un altre pro- fessor de la UAB, que tampoc vol donar el seu nom. “El nou mestratge es paga a 120 euros l’hora. Hi ha professors que fan classes a 5, 6 i 7 màsters privats. Alguns, fins i tot, van a fer les Amèriques: a la uni- versitat de Mèxic es co- bra 407 euros l’hora, i a Perú, 250 dòlars. Això sí, els càrrecs del viatge i les dietes, a compte de la universitat”, explica un professor. “També hi ha la figu- ra del coordinador, que cobra uns 10.000 euros. I ara han creat mestratges interuniversitaris que reque- reixen una doble coordinació i, és clar, una doble despesa”, conclou. En qualsevol cas, per la via de l’em- presa o de la docència, el negoci ofereix un ventall ampli de possibilitats: més de 200 mestratges privats o l’opció d’em- prendre l’aventura empresarial amb el paraigües de la universitat. Les necessitats es poden modular al antull dels alts càrrecs que manen al campus. Però la responsabilitat de man- tenir la qualitat de l’ensenyament públic no és només dins els òrgans de govern. Hi ha molts professors funcionaris que, tenint al costat associats que guanyen 500 euros al mes, veuen el negoci i, o mi- ren cap una altra banda, o s’hi apunten. ELS MESTRATGES PRIVATS ARRACONEN LA DOCÈNCIA PÚBLICA