La variació lingüística. Llengua catalana
- 1. La variació lingüística VARIETATS I REGISTRES
- 2. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA • Fenomen inherent a totes les comunitats lingüístiques. • La llengua s’hi manifesta a través de les seues múltiples varietats.
- 3. variació segons els parlants SOCIOLECTE Procedència social Varietat social Diastràtica CRONOLECTE Època Varietat històrica Diacrònica GEOLECTE Procedència geogràfica Varietat diatòpica Dialecte IDIOLECTE Varietat d’una persona Individual
- 4. VARIACIÓ SEGONS la situació comunicativa: • Varietat diafàsica, estilística o funcional • ELS REGISTRES
- 5. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Segons els parlants: 1. Varietat diastràtica 2. Varietat diacrònica 3. Varietat geogràfica Segons la situació comunicativa: Els registres Altres termes: La llengua estàndard: comuna a tots els parlants. L’idiolecte: varietat individual.
- 6. VARIETAT SOCIAL O DIASTRÀTICA Reflecteix els usos de la llengua que fan els diferents grups socials d’una comunitat lingüística. Relació llengua / societat: estudis de sociolingüística Factors que estudiem: edat, sexe, hàbitat, professió, nivell d’instrucció. Exemples de dialectes socials: bleda (nasalització, absència d’obertes i sonores), pijo, macarra...
- 7. ALTRES TERMES: · Argot: varietat especial segons l’exercici d’una professió o activitat laboral. S’ha traslladat també, sobretot el lèxic, a grups socials marginals (estudiants, metges, advocats, informàtics...). Influència d’altres llengües. · L’argot no és el mateix que la terminologia específica d’una disciplina científica.
- 8. VARIETAT HISTÒRICA O DIACRÒNICA • Canvis en el pas del llatí vulgar al català: segles VII-VIII • Canvis i substitucions lèxiques al llarg del temps: transistor / ràdio / walkman / discman / MP4... • Relació entre algunes varietats dialectals amb altres llengües: àrab, francès, anglès... • Canvis mots generacionals: promés o nóvio / estimat / xicon / amic / company sentimental / parella
- 9. VARIETAT GEOGRÀFICA O DIATÒPICA • Modalitat que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic. • Dialecte geogràfic: concreció de la llengua al llarg del territori. • Unitat lingüística: afinitats estructurals, intercomprensió entre els parlants, tradició històrica, literària i cultural, consciència lingüística • Isoglosses: zones de transició entre dialectes. També entre llengües. Canvis subtils, lents i graduals entre dues modalitats adjacents geogràficament.
- 10. Cal insistir en el cas especial del valencià, sobretot pel que fa a la variació social, ja que els parlants sovint empren una mateixa variant per a la mateixa situació comunicativa: el col·loquial
- 11. VARIETAT ESTÀNDARD: A LA UNITAT DES DE LA DIVERSITAT L’estàndard se situa per damunt de la diversitat lingüística descrita anteriorment. Caràcter supradialectal. Neutre. Emprat en les comunicacions formals. Repertori lingüístic: suma global de totes les formes lingüístiques que els membres d’una comunitat utilitzen normalment. Hi influeixen tres factors: 1. Estil: registres 2. Distribució geogràfica: dialectes 3. Estratificació social: sociolectes