�ݺ�ߣ

La Vocació
d’��é��ٴǲ�:

Creativitat, Entorn,
Canvi i Estratègia

La Vocació d’��é��ٴǲ�: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

Document elaborat per ��é��ٴǲ� durant l’estiu del 2011sota una
llicència Creative Commons. Per a més informació visiteu:

http://es.creativecommons.org/

CULTURA:
Procés obert, plural i sinèrgic de
comunicació i acció transformadora

La generació de continguts i els ��é��ٴǲ� – plataforma humana de gestió creativa per a l’acció
cultural - Equip dinàmic que suma experiència i implicació
processos productius es basen personal al servei de projectes artístics i culturals. La generació
en una concurrència efímera i de continguts i els processos productius es basen en una
coordinada d’uns recursos concurrència efímera i coordinada d’uns recursos (humans,
materials, tècnics i artístics), d’on en resulta la mediació d’un
acte creatiu, d’un escenari a una audiència, d’una trompeta a
una oïda, d’una projecció a una expectativa - o una sorpresa...

��é��ٴǲ�, pren la cultura – des de l’accepció antropològica –
com un sistema simbòlic mitjançant el qual la gent es comunica,
produint i reproduint, mantenint i desenvolupant el seu
coneixement vers les actituds cap a la vida; la cultura dota de
sentit al món i el fa comprensible per a la construcció col·lectiva
d’escenaris propicis per al canvi en les societats contemporànies,
per a l’emancipació de les identitats socials, per a la millora
de les condicions de vida i per a l’ autoestima dels grups i les
persones. Més enllà de sistemes de representació, maneres
de viure, de fer, de pensar o de representar el món, l’univers o
l’existència, la cultura i les expressions simbòliques són relació i
concomitància, comunicació, dinàmica, procés, canvi...

Aquesta idea de cultura és l’endogènesi i l’àncora del nostre
posicionament; és allò que dóna sentit al projecte, un sentit que
no és només artístic, o filosòfic, o gerencial, sinó tot a la vegada.
Així s’entén que la cultura és quelcom propi de la condició
humana, i que és la relació entre la unitat que l’home (la pensée)
va separar i distingir.
Com a dinàmica comunicativa La cultura s’entén doncs com a relació, com un procés que
i constructiva, creadora i s’esdevé en la pròpia acció comunicativa de l’ésser humà
(Geertz, 2002). Com a dinàmica comunicativa i constructiva,
recreadora, plural, diversa,
creadora i recreadora, plural, diversa, oberta, la cultura – les
oberta, la cultura – les cultures cultures – és una xarxa que conforma processos interminables
– és una xarxa que conforma per les seves connexions infinites. La cultura – les cultures –
s’esdevenen en forma de vincles socials que viuen en l’essència
processos interminables per les
de la pròpia naturalesa humana.
seves connexions infinites

1
La Vocació d’��é��ٴǲ�: Creativitat, Entorn, Canvi i Estratègia

ART I CREATIVITAT:
Vers una noció d’inclusió cultural

Les arts concentren allò més Molt més que senzillament expressions estètiques en el seu sentit
més consagrat, l’art (les arts) – com a domini més reconegut de
profund de la cultura i, per tant, la creativitat – s’entén com a una manifestació cultural amb una
la capacitat de transmetre i forta càrrega simbòlica. És a dir, l’art gaudeix del reconeixement
de transformar les creences, social per jugar el joc de la lluita per la legitimació de les
representacions del món, de la vida, i de l’experiència.
els valors, les fronteres, els
prejudicis, el desitjos, d’un grup Les arts, per elles mateixes, concentren allò més profund de la
cultura i, per tant, la capacitat de transmetre i de transformar les
o d’una societat creences, els valors, les fronteres, els prejudicis, el desitjos, d’un
grup o societat. Llavors l’art esdevé quelcom col·lectiu, reconegut,
legitimat, compartit i disputat.

Veiem l’art des d’una perspectiva transversal comparable a
l’educació; l’art ensenya a tot aquell que s’hi apropa mitjançant
llenguatges diversos, els codis i els valors culturals necessaris
per gaudir d’una vida millor en el si de la societat. És per aquest
motiu que també considerem que les arts no poden ser només
valorades pels seus rèdits econòmics, sinó que cal sumar-hi el
els seus efectes en la formació intel·lectual i emocional al
llarg de la vida de les persones, i el fort impacte en la cohesió,
en la sostenibilitat, i en el desenvolupament de les societats
contemporànies.

La recerca de nous llenguatges, la innovació de formes de
pensament, la sorpresa i la imaginació com a font d’inspiració,...
Els processos artístics utilitzen cos i ment en el seu intent
d’expressar i representar idees, relats, discursos... L’art té alhora
una funció instrumental, i és susceptible de poder ajudar
a resoldre problemàtiques en àmbits diversos de les nostres
societats.

En definitiva, més que art, aquí es fixa la importància d’una visió
Una visió oberta i plural del oberta i plural del factor creatiu dins les nostres societats com un
factor creatiu dins les nostres conjunt de forces motrius innovadores i promotores de benestar i
qualitat de vida per les persones i els col·lectius socials.
societats com un conjunt de
forces motrius innovadores i Tant és així que, més que fixar-se en una noció o convenció de
l’activitat artística-cultural com a domini “d’excepció cultural”1,
promotores de benestar i qualitat aquesta plataforma per a la gestió cultural creativa vol partir
de vida per les persones i els d’una presa de posició més exigent i més compromesa amb el
col·lectius seu objecte singular.

D’alguna manera s’entén que “l’excepció cultural” col·loca en una
esfera diferenciada i protegida els creadors i l’art per mantenir el
seus status sagrat dins la societat i poder jugar i fer prevaldre els
seus atributs en igualtat de condicions enfront d’altres esferes
(política, econòmica,...). Tanmateix “l’excepció cultural” en ,
essència, aïlla en certa manera la cultura i l’art, només intervé
sobre ella mateixa, hermètica i tancada en aquesta excepció,
apartada del seu entorn, destituïda d’humanitat.

1
Aquí no s’utilitza l’expressió d’excepció cultural en el sentit del dret internacional i els acords
comercials. S’entén excepció cultural en el seu sentit més polític-filosòfic tal com s’aplica en el
sí de l’estat francès.

2

La “inclusió cultural” es defineix ��é��ٴǲ� proposa una alternativa de base, una dinàmica
“d’inclusió cultural” i vol fusionar-se amb el seu objecte portant
com una dinàmica que es basa la creativitat, l’art i la innovació al si de la seva manera de fer.
en la plena participació de la D’una banda, si es reconeix la capacitat transformadora de l’art
societat en la cultura i l’art, o el i la cultura, i de l’altra s’entén que les societats contemporànies
viuen immerses en un procés de desdiferenciació2 , “la
què seria el mateix, la cultura i inclusió cultural” es defineix com una dinàmica que es basa en
l’art com elements indissolubles la plena participació de la societat en la cultura i l’art, o el què
en els continus processos de seria el mateix, la cultura i l’art com elements indissolubles en
els continus processos de transformació i canvi social.
transformació i canvi social.

2
Les societats actuals viuen processos en què les esferes política, econòmica i cultural
estan cada cop més entremesclades, i on la cultura juga un paper cada cop més central en la
generació de tot tipus de discursos.

3

MÓNS DE L’ART:
Vers la noció de xarxa

Al llarg de la Història, l’art – o millor, els seus protagonistes – han
construït el seu camp de lluites propi proclamant l’autonomia de
la creació artística cap a l’heteronomia dels camps econòmics,
polítics, religiosos... , defensant el valor de la “l’excepcionalitat”
i singularitat de les seves obres. Avui dia, molt més important
que continuar un debat estèril entre art i diners, entre la puresa
i Cavall de Troia, entre allò genuí i allò fals, entre sagrat i profà,
de nou ens posicionem en la pluralitat i en la diversitat, i en el
respecte per la dignitat antropològica de totes les expressions
artístiques-culturals.

Volem treballar en la superació de Els canvis que es produeixen actualment en la producció
cultural per mitjà de les noves tecnologies de la informació i de
les tradicionals i caducades fronteres la comunicació, les pròpies transformacions al mercat de treball
entre singularitat i reproductibilitat, (artístic i professional), i l’omnipresència del factor estètic en la
entre creadors, mediadors i públics quotidianitat i en els estils de vida, així com en tots els processos
productius i de distribució, invaliden, des del nostre punt de vista,
velles compartimentacions hermètiques entre nivells de cultura.
Volem treballar en la superació de les tradicionals i caducades
fronteres entre singularitat i reproductibilitat, entre creadors,
mediadors i públics, i d’aquesta manera albirar una pluralitat de
les formes d’expressió, de l’organització dels processos creatius
i productius i dels respectius models de consagració.

��é��ٴǲ� neix i viu en un procés col·lectiu i en construcció,
en uns Mons Artístics, en una xarxa de persones que,
mitjançant l’activitat cooperativa i a través d’un coneixement
complementari i compartit de la manera de fer les coses i de
la utilització d’uns artefactes concrets, produeix i difon obres
per les quals el món artístic es defineix i reconeix (Becker,
2005). Aquí, en la xarxa on treballem i que fomentem, artistes i
gestors col·laboren, cooperen i es complementen per poder,
sinèrgicament, definir i difondre les obres, els espectacles, els
textos... els coneixements i les pràctiques que aniran constituint
aquest món artístic in progress, una singular però plural dinàmica
de creació, producció i difusió .

Els móns de l’art, fonts dels diversos recursos necessaris per a
Els móns de l’art, fonts dels diversos la creació i difusió de les obres són un lloc col·lectiu, comunitari,
un espai de lluites i d’aliances, són xarxes que es creen i recreen
recursos necessaris per a la creació en la comunicació multivectorial que es sosté sobre un working
i difusió de les obres, són un lloc agreement, una base comuna que és artística, professional,
col·lectiu, comunitari, un espai de sociocultural, ideològica, sociabilitària, territorial i
econòmica (gestió de recursos), i que representa, defineix,
lluites i aliances, són xarxes que es potencia i limita les possibilitats de col·laboració, d’especialització
creen i recreen en la comunicació i de complementarietat. La xarxa guanya vida pròpia i vetlla per
multivectorial que es sosté sobre un objectius comuns o complementaris a través de l’harmonització,
de les sinèrgies, de la concertació…
working agreement

4

L’art, insistim, és un treball És en el si de les cultures urbanes (Crane, 1992) que neix la
proximitat relacional d’on emergeixen aquestes xarxes. Si les
col·lectiu indústries de la cultura inverteixen en el denominador comú
que unifica la diversitat dels públics i que tendeixen cap a la
preponderància de la funció de producció i distribució, en les
cultures urbanes, els diversos mons de l’art són sub-cultures
de status, d’identitats i d’afinitats on predomina la creació i la
recreació en la cadena de valor i esdevenint per aquest mateix
motiu el lloc propi de la innovació, de l’esoterisme.

Els móns de l’art es creen La creació és la clau en la cadena de valor, però ja ningú no creu
en la imatge mítica de l’artista tancat a la seva torre d’ivori, aïllat
i recreen en el context de del món terrenal, com un déu inefable i tot poderós,…. L’art,
xarxes informals que vinculen insistim, és un treball col·lectiu a tots nivells, de la comunitat
creadors, mediadors i públics en que produeix, que difon, que rep, que posa els diversos recursos
necessaris a l’existència de les obres (inclosos tots els recursos
cercles socials que comprenen simbòlics per reconèixer l’obra com a tal).
les relacions de col·laboració
Els móns de l’art es creen i recreen en el context de – i s’orienten
recurrent, l’interconeixement i a – xarxes informals que vinculen creadors, mediadors i públics
l’amistat, on existeix un sentit de en cercles socials que comprenen les relacions de col·laboració
comunitat recurrent, l’interconeixement i l’amistat, on existeix un sentit de
comunitat. En aquest context, l’activitat que es basa en aquestes
xarxes de proximitat social, simbòlica i territorial, proveint els
recursos necessaris a la producció, difusió i consum de les obres
culturals, representa una combinació especialment favorable a
la novetat, a la diferenciació, a la subversió i a l’originalitat.

��é��ٴǲ� - plataforma en xarxa, No obstant, creadors i mediadors que formen part d’aquests
mitjançant la capitalització dels móns necessiten obtenir reconeixement per estendre la seva
influència invertint recursos que són també sociabilitaris, el seu
seus recursos socials i la seva Capital Social3 designant no només la mateixa relació personal
inserció territorial, aposta per la que permet als individus reclamar l’accés als recursos dels
creació i pels recursos endògens altres, sinó també la quantitat i la qualitat d’aquests recursos.

i crea una veritable economia ��é��ٴǲ� - plataforma en xarxa, mitjançant la capitalització
productiva per a l’acció cultural dels seus recursos socials i la seva inserció territorial, aposta
per la creació i pels recursos endògens i crea una veritable
economia productiva per a l’acció cultural: la gestió sostenible
de recursos escassos - tècnics, materials, financers....- per a
recursos il·limitats – la creativitat, les arts...

3
Capital Social entès com a l’agregació dels recursos efectius o potencials lligats a la
possessió d’una xarxa durable de relacions més o menys institucionalitzades de coneixement o
reconeixement mutu.

5

ACCIÓ CULTURAL, CREATIVITAT I
GESTIÓ:
Canvi Social i Xarxa Creativa

El singular ofici de gestor cultural es genera a mig camí entre
l’artista i el professional liberal. El gestor és l’ombra, l’artista
i l’obra són la llum; ambdós formen els clars obscurs que fan
comunicable i interpretable una obra, un projecte.

Però en l’actual context augmenta exponencialment el valor del
paper de les activitats culturals en el desenvolupament de les
societats, i es viu cada vegada més l’experiència estètica de la
quotidianitat. Alhora, es multipliquen les categories professionals
involucrades en l’atribució de valor estètic a l’economia, i en
l’atribució de valor econòmic a la cultura.

Es dissolen les fronteres entre Actualment es dissolen les fronteres entre creadors i professionals
de la cultura, entre obra i sèrie, entre art comercial i art pur,
creadors i professionals de la
etc… i creix el valor del paper dels intermediaris (mèdiums),
cultura, entre obra i sèrie, entre protagonistes d’importants transformacions als camps de la
art comercial i art pur, etc… producció cultural en la seva confluència amb d’altres mons
socials i simbòlics.
i creix el valor del paper dels
intermediaris (mèdiums) I si els camps socials es creuen i s’influencien significa que la
intermediació cultural no és una activitat purament tècnica o
tecnocràtica, neutral o desinteressada. Nosaltres, els gestors, som
també éssers socialment posicionats, portadors d’estructures
cognitives, esquemes mentals i matrius generadores de judicis,
d’apreciacions i de preses de posició. Som l’encreuament
on convergeixen diferents lògiques, d’informació i de mercat,
d’innovació i còpia, de recerca i d’expressivitat, de conservació i
d’emancipació. Nosaltres, els gestors, som qui també invertim en
el joc de l’art distints i desigualment distribuïts tipus de recursos
o capitals socials.

Nosaltres gestors culturals, Hem de comprendre, doncs, que nosaltres gestors culturals,
nous intermediaris de l’activitat nous intermediaris de l’activitat cultural (productes i productors
de noves condicions sòcio-estructurals i especialment laborals)
cultural, no som mers figurants no som mers figurants en un ingenu sistema tècnic neutral
en un ingenu sistema tècnic entre creació i recepció o entre producció i consum; al contrari,
neutral entre creació i recepció sabem que la nostra intervenció afecta la pròpia naturalesa de la
producció cultural.
o entre producció i consum; al
contrari, sabem que la nostra I avui dia, en una dinàmica social on la cultura ocupa un espai
central entremesclada amb la majoria de les altres esferes
intervenció afecta la pròpia (política, econòmica, social) cal aplicar noves fórmules de
naturalesa de la producció producció i distribució cultural; fórmules que obrin i facilitin
cultural. l’accés a la cultura i que alhora dignifiquin la posició dels artistes
i dels treballadors de la cultura. Com diu Juan Insua, es tracta de
“reivindicar processos que permetin aprofundir la democratització
de la cultura [cap a una real democràcia cultural], és a dir, l’accés
cultural a la informació, als equips de producció i a la reproducció,
comença a ser un dret inalienable, l’exercici del qual no pot ser
només capitalitzat per les indústries culturals”4.

4
Juan Insua, “Xarxes, procesos i plataformes” a CCCBLab, maig del 2011.
[http://www.cccb.org/lab/general/xarxes-processos-i-plataformes]

6

La gestió cultural ha d’ésser La gestió cultural ha de permetre la consolidació, l’autonomia
i l’autogestió dels projectes artístics-culturals. És més,
un camí cap a la dignificació la gestió cultural ha d’ésser un camí cap a la dignificació i
i la professionalització de la la professionalització de la multiplicitat formes artístiques
multiplicitat de formes artístiques emergents i del sector cultural en el seu conjunt.
emergents i del sector cultural en Igualment, si la feina de l’artista (i l’acció cultural) ha d’ésser
el seu conjunt. recolzada per un conjunt de mitjans que l’ajudin en el
desenvolupament de la seva carrera i de la seva obra, la gestió
cultural ha d’ésser una professió en constant mutació d’acord
amb el context que l’envolta. És a dir, la gestió cultural ha de
reconèixer els seus recursos i el seu camp de possibilitats i,
també, ha de crear i ha d’innovar.

Actualment, cada vegada més, es barregen, s’entrecreuen,
es transformen les fronteres, les formes i els continguts de
les tradicionals categories professionals del sector cultural. Al
capdavall, les lògiques pròpies del mercat de treball artístic
abasten avui dia de forma creixent tot el mercat laboral en
general.

En l’actual context marcat per una idea de crisi, nosaltres
gestors culturals també hi som encara: com a autònoms, com a
freelance, en la precarietat i la inestabilitat contractual, en la pluri-
activitat i en la diversificació dels perfils i papers professionals,
en la manca d’un marc legal i reglamentari propi que afavoreixi
el reconeixement social i el prestigi dels nostres oficis múltiples
i que faciliti unes millors condicions per a l’estructuració i
qualificació professional del sector en el seu conjunt.

Al capdavall, artistes i Però, el nostre, no és el discurs i el posicionament en una idea
de crisi, sinó que creiem en les oportunitats que el context
gestors culturals som també - actual ens brinda. El sector cultural, un sector artístic, econòmic,
conjuntament - protagonistes del professional, polític, protagonitza un procés de transició on ningú
canvi social, de la il·lusió i de la està exempt de revisar els seus criteris operatius: les idees amb
què es creen i conceben els projectes, les metodologies de
dedicació en la recerca d’una treball, els processos de producció, els estils de representació,
societat millor la capacitat per ser sostenibles o no, les maneres de comunicar,
disseminar i compartir el coneixement. I al capdavall, artistes i
gestors culturals som també - conjuntament - protagonistes del
canvi social, de la il·lusió i de la dedicació en la recerca d’una
societat millor.

Avui dia, més que mai, artistes i gestors han de reconèixer
l’afinitat de les seves condicions de treball i de desenvolupament,
han de tirar del mateix carro i treballar el seu procés productiu
comú des d‘una visió cooperativa i d’una articulació en xarxa i
en complementarietat.

7

Cal afavorir les condicions Cal afavorir les condicions per al desenvolupament de la innovació
emergent, en un món de xarxes distribuïdes i processos
per al desenvolupament de oberts que requereix la preservació, creació i consolidació de
la innovació emergent, en un plataformes de treball que materialitzin objectius comuns.
món de xarxes distribuïdes i Plataformes de treball orientades a la investigació,
processos oberts que requereix l’experimentació i la innovació permanents i des de les quals es
la preservació, creació i puguin afavorir totes les idees d’una nova cultura local i planetària.
Plataformes, xarxes, aliances, sinèrgies i convergències perquè
consolidació de plataformes de puguin ser sostenibles les noves dinàmiques de creació,
treball que materialitzin objectius producció i distribució.
comuns.

8

�䰿��䳢��:
Pautes estratègiques per a un nou
marc organitzatiu en la cultura

Factors Crítics de Viabilitat i
Desenvolupament Factors Crítics de Viabilitat i Desenvolupament
pel Sector Cultural
pel Sector Cultural

• La promoció de noves formes de producció i distribució:
- L’aposta per la diferenciació i pels recursos
endògens;
- L’ampliació i el multiposicionament respecte al
mercat;

• La promoció de noves formes d’organització del treball
col·lectiu al sector cultural:
- El foment del treball en xarxa, de les aliances
estratègiques i de noves formes d’emprenedoria

• La professionalització, la promoció del reconeixement
social, i la promoció de l’autonomia cap a l’Estat i a les
grans empreses transnacionals;

• La capitalització dels recursos socials i de la
importància del factor interconeixement, confiança i
presència física en un entorn cada vegada més virtual
i saturat d’informació.

El projecte cultural ha de ser El que defineix ��é��ٴǲ� en la seva singularitat és efectivament
la seva estratègia – l’art de, cap a un canvi, coordinar el seu
creatiu, singular, autèntic i entorn, la realitat plural de la que és a la vegada producte i
ancorat en una relació conscient productora; com en la música, coordinant el so cap a l’harmonia.
amb l’entorn que el genera, un L’estratègia és el que incideix en la relació i el que connecta la
creativitat amb el món que la comunica i que li dóna sentit.
entorn canviant, relacional, en
xarxa, artístic El projecte cultural ha de ser creatiu, singular, autèntic i ancorat
en una relació conscient amb l’entorn que el genera, un entorn
canviant, relacional, en xarxa, artístic.

9

És així que, partint del anhel i de la missió original de fomentar i
donar suport a l’activitat artística, aquest projecte es veu dedicat
al sector cultural en el seu conjunt, als seus creadors, als seus
mediadors (agents, mànagers, productors, promotors, etc.…) i,
clar, en última instància, als seus públics, reals i potencials.

Aquest projecte incideix sobre L’acció cultural i, més concretament les arts, depenen molt
especialment de canals de comunicació i lligams sòcio-
la creació i el foment d’aquests
professionals, i també d’espais/ temps per viure, per esdevenir,
canals, d’aquests lligams i és a dir, de sales, d’escenaris, de circuïts… i aquests espais/
d’aquests espais/ temps i sobre temps els creen els seus actors en la seva manera específica
de relacionar-se i organitzar-se. Aquest projecte incideix sobre la
els processos i les relacions
creació i el foment d’aquests canals, d’aquests lligams i d’aquests
humanes, tècniques i materials espais/ temps i sobre els processos i les relacions humanes,
que els generen. tècniques i materials que els generen.

Paral·lelament, és cert que, on esdevé, l’acció cultural genera
beneficis que s’estenen molt més enllà del plaer estètic. L’acció
cultural expressa, genera i és generada per vincles socials,
afectius, ideològics, etc. Les activitats artístiques generen
impactes socioeconòmics i externalitats positives que
constitueixen precioses plusvàlues que s’aprofiten més si es
potencien les sinèrgies entre cadascuna de les inversions que en
elles conflueixen.

��é��ٴǲ� – Gestió Creativa per a l’ cció Cultural – dóna una
A
importància vital a aquestes sinèrgies i vetlla per:

• la concertació estratègica,

• la intensificació del funcionament en xarxa cap a la
creació i desenvolupament de dinàmiques interinstitucionals
i interprofessionals,

• per afavorir la constitució de plataformes per a
l’estructuració i desenvolupament del sector cultural en el
seu conjunt per promoure el seu reconeixement i prestigi

• per optimitzar les qualificacions humanes involucrades
en els projectes d’avui i del futur a nivell artístic, tècnic i
organitzatiu.

10

�ݺ�ߣ

La Vocació d’����é���ٴǲ�: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

More Related Content

La Vocació d’����é���ٴǲ�: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

La Vocació d’��é��ٴǲ�: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

La Vocació d’��é��ٴǲ�: Creativitat, entorn, canvi i estratègia