1. LA FOTOGRAFIA
La manera m辿s habitual que utilitzem per crear imatges 辿s la fotografia.
Tamb辿 辿s el tipus dimatge que acostumem a consumir m辿s, apart de les
imatges televisives, cinematogrfiques i de v鱈deo que son una successi坦
dimatges fixes.
La fotografia va ser el primer pas cap els moderns mitjans de comunicaci坦
audiovisual i va originar el que molts anomenen lera de la imatge i la
comunicaci坦.
2. Breu hist嘆ria de la fotografia
Va ser en el segle XIX
que les noves descobertes
en la f鱈sica (嘆ptica) i la
qu鱈mica (emulsions
fotosensibles: sensibles a la
llum) que es van poder unir
els coneixements i les
experi竪ncies que sanaren
acumulant des de molt antic
J. Niepce Primera fotografia de Niepce
La fotografia ms辿osb raen taigqau eess tvsa f eobnt嘆emnire enls .
1827 pel franc竪s Joseph-Nic辿phore
Niepce, un paisatge que va necessitar 9
hores dexposici坦 i per tant va quedar
una imatge borrosa i de mala qualitat
per el canvi de posici坦 del sol durant tant
temps dexposici坦.
Reconstrucci坦 paissatge 1a fotografia
3. Els daguerrotips
Fou un altre franc竪s Louis-Jaques Daguerre, que va investigar junt amb Niepce,
qui ostenta el t鱈tol dinventor de la fotografia al aconseguir amb 竪xit per primera
vegada, al gener del 1839, fixar una imatge en blanc i negre sobre un paper.
Les primeres fotografies
sanomenaven
daguerreotips en honor
a Daguerre,
Aqu鱈 podem veure un daguerreotip, retrat del pintor Eugen Delacroix i el
podem comparar amb lautoretrat que va pintar dell mateix a la mateixa 竪poca.
4. La primera fotografia de Catalunya
Aquesta fotografia de setembre del 1848
辿s, segons s'indica al bloc Barcelona
Antiga Llocs, costums i tradicions, la
m辿s antiga que es conserva de
Barcelona. Va ser realitzada a Pla de
Palau nou anys despr辿s de la primera
fotografia. Actualment es conserva al
Museu d'Art Modern de Tarragona. Com
podeu veure, encara hi ha la Muralla de
Mar (enderrocada entre 1878 i 1881).
Com a an竪cdota paga la pena esmentar
que pocs dies abans de fer-se la
fotografia, es va posar un anunci a la
premsa barcelonina on es deia que alhora
de fer la fotografia ning炭 havia de sortir al
balc坦. Lanunci deia: "si alg炭n espectador
se desentiende de este ruego quedar叩
indeleblemente marcada en la placa la
prueba de su indocilidad". I que en el
moment de fer la fotografia savisaria a la
gent mitjan巽ant un tret de fusell, un tret
que, quan va ser lhora, va fallar. Lacte va
ser animat mitjan巽ant una banda de
m炭sica militar.
5. BREU EVOLUCI TCNICA
A partir dels treballs de Niepxe i Daguerre
levoluci坦 de la fotografia ha estat inparable fins
ara que la fotografia digital ha suposat una nova
revoluci坦. Farem una breu sinopsi dels principals
invents que van significar grans aven巽os per a la
fotografia.
El 1888 George Eastnab va inventar la cmera
k嘆dak que va incorporar per primera vegada un
rodet de plstic flexible emulsionat de nitrat de
plata i que permetia fer cent fotografies sense
haver danar cada vegada al laboratori.
Un altra gran invent fou la cmera Leica, russa
d'origen que va reduir molt la mida de la cmera
alhora que oferia una gran precisi坦 tant 嘆ptica
com de mecanismes. Va permetre fer reportatges
ja que es podia transportar amb molta facilitat.
Posteriorment es va inventar la cmera r竪flex
6. Influ竪ncia de la fotografia en la societat
En els seus inicis la fotografia fou una
t竪cnica que representava molt
fidelment el que es posa davant
lobjectiu, rpidament fou utilitzada
per mostrar la realitat del m坦n: la
seva bellesa, personatges... i tamb辿
les seves injust鱈cies.
Les fotografies de Jacob Riis del final
del s. XIX sobre els pobres de Nova
York i les imatges de Lewis W. Hine al
principi del s XX sobre el treball
infantil, van afavorir la redacci坦 de
lleis que van millorar les condicions de
vida dels m辿s desvalguts.
Fam鱈lia humil de J. Riis
Nena treballant a una fbrica t竪xtil de L.W.Hine
7. Influ竪ncia de la fotografia en la societat
Avui al dia encara hi ha fot嘆grafs compromesos amb les injust鱈cies
del m坦n, que arrisquen la seva integritat enfrontant-se a governs,
poderoses empreses, mfies, etc que no volen que surti a la llum els
seus m竪todes i la situaci坦 cr鱈tica en que sotmeten a la gent. En
citarem dos exemples:
Sebasti叩n Salgado va captar aquesta imatge dels
homes emigrant a les ciutats en busca de treball i
subsist竪ncia deixant enrere els fills i les anomenades
viudes de la secada caminant per el que abans era
el llac Faguibine de Mali 1985.
Quim Manresa, va fer aquesta fotografia el 1997,
fent un reportatge sobre el ritual de lablaci坦 titulat.
El dia que Kady va perdre part de la seva vida. Fou
molt important per conscienciar de la salvatjada
daquesta tradici坦.
8. Influ竪ncia de la fotografia en la societat
En Robert Capa i lAgust鱈 Centelles, foren entre molts daltres,
els fotoperiodistes m辿s populars que van copsar algunes de les
imatges m辿s famoses de la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
La mort dun milici de Robert Capa
Dones milicianes de A. Centelles. A la guerra Civil
Espanyola les dones van entrar al front, eren
voluntries.
9. Altres fot嘆grafs han estat crucials per mostrar a la resta de la poblaci坦 el qu竪
passava al front, arriscant la seva vida al costat dels soldats. Hi ha lopini坦 que 辿s
a partir de que la poblaci坦 t辿 una visi坦 real de la guerra que aquesta ha deixat de
ser exaltada i glorificada i es veu com un gran mal per el dolor, sofriment, terror i
mort que causa.
Nens fugint del gas napalm, de Nic Ut, el 1972, a la Guerra del
Vietnam. La nena del centre estava cremada, es va salvar, el fot嘆grafa
la va portar a lhospital, on shi va estar un any, i va patir 17
intervencions quir炭rgiques.
10. Influ竪ncia de la fotografia en la societat
Dovina entre elefantes por Avedon Jackeline Kenedy de Andy Warhol - 1964
No podem oblidar a la fotografia com a testimoni de la cr嘆nica social: els
esdeveniments dels personatges p炭blics: pol鱈tics, noblesa, artistes,
inventors, etc. i de fen嘆mens socials de gran importncia com la moda,
larquitectura, lesport, mrqueting, publicitat, etc. formant part de
nombros鱈ssimes publicacions en tot el m坦n i amb una periodicitat molt
remarcable.
11. La fotografia , tecnologia i ci竪ncia
La fotografia ha estat un gran
aven巽 pel m坦n cient鱈fic, ha perm竪s
con竪ixer com s坦n la majoria de
coses que no es poden tenir a
labast : caracter鱈stiques danimals,
d entorns vegetals i els seus
elements, fen嘆mens meteorol嘆gics,
astron嘆mics, mostraris de
s鱈mptomes m竪dics, etc.
Actualment, la fotografia ha
incorporat laven巽 de la tecnologia
per aconseguir imatges incre誰bles:
c竪l揃lules, microorganismes,
planetes, etc. Amb lajut de la fibra
嘆ptica fins i tot 辿s possible
fotografiar linterior del cos hum
sense necessitat de cirurgia.
12. La fotografia fantstica
Amb la tecnologia digital es poden
retocar i manipular molts aspectes de
la fotografia fins aconseguir resultats
que tacosten al mon de la fantasia,
lluny de la realitat...
13. La fotografia dom竪stica, testimoni de les petites
hist嘆ries quotidianes
Qui no ha fet alguna fotografia a algun familiar o amic? Qui no li agrada veure
fotografies de quan eres petit, o eres jove? Qui no li agrada veure fotografies de viatges
o viv竪ncies? Amb les imatges de la fotografia dom竪stica hem pogut descobrir la hist嘆ria
de la nostra fam鱈lia i tamb辿 dels pobles i llocs que ens son m辿s propers...