Lag
- 1. Laboratori dAplicacions Grfiques. Tema 1, Exercici 1. Professora Pilar Anglarill. Tomeu Riera Amengual. Grup B1. PHOTOSHOP. Evoluci坦, context de treball i comparativa amb The Gimp. Qu竪 辿s Photoshop? Es tracta dun programa de retoc i edici坦 fotogrfica (el seu nom es traduiria com taller de fotograf鱈a), encara que tamb辿 sutilitza com a taller de pintura o dibuix digital. Es tracta duna de les aplicacions informtiques m辿s populars de la casa Adobe, ja que sha est竪s molt amplament en els darrers anys i sutilitza per crear un nombre important de les imatges que veiem avui en dia tant en la publicitat com en els medis de comunicaci坦. HISTRIA: Photoshop nasqu辿 el 1987 del inter竪s dun aficionat a la fotografia, Thomas Knoll, qui va comen巽ar a investigar m竪todes informtics per editar fotografies. El primer que va fer va ser crear una subrutina per un programa per traslladar imatges monocromes al seu monitor a escala de grisos (ja que lordinador de qu竪 disposava, un Mac Plus, no podia processar imatges en color o en escala de grisos). L竪xit daquest primer intent el va portar a desenvolupar m辿s subrutines, fins que va aconseguir un bon nombre de processos per editar fotografies. El seu germ, John Knoll, quan es va adonar del projecte en qu竪 Thomas havia estat treballant, es va posar a ajudar-lo de seguida, i lhabilitat de Thomas per programar es va veure assessorada per el treball de John. La feina conjunta els va portar a desenvolupar una aplicaci坦 millorada titulada Image Pro, que John sugger鱈 comercialitzar com una aplicaci坦. En poc temps, els dos germans es van fer socis duna companyia descners, Barneyscan, que els hi va comprar 200 c嘆pies del programa que adjuntaven amb els seus escners. Curiosament, degut a un problema de marques registrades, va ser llavors quan es va haver de canviar el nom de Image Pro per el de Photoshop. Es van voler estendre m辿s, posant-se en contacte amb empreses com Supermac i Aldus, per嘆 van ser rebutjats (cosa que la qual Aldus arribaria a penedir-se seriosament). Finalment, els germans Knoll van arribar a un acord amb Adobe, que els donaria l竪xit, i el febrer de 1990 Adobe 1.0 va sortir al mercat. Evoluci坦: Febrer 1990. Photoshop 1.0. La primera versi坦 del Photoshop era destinada per Macintosh i requeria 2 megabites de RAM per executar-se. John Knoll va escriure efectes especials per al programa, per嘆 Adobe els va rebutjar per considerar que eren massa rebuscats. Tot i aix嘆, els germans
- 2. van trobar la manera de colar-los com plugins al Photoshop, donant lloc a all嘆 que avui 辿s una enorme industria de complements del programa. Juny 1991. Photoshop 2.0. Photoshop 2.0 inclo誰a la funci坦 Ruta, que permetia a lusuari retallar al voltant dun objecte fcilment i utilitzar aquest cam鱈 en un futur. Aquesta funci坦 no pertanyia al germans Knoll, sin坦 a un enginyer que Adobe havia contractat per treballar en el projecte (Mark Hamburg). A la versi坦 2.0 tamb辿 apareix la rasteritzaci坦 darxius de Illustrator, el suport per color CMYK i la ploma. Photoshop 2.0 requeria 4 megabites de mem嘆ria RAM per poder executar-se. Photoshop 2.5, llan巽at el 1992, fou fam坦s per ser la primera versi坦 que podia operar amb Windows. El codi va haver de ser canviat per complet. En aquesta versi坦 safegeixen el suport darxius de 16 bits i les paletes, i els filtres tenen els seu propi men炭. Al llan巽ament inicial de Windows hi hagu辿 un error de mem嘆ria. Setembre 1994. Photoshop 3.0. El gran aven巽 de 3.0 foren les capes, que s坦n un salvavides prou important per qualsevol operaci坦 m鱈nimament complexa amb Photoshop. Abans daix嘆, els dissenyadors havien de guardar diferents versions dels dissenys per poder tornar-hi enrere, mentre que les capes solvataven aquest problema. Les capes, talls individuals de la imatge que sajuntaven unes sobre les altres al final de la imatge, permetien treballar uns aspectes o zones concretes de la imatge sense alterar- ne els altres. El propi Thomas Knoll va portar a terme el seu desenvolupament. Els altres enginyers de Adobe van realitzar millores en el rendiment del programa amb Power Mac i portant la versi坦 per a Windows fins al mateix nivell que la versi坦 per Mac. Tamb辿 van afegir les taules de paletes. Novembre 1996. Photoshop 4.0. Per MacOS i Windows. Les dues caracter鱈stiques m辿s notables del 4.0 s坦n les capes dajust (que permeten al dissenyador aplicar un efecte a un grup de capes) i les macros (que permeten assignar una s竪rie dordres per un comandament, la qual cosa agilitza l炭s del programa quan es treballa amb varies imatges). En canvi m辿s important del 4.0, per嘆, va ser la unificaci坦 de la interf鱈cie dusuari amb altres productes dAdobe, caracter鱈stica que sha mantingut fins a les versions actuals. Daquesta manera laprenentatge per utilitzar Photoshop era m辿s senzill amb aquesta versi坦. Maig 1998. Photoshop 5.0. Per MacOS i Windows 98.
- 3. Les dues caracter鱈stiques m辿s ressenyables daquesta versi坦 foren les tipografies editables i la possibilitat de desfer accions a la paleta Hist嘆ria. Versions anteriors del Photoshop ja permetien afegir text, per嘆 el fet de poder canviar-ne la tipografia va ser un gran pas endavant. A m辿s, ara la Hist嘆ria oferia la possibilitat de desfer m炭ltiples accions va suposar un avantatge per als usuaris, que shavien dacostumar a utilitzar un programa cada cop m辿s complex. La Gesti坦 de color tamb辿 aparegu辿 en el 5.0, i permetia utilitzar els colors nadius de la fotografia en lloc de recolzar-se en eines alienes. En principi era una gran millora, per嘆 result que tamb辿 convertia els colors immediatament en el moment dobrir els arxius, un error que els usuaris no trigaren en descobrir i que va ser eliminada rpidament pels enginyers. Leina Lla巽 magn竪tic va ser incorporada en el 5.0, la qual ajudava a lhora de seleccionar rees duna imatge. Febrer 1999. Photoshop. 5.5. Per MacOS i Windows 98 Photoshop 5.5 va afegir una opci坦 que estalviava temps als usuaris, Guardar per la web. Permetia guardar directament el treball realitzat amb un ajust preestablert dissenyat espec鱈ficament per l炭s a la web, ajustant la qualitat de la imatge per fer-la m辿s petita. La versi坦 5.5 inclo誰a ImageReady, un programa independent dissenyat per editar grfics web, la majoria de caracter鱈stiques del qual sinclourien m辿s endavant a la versi坦 completa de Photoshop. Setembre 2000. Photoshop 6.0. Per MacOS i Windows 2000. El panell destils de capa va facilitar les coses a Photoshop 6.0. En aquesta versi坦 safegiren les formes vectorials: una nova paleta de formes permetia a lusuari dibuixar amb formes vectorials en lloc de l鱈nies. Les funcions de capes m炭ltiples tamb辿 van apar竪ixer amb aquesta versi坦. Tamb辿 es varen introduir canvis al dileg Opcions de fusi坦 que facilitaven les opcions de mescla de varis elements, i es va separar leina Retallar de Macro. 2001. Photoshop Elements. A mesura que la complexitat de l炭s de Photoshop anava incrementant-se amb les noves versions, tamb辿 es perdia tota una s竪rie de clientela que no era capa巽 dassolir el nivell dexperi竪ncia que el programa requeria. Per combatre aquest problema, va sorgir Photoshop Elements, que 辿s m辿s fcil dutilitzar ja que est etiquetat de manera molt clara per la comprensi坦 de lusuari mitj. Agost 2002. Photoshop 7.0. MacOS i Windows 2000.
- 4. El 7.0 incorpora el Pinzell corrector i el Text va ser basat totalment de manera vectorial. Introdueix un nou explorador darxius per als usuaris m辿s veterans, que els permet trobar la grfica que ells busquin. Permet crear i guardar espais de treball, i afegeix la opci坦 de Canviar nom de lot. Redisenya la paleta de pinzells, creant una nova eina de pinzell de revisi坦 i pinzells personalitzats. Afegeix un corrector ortogrfic, i una funci坦 de recerca i substituci坦. Tamb辿 t辿 una s竪rie de millores per l炭s web, i una de les millores m辿s importants 辿s que soptimitza el seu 炭s per a MacOS X. Octubre 2003. Photoshop CS. MacOS i Windows XP. Fou el primer en utilitzar el Sistema de Disuasi坦 de Falsificaci坦 (CDS), que impedia la utilitzaci坦 de paper moneda. Afegeix sistemes de comandaments de suport per als idiomes de webs, incl嘆s JavaScript. Tamb辿 sinclouen els Grups de capa. Les millores a lexplorador darxius van fer que el treball amb les imatges fos m辿s fcil, i el suport de 16 bits va fer que CS fos molt m辿s fcil dutilitzar per aquells acostumats a treballar amb imatges grans. Abril 2005. Photoshop CS2. MacOS i Windows XP. Fins ara leina deliminaci坦 dels ulls vermells era exclusiva de Photoshop Elements, per嘆 es va fer suficientment popular com per fer-se un lloc a CS2. Tamb辿 safegeix Opcions de taques i la possibilitat de seleccionar vries capes. Leina Punt de fuga permet editar imatges en perspectiva. El Pot de pintura semblava haver desaparegut, per嘆 simplement havia estat classificat com a Degradat. Degut a un seguit de canvis semblants, es va desenvolupar la columna de On s坦n les meves coses?. Les capes i paletes tamb辿 van ser reconfigurades. La columna denlla巽os va ser eliminada, i sintrodu鱈 la caracter鱈stica Objectes intel揃ligents. Abril 2007. Photoshop CS3. Mac OS i Windows. La caracter鱈stica m辿s notable fou, probablement, un proc辿s de crrega m辿s rpid, apart de que en lloc dincloure eines noves es van retocar i perfeccionar algunes de les ja existents. Es van optimitzar els grfics per a dispositius m嘆bils, i tamb辿 es van veure millores de funci坦 significatives per Adobe Camera RAW, leina de Selecci坦 rpida i alteracions en els comandaments de conversi坦 de Brillantor i contrast i Blancs i negres. CS3 va enviar versions estndard i versions esteses. La versi坦 estesa anava destinada a usuaris de la ci竪ncia i v鱈deo de gama alta. Una nova eina de Selecci坦 rpida que
- 5. permetia seleccionar els objectes nom辿s amb un o dos cops va resultar ser un gran invent, i la clonaci坦 es va fer m辿s senzilla amb la paleta Origen de clonaci坦. Mar巽 2008. Photoshop CS4. MacOS i Windows. El zoom m辿s suau va permetre atracar-se tant com es volgu辿s a una imatge. Abans daix嘆 hi havia sempre un temps de retrs abans datracar-se o allunyar-se duna imatge. Safeg鱈 el Panell de mscares i ajust que feia m辿s senzill treballar amb mscares, millorant tamb辿 les vores de les mscares i la correcci坦 de color. La interf鱈cie dusuari sha millorat de manera significativa en el CS4. El suport de documents amb fitxes es va fer molt m辿s fcil dutilitzar i les principals eines shan afegit a la barra de t鱈tol per un acc辿s m辿s directe. Abril 2010. Photoshop CS5. MacOS i Windows. Aquesta 炭ltima versi坦 t辿 molt en compte el temps que dediquen els usuaris a que el programa carregui: el CS5 sobre i executa les accions molt m辿s rpidament que qualsevol altra versi坦 (t辿 un rendiment 7,85% superior a Photoshop CS4). A m辿s, CS5 tamb辿 es va posar a la venda en dues versions, estndard i estesa. La versi坦 estesa compta amb una tecnologia dels marges de selecci坦 m辿s real. CS5 incorpora un revelador de negatius digitals (Camera Raw 6) i una nova eina que permet eliminar elements de lentorn substituint-los per el fons (Content-Aware), que 辿s com una esp竪cie de evoluci坦 de leina Tamp坦. Tamb辿 hi ha hagut una millora a lhora de crear mscares (que fa que sigui molt m辿s senzill seleccionar contorns), una eina de correcci坦 dhoritzons, una correcci坦 de ledici坦 dimatges en HDR, Puppet Warp (nova eina que descompon la imatge en cel揃les a les quals es poden insertar ancoratges) i una gran novetat per als fot嘆grafs: un filtre per la correcci坦 de lents, que evita les distorsions cromtiques i 嘆ptiques de les cameres de fotografia. COMPARATIVA DE PHOTOSHOP I GIMP. Ja sabem que Photoshop es defineix com una aplicaci坦 informtica destinada a ledici坦 dimatges i al retoc fotogrfic. El Gimp (GNU Image Manipulation Program), pel seu costat, 辿s un programa dedici坦 dimatges digitals en forma de mapa de bits, ja siguin dibuixos o fotografies. La primera difer竪ncia que hem de tenir en compte 辿s laccessibilitat. Gimp 辿s un programa de codi obert: 辿s gratu誰t, nom辿s sha de descarregar dInternet. En canvi, Photoshop pertany a la casa Adobe, la qual cosa significa que sha de pagar una quantitat considerable per poder obtenir-lo.
- 6. El fet de comptar amb un producte original duna marca registrada (Adobe) ens permet fer 炭s dun dels programes millor considerats en el seu mbit, com 辿s el Photoshop, que t辿 un preu molt alt (generalment supera els 1000 euros), per嘆 una qualitat i durabilitat tamb辿 molt elevades. Per als usuaris econ嘆micament m辿s modestos o que no requereixen de la garantia dun programa tan reconegut com Photoshop, Gimp seria la millor opci坦, ja que sense arribar a la qualitat del producte dAdobe, ens permet fer les mateixes funcions bsiques amb resultats iguals o fins i tot superiors (tot depenent de lhabilitat de lusuari). Una altra de les difer竪ncies fonamentals 辿s lespai que larxiu ens ocupa a lordinador, ja que aix嘆 determina tant la velocitat de lordinador com el temps que pot tardar en carregar el programa. Aix鱈 com Gimp amb prou feines arriba als 90 MB, Photoshop nocupa m辿s de 250. Elegir un programa o un altre dependr de lordinador que facem servir, de la mateixa manera que de lespai lliure que tinguem i, clar est, les nostres necessitats. En laspecte visual, Photoshop i Gimp sassemblen bastant. bviament, la distribuci坦 i nomenclatura de les diferents eines, opcions, filtres, etc. no 辿s la mateixa, i si estem acostumats a utilitzar-ne un 辿s possible que sens faci dif鱈cil orientar-nos a laltre. Tot i aix鱈, es poden comprendre les funcions de les aplicacions de manera for巽a intu誰tiva, i hi ha certs elements (com la Barra deines, per exemple) que es mantenen a tots dos programes i ajuden a la seva utilitzaci坦. La Barra o Caixa deines a Photoshop planteja una estructuraci坦 m辿s espec鱈fica, on els elements s坦n icones que ens permeten accedir a totes les eines dedici坦 possibles. Al Gimp el plantejament 辿s molt similar (les funcions i les icones s坦n prcticament id竪ntiques), per嘆, per exemple, tamb辿 inclou la determinaci坦 del gruix del pinzell, cosa que a Photoshop no es troba a aquesta barra. A alguns usuaris els resulta inc嘆mode que a Gimp la Caixa deines i altres elements vagin separats en finestres diferents, desunits de la finestra on sobre la imatge, cosa que no passa amb Photoshop, on tot est integrat a la mateixa finestra. Per嘆 aquesta 辿s una q端esti坦 personal que dep竪n molt de la manera com cada un est avesat a treballar i de amb qu竪 treballa. Si m辿s no tots dos programes serveixen per el mateix, 辿s obvi que tenen les seves difer竪ncies (Photoshop 辿s m辿s complet i professional i t辿 m辿s funcions, encara que Gimp tamb辿 consta de plugins descarregables dInternet). Gimp, tot i no ser tan complet, 辿s un editor m辿s que digne i en constant evoluci坦 (cada versi坦 ofereix noves opcions i possibilitats). Tot i aix鱈 entre els dos programes existeixen difer竪ncies tan grans que fan que la comparativa sigui irresoluble: per un costat, la difer竪ncia despai que ocupen, igual que el preu desorbitat dun vers la gratu誰tat de laltre; per laltre costat, laspecte visual (m辿s acabat a Photoshop i molt m辿s senzill i humil a Gimp) i el maneig dels programes. En definitiva, ambd坦s s坦n opcions aptes per lusuari, salvant difer竪ncies. Lun 辿s m辿s vocacional i professional, mentre laltre 辿s instructiu i experimental.