ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Laia vallfogona

•
•
Escola Cervetó
Escola Cervetó

Treball sobre el municipi de Vallfogona. Autoria: Laia Puig Comas

Convert to study guideBETA

Transform any presentation into a summarized study guide, highlighting the most important points and key insights.

1 of 20
Download to read offline
Vallfogona del Ripollès LAIA PUIG COMAS CONEIXEMENT DEL MEDI 4TA Índex Índex 2 1
Dades del municipi 3 Situació en el mapa 4 Relleu 5 Activitats econòmiques 6 Monuments importants 7 Festes locals 16 Coses tradicionals 17 Curiositats 18 Altres fotos 19 Bibliografia 20 2
Dades del municipi Vallfogona del Ripollès és un municipi situat en una vall de prats i boscos. En mig de pedres amb molta història i d’un entorn de gran bellesa i tranquil·litat, el visitant pot practicar activitats esportives i de lleure a l’aire lliure i viure festes i tradicions populars. Habitants: 234 (2010) Comarca: Ripollès Gentilici: Vallfogonins/es Bandera: Territori: Girona Alçada: 956 metres respecte el mar Superfície: 38’78 km2 Escut: 3
Situació en el mapa Vallfogona vist des del ripollès El Ripollès vist des de Catalunya Vallfogona vist des del gironès Vallfogona vist des el ripollès 4
Relleu Vallfogona del Ripollès està al Pre-Pirineu. Vallfogona és un poble de muntanya, el poble és pla, i la majoria de cases estan mirant de cara a la muntanya, el poble és petit però te molt terreny de muntanyes i boscos. 5
Activitats econòmiques Vallfogona es dedica bàsicament a l’agricultura i la ramaderia (sector primari). Encara que també hi ha un bar, un forn de pa, un restaurant ,que es diu can Polla ,i un local per motoristes anomenat Mister bikers. Hi ha una escola amb 12 nens i nenes. A part, l’ajuntament de Vallfogona de ripollès ha utilitzat la construcció d’un poliesportiu, un camp de futbol, tres pistes de tennis, i a més a més una piscina, cases de turisme rural com a medi de atracció turística. 6
Monuments importants El Comidor: conegut popularment com a “Reiqueler”, és una petita edificació amb forma de porxo, obert als quatre vents i coberta ,que s’erigí en el segle XVII; amb el pas del temps s’esfondrà i posteriorment fou reconstruït l’any 1.985. En altres temps, en aquesta mena de porxo es feien fugir les pedregades i tempestes que amenaçaven el conreus. S’utilitzaven per conjurar les bruixes i els mals esperits, i se’n feia us per a la benedicció del poble; això explicava les seves obertures als quatre punts cardinals. 7
Església de sant Julià La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m. del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic. Més tard al 1.200 va ser reedificada pel senyor de Pinós. Hi ha la porta d’entrada romànica amb 2 columnes a cada banda amb capitells esculturats aguantant els arcs en gradació amb una sèrie de pinyes. Al segle XV a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i quedà tant sols dempeus la façana. L’any 1.756 es construí una nova nau que res no tenia a veure amb l’anterior, però l’obra resta inacabada per raons desconegudes, com a conseqüència d’això, el temple actual està format per una part posterior barroca de grans dimensions i una part davantera romànica més reduïda. Des del segle XVIII, no s’hi ha efectuat cap restauració. L’església de Sant Julià va ser incendiada durant la guerra civil, perdent-se l’altar major, que a principis del quaranta va ser substituït per un tabernacle. Posteriorment a finals dels anys 60 un llamp va provocar l’ensorrament parcial de la part barroca, a partir de llavors l’església de la Salut ha assumit les tasques d’església parroquial. 8
Campanar de Pòpul És el que resta la església del segle XII denominada de la mare de Déu de Pòpul . Va ser edificada pels senyors del castell. De la capella en cal ressaltar la imatge de mare de Déu de Pòpul obrada als monuments tardans al romànic, a la primera meitat del segle XIII . Tant la imatge com l’altar van ser traslladats , l’any 1.778 a l’església de la salut , on van romandre fins la seva destrucció l’any 1.936. 9
Col·lecció Josep Maria Jubells Al vestíbul de l’Ajuntament, s’hi pot veure una selecció dels millors exemplars de la Col·lecció de fòssils, closques i minerals que pertanyia a mossèn Josep Maria Jubells que a la seva mort la família va donar al municipi. Prop de 400 exemplars (un 40 per cent de la col·lecció) s’exposen en 8 vitrines distribuïts en funció de les seves característiques. 10
Església de la Salut L’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori existent el 1.649, erigit prop de la font de la Salut, indret en el qual, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. La nova església començà a edificar-se l’any 1.689. Les obres van durar dotze anys i va ser beneïda el 7 de setembre de 1.701. Durant el segle XIX es van dur a terme diverses restauracions i obres. A causa dels avalots de 1.936, va desaparèixer la mare de Déu, si bé sembla que es troba dipositada en un museu català. L’actual imatge de la Mare de Déu de la Salut és una talla moderna, sufragada per donatius dels vallfogonins, que va ser beneïda l’any 1.964. A la façana d’aquest santuari hi ha una fornícula amb una imatge de la verge esculpida per un home del poble. 11
Font de la Tosca La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades: La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles. La llegenda A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts. Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. 12
Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven. Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa. 13
Pont Medieval sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà. Restes del Castell de Milany El Castell de Milany data del segle X. Durant els segles XI i XII l’habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú. Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes de Bas. En el segle XIV, a les cròniques de l’època apareix sovint un Ramon de Milany, diplomàtic de la cort del rei d’Aragó. Durant les guerres remences fou pres per les forces de Verntallat. A la darreria del segle XVII pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment només es conserven restes escasses -un tros de mur d’una torre i les restes d’una cambra de volta apuntada- tot i que havia comprès una església i un cementiri. 14
Conjunt Medieval del nucli urbà És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll i el de migjorn, d’on arrencava el camí al castell de Milany, Siuret i Vidrà, passant pel pont medieval del segle XIV. Festes de Vallfogona • 5 de gener: Cavalcada del reis • 6 de gener: festa de la germandat i mostra de pessebres 15
• diumenge de pasqua: Caramelles • segon diumenge de maig: festa del Roser • 15 de maig: San Isidre • juny: Concurs de tallar troncs i figures de fusta • segon diumenge de juliol: aplec de MILANY • tercer dissabte de juliol : Sardinada popular • Primer diumenge d’agost: Aplecs SANTA MAGDALENA CAMBRILS • darrer cap de setmana d’agost : Festa major • 11 de novembre : homenatge a la gent gran • Octubre novembre: Duato a la muntanya Coses tradicionals Cantar caramelles: 16
Es tracta de que tots els nens i nenes de Vallfogona del Ripollès van per totes les cases a cantar cançons i tu els hi pots posar diners ous de pasqua... El ball del Roser: Es un ball molt típic de parelles de es fa cada any al segon dissabte de maig. Curiositats .Les distancies per arribar a Vallfogona 17
ʴDzó Distancia Ripoll 12,3 Km Olot 19,7 Km Vic 48,8 km Girona 68,9 Km Puigcerdà 73,4 Km Barcelona 117,3 Km Lleida 200,4 Km Tarragona 200,8 Km Totes les cases tenen un nom com ara: La Teuleria, plana batallera, l’Orri, plana Codolera, Can Sargatal, la Montada, El reuric, planallgonga, con malivern, la barraca, el pinòs, piella, Les artigues , Can Basaganya, el molí, can corts,... Cada casa te un sentit com ara: La Teularia: Es dedicaven a fer teules El molí: Es dedicaven a fer farina ... Altres fotos 18
Bibliografia i fonts d’informació 19
-web de Vallfogona del ripollès -viquipèdia -llibre de Vallfogona -web catalana de llocs de Catalunya -Ajuntament de Vallfogona -Família 20

More Related Content

Laia vallfogona

  • 1. Vallfogona del Ripollès LAIA PUIG COMAS CONEIXEMENT DEL MEDI 4TA Índex Índex 2 1
  • 2. Dades del municipi 3 Situació en el mapa 4 Relleu 5 Activitats econòmiques 6 Monuments importants 7 Festes locals 16 Coses tradicionals 17 Curiositats 18 Altres fotos 19 Bibliografia 20 2
  • 3. Dades del municipi Vallfogona del Ripollès és un municipi situat en una vall de prats i boscos. En mig de pedres amb molta història i d’un entorn de gran bellesa i tranquil·litat, el visitant pot practicar activitats esportives i de lleure a l’aire lliure i viure festes i tradicions populars. Habitants: 234 (2010) Comarca: Ripollès Gentilici: Vallfogonins/es Bandera: Territori: Girona Alçada: 956 metres respecte el mar Superfície: 38’78 km2 Escut: 3
  • 4. Situació en el mapa Vallfogona vist des del ripollès El Ripollès vist des de Catalunya Vallfogona vist des del gironès Vallfogona vist des el ripollès 4
  • 5. Relleu Vallfogona del Ripollès està al Pre-Pirineu. Vallfogona és un poble de muntanya, el poble és pla, i la majoria de cases estan mirant de cara a la muntanya, el poble és petit però te molt terreny de muntanyes i boscos. 5
  • 6. Activitats econòmiques Vallfogona es dedica bàsicament a l’agricultura i la ramaderia (sector primari). Encara que també hi ha un bar, un forn de pa, un restaurant ,que es diu can Polla ,i un local per motoristes anomenat Mister bikers. Hi ha una escola amb 12 nens i nenes. A part, l’ajuntament de Vallfogona de ripollès ha utilitzat la construcció d’un poliesportiu, un camp de futbol, tres pistes de tennis, i a més a més una piscina, cases de turisme rural com a medi de atracció turística. 6
  • 7. Monuments importants El Comidor: conegut popularment com a “Reiqueler”, és una petita edificació amb forma de porxo, obert als quatre vents i coberta ,que s’erigí en el segle XVII; amb el pas del temps s’esfondrà i posteriorment fou reconstruït l’any 1.985. En altres temps, en aquesta mena de porxo es feien fugir les pedregades i tempestes que amenaçaven el conreus. S’utilitzaven per conjurar les bruixes i els mals esperits, i se’n feia us per a la benedicció del poble; això explicava les seves obertures als quatre punts cardinals. 7
  • 8. Església de sant Julià La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m. del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic. Més tard al 1.200 va ser reedificada pel senyor de Pinós. Hi ha la porta d’entrada romànica amb 2 columnes a cada banda amb capitells esculturats aguantant els arcs en gradació amb una sèrie de pinyes. Al segle XV a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i quedà tant sols dempeus la façana. L’any 1.756 es construí una nova nau que res no tenia a veure amb l’anterior, però l’obra resta inacabada per raons desconegudes, com a conseqüència d’això, el temple actual està format per una part posterior barroca de grans dimensions i una part davantera romànica més reduïda. Des del segle XVIII, no s’hi ha efectuat cap restauració. L’església de Sant Julià va ser incendiada durant la guerra civil, perdent-se l’altar major, que a principis del quaranta va ser substituït per un tabernacle. Posteriorment a finals dels anys 60 un llamp va provocar l’ensorrament parcial de la part barroca, a partir de llavors l’església de la Salut ha assumit les tasques d’església parroquial. 8
  • 9. Campanar de Pòpul És el que resta la església del segle XII denominada de la mare de Déu de Pòpul . Va ser edificada pels senyors del castell. De la capella en cal ressaltar la imatge de mare de Déu de Pòpul obrada als monuments tardans al romànic, a la primera meitat del segle XIII . Tant la imatge com l’altar van ser traslladats , l’any 1.778 a l’església de la salut , on van romandre fins la seva destrucció l’any 1.936. 9
  • 10. Col·lecció Josep Maria Jubells Al vestíbul de l’Ajuntament, s’hi pot veure una selecció dels millors exemplars de la Col·lecció de fòssils, closques i minerals que pertanyia a mossèn Josep Maria Jubells que a la seva mort la família va donar al municipi. Prop de 400 exemplars (un 40 per cent de la col·lecció) s’exposen en 8 vitrines distribuïts en funció de les seves característiques. 10
  • 11. Església de la Salut L’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori existent el 1.649, erigit prop de la font de la Salut, indret en el qual, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. La nova església començà a edificar-se l’any 1.689. Les obres van durar dotze anys i va ser beneïda el 7 de setembre de 1.701. Durant el segle XIX es van dur a terme diverses restauracions i obres. A causa dels avalots de 1.936, va desaparèixer la mare de Déu, si bé sembla que es troba dipositada en un museu català. L’actual imatge de la Mare de Déu de la Salut és una talla moderna, sufragada per donatius dels vallfogonins, que va ser beneïda l’any 1.964. A la façana d’aquest santuari hi ha una fornícula amb una imatge de la verge esculpida per un home del poble. 11
  • 12. Font de la Tosca La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades: La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles. La llegenda A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts. Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. 12
  • 13. Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven. Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa. 13
  • 14. Pont Medieval sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà. Restes del Castell de Milany El Castell de Milany data del segle X. Durant els segles XI i XII l’habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú. Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes de Bas. En el segle XIV, a les cròniques de l’època apareix sovint un Ramon de Milany, diplomàtic de la cort del rei d’Aragó. Durant les guerres remences fou pres per les forces de Verntallat. A la darreria del segle XVII pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment només es conserven restes escasses -un tros de mur d’una torre i les restes d’una cambra de volta apuntada- tot i que havia comprès una església i un cementiri. 14
  • 15. Conjunt Medieval del nucli urbà És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll i el de migjorn, d’on arrencava el camí al castell de Milany, Siuret i Vidrà, passant pel pont medieval del segle XIV. Festes de Vallfogona • 5 de gener: Cavalcada del reis • 6 de gener: festa de la germandat i mostra de pessebres 15
  • 16. • diumenge de pasqua: Caramelles • segon diumenge de maig: festa del Roser • 15 de maig: San Isidre • juny: Concurs de tallar troncs i figures de fusta • segon diumenge de juliol: aplec de MILANY • tercer dissabte de juliol : Sardinada popular • Primer diumenge d’agost: Aplecs SANTA MAGDALENA CAMBRILS • darrer cap de setmana d’agost : Festa major • 11 de novembre : homenatge a la gent gran • Octubre novembre: Duato a la muntanya Coses tradicionals Cantar caramelles: 16
  • 17. Es tracta de que tots els nens i nenes de Vallfogona del Ripollès van per totes les cases a cantar cançons i tu els hi pots posar diners ous de pasqua... El ball del Roser: Es un ball molt típic de parelles de es fa cada any al segon dissabte de maig. Curiositats .Les distancies per arribar a Vallfogona 17
  • 18. ʴDzó Distancia Ripoll 12,3 Km Olot 19,7 Km Vic 48,8 km Girona 68,9 Km Puigcerdà 73,4 Km Barcelona 117,3 Km Lleida 200,4 Km Tarragona 200,8 Km Totes les cases tenen un nom com ara: La Teuleria, plana batallera, l’Orri, plana Codolera, Can Sargatal, la Montada, El reuric, planallgonga, con malivern, la barraca, el pinòs, piella, Les artigues , Can Basaganya, el molí, can corts,... Cada casa te un sentit com ara: La Teularia: Es dedicaven a fer teules El molí: Es dedicaven a fer farina ... Altres fotos 18
  • 20. -web de Vallfogona del ripollès -viquipèdia -llibre de Vallfogona -web catalana de llocs de Catalunya -Ajuntament de Vallfogona -Família 20