Lapoesiatrobadoresca 100213153755-phpapp01
- 2. La primera manifestaci坦 literria en llengua catalana va ser la poesia l鱈rica popular (relacionada amb la vida quotidiana, de transmissi坦 oral, an嘆nima, creada pel poble i per al poble) en llengua catalana. Pel que fa a la l鱈rica culta (de transmissi坦 escrita), fins al segle XII shavia escrit exclusivament en llat鱈 i era de temtica religiosa.
- 3. En el segle XII neix la primera poesia l鱈rica culta escrita en una llengua romnica: la poesia trobadoresca, escrita en occit. Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de lantiga Gl揃lia, ser tan prestigiosa que en el segle XIII arribar als territoris de la Corona dArag坦 i del nord dItlia. Els trobadors catalans copiaran no nom辿s la forma i la temtica daquesta poesia, sin坦 tamb辿 la llengua.
- 4. Per tant, la poesia l鱈rica culta que sescriu a Catalunya des del segle XIII al segle XV ser creada en llengua occitana. Ausis March ser el primer poeta que far l鱈rica culta en catal, ja en el segle XV. Pel que fa a la prosa, ser escrita en llat鱈 o en catal. Els autors de l鱈rica culta escrita en llat鱈 rebran el nom de POETES. Aquells qui escrivien l鱈rica culta en occit sanomenaven TROBADORS.
- 5. Per tant, la poesia trobadoresca: os la primera poesia l鱈rica culta escrita en llengua romnica (loccit) os, en la majoria dels casos, dautor conegut.
- 6. La poesia trobadoresca va n辿ixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gl揃lia (a la zona coneguda com a "Proven巽a", "Occitnia" o "Llenguadoc"), 辿s a dir, al sud de l'actual Estat franc竪s. La llengua pr嘆pia daquest territori 辿s loccit, tamb辿 conegut com proven巽al o llengua doc.
- 8. En el segle XII, Occitnia no formava una 炭nica entitat pol鱈tica, sin坦 que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitnia, Gascunya, Montpeller, Proven巽a, etc). Al sud daquest territori estava el regne de Catalunya i Arag坦 i al nord, el regne de Fran巽a. Alguns dels nobles feudals occitans eren m辿s poderosos que el mateix rei de Fran巽a.
- 10. Les raons per les quals les primeres manifestacions de l鱈rica culta als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana i no en catal s坦n diverses: La poesia trobadoresca va assolir un gran 竪xit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itlia i de Catalunya) van copiar no nom辿s el model po竪tic, sin坦 tamb辿 la llengua.
- 11. La proximitat geogrfica va afavorir les relacions pol鱈tiques, comercials, culturals i econ嘆miques entre Occitnia i els comtats catalans. Les relacions pol鱈tiques entre Catalunya i Occitnia havien estat sempre molt estretes i es van consolidar amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb Dol巽a de Proven巽a l'any 1112. La similitud entre les lleng端es catalana i occitana va afavorir que aquesta 炭ltima pogu辿s ser usada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Arag坦.
- 12. Els senyors feudals occitans eren, en la seva majoria, vassalls del rei de Catalunya i Arag坦. Tant Fran巽a com la Corona dArag坦 aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans. Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitnia.
- 13. A principis del segle XIII, el rei de Fran巽a, Felip August, decideix una expansi坦 cap al sud dels seus territoris, per afegir Occitnia a les seves possessions i acabar amb la independ竪ncia dels poderosos nobles feudals occitans. El rei de Fran巽a buscar una excusa de carcter religi坦s per dur a terme la seva expansi坦. Aprofitant que la majoria de la poblaci坦 occitana, inclosos molts dels senyors, professava el catarisme, considrada una heretgia per lEsgl辿sia, convoc una croada amb lajuda dels ex竪rcits del Papa.
- 14. Els nobles occitans demanaran lajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Arag坦 Pere el Cat嘆lic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els ex竪rcits croats. Pere el Cat嘆lic mor lany 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans. Sacaben aqu鱈 les aspiracions de la Corona dArag坦 dexpansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Cat嘆lic, Jaume I, augmentar els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.
- 15. Molts occitans acusats de ctars, entre ells trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en les corts dels nobles catalans, on portaran el model de la poesia trobadoresca que comen巽ar a ser conreada a la Corona dArag坦 per trobadors catalans.
- 17. Anomenem "trobadors" exclusivament als autors de la poesia l鱈rica proven巽al que creen les seves obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gl揃lia, i despr辿s a Catalunya i al nord d'Itlia. El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit de "crear literriament". Durant aquests segles, la paraula "poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llat鱈. En contraposici坦, els trobadors escrivien les seves composicions en llengua vulgar.
- 18. La poesia trobadoresca es recitava acompanyada de m炭sica. El trobador era lautor tant de la lletra com de lacompanyament musical. Per tant, havia de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure i, a m辿s, m炭sica. Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. Tamb辿 hi havia trobadors de condici坦 social m辿s baixa. La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en can巽oners.
- 19. En els can巽oners trobem la lletra i la notaci坦 musical daquestes poesies.
- 20. En els can巽oners tamb辿 shi inclo誰en les Vidas (biografies dels trobadors) i les Raz坦s, petits textos on sexplicava el perqu竪 de la composici坦 de cada poesia. El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i en composava la m炭sica per tal que la recitaci坦 an辿s acompanyada pel so dun instrument.
- 22. Existeix una difer竪ncia clara entre trobador i joglar: TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracci坦, un complement per a la seva personalitat (辿s el cas de Guillem IX d'Aquitnia).
- 23. JOGLAR: Recitava en p炭blic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat. Els joglars especialitzats en la recitaci坦 de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars l鱈rics, mentre que els que es dedicaven a la recitaci坦 dels cantars de gesta (epopeies medievals europees en llengua romnica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan 竪mfasi en els combats entre cristians i sarra誰ns) rebien el nom de joglars 竪pics.
- 25. Diem que la poesia trobadoresca 辿s una poesia cortesana perqu竪 es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis, primer a Occitnia i despr辿s, a Catalunya i al nord dItlia. Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: lamor, la guerra, lhonor Els trobadors dextracci坦 social humil vivien a les corts dels nobles, pr鱈nceps i reis dels quals rebien una remuneraci坦 econ嘆mica pels seus serveis.
- 26. Durant els segles de naixement, desenvolupament i expansi坦 de la poesia trobadoresca, loccident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME. La societat feudal estava estructurada d'una manera jerrquica i ordenada en el sentit d'una pirmide, l'esquema bsic de la qual era la relaci坦 senyor-vassall. El v竪rtex d'aquesta pirmide era el monarca (el poder del qual era m辿s nominal que efectiu).
- 28. Els estaments socials que tenien un gra坦 daquesta pirmide social per sobre, eren vassalls daquells que ocupaven lestament superior. Per嘆, a la vegada, podien ser senyors dels que estaven en un gra坦 inferior de la pirmide. En el feudalisme sestablia una relaci坦 o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall sestablien un seguit dobligacions.
- 30. Bsicament, el senyor oferia PROTECCI al vassall i aquest estava obligat a donar-li un SERVEI, ja fos militar o econ嘆mic.
- 31. Per qu竪 diem que la poesia trobadoresca 辿s una poesia feudal? Perqu竪 traslladar les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temtica amorosa. DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca midons, que vol dir el meu senyor. Ser com el senyor feudal en un pacte de vassallatge. TROBADOR: anomenat om, que vol dir vassall. Haur de servir la dama, estar obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seves poesies.
- 33. VASSALLATGE FEUDAL El senyor feudal t辿 una situaci坦 social clarament superior a la del vassall, a qui deu protecci坦. El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensar amb les armes, si 辿s necessari. Dep竪n totalment dels favors del senyor feudal. POESIA TROBADORESCA La dama, la midons, 辿s equivalent al senyor, 辿s un 辿sser excel揃lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per tant, amb drets jur鱈dics propis.
- 34. El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: 辿s lom, el vassall, mentre que la dama 辿s el senyor. Li jura servei amor坦s, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama. El trobador obeir la dama, perqu竪 ella 辿s la seva senyora i ell 辿s el seu servent en lamor. La dama exigir fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal. El trobador li jurar servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
- 35. El tema central de la poesia dels trobadors 辿s l'amor cort竪s. Molts estudiosos consideren que el concepte d'amor que coneixem actualment en la civilitzaci坦 occidental actual prov辿, precisament, de la idea d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors. En aquest tipus damor, la dama ser superior al seu enamorat, sigui quina sigui la posici坦 social daquest. La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.
- 36. DAMA I TROBADOR
- 37. Segons el concepte damor cort竪s, lamor no 辿s possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les fam鱈lies. El veritable amor nom辿s podien viurel els amants.
- 39. El trobador (om): s el vassall de la dama, el seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o pr鱈ncep i la dama a qui adre巽ava la seva poesia era de categoria social inferior (una dama noble), el poeta, com a vassall, se situava immediatament per sota d'ella, perqu竪 sempre havia de ser el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amor坦s, lleialtat.
- 40. El trobador, que ofereix el seu servei amor坦s a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases abans daconseguir que ella li lliuri el seu amor: fenhedor (t鱈mid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima. pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat inter竪s per ell i li ha perm竪s que li expressi el seu amor a trav辿s de la poesia. entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat s'estableix una relaci坦 de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amor坦s i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li d坦na penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cintur坦, un floc de cabells...) o diners ("aver").
- 41. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor f鱈sic i total amb la dama. Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca consideren que, malgrat aquesta classificaci坦, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bsicament plat嘆nica. Aquesta afirmaci坦 辿s vlida per a alguns trobadors, per嘆 no es pot acceptar de manera general, ja que altres trobadors pretenien o van arribar a l'amor f鱈sic amb les dames a qui adre巽aven les seves poesies.
- 42. La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freq端竪ncia, rep el nom de midons, "senyor meu", en mascul鱈, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser subm鱈s a la dama com si es tract辿s d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada. Per tant, la relaci坦 amorosa entre la dama i el trobador era ad炭ltera. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseud嘆nim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.
- 43. El marit o gil坦s: si la dama est casada, el marit es converteix en el "gil坦s". Per aix嘆 apareix sempre en aquestes poesies com un 辿sser ro鱈, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feli巽 amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor 辿s fruit de l'inter竪s i de la imposici坦.
- 44. Els envejosos maldients o lauzangiers: com que el marit de la dama 辿s un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relaci坦 entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.
- 45. De temtica amorosa: La can巽坦: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cort竪s, 辿s a dir, representa la traspossici坦 de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa. Pastorel揃la: 辿s el dileg amor坦s entre un cavaller i una pastora (que t辿 totes les caracter鱈stiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pret辿n enamorar.
- 46. Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia despr辿s d'haver passat la nit amb la seva dama, perqu竪 l'alba representa la separaci坦, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
- 47. Poesia datac personal Sirvent竪s: 辿s una poesia d'atac, de cr鱈tica a un personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge. Altres temes El plany: composici坦 en qu竪 el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic. La can巽o de croada: composici坦 que el trobador fa per donar nims als soldats que anaven a lluitar a les croades. La tens坦: debat o discussi坦 entre dos trobadors sobre temes diversos (q端estions amoroses, literties o pol鱈tiques).
- 48. OCCITANS Guillem IX dAquitnia Jaufr辿 Raudel Arnaut Daniel Marcabr炭 Cercam坦n Bernat de Ventadorn Giraut de Bornelh Raimbaut dAurenga
- 49. CATALANS Alfons el Cast Pere el Cat嘆lic Guillem de Bergued Guillem de Cabestany Guillem de Cervera (Cerver鱈 de Girona) Berenguer de Palol