2. La primera manifestaci坦 literria en llengua
catalana va ser la poesia l鱈rica popular
(relacionada amb la vida quotidiana, de
transmissi坦 oral, an嘆nima, creada pel poble i per
al poble) en llengua catalana.
Pel que fa a la l鱈rica culta (de transmissi坦 escrita),
fins al segle XII shavia escrit exclusivament en
llat鱈 i era de temtica religiosa.
3. En el segle XII neix la primera poesia l鱈rica culta
escrita en una llengua romnica: la poesia
trobadoresca, escrita en occit.
Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de
lantiga Gl揃lia, ser tan prestigiosa que en el
segle XIII arribar als territoris de la Corona
dArag坦 i del nord dItlia.
Els trobadors catalans copiaran no nom辿s la
forma i la temtica daquesta poesia, sin坦 tamb辿
la llengua.
4. Per tant, la poesia l鱈rica culta que sescriu a
Catalunya des del segle XIII al segle XV ser
creada en llengua occitana. Ausis March ser el
primer poeta que far l鱈rica culta en catal, ja en
el segle XV.
Pel que fa a la prosa, ser escrita en llat鱈 o en
catal.
Els autors de l鱈rica culta escrita en llat鱈 rebran el
nom de POETES. Aquells qui escrivien l鱈rica culta
en occit sanomenaven TROBADORS.
5. Per tant, la poesia trobadoresca:
os la primera poesia l鱈rica culta escrita en llengua
romnica (loccit)
os, en la majoria dels casos, dautor conegut.
6. La poesia trobadoresca va n辿ixer a la primera
meitat del segle XII al sud de la Gl揃lia (a la zona
coneguda com a "Proven巽a", "Occitnia" o
"Llenguadoc"), 辿s a dir, al sud de l'actual Estat
franc竪s. La llengua pr嘆pia daquest territori 辿s
loccit, tamb辿 conegut com proven巽al o llengua
doc.
8. En el segle XII, Occitnia no formava una 炭nica
entitat pol鱈tica, sin坦 que estava dividida en
territoris independents governats per senyors
feudals (Aquitnia, Gascunya, Montpeller,
Proven巽a, etc).
Al sud daquest territori estava el regne de
Catalunya i Arag坦 i al nord, el regne de Fran巽a.
Alguns dels nobles feudals occitans eren m辿s
poderosos que el mateix rei de Fran巽a.
10. Les raons per les quals les primeres
manifestacions de l鱈rica culta als territoris de la
Corona Catalanoaragonesa foren en llengua
occitana i no en catal s坦n diverses:
La poesia trobadoresca va assolir un gran 竪xit
arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres
(sobretot del nord d'Itlia i de Catalunya) van copiar
no nom辿s el model po竪tic, sin坦 tamb辿 la llengua.
11. La proximitat geogrfica va afavorir les relacions
pol鱈tiques, comercials, culturals i econ嘆miques entre
Occitnia i els comtats catalans.
Les relacions pol鱈tiques entre Catalunya i Occitnia
havien estat sempre molt estretes i es van consolidar
amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb
Dol巽a de Proven巽a l'any 1112.
La similitud entre les lleng端es catalana i occitana va
afavorir que aquesta 炭ltima pogu辿s ser usada pels
trobadors catalans i entesa a la Corona d'Arag坦.
12. Els senyors feudals occitans eren, en la seva
majoria, vassalls del rei de Catalunya i Arag坦.
Tant Fran巽a com la Corona dArag坦 aspiraven a
expansionar-se i a annexionar-se els territoris
occitans.
Catalunya, durant dos segles, va mantenir
estretes relacions amb Occitnia.
13. A principis del segle XIII, el rei de Fran巽a, Felip
August, decideix una expansi坦 cap al sud dels
seus territoris, per afegir Occitnia a les seves
possessions i acabar amb la independ竪ncia dels
poderosos nobles feudals occitans.
El rei de Fran巽a buscar una excusa de carcter
religi坦s per dur a terme la seva expansi坦.
Aprofitant que la majoria de la poblaci坦 occitana,
inclosos molts dels senyors, professava el
catarisme, considrada una heretgia per
lEsgl辿sia, convoc una croada amb lajuda dels
ex竪rcits del Papa.
14. Els nobles occitans demanaran lajuda del seu
senyor, el rei de Catalunya i Arag坦 Pere el Cat嘆lic
(pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre
els ex竪rcits croats.
Pere el Cat嘆lic mor lany 1213 a la batalla de
Muret defensant els seus vassalls occitans.
Sacaben aqu鱈 les aspiracions de la Corona
dArag坦 dexpansionar-se cap al nord. El fill de
Pere el Cat嘆lic, Jaume I, augmentar els seus
territoris cap al sud, conquerint terres
musulmanes.
15. Molts occitans acusats de ctars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en
les corts dels nobles catalans, on portaran el
model de la poesia trobadoresca que comen巽ar
a ser conreada a la Corona dArag坦 per trobadors
catalans.
17. Anomenem "trobadors" exclusivament als autors
de la poesia l鱈rica proven巽al que creen les seves
obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la
Gl揃lia, i despr辿s a Catalunya i al nord d'Itlia.
El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit
de "crear literriament". Durant aquests segles, la
paraula "poeta" estava reservada per als autors
de poesia culta en llat鱈. En contraposici坦, els
trobadors escrivien les seves composicions en
llengua vulgar.
18. La poesia trobadoresca es recitava acompanyada
de m炭sica. El trobador era lautor tant de la lletra
com de lacompanyament musical. Per tant, havia
de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure
i, a m辿s, m炭sica.
Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.
Tamb辿 hi havia trobadors de condici坦 social m辿s
baixa.
La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida
en can巽oners.
19. En els can巽oners trobem la lletra i la notaci坦
musical daquestes poesies.
20. En els can巽oners tamb辿 shi inclo誰en les Vidas
(biografies dels trobadors) i les Raz坦s, petits
textos on sexplicava el perqu竪 de la composici坦
de cada poesia.
El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i
en composava la m炭sica per tal que la recitaci坦
an辿s acompanyada pel so dun instrument.
22. Existeix una difer竪ncia clara entre trobador i
joglar:
TROBADOR: Autor de poemes musicals en
llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors
feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en
professionals i vivien d'aquest art (per exemple,
Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en
canvi, trobar era una distracci坦, un complement per a la
seva personalitat (辿s el cas de Guillem IX d'Aquitnia).
23. JOGLAR: Recitava en p炭blic els poemes
compostos pels trobadors. Era d'estament social
baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
Els joglars especialitzats en la recitaci坦 de la poesia
trobadoresca s'anomenaven joglars l鱈rics, mentre que
els que es dedicaven a la recitaci坦 dels cantars de gesta
(epopeies medievals europees en llengua
romnica, redactades en vers i transmeses
originalment per joglars que narren incidents
llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan
竪mfasi en els combats entre cristians i sarra誰ns)
rebien el nom de joglars 竪pics.
25. Diem que la poesia trobadoresca 辿s una poesia
cortesana perqu竪 es desenvolupa a les corts dels
nobles i dels reis, primer a Occitnia i despr辿s, a
Catalunya i al nord dItlia.
Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i
tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: lamor, la guerra, lhonor
Els trobadors dextracci坦 social humil vivien a les
corts dels nobles, pr鱈nceps i reis dels quals rebien
una remuneraci坦 econ嘆mica pels seus serveis.
26. Durant els segles de naixement,
desenvolupament i expansi坦 de la poesia
trobadoresca, loccident europeu viu sota el
sistema social anomenat FEUDALISME.
La societat feudal estava estructurada d'una
manera jerrquica i ordenada en el sentit d'una
pirmide, l'esquema bsic de la qual era la
relaci坦 senyor-vassall. El v竪rtex d'aquesta
pirmide era el monarca (el poder del qual era
m辿s nominal que efectiu).
28. Els estaments socials que tenien un gra坦
daquesta pirmide social per sobre, eren vassalls
daquells que ocupaven lestament superior. Per嘆,
a la vegada, podien ser senyors dels que estaven
en un gra坦 inferior de la pirmide.
En el feudalisme sestablia una relaci坦 o pacte de
vassallatge: entre el senyor i el vassall sestablien
un seguit dobligacions.
30. Bsicament, el senyor oferia PROTECCI al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
SERVEI, ja fos militar o econ嘆mic.
31. Per qu竪 diem que la poesia trobadoresca 辿s una poesia
feudal? Perqu竪 traslladar les relacions feudals entre
un senyor i un vassall a la poesia de temtica amorosa.
DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca midons, que
vol dir el meu senyor. Ser com el senyor feudal en un pacte
de vassallatge.
TROBADOR: anomenat om, que vol dir vassall. Haur de
servir la dama, estar obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en
les seves poesies.
33. VASSALLATGE FEUDAL
El senyor feudal t辿 una situaci坦 social clarament superior
a la del vassall, a qui deu protecci坦.
El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui
defensar amb les armes, si 辿s necessari. Dep竪n
totalment dels favors del senyor feudal.
POESIA TROBADORESCA
La dama, la midons, 辿s equivalent al senyor, 辿s un 辿sser
excel揃lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona.
Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser
casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per
tant, amb drets jur鱈dics propis.
34. El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama:
辿s lom, el vassall, mentre que la dama 辿s el senyor. Li
jura servei amor坦s, fidelitat i l'honora amb els seus
poemes. Demana els favors de la dama.
El trobador obeir la dama, perqu竪 ella 辿s la seva
senyora i ell 辿s el seu servent en lamor.
La dama exigir fidelitat al trobador, com si fos un
senyor feudal.
El trobador li jurar servir-la, lloar-la i honorar-la, com
feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
35. El tema central de la poesia dels trobadors 辿s l'amor
cort竪s. Molts estudiosos consideren que el concepte
d'amor que coneixem actualment en la civilitzaci坦
occidental actual prov辿, precisament, de la idea
d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.
En aquest tipus damor, la dama ser superior al seu
enamorat, sigui quina sigui la posici坦 social daquest.
La dama es pot mostrar distant, mentre que el
trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.
37. Segons el concepte damor cort竪s, lamor no 辿s
possible dins del matrimoni, que entre els nobles
acostumava a ser concertat per les fam鱈lies. El
veritable amor nom辿s podien viurel els amants.
39. El trobador (om): s el vassall de la dama, el
seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o
pr鱈ncep i la dama a qui adre巽ava la seva poesia
era de categoria social inferior (una dama noble),
el poeta, com a vassall, se situava immediatament
per sota d'ella, perqu竪 sempre havia de ser el seu
servidor. Li devia fidelitat, servei amor坦s,
lleialtat.
40. El trobador, que ofereix el seu servei amor坦s a la
dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases
abans daconseguir que ella li lliuri el seu amor:
fenhedor (t鱈mid): el trobador-enamorat no s'atreveix a
dirigir-se a la dama que estima.
pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a
aquesta segona etapa si la dama ha mostrat inter竪s per
ell i li ha perm竪s que li expressi el seu amor a trav辿s de
la poesia.
entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat
s'estableix una relaci坦 de "complicitat". Ella accepta els
seus poemes de servei amor坦s i els seus juraments de
fidelitat. A canvi, li d坦na penyores del seu amor (una
cinta, un mocador, un cintur坦, un floc de cabells...) o
diners ("aver").
41. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en
"drutz" si arriba a l'amor f鱈sic i total amb la dama.
Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca
consideren que, malgrat aquesta classificaci坦,
l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era
bsicament plat嘆nica. Aquesta afirmaci坦 辿s vlida
per a alguns trobadors, per嘆 no es pot acceptar de
manera general, ja que altres trobadors pretenien o
van arribar a l'amor f鱈sic amb les dames a qui
adre巽aven les seves poesies.
42. La dama o midons: era la senyora feudal, la
"domina". Amb freq端竪ncia, rep el nom de
midons, "senyor meu", en mascul鱈, que mostra
que el trobador-enamorat ha de ser subm鱈s a la
dama com si es tract辿s d'un senyor feudal. La
dama de la poesia trobadoresca ha de ser
casada.
Per tant, la relaci坦 amorosa entre la dama i el
trobador era ad炭ltera. Com que la dama era
casada, el trobador havia de referir-se a ella amb
un pseud嘆nim, anomenat senyal, per no
despertar les sospites del marit i dels cortesans.
43. El marit o gil坦s: si la dama est casada, el marit
es converteix en el "gil坦s". Per aix嘆 apareix
sempre en aquestes poesies com un 辿sser ro鱈,
malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea
en aquesta poesia que la dama no pot ser feli巽
amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu
amor 辿s fruit de l'inter竪s i de la imposici坦.
44. Els envejosos maldients o lauzangiers: com
que el marit de la dama 辿s un gran senyor feudal,
viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors
que per aconseguir el favor del senyor, espien la
relaci坦 entre el trobador i la dama, sempre atents
a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama
per anar-la a explicar al senyor. Per tant,
juntament amb el senyor, els lauzangiers es
converteixen en enemics del trobador.
45. De temtica amorosa:
La can巽坦: serveix per expressar les lloances a la dama
segons les pautes de l'amor cort竪s, 辿s a dir, representa
la traspossici坦 de les relacions de vassallatge del
feudalisme a la poesia amorosa.
Pastorel揃la: 辿s el dileg amor坦s entre un cavaller i una
pastora (que t辿 totes les caracter鱈stiques i les qualitats
d'una dama noble), a la qual pret辿n enamorar.
46. Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de
l'arribada del dia despr辿s d'haver passat la nit amb la
seva dama, perqu竪 l'alba representa la separaci坦, ja que
poden descobrir-los junts. En aquestes composicions
apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el
guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el
senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
47. Poesia datac personal
Sirvent竪s: 辿s una poesia d'atac, de cr鱈tica a un
personatge, a la vegada que serveixen per fer
propaganda de les idees del trobador sobre aquest
personatge.
Altres temes
El plany: composici坦 en qu竪 el poeta lamenta la mort
d'algun personatge important o d'un amic.
La can巽o de croada: composici坦 que el trobador fa
per donar nims als soldats que anaven a lluitar a les
croades.
La tens坦: debat o discussi坦 entre dos trobadors sobre
temes diversos (q端estions amoroses, literties o
pol鱈tiques).
48. OCCITANS
Guillem IX dAquitnia
Jaufr辿 Raudel
Arnaut Daniel
Marcabr炭
Cercam坦n
Bernat de Ventadorn
Giraut de Bornelh
Raimbaut dAurenga
49. CATALANS
Alfons el Cast
Pere el Cat嘆lic
Guillem de Bergued
Guillem de Cabestany
Guillem de Cervera (Cerver鱈 de Girona)
Berenguer de Palol