�ݺ�ߣ

L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat

 Sistema econòmic: Feudalisme, basat en l’agricultura
 Importància de l’esglèsia.
 Naixament de les llengües romàniques
 Naixament de Catalunya

 Relació que es donava en totes les capes socials:
◦ el pagès era vassall del marquès
◦ el marquès era vassall del compte
◦ el compte era vassall del rei
 Societat jeràrquica i piramidal

 Llatí: llengua de l’Imperi Romà
 La gent del poble, a poc a poc, va anar adaptant el llatí a la seva
manera de parlar i així va néixer el Llatí vulgar.
 Després de la caiguda de l’imperi romà, el llatí que es parlava (llatí
vulgar) va anar desapareixent, i va derivar en altres llengües: les llengües
romàniques
 El llatí només era la llengua de
l’administració, dels papers notarials, de
l'església... I només la practicava el
clergat i els alts estaments.
 Tot i així el llatí clàssic va continuar sent
una llengua culte a Europa durant molts
segles, fins al punt que tot i que
actualment no hi ha parlants nadius del
llatí, encara es considera llengua viva
perquè és l'idioma oficial de l'estat del
Vaticà, i per això, no es pot considerar
una llengua completament morta

 Eix vertebrador: imperi franc (emperador Carlemany)
 Església: estament molt influent en tots els àmbits
 Contacte permanent amb l'Islam
 Economia: basada en l’agricultura (3r sector)
 Societat: feudal:
 El Senyor tenia feus (terres) i els serfs (camperols) treballaven la terra
a canvi de:
 Protecció militar
 Quedar-se una part de la producció

 Naixement del català: finals del VIII – principis del IX.
(Prova: Concili de Tours, 813)

 Definició: llengua d’un territori que és substituïda per una altra llengua
(per conquesta o colonització), però que influeix en la nova, aportant-hi
alguns trets lingüístics
 El substrat del català prové de:
◦ L’indoeuropeu: pobles que arriben aquí entre els s. X i V aC
◦ El fenici: arriben al VII aC (el 645 funden Eivissa)
◦ El grec: arriben al s. VII aC. a Empúries
◦ L’Iberobasc: arriben cap al VI – V aC. (íbers i bascs eren diferents)
 Trets que ha deixat el nostre substrat:
◦ Fonètics: palatització de la L inicial: luna  lluna
conversió del grup consonàntic –ps- en –x-: capseale  queixal
◦ Lèxics:

 Els romans conquereixen mig continent i hi implanten el llatí, que amb
el temps esdevé llatí vulgar.
 Aquesta zona s’anomena Romània, i la van convertir en una unitat
lingüística. A Catalunya desembarquen l’any 218 a Empúries.
 L'evolució del llatí dóna lloc a les llengües romàniques a partir del s. III
dC
La Romània

 Les llengues romàniques formen una família lingüística i comparteixen
molts elements: estructura, trets morfològics, etc.
 Pel que fa al lèxic, comparteixen més de 500 paraules d’ús corrent.
LLATÍ CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS ITALIÀ GALAICOP-PORT ROMANÈS
DENTE Dent Diente Dent Dente Dente Dinte
FLORE Flor Flor Fleur Fiore Flor Florae
LACTE Llet Leche Lait Latte Leite Lapte
UNGULA Ungla Uña Ongle Unghia Unha Unghie
VENTUS Vent Viento Vent Vento Vento vânt

 La romanització no va ser
uniforme en tot el territori.
 Com més intensa va ser la
romanització en una zona
determinada, menys
influència hi va poder tenir
el substrat

 Definició: llengua que s’introdueix en la zona d’una altra però no arriba
a substituir-la, tot i que hi deixa trets lingüístics.
 La llengua catalana té 2 superstrats importants

 Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V,
però no van imposar la seva llengua.
 Van deixar-nos la influència de diferents camps semàntics (com
alguns colors), lèxic comú, lèxic militar, noms propis…

 Els àrabs entraren a la península l'any 711, durant el període de
formació de les llengües romàniques. No van trobar resistència
 A la Catalunya Vella la influència àrab durà un segle, però a la Catalunya
Nova va durar 4 segles, i a València i les Illes, 5 segles i mig.
 Van deixar-nos la influència de diferents camps semàntics (relacionats
amb la llar, amb el comerç, amb la navegació...), lèxic comú, noms
propis…

 Límits: rius Llobregat,
Segre i Cardener

 Definició: influència entre dues llengües que, després de conviure un
temps en un mateix territori, viuen separades en dos territori veïns,
cadascuna amb la seva pròpia llengua.

 Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les llengües
veïnes.

A banda de la influència del
◦ Substrat
◦ La intensitat de la romanització
◦ El superstrat
 Hi ha una evolució lingüística a nivell morfològic:
 apareixen els articles a partir dels demostratius llatins
 illa tabla  la taula
 apareixen les preposicions, que substitueixen les declinacions
 rosae (datiu)  a la rosa
 EL lèxic prové majoritàriament del llatí vulgar. Però també tenim
lèxicque prové directament del llatí:
 Paraules Patrimonials: les que han anat evolucionant a poc a poc des del llatí:
 AURICULA  AURICLA  AURELLA ORELLA
 Cultismes: les que provenen directament del llatí (per manca d’ús o de
necessitat):
 AURÍCULA: cadascuna de les cavitats superior del cor

 Tot i que el català oral apareix al s VIII, el primers testimonis escrits no apareixen fins el s. X-
XI. Són notes al marge a un llibre del Monestir de Ripoll del s. X que diu: Magister meus no
vol que me miras, novell)
 El primers textos que podem considerar escrits en català daten de la 2a meitat del s. XII
◦ Forum Iudicum (codi de lleis visigòtic traduït al català):
La voluntat del defunt scrita depòs que fo mort, enfre sis
meses sie publica[da].
Volontat d’aqel o d’aqela qe testa en sa vida, depòs sa
mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e
manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o
davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del
defunt, tant compona de so propri aver ad aqel[s] a cui fon
testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la
scriptura, de la res del defunt.
Si aquele qui fez la escriptura és mort, can sia sabut qe él la
fezés.
Totes escriptures, si tot el faitor (?) qui...
◦ Homilies d’Organyà (apunts d’un sermó de missa fet
per un mossèn))

 Poesia: s. XII culta trobadoresca, però en provençal
s. XV: en català
A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació
literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca,
escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la
llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta.
Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són
diverses:
- la proximitat geogràfica
- els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença
- la semblança de totes dues llengües
- el prestigi de la lírica trobadoresca.

 Prosa: s. XIII escrita en català des dels seus inicis:
- El primer gran prosista en català va ser Ramon Llull (s. XIII)
- Les 4 grans cròniques (s. XIII-XIV)
- Bernat Metge (s. XIV)

 Canvis polítics:
◦ Comença l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània:
 Jaume I conquereix les Illes Balears, el País Valencià, la ciutat de l’Alguer, l’illa de Sardenya, etc.
Sicilià també s'incorpora a la Corona.
◦ S'estableixen consolats a més de 50 ciutats de tot el món.
◦ La centralitat política rau en la Cancelleria Reial, a la ciutat de Barcelona

 Canvis socials:
◦ Fruit de l’expansió territorial, apareix el comerç.
◦ Apareixen grans ciutats i punts neuràlgics comercials
◦ Apareix la burgesia
◦ L'església comença a fer petits moviments de reforma

 Canvis culturals:
◦ L’esplendor i l’expansió política porta a l’expansió de la llengua i la cultura
catalanes: El català és una llengua de país poderós
◦ La cultura surt de l'església i la burgesia comença a interessar-se’n
◦ Ramon Llull escriu en català sense complexos i per primera vegada es parla de
temàtica mística, religiosa, científica o filosòfica en català
◦ Les quatres grans cròniques recullen les heroïcitats dels reis catalans i les seves
conquestes
◦ Al s. XIV es produeix una revolució en el camp artístic i ideològic, superant els
models medievals i recuperant la cultura clàssica: és l’HUMANISME

 Moviment ideològic de renovació cultural que va néixer a Itàlia al s. XIV i
de seguida es va expandir per Europa. Donarà lloc al Renaixement.
 L’Home esdevé el centre de totes les coses, i no Déu: Antropocentrisme
en contraposició al teocentrisme
 Comporta una recuperació dels clàssics grecollatins
 Pere III El Cerimoniós (s. XIV) va ser l’impulsor de l’Humanisme a la
Corona catalanoaragonesa fent una reforma a fons de la Cancelleria
Reial  Encarregada de redactar la documentació de
la Corona i de traduir els autors clàssics al
català, la qual cosa va provocar que es
donés a conèixer la cultura grecollatina
 Els escrivents de la Cancelleria eren homes
cultes que havien de dominar perfectament
les tres llengües oficials de la Corona
catalanoaragonesa: el llatí, el català i
l'aragonès. Feien sortides freqüents a
l'estranger i importaven les noves
tendències culturals.
 Bernat Metge va ser l’escriptor més
important de la Cancelleria Reial

 El català de la Cancelleria Reial a poc a poc esdevé llengua estàndard, i
deixa de banda la sintaxi i el lèxic llatí per anar utilitzant la seva pròpia
estructura.
Poc temps ha passat que estant
en la presó, no per demèrits que
mos perseguidors e envejosos sa-
bessen contra mi (segons que despuis
clarament a llur vergonya s’és
demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien
o per ventura per algun secret juí de Déu, un di
vendres, entorn mija nit, estudiant en la
cambra on jo havia acostumat estar, la
qual és testimoni de les mies cogitacions
...

 Context polític:
◦ Mor Martí l’Humà (1410) sense descendència: finalitza la dinastia catalana
◦ La crisi política es resol amb el Compromís de Casp (1412):
 Hi havia diferents candidats, entre ells Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera.
Després de 2 anys d’enfrontaments, incerteses i jocs d’interessos, finalment
triomfen els interessos de Castella amb el nomenament de Ferran
d'Antequera, de la dinastia Trastàmara.
 Amb aquest rei s'introdueix a la corona una dinastia forastera per primera
vegada, propiciada pel moment d’expansió que vivia aleshores Castella.
 La dinastia dels Trastàmares significa una pèrdua del protagonisme de
Catalunya. Els Trastàmara van afavorir la presència cortesana del castellà, ja
que era la seva llengua materna i la llengua que es parlava a la Cort.
 A partir d’aquí, tots els successors van ser també castellanoparlants (Alfons
el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic)
◦ Les revoltes socials i la davallada de protagonisme de Barcelona com a centre
comercial de la Mediterrània fa que València esdevingui el nou epicentre de la
cultura i l’economia de la Corona d’Aragó

 Context cultural:
◦ Amb el nou protagonisme de València com a capital econòmica i cultural, la
literatura catalana viu una època daurada amb poetes provinents de València.
◦ La qualitat de la llengua, juntament amb la petjada de l’humanisme, fan que es
presenti una dama i un cavaller més reals i humans, lluny de les dones distants
i deïficades d’altres literatures
◦ La Poesia:
 La poesia, fins aleshores escrita en provençal, s’aprofita de la consolidació
de la llengua catalana i passa a ser escrita en català amb un alt grau de
perfeccionament.
 Tot plegat fa que la poesia en llengua catalana esdevingui model per altres
literatures
 Autors: Ausiàs March, Joan Roís de Corella
◦ La Narrativa:
 Autors: Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Anònim (Curial e Güelfa)
EL SEGLE XV ÉS CONSIDERAT
EL SEGLE D’OR DE LES LLETRES CATALANES

�ݺ�ߣ

L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat

More Related Content

L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat