Ledat moderna1
- 1. 1 LEDAT MODERNA 1. INTRODUCCI El descobriment dAm竪rica el 1.492 assenyala linici de ledat moderna, que sest辿n fins a la Revoluci坦 Francesa, el 1789. Al comen巽ament daquest per鱈ode, Espanya era governada pels Reis Cat嘆lics que ajuntaren amb el seu matrimoni els regnes peninsulars. 2. ELS REIS CATLICS I EL DESCOBRIMENT DAMRICA Al comen巽ament del segle XV, la pen鱈nsula ib竪rica estava dividia en 4 regnes cristians (Castella, Arag坦, Navarra i Portugal) i un de musulm (Granada). Amb el matrimoni dIsabel I de Castella i Ferran II dArag坦, anomenats els Reis Cat嘆lics, es van unir els regnes de Castella i Arag坦, formant la Corona Castellano - Aragonesa. El 1492, varen conquerir el regne de Granada. Tamb辿 varen concloure la conquesta de les Illes Canries, que havien comen巽at 100 anys abans. A m辿s a m辿s, al 1512 es va afegir el regne de Navarra a la corona.
- 2. 2 El 1.492, els Reis Cat嘆lics varen finan巽ar la primera expedici坦 de Crist嘆fol Colom. Aquest volia arribar a sia navegant cap a loest i travessant lOce Atlntic. Per fer-ho, els Reis Cat嘆lics li van proporcionar 2 caravel揃les: la Pinta i la Ni単a; i una nau: la Santa Maria, a m辿s daliments, armes i un centenar de mariners. Va partir dia 3 dagost de 1492 de del port de Palos de la Frontera, a Huelva. Dos mesos despr辿s, el 12 doctubre, arribaren a lIlla de San Salvador, pensant que havien arribat al Jap坦. Daquesta manera, Colom havia descobert Am竪rica, sense donar-sen compte. De fet, va morir sense saber-ho. Va ser el cart嘆graf Amerigo Vespucci qui demostr que aquelles terres no eren dsia, sin坦 que formaven un nou continent, i dell ve el nom dAm竪rica. Despr辿s del primer viatge, els espanyols varen conquerir en molt poc temps les illes de la mar Carib i varen explorar la resta del continent. Hern叩n Cort辿s va conquerir M竪xic i Francisco Pizarro va conquerir el Per炭.
- 3. 3 3. ELS POBLES PRECOLOMBINS Abans de larribada dels espanyols, a Am竪rica hi vivien molts de pobles, que es coneixen amb el nom de pobles precolombins. Hi havia: Pobles ind鱈genes que sagrupaven en tribus. Els inques, que ocupaven el territori actual del Per炭, lEquador i part de Bol鱈via. Eren agricultors: patates, blat dindi, carabasses, cacauets, cot坦. Eren politeistes. Els asteques, que poblaven tota la Vall de M竪xic. Eren governats per un emperador, practicaven una religi坦 politeista i constru誰en temples on oferien sacrificis. Eren pagesos, artesans i ceramistes; i cultivaven blat dindi, tomtics, mongetes, alvocats, vainilla i cacau. Els maies, que vivien pel sud de lactual M竪xic, Guatemala i Hondures. Eren matemtics experts i tenien grans coneixements dastronomia. Els colonitzadors espanyols varen imposar als pobles precolombins la llengua (el castell) i la religi坦 cristiana. A m辿s, varen desenvolupar un gran comer巽 ultramar鱈 entre els dos continents. Espanya exportava a Am竪rica alguns productes agr鱈coles (blat, vi), animals (vaques i cavalls) i nous instruments de conreu (arades). DAm竪rica simportaven a Espanya minerals (plata i or), sucre, cacau i altres productes agr鱈coles: patates, tomtics, pinya, etc.
- 4. 4 4. QU S UNA MONARQUIA AUTORITRIA? s un tipus de monarquia que va sorgir a ledat moderna, en qu竪 el monarca exercia el poder sobre tot el territori que governava. 5. ELS DIFERENTS REIS DESPANYA SEGLE XVI Carles I (1.516 1.556) era n辿t dels Reis Cat嘆lics. Durant el seu regnat, va concloure la conquesta dAm竪rica i es van realitzar viatges com la primera volta al m坦n de Fernando Magallanes i Juan Sebasti叩n Elcano que va demostrar que la Terra 辿s redona. Felip II (1.556 1.598) va ser un gran defensor del catolicisme i va mantenir moltes guerres contra els protestants i els turcs musulmans, a qui va guanyar en la batalla de Lepant. Durant el seu regnat la poblaci坦 es va empobrir degut a les guerres a les que va participar. SEGLE XVII Felip III (1.598 1.621). Felip IV (1.621 1.665). Carles II (1.665 1.700). El segle XVII va ser una 竪poca de decad竪ncia de limperi i de crisi pol鱈tica i econ嘆mica, degut al descens de la poblaci坦 (per la pesta, les males collites, lexpulsi坦 dels moriscos, les guerres i lemigraci坦 a Am竪rica) i a la reducci坦 del comer巽. En Carles II mor el 1.700 sense deixar descend竪ncia. 6. LA GUERRA DE SUCCESSI Quan va morir en Carles II i va haver dos candidats per governar el pa鱈s: Carles (dorigen alemany) i Felip (dorigen franc竪s). Tots els pa誰sos dEuropa i prov鱈ncies dEspanya varen donar suport a un o altre candidat, segons els seus interessos. Aix鱈 va sorgir la guerra de Successi坦 que va acabar el 1.713, amb la vict嘆ria de Felip V de Borb坦 com a rei dEspanya, perdent alguns territoris europeus que tenia la corona espanyola.
- 5. 5 Segle XVIII Felip V (1.700 1.746). Ferran VI (1.746 1.759). Carles III (1.759 1.788). Carles IV (1.788 1.808). Felip V va establir una forma de govern absolutista. Va prohibir utilitzar la llengua catalana als documents oficials, amb el Decret de Nova Planta; i va suprimir les lleis i les institucions de la Corona dArag坦 (Arag坦, Catalunya, Val竪ncia i Balears), que shavia oposat al seu regnat. En segon lloc, unific el sistema pol鱈tic i va concentrar a les seves mans tot el poder, que exercia per mitj dels seus ministres. Espanya va ser dividida en prov鱈ncies governades per un capit general. Amb el regnat de Carles III es va modernitzar el pa鱈s i va augmentar la riquesa. Va fomentar el desenvolupament de lagricultura, la ind炭stria i el comer巽. 7. SOCIETAT I CULTURA Durant ledat moderna la societat estava dividida en dos grans grups: Els privilegiats: La noblesa i el clergat formaven el grup dels privilegiats: - No pagaven imposts. - Podien dur armes. - Eren jutjats per uns tribunals i per unes lleis diferents. - Eren propietaris de la major part de les terres. - Residien en castells, en grans cases o a la cort. Els no privilegiats: Aquest grup estava format pels pagesos i els habitants de les ciutats, 辿s a dir, la burgesia: - Pagaven imposts. - Vivien de la feina que feien. - No podien dur armes. - No podien accedir a crrecs importants. - La majoria dels pagesos treballaven les terres dels propietaris i vivien en la pobresa. - Els burgesos solien ser comerciants, artesans, mercaders, metges, notaris...
- 6. 6 Leconomia durant ledat moderna es basava en: Lagricultura era la font de riquesa principal. Amb la t竪cnica que empraven, els llegums i cereals produ誰en poc rendiment. La ramaderia es basava en lextracci坦 de la llana dalta qualitat, per exportar a lexterior. Lartesania es va expandir grcies al comer巽 i a lexportaci坦 amb Am竪rica. Dall arribaven metalls com lor i la plata, per嘆 tamb辿 cacau, sucre, tabac, caf竪... i dEspanya sen duien farina, oli, vi, aiguardent i fruits secs. La crisi econ嘆mica del s. XVII per la fam, les epid竪mies i les guerres, va afectar a tots els grups socials, sobretot als pagesos. En laspecte religi坦s, la societat moderna va ser poc tolerant. Lany 1.492 va tenir lloc lexpulsi坦 dels jueus i el 1.609, la dels moriscs. Art i arquitectura: tornen a lart clssic (Gr竪cia i Roma), amb arcs, columnes i c炭pules. Escultura i pintura: reprodu誰ren el cos hum, destaquen Botticelli, da Vinci i Miguel ngel. Literatura: de carcter espiritual. Ci竪ncia: descobreixen la impremta (Gutenberg) i que la terra gira al voltant del sol (Cop竪rnic). Art i arquitectura: construeixen grans palaus i esgl辿sies destil barroc. Escultura i pintura: imatges religioses, destaquen Vel叩zquez i Murillo. Literatura: destaca la novel揃la, per嘆 tamb辿 hi ha poesia i teatre. Cervantes, G坦ngora, Quevedo, Lope de Vega i Calder坦n de la Barca. Art i arquitectura: edificis neoclssics, que imitaven les construccions romanes. Pintura: destaca Goya. Literatura: destaquen els il揃lustrats que reflexionaven sobre els problemes dEspanya. Apareixen les primeres idees democrtiques i simpulsa lensenyament, creant acad竪mies com la RAE. Ci竪ncia: desenvolupament cient鱈fic i t竪cnic. Es funden museus, observatoris i jardins botnics. RENAIXEMENT (segle XV XVI) SEGLE DOR (segle XVII) IL揃LUSTRACI (segle XVIII) La cultura
- 7. 7 8. LEDAT MODERNA A LES ILLES BALEARS Segle XVI Durant el segle XVI, lagricultura era lactivitat econ嘆mica m辿s important a les Illes Balears, amb els cereals i lolivera com a cultius m辿s importants. Sexportaven a la Pen鱈nsula la llana i els formatges de Menorca, la sal dEivissa i els teixits de Mallorca. En aquest segle, a les Illes Balears hi va haver diferents atacs dels pirates turcs i moriscos. Segle XVII Va ser un per鱈ode de crisi, ja que la poblaci坦 no va cr辿ixer per les: - Guerres. - Manca daliments. - Epid竪mies com la pesta. Art鱈sticament trobam lart Barroc, amb edificis com lesgl辿sia de Sant Antoni Abat, a Palma o el Palau Vivot (que podem veure a la imatge). Segle XVIII La poblaci坦 balear va tornar a cr辿ixer, igual que leconomia i el comer巽. Lagricultura era la principal activitat de la gent daqu鱈, encara que tamb辿 hi havia fbriques t竪xtils, construcci坦 de vaixells i elaboraci坦 de vins. Destaca que Menorca va passar a ser anglesa durant la major part del segle. Nom辿s en dos per鱈odes, lilla va passar a mans franceses (1.756 1.763) o espanyoles (1.782 1.798). Un altre fet important va ser la promulgaci坦 del Decret de Nova Planta (1.706), per part de Felip V. Aquest Decret va suprimir la forma de govern que existia a les Illes des de l竪poca del regne de Mallorca.
- 8. 8 9. GLOSSARI Absolutista: Barroc: Corona: Impremta: Neoclassicisme: Pobles precolombins: