際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Lehman brothers

V鱈ctor Rodr鱈guez Malras
V鱈ctor Rodr鱈guez Malras
1 of 3
Download to read offline
V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 LEHMAN BROTHERS 1. Qu竪 li va passar al banc Lehman Brothers a la crisi bancria de setembre de 2008? El 15 de setembre de 2008, Lehman Brothers, el quart banc dinversions m辿s important dels Estats Units, va declarar-se en estat de fallida, despr辿s del fracs de les negociacions per vendrel i amb la finalitat de protegir els seu actius i mantenir i maximitzar el seu valor. El crac de Lehman Brothers, que ja es considerava inevitable, va tenir importants conseq端竪ncies per al sistema financer nord-americ i internacional. Lestat en que es trobava ja es coneixia des de la crisi financera dagost del mateix any, quan es van desplomar els mercats immobiliaris i les hipoteques brossa1; i posteriorment, el 10 de setembre, quan una mesuradora de riscos nord-americana va anunciar que lentitat bancria necessitava unir-se amb una altra de m辿s forta i rentable. La seva crisi va ser palpable, quan els seus possibles compradors, Bank of America i Barclays, es van fer enrere: el primer va optar per fusionar-se amb Merrill Linch, un banc m辿s gran que Lehman Brothers que tamb辿 tenia s竪ries dificultats. Cap entitat va voler quedar-se amb Lehman perqu竪 exigia una injecci坦 important de capital per poder remuntar-la i no se sabia amb claredat el valor dels seus actius (si els seus t鱈tols tenien algun valor). A m辿s lEstat no va voler invertir diner p炭blic per ajudar a sortir de la crisi al banc, ja que no sel considerava un perill potencial que pogu辿s afectar a la totalitat del sistema financer, a m辿s dintervenir en els 炭ltims mesos en diferentes estatitzacions2. 1 Hipoteques brossa: cr竪dits concedits a clients poc solvents, 辿s a dir, incapa巽os de pagar els seus deutes. 2 Estatitzaci坦: l'Estat passa a gestionar directament una activitat econ嘆mica, social, etc., fins aleshores en mans de la iniciativa privada.
V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 2. Anlisi: a) Per qu竪 ha fet trontollar el capitalisme? Perqu竪 suposa la liquidaci坦 total dun gegant (no genera diners, mica en mica seliminen clients i patrimoni) que disposava dactius valorats en 639.000 milions de d嘆lars i contava amb quasi 26.000 treballadors. En q端esti坦 dhores les borses mundials es varen col揃lapsar: el Down Jones va perdre m辿s dun 4% i xifres similars en les borses de la resta del m坦n. A m辿s, altres entitats financeres es van veure afectades en pocs de dies, com la major asseguradora del m坦n, American International Group Inc., que t辿 la funci坦 dassegurar les operacions del altres bancs i institucions de cr竪dit, cosa que va fer que lEstat li inject辿s una gran quantitat de capital i lajud辿s a sortir de la crisi. Aix鱈, els deutes van bloquejar el sistema financer i varen obligar als estats a intervenir en les seves economies i a que els deu bancs m辿s importants del m坦n creessin un fons que serviria de garantia pel sistema financer. b) Per qu竪 han declarat els pol鱈tics i financers que cal refundar el capitalisme? Pol鱈tics i financers han afirmat aquesta idea per poder reanimar el sistema financer internacional i recuperar el seu funcionament normal, despr辿s de la gran crisi generada per la fallida del gran banc nord-americ Lehman Brothers. Alguns diuen que 辿s l炭nica manera devitar que la crisi evolucioni i es produeixi una situaci坦 semblant a la gran depressi坦 dels anys trenta del segle passat. Els objectius que shan dassolir per a la recuperaci坦 s坦n tres: Evitar que els bancs deteriorats (i que ja no tenen soluci坦) sobrevisquin i desequilibrin el sistema.
V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 Pal揃liar els efectes secundaris negatius que poden provocar les mesures preses per salvar el sistema Reformar lestructura del sistema financer internacional. La clau daquesta reforma i el conjunt de mesures no 辿s eliminar mercat, sin坦 crear un mercat m辿s estructurat i regulat. Tamb辿, crear un gestor internacional que reguli i supervisi el sistema i les accions que duen a terme els pa誰sos en ell; a m辿s duna bona coordinaci坦 internacional. Sense canvis en alguns aspectes del sistema capitalista , o el que anomenen alguns economistes i dirigents pol鱈tics com refundaci坦 del capitalisme, la recuperaci坦 de la crisi en un curt per鱈ode de temps seria impossible i les conseq端竪ncies daquesta sallargarien i causarien m辿s problemes dels que ha generat.

More Related Content

Lehman brothers

  • 1. V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 LEHMAN BROTHERS 1. Qu竪 li va passar al banc Lehman Brothers a la crisi bancria de setembre de 2008? El 15 de setembre de 2008, Lehman Brothers, el quart banc dinversions m辿s important dels Estats Units, va declarar-se en estat de fallida, despr辿s del fracs de les negociacions per vendrel i amb la finalitat de protegir els seu actius i mantenir i maximitzar el seu valor. El crac de Lehman Brothers, que ja es considerava inevitable, va tenir importants conseq端竪ncies per al sistema financer nord-americ i internacional. Lestat en que es trobava ja es coneixia des de la crisi financera dagost del mateix any, quan es van desplomar els mercats immobiliaris i les hipoteques brossa1; i posteriorment, el 10 de setembre, quan una mesuradora de riscos nord-americana va anunciar que lentitat bancria necessitava unir-se amb una altra de m辿s forta i rentable. La seva crisi va ser palpable, quan els seus possibles compradors, Bank of America i Barclays, es van fer enrere: el primer va optar per fusionar-se amb Merrill Linch, un banc m辿s gran que Lehman Brothers que tamb辿 tenia s竪ries dificultats. Cap entitat va voler quedar-se amb Lehman perqu竪 exigia una injecci坦 important de capital per poder remuntar-la i no se sabia amb claredat el valor dels seus actius (si els seus t鱈tols tenien algun valor). A m辿s lEstat no va voler invertir diner p炭blic per ajudar a sortir de la crisi al banc, ja que no sel considerava un perill potencial que pogu辿s afectar a la totalitat del sistema financer, a m辿s dintervenir en els 炭ltims mesos en diferentes estatitzacions2. 1 Hipoteques brossa: cr竪dits concedits a clients poc solvents, 辿s a dir, incapa巽os de pagar els seus deutes. 2 Estatitzaci坦: l'Estat passa a gestionar directament una activitat econ嘆mica, social, etc., fins aleshores en mans de la iniciativa privada.
  • 2. V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 2. Anlisi: a) Per qu竪 ha fet trontollar el capitalisme? Perqu竪 suposa la liquidaci坦 total dun gegant (no genera diners, mica en mica seliminen clients i patrimoni) que disposava dactius valorats en 639.000 milions de d嘆lars i contava amb quasi 26.000 treballadors. En q端esti坦 dhores les borses mundials es varen col揃lapsar: el Down Jones va perdre m辿s dun 4% i xifres similars en les borses de la resta del m坦n. A m辿s, altres entitats financeres es van veure afectades en pocs de dies, com la major asseguradora del m坦n, American International Group Inc., que t辿 la funci坦 dassegurar les operacions del altres bancs i institucions de cr竪dit, cosa que va fer que lEstat li inject辿s una gran quantitat de capital i lajud辿s a sortir de la crisi. Aix鱈, els deutes van bloquejar el sistema financer i varen obligar als estats a intervenir en les seves economies i a que els deu bancs m辿s importants del m坦n creessin un fons que serviria de garantia pel sistema financer. b) Per qu竪 han declarat els pol鱈tics i financers que cal refundar el capitalisme? Pol鱈tics i financers han afirmat aquesta idea per poder reanimar el sistema financer internacional i recuperar el seu funcionament normal, despr辿s de la gran crisi generada per la fallida del gran banc nord-americ Lehman Brothers. Alguns diuen que 辿s l炭nica manera devitar que la crisi evolucioni i es produeixi una situaci坦 semblant a la gran depressi坦 dels anys trenta del segle passat. Els objectius que shan dassolir per a la recuperaci坦 s坦n tres: Evitar que els bancs deteriorats (i que ja no tenen soluci坦) sobrevisquin i desequilibrin el sistema.
  • 3. V鱈ctor Rodr鱈guez Malras I.E.S Lluch i Rafecas BATX 1 19/09/09 Pal揃liar els efectes secundaris negatius que poden provocar les mesures preses per salvar el sistema Reformar lestructura del sistema financer internacional. La clau daquesta reforma i el conjunt de mesures no 辿s eliminar mercat, sin坦 crear un mercat m辿s estructurat i regulat. Tamb辿, crear un gestor internacional que reguli i supervisi el sistema i les accions que duen a terme els pa誰sos en ell; a m辿s duna bona coordinaci坦 internacional. Sense canvis en alguns aspectes del sistema capitalista , o el que anomenen alguns economistes i dirigents pol鱈tics com refundaci坦 del capitalisme, la recuperaci坦 de la crisi en un curt per鱈ode de temps seria impossible i les conseq端竪ncies daquesta sallargarien i causarien m辿s problemes dels que ha generat.