2. 1. Definició i tipus d’enllaç
Anomenen enllaç químic a la unió entre
àtoms per formar compostos.
Tipus d'enllaç:
Si comparteixen electrons: enllaç covalent o
enllaç metàl.lic
Si guanyen o perden electrons: enllaç iònic
3. 2. Nombre d'oxidació
El nombre d'oxidació és el nombre
d'electrons que un àtom guanya, perd o
comparteix un àtom quan forma un compost.
El seu valor pot ser: Taula pàg 45!!!
valor + l'àtom cedeix o comparteix e
valor - l'àtom guanya e
zero 0 elements, gasos nobles
4. Grup 1: +1 (excepte H +/-1)
Grup 2: +2
Grup 13: +3
Grup 14: +2, +/-4
Grup 15: +/-3,+5
Grup 16: -2, +4, +6 (excepte O -2)
Grup 17: +/-1, +3, +5, +7 (excepte F -1)
Metalls de transició: tots els valors són +
Cu 1, 2
Ag 1
Au 1, 3
Fe 2, 3
Co 2, 3
Ni 2, 3
Zn 2
Cd 2
Hg 1, 2
Pt 2, 4
Pd 2, 4
5. 3. Electronegativitat
És la tendència que té un àtom d'atraure els
electrons d'un enllaç covalent.
El seu valor s'indica amb un nombre. L'escala
més emprada és la de Pauling que va de 0 a 4.
L'element més electronegatiu és el F.
Els àtoms que capten fàcilment electrons
s'anomenen electronegatius (no metalls) i els
que en cedeixen electropositius (metalls).
6. 4. L’enllaç iònic
És la unió entre ions de càrregues oposades,
i es dóna entre elements molt electropositius
i elements molt electronegatius.
Com a simplificació podem dir que es dóna
entre els metalls (electropositiu) i els no
metalls (electronegatiu).
En aquest enllaç té lloc una transferència
d'electrons del metall (els cedeix i es converteix
en un catió) i el no metall (els capta i es
converteix en un anió).
Els ions formats s'atreuen per l'acció d'una força
electrostàtica i es mantenen units formant una
xarxa elèctricament neutre, que per a cada
compost, té una geometria ben definida.
7. L'enllaç iònic dóna lloc a compostos iònics.
Per expressar el nombre i el tipus d'àtoms que
formen el compost iònic fem servir la fórmula
empírica, que indica la proporció numèrica en
que es troben els cations i els anions.
Exemple de formació de la sal comú NaCl
Exemple del CaF2
Sal comuna NaCl
Fluorita CaF2
8. 4.1. Propietats dels compostos iònics
són sòlids cristal.lins a temperatura ambient amb T
de fusió i ebullició altes, ja que la força d'atracció
entre ions de signes contraris és molt alta
són durs, és a dir, fàcils de ratllar
no condueixen el corrent elèctric en estat sòlid, sí
fosos o en dissolució (cal moviment d'electrons per
tal que hi hagi corrent elèctric)
són fràgils, és a dir, es trenquen fàcilment (quan
copegem el cristall les càrregues d'igual signe
s'acosten i es crea una forta repulsió). Figura 7 pàg 50
són solubles en aigua i un cop dissolts els ions
queden separats els uns dels altres, cadascun d'ells
envoltat de molècules d'aigua (solvatats)
9. 5. L’enllaç covalent
L'enllaç covalent és la unió entre àtoms per
compartició d'electrons.
Es dóna entre elements d'electronegativitat semblant,
normalment entre els no metalls dels grups 13-17 o no
metall i l'hidrogen.
L'enllaç dóna lloc a la formació de molècules (que
poden ser d'un cos simple o d'un cos compost).
Les molècules de les substàncies covalents es
representen amb la fórmula molecular que indica la
classe i el nombre d'àtoms que formen la molècula.
10. • Per representar aquest enllaç fem servir lesPer representar aquest enllaç fem servir les estructuresestructures
de Lewisde Lewis..
Exemples de Lewis de aigua, amoníac, HCl, CHExemples de Lewis de aigua, amoníac, HCl, CH44, N, N22, O, O22,,
COCO22 pàg 51-52pàg 51-52
Diòxid de carboni Aigua
Metà
Tetrafluorur de silici
11. 5.1. Propietats dels compostos covalents
Totes les substàncies covalents estan formades per molècules. La unió
entre els àtoms de la molècula és molt forta però la unió entre molècules
és feble, per això, en general, les temperatures de fusió i ebullició són
baixes.
Poden ser sòlids, líquids o gasos a T ambient
No són conductors del corrent elèctric (perquè no tenen ions ni electrons
que facilitin la conductivitat, excepte C grafit)
Iode sòlid i alcohol etílic líquid a T ambient
Carboni grafit
12. 6. L’enllaç metàl.lic
L'enllaç metàl.lic és un enllaç comunitari (que s'estén a
tot el volum del metall) entre una multitud de centres
positius (que són els nuclis amb els electrons de les
capes internes) i una multitud d'electrons (els de
valència).
13. 6.1. Propietats dels metalls
conductivitat elèctrica i calorífica degut a la mobilitat dels electrons
plasticitat (resistència al trencament i capacitat de deformació),
ductibilitat i maleabilitat. Degut a que les partícules metàl.liques poden
lliscar les unes sobres les altres i encara que canviï la seva posició a
l'espai els veinatges són sempre els mateixos.
lluentor
hi ha metalls amb T de fusió molt elevades (W) i d'altres amb baixes
(Hg és un líquid a T ambient, Cs es fon a la mà)
Tungstè Mercuri Or