ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Les 16 portes de collserola, donant li la volta a un procés an

•Download as PPT, PDF•
•
LaCol Arquitectura
LaCol Arquitectura
1 of 39
Download to read offline
“Les 16 portes de Collserola” Dando la vuelta a un proceso participativo top-down
contexto político 25 20 PSC 15 PP CiU UCD 10 ERC ICV 5 0 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Habitat Urbà Vicente Guallart
Collserola Superficie municipio Barcelona: 101,9 Km2 Superficie parque Collserola: 110 Km2
Collserola
Collserola
concurso 16 ámbitos de actuación 5 equipos de trabajo por ámbito 116 equipos de trabajo en total
concurso Esquema base del concurso
concurso Esquema de participación top-down
respuesta vecinal Presentación del manifiesto a la prensa
respuesta vecinal www.portescollserola.org
respuesta vecinal Diagrama presentado al concurso
Puerta de Canyelles
Puerta de Canyelles
Puerta de Canyelles
Puerta de Canyelles
ٴǻDZDzí
ٴǻDZDzí • Salidas con el carrito • Salidas con el carrito • Reuniones de participativo participativo información con los vecinos y las vecinas • Mapeo colectivo • Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas • Difusión del proyecto • Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos • Redacción y diseño de la propuesta • Recorrido colectivo
herramientas Salidas con el carrito participativo
herramientas Mapeo colectivo
herramientas Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos
herramientas Recorrido colectivo por la zona
herramientas Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas
herramientas Reunión de información con los vecinos y las vecinas
la propuesta EJES DEL PROYECTO
¿LA MONTAÑA DE TODOS? Diagnosi .Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en direcció a la muntanya. .Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat del Parc Natural. .En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats d’interès comunitari protegits. .Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici, L’aigua representa un fer pícnics, collir espàrrecs... dels valors culturals .La defensa dels recursos naturals és una idea molt present. més importants .Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que necessita ser conservat
criterios de actuación No urbanitzar més Establir «zones coixí» Recuperar les rieres Protegir els hàbitats Generar «pots de mel» Fomentar usos socio-ecològics Recuperar el patrimoni
¿CÓMO ACCEDEMOS A LA MONTAÑA? Diagnosi .Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori i les gent els reconeix com a tal. .Hi ha problemes d’erosió .Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat dificulten la relació entre el PN i els barris propers. .L’oferta de transport públic s’està reduint Hi ha un costum molt arrelat .No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó vinculats als equipaments dels barris. d’accedir a la muntanya a .L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici peu del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural. . La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc està mal col·locada i és insuficient.
criterios de actuación Fomentar l’accés a peu i en bicicleta Recuperar les rieres Fomentar l’ús del transport públic No asfaltar més Reduir l’erosió No ampliar les zones d’aparcament
¿CÓMO SE RELACIONAN LOS «BARRIOS DE MONTAÑA»? Diagnosi .Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns dels diferents barris. . La construcció dels equipaments previstos en el planejament i la preservació dels ja existents constitueix una prioritat pels veïns. Existeix un moviment important .Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu de vianants de recorregut barri, i els límits d’aquests són sempre força presents. transversal entre els barris de .El cobriment de la ronda ha permès una comunicació muntanya. més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai amb un potencial.
criterios de actuación Millorar la connectivitat Equipar amb proximitat Generar punts de trobada Reduir la contaminació acústica
¿CÓMO GESTIONAMOS LOS ESPACIOS? Diagnosi .Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi econòmica. .La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels veïns però en l’actualitat no s’està realizant. El districte és conegut per la .El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques densitat d’espais autogestionades com poden ser els horts comunitaris aconseguits per .Existeix una demanda real creixent per poder participar en reivindicacions i espais iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals. autogestionats de qualitat. .Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu
criterios de actuación Fomentar l’autogestió Apostar per la cessió d’espais Fomentar la intergeneracionalitat Potenciar la col·laboració Treballar pel respecte a la natura Augmentar la ocupació Apostar per la rehabilitació
LA PROPOSTA INTERVENCIONS PRINCIPALS
Les 16 portes de collserola, donant li la volta a un procés an
Después del concurso Exposición de las propuestas presentadas
Después del concurso Presentación en la Bienal de Arquitectura de Venecia
- Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento. Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del Ayto, pero con pocos recursos. conclusiones - Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad. Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”. - Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad. No se sigue la planificación estratégica establecida. - Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos institucionales. Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.
Reflexiones a nivel interno: Positivas: - Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales. - Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación. conclusiones - Realización de un proceso complejo con pocos recursos. - Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos. - Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”. - Repercusión a nivel de ciudad. - Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado. Negativas - Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución. - Poco interés y participación entre muchos vecinos. - Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.

More Related Content

Les 16 portes de collserola, donant li la volta a un procés an

  • 1. “Les 16 portes de Collserola” Dando la vuelta a un proceso participativo top-down
  • 2. contexto político 25 20 PSC 15 PP CiU UCD 10 ERC ICV 5 0 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
  • 3. Habitat Urbà Vicente Guallart
  • 4. Collserola Superficie municipio Barcelona: 101,9 Km2 Superficie parque Collserola: 110 Km2
  • 7. concurso 16 ámbitos de actuación 5 equipos de trabajo por ámbito 116 equipos de trabajo en total
  • 8. concurso Esquema base del concurso
  • 9. concurso Esquema de participación top-down
  • 10. respuesta vecinal Presentación del manifiesto a la prensa
  • 11. respuesta vecinal www.portescollserola.org
  • 12. respuesta vecinal Diagrama presentado al concurso
  • 18. ٴǻDZDzí • Salidas con el carrito • Salidas con el carrito • Reuniones de participativo participativo información con los vecinos y las vecinas • Mapeo colectivo • Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas • Difusión del proyecto • Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos • Redacción y diseño de la propuesta • Recorrido colectivo
  • 19. herramientas Salidas con el carrito participativo
  • 20. herramientas Mapeo colectivo
  • 21. herramientas Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos
  • 22. herramientas Recorrido colectivo por la zona
  • 23. herramientas Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas
  • 24. herramientas Reunión de información con los vecinos y las vecinas
  • 25. la propuesta EJES DEL PROYECTO
  • 26. ¿LA MONTAÑA DE TODOS? Diagnosi .Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en direcció a la muntanya. .Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat del Parc Natural. .En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats d’interès comunitari protegits. .Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici, L’aigua representa un fer pícnics, collir espàrrecs... dels valors culturals .La defensa dels recursos naturals és una idea molt present. més importants .Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que necessita ser conservat
  • 27. criterios de actuación No urbanitzar més Establir «zones coixí» Recuperar les rieres Protegir els hàbitats Generar «pots de mel» Fomentar usos socio-ecològics Recuperar el patrimoni
  • 28. ¿CÓMO ACCEDEMOS A LA MONTAÑA? Diagnosi .Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori i les gent els reconeix com a tal. .Hi ha problemes d’erosió .Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat dificulten la relació entre el PN i els barris propers. .L’oferta de transport públic s’està reduint Hi ha un costum molt arrelat .No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó vinculats als equipaments dels barris. d’accedir a la muntanya a .L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici peu del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural. . La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc està mal col·locada i és insuficient.
  • 29. criterios de actuación Fomentar l’accés a peu i en bicicleta Recuperar les rieres Fomentar l’ús del transport públic No asfaltar més Reduir l’erosió No ampliar les zones d’aparcament
  • 30. ¿CÓMO SE RELACIONAN LOS «BARRIOS DE MONTAÑA»? Diagnosi .Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns dels diferents barris. . La construcció dels equipaments previstos en el planejament i la preservació dels ja existents constitueix una prioritat pels veïns. Existeix un moviment important .Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu de vianants de recorregut barri, i els límits d’aquests són sempre força presents. transversal entre els barris de .El cobriment de la ronda ha permès una comunicació muntanya. més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai amb un potencial.
  • 31. criterios de actuación Millorar la connectivitat Equipar amb proximitat Generar punts de trobada Reduir la contaminació acústica
  • 32. ¿CÓMO GESTIONAMOS LOS ESPACIOS? Diagnosi .Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi econòmica. .La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels veïns però en l’actualitat no s’està realizant. El districte és conegut per la .El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques densitat d’espais autogestionades com poden ser els horts comunitaris aconseguits per .Existeix una demanda real creixent per poder participar en reivindicacions i espais iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals. autogestionats de qualitat. .Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu
  • 33. criterios de actuación Fomentar l’autogestió Apostar per la cessió d’espais Fomentar la intergeneracionalitat Potenciar la col·laboració Treballar pel respecte a la natura Augmentar la ocupació Apostar per la rehabilitació
  • 36. Después del concurso Exposición de las propuestas presentadas
  • 37. Después del concurso Presentación en la Bienal de Arquitectura de Venecia
  • 38. - Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento. Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del Ayto, pero con pocos recursos. conclusiones - Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad. Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”. - Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad. No se sigue la planificación estratégica establecida. - Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos institucionales. Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.
  • 39. Reflexiones a nivel interno: Positivas: - Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales. - Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación. conclusiones - Realización de un proceso complejo con pocos recursos. - Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos. - Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”. - Repercusión a nivel de ciudad. - Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado. Negativas - Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución. - Poco interés y participación entre muchos vecinos. - Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.