際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

DEA i ACI No-significatives a l'ESPA

Isabel Pascual Garc鱈a
Isabel Pascual Garc鱈a

Document introductori per a tractar els NESE per DEA a l'ensenyament d'adults. S'ofereixen explicacions i pautes bsica per disl竪xia, disortografia, disgrafia, discalc炭lia, TDA i TDAH. s una eina per a poder portar a terme adaptacions senzilles que millorin l'aprenentatge de l'alumne.

1 of 8
Com podem intervenir amb alumnes NESE que necessitin una ACI No-Significativa a l'ESPA? Qu竪 s坦n les DEA? Les DEA s坦n les Dificultats Espec鱈fiques d'Aprenentatge. Moltes tenen a veure amb el desenvolupament neurol嘆gic, i tot i que poden coexistir amb dificultats de carcter social, no tenen el seu precursor en l'ambient. Les DEA que treballarem en aquest petit dossier nom辿s solen implicar una dificultat d'acc辿s al curr鱈culum (ja que a la ESPA nom辿s podem fer adaptacions NO-significatives). No hem d'oblidar, per嘆, que les directrius que oferirem aqu鱈 s坦n de caire molt general i que cada professor ha de decidir com les aplica amb cada alumne en concret segons la seva casu鱈stica. Breu descripci坦 de les DEA que ens trobem m辿s habitualment a classe Disl竪xia "La disl竪xia 辿s un trastorn de l'aprenentatge de la lectoescriptura, de carcter persistent i espec鱈fic, que es d坦na en nins que no presenten cap hndicap f鱈sic, ps鱈quic ni sociocultural. L'origen d'aquest trastorn sembla derivar d'una alteraci坦 del neurodesenvolupament". (OIDEA) "La disl竪xia 辿s molt m辿s que tenir dificultats en la lectura i en l'escriptura, ja que existeixen problemes de comprensi坦, de mem嘆ria a curt termini, d'acc辿s al l竪xic, confusi坦 entre la dreta i l'esquerra, dificultats en les nocions espaciotemporals... hem de tenir en compte que no existeixen dos disl竪xics id竪ntics i, per tant, cada cas 辿s 炭nic i no ha de presentar necessriament la totalitat dels s鱈mptomes." (OIDEA) S'estima que un 10% de la poblaci坦 t辿 disl竪xia. Com la podem identificar? En primer lloc, haur鱈em de consultar amb l'equip educatiu i, si escau, derivar el cas a l'orientador. A les Illes Balears existeixen protocols de detecci坦 de la dislexia, els PRODISLEX.
N'hi ha un per cada etapa educativa. Nosaltres podr鱈em emprar els de secundria i els de cicles formatius. Els podreu trobar tots a la pgina web del Servei de Suport Educatiu del Govern Balear. Disgrafia La disgrafia 辿s el transtorn que dificulta l'acte d'escriure. La persona afectada presenta una dificultat motriu per produir escriptura. Disortografia La disortografia 辿s el transtorn del llenguatge escrit que se centra en el conjunt d'errades de l'escriptura que afecten la paraula, per嘆 no al seu tra巽at ni a la seva grafia. TDA El Transtorn del D竪ficit d'Atenci坦 tamb辿 se sol denominar "tipus predominantment inatent". Aquest transtorn involucra la manca d'atenci坦 i concentraci坦, aix鱈 com tramb辿 un comportament de distracci坦. Els subjectes que el pateixen no s坦n excessivament actius i tampoc interrompen les classes; generalment no completen les seves tasques, es distreuen amb facilitat, cometen errades imprudents i eviten activitats que requereixin un treball mental continuu i molta concentraci坦. Com que no interrompen, all嘆 m辿s probable 辿s que els s鱈mptomes d'aquest alumne ens passin desapercebuts. TDA per Hiperactivitat Generalment la hiperactivitat no es d坦na tota sola i se sol associar al TDA. Barkley descriu el transtorn del d竪ficit d'atenci坦 per hiperactivitat (TDAH) de la seg端ent manera: "s un transtorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de manca d'atenci坦, sobreactivitat, impulsivitat... inapropiats des d'un punt de vista evolutiu. Aquests s鱈mptomes s'inicien sovint en la primera infncia, s坦n de naturalesa relativament cr嘆nica i no poden atribuir-se a alteracions neurol嘆giques, sensorials, del llenguatge greu, a retard mental o a transtorns emocionals importants. Aquestes dificultats s'asocien normalment a d竪ficit en les conductes regides per les normes i a un determinat patr坦 de rendiment".
En el TDAH el d竪ficit fonamental seria un deteriorament de l'autocontrol i una dificultat excessiva (per l'edat en q端esti坦) per inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o els desitjos interns. No interfereix en el coneixement, peo s鱈 que 辿s un problema d'execuci坦. No 辿s un transtorn d'aprenentatge, per嘆 s鱈 del rendiment. No 辿s un problema de mem嘆ria, per嘆 s鱈 de la mem嘆ria de treball. No obliden el coneixement, obliden fer-lo o aplicar-lo. L'atenci坦 ser sostinguda mentre l'ambient ho potenci誰 i ho reforci, per tant, s'ha d'emprar la modificaci坦 de conducta. S'ha d'elevar la motivaci坦 en el punt d'execuci坦. S'han de fragmentar les tasques futures en petites porcions. Per tant, no els podem exigir el mateix que a persones sense TDAH. (Isabel Ch叩vez, Fundaci坦n Adana) Discalc炭lia Transtorn espec鱈fic de l'aprenentatge de les matemtiques que implica una dificultat pel processament num竪ric i per comprendre i realitzar clculs. Gaireb辿 no se sol diagnosticar, ja que s'associa a la disl竪xia (hi ha estudis que diuen que n'辿s una variant). El seu tractament sovint no 辿s l'adequat. La discalc炭lia pot ser causada per un d竪ficit d'orientaci坦 o de percepci坦 visual. Les persones amb discalc炭lia no nom辿s presenten problemes amb les matemtiques, sin坦 tamb辿 amb la comprensi坦 d'indicacions, adreces... Aquesta DEA es mostra de diferent manera segons l'edat de l'individu. Altres La casu鱈stica que ens podem trobar pot ser gaireb辿 infinita, des de les DEA abans esmentades fins a alumnes amb TEA de diferents nivells (transtorn de l'espectre autista, com ara els Asperger, que solen ser autistes d'alt rendiment), esquizofr竪nia (un alumne esquizofr竪nic ben medicat ens pot passar perfectament desapercebut), transtorn bipolar, TOC (transtorn obsessiu compulsiu), TEL (transtorn de l'espectre ling端鱈stic, de caire molt divers), s鱈ndromes de Down, etc.
I la medicaci坦? No totes les persones que pateixen un d'aquests transtorns han de rebre medicaci坦, un TDAH es pot medicar o no en funci坦 del seu grau i de la seva edat, i sempre a criteri m竪dic, i no familiar ni docent. Tot i aix嘆, s鱈 que 辿s cert que en aquells transtorns que suposen una q端esti坦 de salut mental la medicaci坦 sovint ajuda a la persona que el pateix a poder tenir una vida plena en societat. Alerta!! Hem d'anar alerta amb els falsos positius, ja que s坦n tant o m辿s greus que un cas no diagnosticat. Si b辿 辿s cert que hem d'evitar mites com titllar de vessut a un alumne amb TDA o a un altre frustrat perqu竪 per mor de la seva disl竪xia no 辿s capa巽 de seguir un text, tamb辿 辿s cert que n'hi ha d'altres que mostren una manca de comprom鱈s amb l'estudi i no tenen cap tipus dificultat d'aprenentatge. En els nostres ulls i en el nostre sentit com炭 hi ha la capacitat de discriminar els casos; a m辿s, gaudim d'una eina encara m辿s efectiva que el nostre instint: els nostres companys. Si tot un equip educatiu veu el mateixos s鱈mptomes en un alumne, 辿s per alguna cosa. Si aquests s鱈mptomes es mostren en rees concretes, podrem comen巽ar a delimitar quina ajuda li podem oferir, i si s坦n gen竪rics haurem d'actuar com equip, amb els mateixos criteris. Quines DEA podem ajudar a pal揃liar des de la nostra assignatura? Si ens ho proposam, gaireb辿 totes les que no impliquen una adaptaci坦 significativa. All嘆 que 辿s molt important 辿s que tots i cadascun de nosaltres deixem constncia per escrit de les intervencions que portem a terme. All嘆 que hem de procurar 辿s que l'alumne estigui en igualtat de condicions respecte dels seus companys. Com podem procedir si tenim un alumne amb...? Disl竪xia Emprar una font de lletra redona i prou gran per a qu竪 l'alumne pugui llegir la informaci坦 amb facilitat. Es recomanen els cossos verdana 12, calibri 14, etc., per嘆 especialment la lletra sassoon. No hi ha evid竪ncies que la lletra lligada (com edelfontmed) millori les habilitats dels alumnes.
Deixar un espai suficient entre les l鱈nies i, si cal, entre els pargrafs. Escur巽ar la mida de les l鱈nies (que ocupin, per exemple, la meitat o dues terceres parts de les l鱈nies normals). Plantejar les preguntes una per una. No fer preguntes reduplicades. Si a un apartat hi ha d'haver diverses q端estions, conv辿 posar-les amb punts diferents o especificar que hi ha dues coses a contestar (per exemple, quan es demana "quan" i "on" a una mateixa pregunta, si no ho volem posar en l鱈nies o punts separats, podem subratllar i posar en negreta aquestes dues paraules). Disgrafia Si escau, proporcionar una mica m辿s de temps per a qu竪 l'alumne pugui desenvolupar els seus treballs en igualtat de condicions, o b辿 escur巽ar el nombre d'activitats a dur a terme. Disortografia No tenir en compte, en cap cas, les errades ortogrfiques o l竪xiques a l'hora de corregir. TDA i TDAH Evitar est鱈muls que puguin distreure. Procurar que l'alumne segui prop del professor. Practicar la comunicaci坦 asertiva (ordres asertives, llenguatge positiu...) Ajudar a organitzar l'rea de treball de l'alumne i, si escau, els seus materials. Si ho trobam pertinent, supervisar les tasques i els materials (deures, tasques a classe, estat dels llibres i del quadern o de la carpeta...) Establir rutines clares de tasques. Motivar l'aprenentatge actiu i interactiu. Proporcionar materials amb base visual: diferents colors, formes, elements tctils... Fragmentar les tasques (amb descansos breus, per exemple). Emprar les normes i els l鱈mits. Evitar situacions de confrontaci坦. Extingir les conductes que nom辿s pretenguin cridar l'atenci坦. Fomentar el cicle de la motivaci坦, tot mantenint expectatives realistes i potenciant l'esperan巽a d'竪xit -aprenentatge experimental-. (Ch叩vez)
Discalc炭lia Llegir els problemes en veu alta i "desmuntant-ne" cada una de les parts, sovint no els saben fer perqu竪 no entenen l'enunciat. Posar exemples que es puguin donar en la vida real, per tal que l'alumne pugui establir una analogia amb un fet que li sigui proper. Fer que els fulls per desenvolupar la tasca siguin nets i clars. Si hi ha massa informaci坦 o massa exercicis l'alumne pot ser tengui m辿s dificultat per a la seva realitzaci坦. Repetir els processos matemtics. La repetici坦 辿s la base de l'hbit. Emprar processos de raonament i establir relacions quantitatives, aplicant aquests aspectes a la vida diria. Fomentar les sessions individuals. No pressionar l'alumne amb el temps del qual disposa per fer una determinada tasca. Quines DEA podem ajudar a pal揃liar des de la nostra assignatura? Si ens ho proposam, gaireb辿 totes les que no impliquen una adaptaci坦 significativa. Com ho podem portar a terme des de cada mat竪ria? A banda de les orientacions que hem donat m辿s amunt, podem agrupar les assignatures d'ESPA en quatre grups segons el seu mbit (lleng端es maternes, mat竪ries descriptives, matemtiques i llengua estrangera). Aqu鱈 intentarem oferir-vos orientacions espec鱈fiques per cadascun d'aquests mbits. Llengua Castellana i Llengua Catalana - Fomentar la llengua oral com a eina de comunicaci坦 i d'aprenentatge (p. ex., argumentaci坦 = debat). - A les proves escrites, valorar m辿s la coher竪ncia i l'adequaci坦 que la cohesi坦 i la correcci坦. - Oferir un suport visual i/o digital pels diferents conceptes a aprendre. - Als apartats te嘆rics, com ara literatura, fer preguntes directes i dirigides. - Proporcionar lectures adaptades i descartar aquelles que puguin resultar llargues i desencoratjadores. - Disl竪xia: Evitar els exercicis d'ortografia a les proves. Si se'n fan, han de ser amb lletres o paraules pactades amb l'alumne o se li ha d'adaptar la correcci坦. - Disl竪xia: Obviar certes errades d'accentuaci坦. Els alumnes disl竪xics saben aplicar la norma a la perfecci坦, all嘆 que els costa 辿s distingir la s鱈l揃laba t嘆nica.
C. de la Naturalesa i C. Socials - Oferir suport visual i/o digital. Emprar els elements grfics que puguin ser 炭tils. - Fomentar els mapes conceptuals. - Fer preguntes concretes i un鱈voques (no posar m辿s d'una o dues preguntes en un mateix punt). Matemtiques - Fer comparatives. - Establir semblances amb la vida real. - Crear paradigmes que fomentin la capacitat de retenci坦 de l'alumne (per exemple, "la x 辿s una marginada que sempre va tota sola", fer semblances entre les fraccions i les receptes de cuina 2/3 + 1/4, etc.) Angl竪s - Fomentar l'炭s de la llengua oral i l'opci坦 de respondre oralment a q端estions de "listening". - Emprar suports visuals i no traduccions escrites. Usar pictogrames. - Fer llistes de vocabulari amb imatges. - Consensuar elements a practicar i millorar (per exemple, el present simple i el continu, el passat...). - Evitar estructures complexes -a l'mbit escrit-. - No valorar les "spelling mistakes". Quin 辿s el m竪tode m辿s efectiu? No hi ha remeis universals. Hi ha directrius que solen funcionar i solen millorar l'aprenentatge de l'alumne i el seu 竪xit escolar. El millor m竪tode 辿s aquell que s'adapta a l'alumne en q端esti坦. Cada cas 辿s 炭nic i cada alumne necessitar seguir unes pautes o unes altres. I si aquestes DEA es donen combinades? No passa res! Es poden abarcar des d'una perspectiva multidisciplinar i amb treballs combinats. De fet, hi sol haver comorbilitat entre TDA-H i disl竪xia. Estigmes i mites que haur鱈em de procurar evitar Presentar una DEA no vol dir ser beneit ni venir d'una fam鱈lia desestructurada, nom辿s indica un transtorn del neurodesenvolupament. Aquest transtorn pot ser del llenguatge, matemtic, espaciotemporal... L'alumne amb DEA no 辿s mandr坦s ni est desmotivat, el desmotiven les nostres etiquetes negatives. All嘆 que pot passar 辿s que es frustri perqu竪 no 辿s capa巽 d'accedir a un aprenentatge pel qual 辿s totalment hbil.
En comptes de dir "no pot fer" o "no 辿s capa巽 de" haur鱈em de replantejar-nos aquesta situaci坦 i girar-la cap a un "ha de treballar", "hauria de posar atenci坦 especialment a...", "podria comen巽ar per treballar l'habilitat/millorar/desenvolupar..." No s'ha de victimitzar l'alumne, sin坦 que se l'ha d'implicar en el seu propi proc辿s d'aprenentatge mostrant-li que pot aconseguir el mateix que els seus companys (o m辿s), per嘆 per un altre cam鱈. Ni m辿s fcil ni m辿s dif鱈cil: diferent. Pgines on consultar: http://www.oidea.org/ http://www.disfam.org/ http://www.fundacioncadah.org/ http://www.fundacionadana.org/ http://www.discalculia.es/discalculia/Inicio.html Servei de suport educatiu / Servei d'atenci坦 a la diversitat http://www.slideshare.net/EsCalidoscopi/les-presumptes-dislexies I si necessit m辿s? Adre巽au-vos al Departament d'Orientaci坦 o, si tant voleu, a qualque amic vostre que sigui psic嘆leg o logopeda. Compartir experi竪ncies i casos pot ser un bon inici per aprendre a ajudar els nostres alumnes. I els cursos de formaci坦? No 辿s que no siguin 炭tils, per嘆 sovint s坦n massa gen竪rics i no donen pautes espec鱈fiques. All嘆 millor 辿s ser autodidacta i especialitzar-se en all嘆 que un pot treballar millor o en all嘆 que m辿s li interessa. Hi sol haver congressos i pon竪ncies molt interessants (i solen donar punts!). Tant a www.weib.caib.es com a les pgines que hem citat anteriorment hi solen publicitar cursos i jornades. S坦n d'especial inter竪s aquells que mostren una visi坦 鱈ntegra del desenvolupament de l'alumne (escola, fam鱈lia, societat i el propi alumne).

More Related Content

DEA i ACI No-significatives a l'ESPA

  • 1. Com podem intervenir amb alumnes NESE que necessitin una ACI No-Significativa a l'ESPA? Qu竪 s坦n les DEA? Les DEA s坦n les Dificultats Espec鱈fiques d'Aprenentatge. Moltes tenen a veure amb el desenvolupament neurol嘆gic, i tot i que poden coexistir amb dificultats de carcter social, no tenen el seu precursor en l'ambient. Les DEA que treballarem en aquest petit dossier nom辿s solen implicar una dificultat d'acc辿s al curr鱈culum (ja que a la ESPA nom辿s podem fer adaptacions NO-significatives). No hem d'oblidar, per嘆, que les directrius que oferirem aqu鱈 s坦n de caire molt general i que cada professor ha de decidir com les aplica amb cada alumne en concret segons la seva casu鱈stica. Breu descripci坦 de les DEA que ens trobem m辿s habitualment a classe Disl竪xia "La disl竪xia 辿s un trastorn de l'aprenentatge de la lectoescriptura, de carcter persistent i espec鱈fic, que es d坦na en nins que no presenten cap hndicap f鱈sic, ps鱈quic ni sociocultural. L'origen d'aquest trastorn sembla derivar d'una alteraci坦 del neurodesenvolupament". (OIDEA) "La disl竪xia 辿s molt m辿s que tenir dificultats en la lectura i en l'escriptura, ja que existeixen problemes de comprensi坦, de mem嘆ria a curt termini, d'acc辿s al l竪xic, confusi坦 entre la dreta i l'esquerra, dificultats en les nocions espaciotemporals... hem de tenir en compte que no existeixen dos disl竪xics id竪ntics i, per tant, cada cas 辿s 炭nic i no ha de presentar necessriament la totalitat dels s鱈mptomes." (OIDEA) S'estima que un 10% de la poblaci坦 t辿 disl竪xia. Com la podem identificar? En primer lloc, haur鱈em de consultar amb l'equip educatiu i, si escau, derivar el cas a l'orientador. A les Illes Balears existeixen protocols de detecci坦 de la dislexia, els PRODISLEX.
  • 2. N'hi ha un per cada etapa educativa. Nosaltres podr鱈em emprar els de secundria i els de cicles formatius. Els podreu trobar tots a la pgina web del Servei de Suport Educatiu del Govern Balear. Disgrafia La disgrafia 辿s el transtorn que dificulta l'acte d'escriure. La persona afectada presenta una dificultat motriu per produir escriptura. Disortografia La disortografia 辿s el transtorn del llenguatge escrit que se centra en el conjunt d'errades de l'escriptura que afecten la paraula, per嘆 no al seu tra巽at ni a la seva grafia. TDA El Transtorn del D竪ficit d'Atenci坦 tamb辿 se sol denominar "tipus predominantment inatent". Aquest transtorn involucra la manca d'atenci坦 i concentraci坦, aix鱈 com tramb辿 un comportament de distracci坦. Els subjectes que el pateixen no s坦n excessivament actius i tampoc interrompen les classes; generalment no completen les seves tasques, es distreuen amb facilitat, cometen errades imprudents i eviten activitats que requereixin un treball mental continuu i molta concentraci坦. Com que no interrompen, all嘆 m辿s probable 辿s que els s鱈mptomes d'aquest alumne ens passin desapercebuts. TDA per Hiperactivitat Generalment la hiperactivitat no es d坦na tota sola i se sol associar al TDA. Barkley descriu el transtorn del d竪ficit d'atenci坦 per hiperactivitat (TDAH) de la seg端ent manera: "s un transtorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de manca d'atenci坦, sobreactivitat, impulsivitat... inapropiats des d'un punt de vista evolutiu. Aquests s鱈mptomes s'inicien sovint en la primera infncia, s坦n de naturalesa relativament cr嘆nica i no poden atribuir-se a alteracions neurol嘆giques, sensorials, del llenguatge greu, a retard mental o a transtorns emocionals importants. Aquestes dificultats s'asocien normalment a d竪ficit en les conductes regides per les normes i a un determinat patr坦 de rendiment".
  • 3. En el TDAH el d竪ficit fonamental seria un deteriorament de l'autocontrol i una dificultat excessiva (per l'edat en q端esti坦) per inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o els desitjos interns. No interfereix en el coneixement, peo s鱈 que 辿s un problema d'execuci坦. No 辿s un transtorn d'aprenentatge, per嘆 s鱈 del rendiment. No 辿s un problema de mem嘆ria, per嘆 s鱈 de la mem嘆ria de treball. No obliden el coneixement, obliden fer-lo o aplicar-lo. L'atenci坦 ser sostinguda mentre l'ambient ho potenci誰 i ho reforci, per tant, s'ha d'emprar la modificaci坦 de conducta. S'ha d'elevar la motivaci坦 en el punt d'execuci坦. S'han de fragmentar les tasques futures en petites porcions. Per tant, no els podem exigir el mateix que a persones sense TDAH. (Isabel Ch叩vez, Fundaci坦n Adana) Discalc炭lia Transtorn espec鱈fic de l'aprenentatge de les matemtiques que implica una dificultat pel processament num竪ric i per comprendre i realitzar clculs. Gaireb辿 no se sol diagnosticar, ja que s'associa a la disl竪xia (hi ha estudis que diuen que n'辿s una variant). El seu tractament sovint no 辿s l'adequat. La discalc炭lia pot ser causada per un d竪ficit d'orientaci坦 o de percepci坦 visual. Les persones amb discalc炭lia no nom辿s presenten problemes amb les matemtiques, sin坦 tamb辿 amb la comprensi坦 d'indicacions, adreces... Aquesta DEA es mostra de diferent manera segons l'edat de l'individu. Altres La casu鱈stica que ens podem trobar pot ser gaireb辿 infinita, des de les DEA abans esmentades fins a alumnes amb TEA de diferents nivells (transtorn de l'espectre autista, com ara els Asperger, que solen ser autistes d'alt rendiment), esquizofr竪nia (un alumne esquizofr竪nic ben medicat ens pot passar perfectament desapercebut), transtorn bipolar, TOC (transtorn obsessiu compulsiu), TEL (transtorn de l'espectre ling端鱈stic, de caire molt divers), s鱈ndromes de Down, etc.
  • 4. I la medicaci坦? No totes les persones que pateixen un d'aquests transtorns han de rebre medicaci坦, un TDAH es pot medicar o no en funci坦 del seu grau i de la seva edat, i sempre a criteri m竪dic, i no familiar ni docent. Tot i aix嘆, s鱈 que 辿s cert que en aquells transtorns que suposen una q端esti坦 de salut mental la medicaci坦 sovint ajuda a la persona que el pateix a poder tenir una vida plena en societat. Alerta!! Hem d'anar alerta amb els falsos positius, ja que s坦n tant o m辿s greus que un cas no diagnosticat. Si b辿 辿s cert que hem d'evitar mites com titllar de vessut a un alumne amb TDA o a un altre frustrat perqu竪 per mor de la seva disl竪xia no 辿s capa巽 de seguir un text, tamb辿 辿s cert que n'hi ha d'altres que mostren una manca de comprom鱈s amb l'estudi i no tenen cap tipus dificultat d'aprenentatge. En els nostres ulls i en el nostre sentit com炭 hi ha la capacitat de discriminar els casos; a m辿s, gaudim d'una eina encara m辿s efectiva que el nostre instint: els nostres companys. Si tot un equip educatiu veu el mateixos s鱈mptomes en un alumne, 辿s per alguna cosa. Si aquests s鱈mptomes es mostren en rees concretes, podrem comen巽ar a delimitar quina ajuda li podem oferir, i si s坦n gen竪rics haurem d'actuar com equip, amb els mateixos criteris. Quines DEA podem ajudar a pal揃liar des de la nostra assignatura? Si ens ho proposam, gaireb辿 totes les que no impliquen una adaptaci坦 significativa. All嘆 que 辿s molt important 辿s que tots i cadascun de nosaltres deixem constncia per escrit de les intervencions que portem a terme. All嘆 que hem de procurar 辿s que l'alumne estigui en igualtat de condicions respecte dels seus companys. Com podem procedir si tenim un alumne amb...? Disl竪xia Emprar una font de lletra redona i prou gran per a qu竪 l'alumne pugui llegir la informaci坦 amb facilitat. Es recomanen els cossos verdana 12, calibri 14, etc., per嘆 especialment la lletra sassoon. No hi ha evid竪ncies que la lletra lligada (com edelfontmed) millori les habilitats dels alumnes.
  • 5. Deixar un espai suficient entre les l鱈nies i, si cal, entre els pargrafs. Escur巽ar la mida de les l鱈nies (que ocupin, per exemple, la meitat o dues terceres parts de les l鱈nies normals). Plantejar les preguntes una per una. No fer preguntes reduplicades. Si a un apartat hi ha d'haver diverses q端estions, conv辿 posar-les amb punts diferents o especificar que hi ha dues coses a contestar (per exemple, quan es demana "quan" i "on" a una mateixa pregunta, si no ho volem posar en l鱈nies o punts separats, podem subratllar i posar en negreta aquestes dues paraules). Disgrafia Si escau, proporcionar una mica m辿s de temps per a qu竪 l'alumne pugui desenvolupar els seus treballs en igualtat de condicions, o b辿 escur巽ar el nombre d'activitats a dur a terme. Disortografia No tenir en compte, en cap cas, les errades ortogrfiques o l竪xiques a l'hora de corregir. TDA i TDAH Evitar est鱈muls que puguin distreure. Procurar que l'alumne segui prop del professor. Practicar la comunicaci坦 asertiva (ordres asertives, llenguatge positiu...) Ajudar a organitzar l'rea de treball de l'alumne i, si escau, els seus materials. Si ho trobam pertinent, supervisar les tasques i els materials (deures, tasques a classe, estat dels llibres i del quadern o de la carpeta...) Establir rutines clares de tasques. Motivar l'aprenentatge actiu i interactiu. Proporcionar materials amb base visual: diferents colors, formes, elements tctils... Fragmentar les tasques (amb descansos breus, per exemple). Emprar les normes i els l鱈mits. Evitar situacions de confrontaci坦. Extingir les conductes que nom辿s pretenguin cridar l'atenci坦. Fomentar el cicle de la motivaci坦, tot mantenint expectatives realistes i potenciant l'esperan巽a d'竪xit -aprenentatge experimental-. (Ch叩vez)
  • 6. Discalc炭lia Llegir els problemes en veu alta i "desmuntant-ne" cada una de les parts, sovint no els saben fer perqu竪 no entenen l'enunciat. Posar exemples que es puguin donar en la vida real, per tal que l'alumne pugui establir una analogia amb un fet que li sigui proper. Fer que els fulls per desenvolupar la tasca siguin nets i clars. Si hi ha massa informaci坦 o massa exercicis l'alumne pot ser tengui m辿s dificultat per a la seva realitzaci坦. Repetir els processos matemtics. La repetici坦 辿s la base de l'hbit. Emprar processos de raonament i establir relacions quantitatives, aplicant aquests aspectes a la vida diria. Fomentar les sessions individuals. No pressionar l'alumne amb el temps del qual disposa per fer una determinada tasca. Quines DEA podem ajudar a pal揃liar des de la nostra assignatura? Si ens ho proposam, gaireb辿 totes les que no impliquen una adaptaci坦 significativa. Com ho podem portar a terme des de cada mat竪ria? A banda de les orientacions que hem donat m辿s amunt, podem agrupar les assignatures d'ESPA en quatre grups segons el seu mbit (lleng端es maternes, mat竪ries descriptives, matemtiques i llengua estrangera). Aqu鱈 intentarem oferir-vos orientacions espec鱈fiques per cadascun d'aquests mbits. Llengua Castellana i Llengua Catalana - Fomentar la llengua oral com a eina de comunicaci坦 i d'aprenentatge (p. ex., argumentaci坦 = debat). - A les proves escrites, valorar m辿s la coher竪ncia i l'adequaci坦 que la cohesi坦 i la correcci坦. - Oferir un suport visual i/o digital pels diferents conceptes a aprendre. - Als apartats te嘆rics, com ara literatura, fer preguntes directes i dirigides. - Proporcionar lectures adaptades i descartar aquelles que puguin resultar llargues i desencoratjadores. - Disl竪xia: Evitar els exercicis d'ortografia a les proves. Si se'n fan, han de ser amb lletres o paraules pactades amb l'alumne o se li ha d'adaptar la correcci坦. - Disl竪xia: Obviar certes errades d'accentuaci坦. Els alumnes disl竪xics saben aplicar la norma a la perfecci坦, all嘆 que els costa 辿s distingir la s鱈l揃laba t嘆nica.
  • 7. C. de la Naturalesa i C. Socials - Oferir suport visual i/o digital. Emprar els elements grfics que puguin ser 炭tils. - Fomentar els mapes conceptuals. - Fer preguntes concretes i un鱈voques (no posar m辿s d'una o dues preguntes en un mateix punt). Matemtiques - Fer comparatives. - Establir semblances amb la vida real. - Crear paradigmes que fomentin la capacitat de retenci坦 de l'alumne (per exemple, "la x 辿s una marginada que sempre va tota sola", fer semblances entre les fraccions i les receptes de cuina 2/3 + 1/4, etc.) Angl竪s - Fomentar l'炭s de la llengua oral i l'opci坦 de respondre oralment a q端estions de "listening". - Emprar suports visuals i no traduccions escrites. Usar pictogrames. - Fer llistes de vocabulari amb imatges. - Consensuar elements a practicar i millorar (per exemple, el present simple i el continu, el passat...). - Evitar estructures complexes -a l'mbit escrit-. - No valorar les "spelling mistakes". Quin 辿s el m竪tode m辿s efectiu? No hi ha remeis universals. Hi ha directrius que solen funcionar i solen millorar l'aprenentatge de l'alumne i el seu 竪xit escolar. El millor m竪tode 辿s aquell que s'adapta a l'alumne en q端esti坦. Cada cas 辿s 炭nic i cada alumne necessitar seguir unes pautes o unes altres. I si aquestes DEA es donen combinades? No passa res! Es poden abarcar des d'una perspectiva multidisciplinar i amb treballs combinats. De fet, hi sol haver comorbilitat entre TDA-H i disl竪xia. Estigmes i mites que haur鱈em de procurar evitar Presentar una DEA no vol dir ser beneit ni venir d'una fam鱈lia desestructurada, nom辿s indica un transtorn del neurodesenvolupament. Aquest transtorn pot ser del llenguatge, matemtic, espaciotemporal... L'alumne amb DEA no 辿s mandr坦s ni est desmotivat, el desmotiven les nostres etiquetes negatives. All嘆 que pot passar 辿s que es frustri perqu竪 no 辿s capa巽 d'accedir a un aprenentatge pel qual 辿s totalment hbil.
  • 8. En comptes de dir "no pot fer" o "no 辿s capa巽 de" haur鱈em de replantejar-nos aquesta situaci坦 i girar-la cap a un "ha de treballar", "hauria de posar atenci坦 especialment a...", "podria comen巽ar per treballar l'habilitat/millorar/desenvolupar..." No s'ha de victimitzar l'alumne, sin坦 que se l'ha d'implicar en el seu propi proc辿s d'aprenentatge mostrant-li que pot aconseguir el mateix que els seus companys (o m辿s), per嘆 per un altre cam鱈. Ni m辿s fcil ni m辿s dif鱈cil: diferent. Pgines on consultar: http://www.oidea.org/ http://www.disfam.org/ http://www.fundacioncadah.org/ http://www.fundacionadana.org/ http://www.discalculia.es/discalculia/Inicio.html Servei de suport educatiu / Servei d'atenci坦 a la diversitat http://www.slideshare.net/EsCalidoscopi/les-presumptes-dislexies I si necessit m辿s? Adre巽au-vos al Departament d'Orientaci坦 o, si tant voleu, a qualque amic vostre que sigui psic嘆leg o logopeda. Compartir experi竪ncies i casos pot ser un bon inici per aprendre a ajudar els nostres alumnes. I els cursos de formaci坦? No 辿s que no siguin 炭tils, per嘆 sovint s坦n massa gen竪rics i no donen pautes espec鱈fiques. All嘆 millor 辿s ser autodidacta i especialitzar-se en all嘆 que un pot treballar millor o en all嘆 que m辿s li interessa. Hi sol haver congressos i pon竪ncies molt interessants (i solen donar punts!). Tant a www.weib.caib.es com a les pgines que hem citat anteriorment hi solen publicitar cursos i jornades. S坦n d'especial inter竪s aquells que mostren una visi坦 鱈ntegra del desenvolupament de l'alumne (escola, fam鱈lia, societat i el propi alumne).