Les bases de la genètica II
- 1. Els Gens
- 2. Abans de cada divisió cel·lular es fa una còpia exacta del seu ADN, per tal de repetir informació genètica idèntica. El procès s’anomena Duplicació o Replicació. Es produeix al nucli durant l’interfase: S’obre la doble hèlix, se separen les cadenes. Nucleòtids lliures s’uneixen entre si per mitjà de les seves bases complementaries. Els nous nucleòtids s’uneixen entre sà i donen lloc a la nova cadena de l’ADN.
- 3. Els cromosomes són estructures, generalment en forma de bastons allargats i que bà sicament estan constituïts per ADN i histones . Cada especie d’esser viu té un nombre determinat de cromosomes. Els humans tenim 46 els quals s’organitzenen 23 parelles. L’imatge de tots els parells de cromosomes numerats , classificats i ordenats s’anomena cariotip .
- 4. La informació genètica consisteix en una llarga cadena de milions de bases nitrogenades, aquesta informació controla totes les funcions de la cèl·lula.
- 5. Un gen és l’unitat heredità ria elemental, és un fragment d’ADN, que portaÌý informació codificada d’un determinat carà cter. En cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens.
- 6. La codificació d’un tret determinat està determinat per dos gens i s’anomena genotip. La manifestació de la informació genètica s’anomena fenotip. Fenotip: Ulls Marrons Genotip: NN o Nn Fenotip: Ulls Clars Genotip: nn
- 7. Són molécules fonamentals per als éssers vius. Estan formades per la unió dels aminoà cids. Hi ha 20 aminoà cids diferents que anomenem essencials. La seqüencia d’aquesta unió determina les propietats que tindrà la proteïna.
- 8. La seqüencia dels nucleòtids a l’ADN no es fa a l’atzar. Per tal que la informació es tradueixi del gen a la proteïna cal una relació entre la seqüencia dels nucleotids i la de la proteïna. Aquesta relació és el codi genètic.
- 9. Cada combinació de tres nucleòtids (triple o codó), es correspon a un aminoà cid de la proteïna
- 10. Es diu que és degenerat la combinació de tres lletres dona lloc a 64 triplets i només tenim 20 a.a. Tenim tres que codifiquen stop ( TAA, TAG iTGA) Un determina l’inici (ATG).
- 11. Els ribosomes són uns orgà nuls cel·lulars que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmà tic rugós . Són molt importants degut a la seva intervenció en la sÃntesi de proteïnes de la cèl·lula. Els ribosomes sòn els encarregats de descodificar la informació genètica i construir les proteïnes unint els aminòà cids(°Õ°ù²¹»å³Ü³¦³¦¾±Ã³)
- 12. Està format per nucleotids però en comptes de timina porten uracil. És l’encarregat de copiar i transportar l’informació genètica del ADN fins als ribosomes (transcripció)
- 14. Porten els aminoà cids fins a trobar el seu triplet. Tenen forma de creu invertida
- 16. Les mutacions són alteracions a l’atzar del material genètic. En general solen ser recessives i queden amagades. Comporten un aspecte positiu ja que aporten variabilitat a la població. Les mutacions poden proporcionar un avantatge adaptatiu als organismes, de manera que per selecció natural els que el tenen sobreviuen millor que els que no.
- 17. Les mutacions poden aparèixer espontà niament ( mutacions naturals ) o poden ser provocades artificialment ( mutacions induïdes ) per mitjà de radiacions i determinades substà ncies quÃmiques, que s’anomenen agents mutà gens.
- 18. Es tracta d’un canvi aleatori en la frecuencia dels al·lels d’una generació a altra. Normalment es dona una perdua dels al·lels menys frecuents i una fixació dels més frecuentes. El resultat és una disminució de la diversitat genética de la.
- 19. Ìý
- 20. Si un dels fundadors de una població és portador d’una al·lel rar, aquest pot fixarse amb una freqüencia relativament alta.
- 21. També conegut com a migració gènica , és la transferència d'al·lels de gens d'una població a una altra. És un procés lent i gradual.
- 22. Efecto fundador Flux gènic
- 23. Ìý
- 24. Ìý
- 25. Ìý
- 26. Ìý