2. Els noms
Un nom 辿s una paraula que serveix per
designar un 辿sser animat o inanimat o una
idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor,
bellesa,
El nom 辿s una paraula variable: segons el
g竪nere (el nin, la nina) i segons el nombre (el
llop, els llops).
El nom 辿s el nucli del SN (Sintagma
nominal): Una dona rossa
Det
nucli
Compl. nom
3. Els adjectius
Un adjectiu 辿s una paraula que serveix per
designar les caracter鱈stiques dels 辿ssers o
les coses (nina rossa, fruita verda, cam鱈
llarg).
Ladjectiu 辿s una paraula variable: sol tenir
dues formes per al singular i dues m辿s per al
plural (madur, madura, madurs, madures).
Concorda amb el nom en g竪nere i nombre.
Dins el Sintagma Nominal fa la funci坦 de
complement del nom. El cam鱈 llarg.
4. Els determinants
Un determinant 辿s una paraula que va
davant del nom per tal de presentar-lo (un
moix), identificar-lo (aquella alzina) o
quantificar-lo (tres avions).
Es classifiquen en vuit grups:
Articles (el, la)
Demostratius (aquest, aquell,)
Possessius (el meu, meva)
Numerals (un, dos)
Quantitatius (molt, poc)
Indefinits (algun, qualsevol)
Interrogatius (quin, quina?)
Exclamatius (quin, quina!...)
5. Els pronoms
Un pronom 辿s una paraula de significat
variable que ens permet referir-nos a una
persona, un animal o un objecte sense haver
de dir-ne el nom. Ell canta.
Es classifiquen en sis grups:
Personals forts (jo, tu)
Personals febles (em, et,)
Demostratius (aix嘆, all嘆)
Indefinits (alg炭, ning炭)
Interrogatius (qui, qu竪)
Relatius (que, el qual)
6. Els verbs
Un verb 辿s una paraula que expressa una acci坦
(jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat
(estar).
s la paraula m辿s variable, ja que es conjuga en
funci坦 de la persona (1捉, 2捉,), el nombre (canta,
cantam) i el temps (cant, cantava, cantar辿).
s el nucli del SV (sintagma verbal)
損 Mengen conill amb ceba.
V
7. Els adverbis
Un adverbi 辿s una paraula que expressa una
circumstncia de temps (avui, dem,
sempre), de lloc (aqu鱈, all, enlloc), de
manera (b辿, malament) o de quantitat
(m辿s, menys).
s una paraula invariable.
Fan de complement del verb.
Treballen molt.
8. Les preposicions
Una preposici坦 辿s una paraula que serveix per
unir o relacionar altres paraules. Per exemple:
pa oli
pa amb oli
S坦n paraules invariables, 辿s a dir, tenen una sola
forma.
9. Les conjuncions
Una conjunci坦 辿s una paraula que serveix
per unir o relacionar una oraci坦 amb una
altra. Per exemple:
Anirem a la platja fa bon temps.
Anirem a la platja si fa bon temps
S坦n invariables.
Hi ha conjuncions que uneixen elements duna
mateixa categoria (de coordinaci坦) i conjuncions
que subordinen un element a un altre (de
subordinaci坦). Exemples:
oli i sal Coordinaci坦
No ha vingut perqu竪 est malalt. Subordinaci坦
10. Les interjeccions
Una interjecci坦 辿s una paraula que serveix per fer
una exclamaci坦.
Ei, vigila!
Poden expressar dolor o oblit, incredulitat,
avorriment, repugnncia (ai!, bah!, uf!,
ecs!)
S坦n invariables, i sovint introdueixen les
oracions de modalitat exclamativa.