際際滷

際際滷Share a Scribd company logo










LES CATEGORIES
GRAMATICALS
ELS NOMS
ELS DETERMINANTS
ELS ADJECTIUS
ELS VERBS
ELS PRONOMS
ELS ADVERBIS
LES PREPOSICIONS
LES CONJUNCIONS
LES INTERJECCIONS
Els noms
 Un nom 辿s una paraula que serveix per
designar un 辿sser animat o inanimat o una
idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor,
bellesa,
 El nom 辿s una paraula variable: segons el
g竪nere (el nin, la nina) i segons el nombre (el
llop, els llops).
 El nom 辿s el nucli del SN (Sintagma
nominal): Una dona rossa
Det

nucli

Compl. nom
Els adjectius
 Un adjectiu 辿s una paraula que serveix per
designar les caracter鱈stiques dels 辿ssers o
les coses (nina rossa, fruita verda, cam鱈
llarg).
 Ladjectiu 辿s una paraula variable: sol tenir
dues formes per al singular i dues m辿s per al
plural (madur, madura, madurs, madures).
Concorda amb el nom en g竪nere i nombre.
 Dins el Sintagma Nominal fa la funci坦 de
complement del nom. El cam鱈 llarg.
Els determinants
 Un determinant 辿s una paraula que va
davant del nom per tal de presentar-lo (un
moix), identificar-lo (aquella alzina) o
quantificar-lo (tres avions).
 Es classifiquen en vuit grups:
 Articles (el, la)
 Demostratius (aquest, aquell,)
 Possessius (el meu, meva)
 Numerals (un, dos)
 Quantitatius (molt, poc)
 Indefinits (algun, qualsevol)
 Interrogatius (quin, quina?)
 Exclamatius (quin, quina!...)
Els pronoms
 Un pronom 辿s una paraula de significat
variable que ens permet referir-nos a una
persona, un animal o un objecte sense haver
de dir-ne el nom. Ell canta.
 Es classifiquen en sis grups:
 Personals forts (jo, tu)
 Personals febles (em, et,)
 Demostratius (aix嘆, all嘆)
 Indefinits (alg炭, ning炭)
 Interrogatius (qui, qu竪)
 Relatius (que, el qual)
Els verbs
 Un verb 辿s una paraula que expressa una acci坦
(jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat
(estar).
 s la paraula m辿s variable, ja que es conjuga en
funci坦 de la persona (1捉, 2捉,), el nombre (canta,
cantam) i el temps (cant, cantava, cantar辿).
 s el nucli del SV (sintagma verbal)
損 Mengen conill amb ceba.
V
Els adverbis
 Un adverbi 辿s una paraula que expressa una
circumstncia de temps (avui, dem,
sempre), de lloc (aqu鱈, all, enlloc), de
manera (b辿, malament) o de quantitat
(m辿s, menys).
 s una paraula invariable.
 Fan de complement del verb.
Treballen molt.
Les preposicions
 Una preposici坦 辿s una paraula que serveix per
unir o relacionar altres paraules. Per exemple:
pa oli
pa amb oli
 S坦n paraules invariables, 辿s a dir, tenen una sola
forma.
Les conjuncions
 Una conjunci坦 辿s una paraula que serveix
per unir o relacionar una oraci坦 amb una
altra. Per exemple:
Anirem a la platja  fa bon temps.
Anirem a la platja si fa bon temps

S坦n invariables.
Hi ha conjuncions que uneixen elements duna
mateixa categoria (de coordinaci坦) i conjuncions
que subordinen un element a un altre (de
subordinaci坦). Exemples:
oli i sal  Coordinaci坦
No ha vingut perqu竪 est malalt.  Subordinaci坦
Les interjeccions
 Una interjecci坦 辿s una paraula que serveix per fer
una exclamaci坦.
Ei, vigila!

Poden expressar dolor o oblit, incredulitat,
avorriment, repugnncia (ai!, bah!, uf!,
ecs!)
S坦n invariables, i sovint introdueixen les
oracions de modalitat exclamativa.

More Related Content

Les categories gramaticals, de guest24e58c

  • 1. LES CATEGORIES GRAMATICALS ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS
  • 2. Els noms Un nom 辿s una paraula que serveix per designar un 辿sser animat o inanimat o una idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa, El nom 辿s una paraula variable: segons el g竪nere (el nin, la nina) i segons el nombre (el llop, els llops). El nom 辿s el nucli del SN (Sintagma nominal): Una dona rossa Det nucli Compl. nom
  • 3. Els adjectius Un adjectiu 辿s una paraula que serveix per designar les caracter鱈stiques dels 辿ssers o les coses (nina rossa, fruita verda, cam鱈 llarg). Ladjectiu 辿s una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues m辿s per al plural (madur, madura, madurs, madures). Concorda amb el nom en g竪nere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funci坦 de complement del nom. El cam鱈 llarg.
  • 4. Els determinants Un determinant 辿s una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un moix), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Articles (el, la) Demostratius (aquest, aquell,) Possessius (el meu, meva) Numerals (un, dos) Quantitatius (molt, poc) Indefinits (algun, qualsevol) Interrogatius (quin, quina?) Exclamatius (quin, quina!...)
  • 5. Els pronoms Un pronom 辿s una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts (jo, tu) Personals febles (em, et,) Demostratius (aix嘆, all嘆) Indefinits (alg炭, ning炭) Interrogatius (qui, qu竪) Relatius (que, el qual)
  • 6. Els verbs Un verb 辿s una paraula que expressa una acci坦 (jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). s la paraula m辿s variable, ja que es conjuga en funci坦 de la persona (1捉, 2捉,), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantar辿). s el nucli del SV (sintagma verbal) 損 Mengen conill amb ceba. V
  • 7. Els adverbis Un adverbi 辿s una paraula que expressa una circumstncia de temps (avui, dem, sempre), de lloc (aqu鱈, all, enlloc), de manera (b辿, malament) o de quantitat (m辿s, menys). s una paraula invariable. Fan de complement del verb. Treballen molt.
  • 8. Les preposicions Una preposici坦 辿s una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa oli pa amb oli S坦n paraules invariables, 辿s a dir, tenen una sola forma.
  • 9. Les conjuncions Una conjunci坦 辿s una paraula que serveix per unir o relacionar una oraci坦 amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps S坦n invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements duna mateixa categoria (de coordinaci坦) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinaci坦). Exemples: oli i sal Coordinaci坦 No ha vingut perqu竪 est malalt. Subordinaci坦
  • 10. Les interjeccions Una interjecci坦 辿s una paraula que serveix per fer una exclamaci坦. Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnncia (ai!, bah!, uf!, ecs!) S坦n invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.