Les drogues
- 1. La hist嘆ria de les drogues L炭s de les drogues 辿s tan antic com la hist嘆ria de lhome. En cada pa鱈s shan trobat un munt de drogues Un dels exemples 辿s que els mercaders rabs van difondre les drogues a pa誰sos dfrica i m辿s tard a Europa. Tot i que van difondre lopi fins a la ndia, s坦n coneguts hist嘆ricament per l炭s de lhaixix, del qual es diu que era consumit pels guerrers de lordre dels haixixims, famosos per la seva crueltat, per tenir m辿s vigor abans del combat. Durant tota lantiguitat, religi坦, mgia i salut s坦n les finalitats perqu竪 sempleen les drogues. M辿s endavant amb la colonitzaci坦 dAm竪rica, va canviar el sentit de la utilitzaci坦 de les drogues locals. Aquest va ser el cas de la coca; la seva distribuci坦 entre els miners i els obrers de les plantacions facilitava majors rendiments en el treball, ja que els treballadors aguantaven m辿s els esfor巽os i la duresa del treball. Tamb辿, aquest descobriment va permetre introduir les seves drogues a Europa (caf竪, tabac i alcohol). Al final del segle XIX, amb larribada del capitalisme, 辿s quan les drogues es converteixen en un mitj de guany econ嘆mic i perden la seva refer竪ncia dorigen. Actualment els productes naturals van quedant en segon pla per deixar lloc als elaborats, a partir dun proc辿s qu鱈mic: tenim les begudes destil揃lades en el cas de lalcohol i els derivats de lopi, com la morfina. Ara sutilitzen com a mitj per aconseguir experi竪ncies noves. Es tracta duns objectius individuals, encara que el consum es fa en grup.
- 2. Per qu竪 sempre que es parla de drogues es parla de joves? Les drogues no solament 辿s un problem de la joventut, sin坦 que tamb辿 els adults sendinsen en aquest m坦n per oblidar els problemes, tan siguin personals o professionals. Quan parlem de drogues, no solament parlem de drogues il揃legals, sin坦 tamb辿 hi ha drogues legals com : el tabac, lalcohol i alguns medicaments. Qu竪 s坦n les drogues? Definici坦 de drogues segons lOMS : les drogues s坦n aquelles substncies qu鱈miques, naturals, sint竪tiques o semisint竪tiques, que introduides en lorganisme viu tenen la capacitat de poder modificar una o m辿s de les funcions. Lacci坦 que tenen les drogues osbre el sistema nervi坦s central, 辿s que provoquen canvis en lactivitat mental, les percepcions i el comportament de lindividu. El sistema nervi坦s regula estats com les emocions, langoixa , la son, lactivitat mental i la f鱈sica, la percepci坦, etc. Les drogues, modifiquen el comportament o lestat dnim de les persones que les utilitzen. Les drogues es poden prendre de diferents maneres : aspirades pel nas, inhalades, fumades, preses per via digestiva o injectades per via intravenosa (directament a la vena) o intramuscular. Un greu problema 辿s l炭s repetit de les drogues ja que pot comportar canvis en la manera com aquestes i el consumidor interactuen. La persona pot perdre el control sobre els aspectes importants de la vida quan la droga es converteix en la prioritat absoluta.
- 3. TIPUS DE DROGAS Cannabis La cannabis sativa 辿s una planta herbcia anual que es cultiva a les regions clides des de fa milers danys, i tamb辿 sen formen derivats com : haixix, marihuana, grifa, porros, xocolata, etc. Lhaixix sobt辿 a partir de la resina de la planta, mentre que la marihuana procedeixen de les fulles i les flors. La forma m辿s comuna de consumir aquestes substncies 辿s fumar-les barrejades amb tabac. Els efectes que comporta varien segons la persona, per嘆 normalment produeix envermelliment dels ulls, disminuci坦 de la for巽a muscular, sequedat a la boca i augment de la gana. Opiacis S坦n substncies derivades del suc que es treu de les cpsules duna planta anomenada Papaver somn鱈ferum. El suc en contacte amb laire es transforma en una massa gomosa de color marron坦s, lopi. Els seus derivats s坦n : la morfina i la code誰na. La manera m辿s normal de consumir-la 辿s per via intravenosa. Un dels efectes m辿s immediats consisteix en una euf嘆ria inicial, que sacompanya duna sensaci坦 de benestar Coca誰na Sextreu de les fulles de la planta Eritroxylon coca. Arriba al consumidor en forma de pols blanca. Lanomenen de moltes maneres, com coca, nieve, polvos, caramelo nasal, copo, chica, polvo de estrellas, polvo de felicidad i polvo de oro. La manera m辿s habitual de consumir-la 辿s esnifant- la, per via oral, inhalada o fumada. s una substncia estimuladora del sistema nervi坦s central. Fa que la persona tingui una gran sensaci坦 de benestar, que desaparegui la sensaci坦 de cansament f鱈sic i mental i que aparegui un estat deuf嘆ria. La persona
- 4. sota els efectes de la coca誰na sent incrementada la seva capacitat de treball f鱈sic i intel.lectual, tamb辿 pren decisions i iniciatives gens habituals en ell. El seu 炭s 辿s lligat amb loci i per aix嘆 es considera de ficar-se coca誰na al cos com una cosa m辿s del 束 mono 損 com sol passar amb lalcohol. Hero誰na Lhero誰na , una forma de preparar-la 辿s col.locar-la sobre un paper dalumini, escalfar-la i sinhala el fum amb una palla. Tamb辿 es pot esnifar, punxar o fumar. Les persones dependents de lhero誰na no s坦n iguals : tenen hist嘆ries diferents i han consumit substncies diferents. PROGRAMES DE TRACTAMENT : a) Adre巽at a drogodependents que es plantegen una vida lliure de drogues. b) Orientat a aquells que tenen dificultats per deixar drogues del tot o necessiten suport farmacol嘆gic. Per aquestes persones hi ha un programa de manteniment que es basa en metadona i /o altres frmacs. c) Per hero誰n嘆mans que actualment no ho poden deixar, per嘆 que estan movitavats per millorar els seus hbits de consum. Per aix嘆 hi ha els programes pal.liatius i de disminuci坦 de riscs. De disseny Es fabriquen en laboratoris clandestins amb barreges diferents, amb amfetamines, cafe誰na, i diferents adulteradors. Es coneixen amb diferents noms : venus, ovni, popeye, teletubbies, etc. Potser la m辿s coneguda 辿s lanomenada 竪xtasi. Se solen consumir els caps de setmana i normalment s坦n els joves.
- 5. Poden produir diferents efectes, per嘆 cal destacar una lleugera sensaci坦 deuf嘆ria, insomni, augment de la freq端竪ncia card鱈aca, sudoraci坦, etc. Amb dosi elevades es poden observar al.lucinacions i problemes mentals aguts. Els efectes es solen experimentar en les discoteques i es pot produir una deshidrataci坦 amb mareig i amb casos extrems la mort. Tot seguit hi ha dues enquestes de lany 1990.