Les malalties infeccioses2. La lluita contra la malà ria es
ralenteix
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat l'Informe
Mundial de la Malà ria 2012, en el qual destaca els progressos
realitzats cap als objectius marcats pel 2015 i descriu els reptes
actuals per al control i l'eliminació de la malà ria a nivell mundial.
Com ja va fer al 2011, l'Institut de Salut Global de
Barcelona (ISGlobal) ha estat l'encarregat de gestionar la
producció de l'informe.
Durant l'última dècada, l'esforç conjunt dels països endèmics, els
donants i els actors globals de salut ha portat a reforçar el control
de la malà ria a tot el món. Tot i això, després d'una rà pida
expansió entre els anys 2004 i 2009, el finançament mundial per a
la prevenció i control de la malà ria es va estabilitzar entre 2010 i
2012, i els avanços en el lliurament d'alguns productes bà sics que
salven vides s'ha ralentit. Segons l'Informe Mundialde la Malà ria
2012, aquests fets són signes d'una desacceleració que podria
amenaçar amb anul·lar els que s'ha assolit recentment en la lluita
contra una de les principals malalties infeccioses mortals del món.
Segons les últimes dades de l'OMS, en 2010 hi havia prop de 219
milions de casos de malà ria i 660.000 morts. Àfrica és el continent
més afectat: el 90% de totes les morts per malà ria es produeixen
allÃ.
3. LA MALÀRIA
Els mosquits del gènere Anopheles són els vectors transmissors de
la malà ria, però no en són la causa. La malà ria és causada per un
tipus de microorganisme, uns protozous del gènere plasmodium.
Aquets protozous infecten les cel.lules del fetge i els eritròcits de la
sang, i es reproduiexen al seu interior fins que , quan surten,
trenquen les cel.lules
La transmissió de la malà ria
Quan un mosquit del gènere anopheles pica una persona malalta
de malà ria, els protozous xuclen la sang es reprodueixen
sexualment als seus intestins i originen cèl.lules que van a parar a
les glà ndules salivals del mosquit quan aquest mosquit pica una
persona sana, juntament amb la seva saliva li injecta cèl.lules de
plasmodium que la infecten.
4. ELS GRANS REPTES ACTUALS DE LES
MALALTIES INFECCIOSES
• Diverses malalties infeccioses continuen afectant i matant
milions de persones a tot el món. L’ OMS es va centrar en les
sis malalties més preocupants en aquells moments: el còlera,
la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga.
La tuberculosis , que abans era un problema gravisim a tot el
món, semblava controlada grà cies al descobriment de
l’estreptomicia i d’altres farmacs
5. Les malalties diarreiques
• Les malalties d’aquesta mena més importants són, el còlera, la disenteria i la
salmonel.losis.
• Són causades per microorganismes que viuen als intestins de les persones
infectades, a vegades sense provocar sÃmptomes aparents.
• El contagi es produeix per via digestiva, en consumir aliments o begudes
contaminants. La contaminació es pot produir directament, a traves de mosques o
per contacte amb les mans o la pell de persones portadores sense una higiene
adequada.
• Provoquen una gran pèrdua d’aigua i de sals minerals i consquentment, causen
deshidratació. L’aigua i les sals minerals s’han de recuperar per via oral, subcutà nia
o intravenosa. En cas contrari, es produeix la mort.
6. La tuberculosi
• Es una malaltia crònica molt contagiosa que
afecta els pulmons i altres òrgans. Es causada per
bacteris de l’espècie Mycobacterium tuberculosi ,
que viatgen en petites gotetes de saliva o moc
expulsaders pels malalts i envaeixen l’organisme
per via respiratòria. Els bacteris infecten cèl.lules
dels pulmons i d’altres òrgans, i s’hi poden
mantenir, a vegades provocant pocs simptomes,
durant mesos o anys.
• Es pot contagiar a altres persones quan tus,
estornuda, parla o escup.
7. La sida
• El sida es la malaltia infecciosa més temuda del nostre temps. Actualment
la sida constitueix una pandèmia.
• Es causada pel virus (VIH) infecta i destrueix molts tipus de cèl.lules, però
sobretot els limfòcits T CD4, les cel.lules que activen el funcionament del
sistema inmunitari, incapaç de combatre, les infeccions menys perilloses.
El VIH es destrueix molt rà pidament fora del cos humà . Per aixó, la sida
només es transmet:
- Per contacte sanguini
- a través de les relacions sexuals sense protecció.
- de mare a fil, durant el part
No hi ha cap tractament que curi la sida. Tenir present que qualsevol
persona que sembli sana, podria estar contagiada de sida
La millor mesura contra aquesta malaltia és la prevenció, evitant les
conductes de risc:
- No compartir mai xeringues;
- No mantenir mai relacions sexuals sense protecció
8. La grip
• És una malaltia de l’aparell respiratori causada pel virus de
la grip. Es contagia per inhalació o per ingestió de saliva o
altres secrecions contaminades pel virus.
• El millor sistema per combatre la grip és la prevenció. És
important que la gent es tapi la boca quan tussi o estornudi
i que es rentin les mans regularment. Les vacunes poden
ser útils, peró només són efectives contra un dels tipus de
virus, per la qual cosa les persones amb més risc s’han de
vacunar cada any.
• La grip humana és similar al de la grip porcina i de la grip
avià ria. Tots aquests virus poden infectar diverses espècies
i , si coincideixen en la mateixa cèl.lula, poden recombinar
el seu material genètic i produir variats vÃriques noves.
9. Les vacunes
• Vacunes d’inmunització • Vacunes d’inmunització
passiva. El preparat conté act iva. El preparat conté
anticossos contra l’agent microorganismes morts o
que causa la malaltia. La atenuats, o algun dels
protecció que ofereixen seus antigens, de manera
és inmediata i de curta que el mateix organisme
durada ( de 3 a 6 mesos) fabrica anticossos contra
l’agent causant de la
malaltia. La protecció que
ofereixen tarda uns dies a
ser efectiva, pero és de
llarga durada( uns quants
anys)
10. Els antibiòtics
• Un antibioòtic és una substà ncia fabricada per un
microorganisme que té la propietat de matar o
d’impedir el creixemnet d’altres microorganismes
( bacteris o fongs).
• La penicil.lina es va descobrir el 1940, una substancia
que no deixava el creixement dels bacteris anomenats
Staphilococcus aureus del fong Penicillium. La
penicil.lina mata molts bacteris i é practicament
inofensiva per als humans. Per això l es va convertir en
una arma gairebé miraculosa contra la sÃfilis, la
gonorrea, la gangrena i altres malalties.