Les malaties mentals: una relitat que cal afrontar (Salvador Simó)
•
0 likes•250 views
Cicle de conferències UVic-UCC: 7 visions de salut. Projectes de promoció de la salut mental/innovació desenvolupats a la UVic-UCC. Grup de Recerca Salut Mental i Innovació Social. CESS. 1. Prevenció del suicïdi 2. Projecte antiestigma Potencial 3. Projecte ISL Jardí Miquel Martí i Pol 4. Empresa social Bioartcafè 5. Art i cultura per Alzheimer 6. Sent x 100: promoció salut mental infantil.
Les malaties mentals: una relitat que cal afrontar (Salvador Simó)
- 1. 0
- 3. 3 1. Línia: Depressió i suïcidi 1. Programa de seguiment de tempta+ves autolí+ques 2. Autòpsia psicològica (Doctorand: Jordi Naudó) 3. Aplicació de la teràpia ocupacional en la recuperació de la depressió 4. Estudi de cohorts de suïcidi (PERIS) 2. Línia: Promoció de la salut i innovació social 1. Impacte de l’art en el benestar i par+cipació social de persones amb malal+a mental (Museu Thyssen). 2. Prevenció del fracàs escolar (PERIS) 3. Projecte d’abordatge de la pobresa infan+l (La Caixa) 4. Projecte BioARTcafè: inserció laboral de persones amb malal+a mental via emprenedoria social. 5. Impacte psicològic de la interrupció voluntària d'embaràs 6. Estrès i esclerosis múl+ple (Nova Doctora del grup: Laia Briones) 3. Línia: Trastorn mental greu. 1. Trauma i psicosis 2. Insight i qualitat de vida en el trastorn obsessiu-compulsiu 3. Discapacitat intel·lectual i malal+a mental 4. Línia: Recovery 1. Estudi compara+u de l’aplicació del model de Recovery a USA i Catalunya.
- 16. FRIDA. QUIERO QUE PIENSEN EN UNA NIÑA YA QUE HA SIDO VIOLADA… “Si mi hija me dijera que se quiere morir, eso sí que me dolería. Es una muñeca muy guapa. Mi consejo para ella sería que luchara, que tuviera una familia. Ella fue mi razón para vivir, luché por ella y seguí viviendo por ella”.
- 29. Facebook Blog
- 33. 4. BioArtCafè
- 39. El olvido está lleno de memoria. Benedetti.
- 44. Resultats quanLtaLus PARTICIPACIÓN (Frec. Absoluta) frec. Relativa (%) DISFRUTE (Frec. Absoluta) frec. Relativa (%) RELACIÓN CON OTROS (Frec. Absoluta) frec. Relativa (%) DISPLACER (Frec. Absoluta) frec. Relativa (%) RECHAZO (Frec. Absoluta) frec. Relativa (%) SIEMPRE 32 78,0 34 82,9 33 80,5 0,0 0,0 A MENUDO 4 9,8 3 7,3 3 7,3 0,0 0,0 ALGUNA VEZ 1 2,4 0,0 1 2,4 2 4,9 0,0 NUNCA 0,0 0,0 0,0 35 85,4 37 90,2 NO VALORABLE 4 9,8 4 9,8 4 9,8 4 9,8 4 9,8 N: 41 100 41 100 41 100 41 100 41 100 Escala NPT-ES (Muñiz et al., 2011)
- 46. • Recerca qualitaLva: ü Paradigma Hermenèu+c: Hermenèu+ca de com l’ habilitat de comprendre els fets humans i l’escolta és fonamental. • Tècniques: ü Grups focals. ü Diari de camp. ü Qües+onari. Mozley (1999) : 80 % persones amb demència poden respondre a entrevistes Beard (2009): las persones amb demència han mostrat desig de parlar per elles mateixes.
- 47. Benestar • “És bonic, la memòria se t’en va a l'aigua, però al moment gaudeixes”. FG4Us • “No pensar en res… només a gaudir el moment, jo m'ho he passat molt bé, m'ha agradat”. FG4Us • “Sí, després a casa està contenta, l'hi explica al meu pare, la meva mare porta un diari de cada dia, doncs ho escriu, si és molt posi+u”. FGCui4 • “Neuronalment no sé com funciona tot, però sí sé que els canvia molt l'estat emocional”. FGCui4
- 48. • “Els he vist molt bé i atents, quan no els interessa alguna ac+vitat s’ adormen”. FGCui • “M'agraden molt els centres de cultura i museus, perquè al meu marit li agradava molt i anàvem a aquests llocs”. FGUs1 • “Moltes vegades tenim en compte la història de vida de les persona, aquestes persones han pintat o han tocat algun instrument… és una forma de connectar amb la seva història de vida”. FGCui1
- 50. • “El d'aquesta noia de la cama, les pròtesis per córrer, això m'ha agradat molt, els avançaments que hi ha”. FGUs1 • “Sí, úl+mament només existeix per la guerra (a Àfrica), encara que també existeix Nelson Mandela…” FG3Us • “…a la meva mare li costa més veure les noncies i entendre el que passa, amb una exposició arribes a un debat més ampli”. FGCui4
- 52. ParLcipació social • “Aquí es+c molt millor, espero que ens treguin més sovint del centre”. • “Per a nosaltres és una vàlvula de fuita”. FG3Us • “Molts d'ells són persones que viuen soles o algun d'ells que tanquen la porta el divendres i no l'obren fins al dilluns”. FGCui1 • “És la primera vegada que surt en set anys”. FGCui4
- 53. El programa • “A aquestes edats ja no podem esperar gens, però he gaudit molt de veure-ho”. FG5Us1 • “Adoro venir al museu”. FG2Us • “No +nc paraules, em sembla un programa espectacular, meravellós”. FGCui 1 • “Jo quan vaig veure el programa de l'Alzheimer per poder venir el malalt i el familiar... em va semblar fantàs+c… que una ins+tució que pots pensar que es dedica més a una audiència més jove +ngui un dia que tanca a la resta del públic dedicat exclusivament i adaptat a un malalt d'Alzheimer, em sembla d'allò més innovador que he vist en molnssims anys”. FGCui4
- 57. Decàleg de conclusions - Impacta posi+vament en la salut, el benestar i la par+cipació social dels usuaris. - Millora el seu benestar emocional, provocant seu gaudi. L'humor està molt present durant les visites. - Impacta de forma a nivell cogni+u, es+mulant la seva atenció i interès, l'orientació a la realitat i facilitant en gran mesura l'evocació de records. Destaca en aquest apartat el gaudi de la novetat, molt proper a l'aprenentatge. - Destaca l'impacte posi+u que tenen el programa tant en els cuidadors, els familiars com a les educadores.
- 58. - La par+cipació en el programa trenca la situació d'aïllament i exclusió en què es troben. Facilita la interacció social sent rellevants les relacions d'ajuda mútua entre els mateixos usuaris. - La valoració del programa és molt posi+va per part de cuidadors i familiars. Les educadores juguen un paper clau en aquest èxit. - L'accessibilitat del museu és un aspecte molt important, en el marc de la tendència dels museus cap a la inclusió.
- 63. OMS: Cal superar cinc obstacles clau 1. La no inclusió de l'atenció de salut mental en els programes de salut pública; 2. L'actual organització dels serveis de salut mental; 3. La manca d'integració de la salut mental en l'atenció primària; 4. L'escassetat de recursos humans per a l'atenció de salut mental; 5. La manca d'inicia+va en el terreny de la salut mental pública.
- 64. 6. Sent x 100
- 70. TALLER ART X EMOCIONS ObjecLus • Que els infants coneguin diversos moviments arns+cs. • Facilitar l’expressió emocional a través de l’art. ConLnguts • A cada sessió es presentarà un/diversos ar+sta/es en relació a un moviment arns+c. Durant les sessions es treballaran els moviments: post impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, abstracte, surrealisme, art oriental i land art. • Els infants treballaran sobre un projecte arns+c concret, relacionat amb aquests moviments arns+cs, que servirà de base per treballar en l’ expressió emocional.