Les plantes
- 1. Coneixement del Medi EL REGNE DE LES PLANTES
- 2. ndex Els grups de plantes Plantes sense flors: molses i falgueres Plantes amb flors: gimnospermes i angiospermes Funci坦 de nutrici坦 de les plantes Com es nodreixen les plantes Saba bruta i saba elaborada La fotos鱈ntesi La respiraci坦 Funci坦 de reproducci坦 de les plantes Reproducci坦 sexual de les plantes Reproducci坦 asexual de les plantes
- 4. Plantes sense flors No produeixen mai flors, llavors ni fruits. Es reprodueixen mitjan巽ant espores. Hi ha dos grups principals: les molses i les falgueres. FalgueresMolses
- 5. Molses S坦n plantes molt petites. Utilitzen les arrels per subjectar-se, per嘆 no prenen laigua a trav辿s delles. Absorbeixen laigua per tot el cos, per aix嘆 viuen a llocs humits i ombr鱈vols. Tenen una cpsula gruixada on es formen les espores. Espores Cpsula Arrels
- 6. Les molses s坦n molt importants ecol嘆gicament, perqu竪 retenen la humitat i eviten lerosi坦 del terreny.
- 7. Falgueres M辿s grans i desenvolupades que les molses. Tamb辿 viuen a llocs humits.
- 8. Parts de les falgueres Rizoma: Tija subterrnia don surten les arrels i les fulles. Frondes: Nom que reben les fulles de les falgueres. Sorus: Part fosca a la part de darrera de les fulles. All es formen les espores. Rizoma Frondes Sorus Arrels Espores
- 9. Plantes amb flors S坦n les que es reprodueixen mitjan巽ant les flors i les llavors. No solen tenir flors durant tot lany. Aqu鱈 tamb辿 hi distingim dos grups: els gimnospermes i els angiospermes. AngiospermesGimnospermes
- 10. Gimnospermes i angiospermes Gimnospermes Angiospermes Quasi tots s坦n de fulla perenne Poden ser de fulla perenne o caduca No produeixen fruits Produeixen flors i fruits Les llavors es formen en pinyes Les llavors es formen a linterior del fruit
- 11. LES LLAVORS En els gimnospermes, les llavors es formen en pinyes, mentre que en els angiospermes es produexien a dins el fruit. Llavors immadures Llavors madures Con tancat Con obert Tomtiga Poma Alquequengi o fanalet xin竪s Llavor s Llavor s Llavor s Fruit Fruit Fruit Escata del con Escata del con
- 12. FUNCI DE NUTRICI DE LES PLANTES
- 13. Com es nodreixen les plantes Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Per fer-ho, necessiten: Aigua. Sals Minerals. Di嘆xid de Carboni. Llum solar. El proc辿s de fabricaci坦 daliment es diu fotos鱈ntesi.
- 14. La fotos鱈ntesi s el proc辿s de transformar laigua, les sals minerals i el di嘆xid de carboni en aliment. Es fa a les fulles, grcies a la llum del sol. La llum solar es capta grcies a la clorofil.la, que est dins uns orgnuls anomenats cloroplasts. Durant la fotos鱈ntesi les plantes absorbeixen di嘆xid de carboni (CO2) i produeixen ox鱈gen (O2).
- 15. El di嘆xid de carboni penetra a les fulles a trav辿s de les estomes La clorofil.la dels cloroplasts capta la llum del sol per fer la fotos鱈ntesi a les fulles Els p竪ls absorbents de les arrels prenen laigua i les sals minerals del s嘆l
- 16. La respiraci坦 Al contrari que durant la fotos鱈ntesi, durant la respiraci坦 les plantes prenen ox鱈gen (O2) i alliberen di嘆xid de carboni (CO2). Respiraci坦 (NIT) Fotos鱈ntesi (DIA) CO2 O2 CO2 O2
- 17. FUNCI DE REPRODUCCI DE LES PLANTES
- 18. Reproducci坦 sexual de les plantes Els 嘆rgans reproductors de les plantes s坦n les flors. Corol.la P竪tals Antera Estams Pistil Ovari vuls S竪pals Calze Estigma Estil
- 19. Proc辿s de reproducci坦 La reproducci坦 sexual de les plantes es produeix en tres fases: Pol.linitzaci坦 Formaci坦 de llavors i fruits Germinaci坦
- 20. La pol.linitzaci坦 s el pas del pol.len des de les anteres fins al pistil. No t辿 perqu竪 produ誰r-se dins la mateixa flor: Pol.linitzaci坦 pels insectes Flors vistoses. Pol.linitzaci坦 pel vent Flors poc vistoses. Pol.linitzaci坦 pel vent Pol.linitzaci坦 pels insectes
- 21. La germinaci坦 s el darrer pas de la reproducci坦 i es produeix quan la llavor cau a terra. La planta creix grcies als aliments que cont辿 la llavor. Finalment, la planta arrela i comen巽a a fer la funci坦 de nutrici坦 pel seu compte fins convertir-se en una planta adulta. Proc辿s de germinaci坦
- 22. Reproducci坦 asexual de les plantes s quan la reproducci坦 es fa a partir de parts del propi cos de les plantes. No intervenen flors ni llavors. La reproducci坦 asexual de les plantes 辿s molt 炭til en lagricultura. Sutilitzen dos sistemes: els esqueixos i els empelts. EmpeltsEsqueixos
- 23. Sistemes de reproducci坦 asexual Estolons: Tiges horitzontals damunt el s嘆l. Rizomes: Tiges subterrnies horitzontals. Tubercles: Tipus de rizomes m辿s gruixats que emmagatzemen aliments. Tubercles (per ex: patata) Rizomes (per ex: lliri) Estolons (per ex: maduixes)