ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
LES PLANTES DE LES PARAULES ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS
Els noms Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser animat o inanimat o una idea. Exemples:  nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa,… El nom és una paraula variable: segons el gènere ( el nin, la nina ) i segons el nombre ( el llop, els llops ). El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal):  Una   dona   rossa Det   nucli  Compl. nom
Els adjectius Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses ( nina  rossa , fruita  verda , camí  llarg ). L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al   plural ( madur, madura, madurs, madures ). Concorda amb el nom en gènere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funció de  complement del nom .  El camí  llarg.
Els determinants Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo  (un moix ), identificar-lo  (aquella alzina)  o quantificar-lo  (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Determinants(el, la…) Demostratius (aquest, aquell,…) Possessius (el meu, meva…) Numerals (un, dos…) Quantitatius (molt, poc…) Indefinits (algun, qualsevol…) Interrogatius (quin, quina?…) Exclamatius (quin, quina!...)
Els pronoms Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom.  Ell  canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts ( jo, tu… ) Personals febles ( em, et,… ) Demostratius ( això, allò ) Indefinits ( algú, ningú ) Interrogatius ( qui, què ) Relatius ( que, el qual… )
Els verbs Un verb és una paraula que expressa una acció ( jugar ), un esdeveniment ( ploure ) o un estat ( estar ). És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª,…), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantaré). És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen  conill amb ceba. V
Els adverbis Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…). És una paraula  invariable . Fan de  complement del verb . Treballen  molt .
Les preposicions Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa  ->oli  pa  amb  oli Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
Les conjuncions Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra.  (de  vegades també paraules ) Per exemple: Anirem a la platja  -> fa bon temps. Anirem a la platja  si  fa bon temps Són invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de  coordinació ) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de  subordinació ). Exemples:  oli  i  sal  ->  Coordinació   No ha vingut  perquè està malalt. -> Subordinació
Les interjeccions Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació  (és invariable) Ei , vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància ( ai!, bah!, uf!, ecs!) Van al seu aire… les situarem a l’àtic.

More Related Content

LES PLANTES DE LES PARAULES

  • 1. LES PLANTES DE LES PARAULES ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS
  • 2. Els noms Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser animat o inanimat o una idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa,… El nom és una paraula variable: segons el gènere ( el nin, la nina ) i segons el nombre ( el llop, els llops ). El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal): Una dona rossa Det nucli Compl. nom
  • 3. Els adjectius Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses ( nina rossa , fruita verda , camí llarg ). L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al plural ( madur, madura, madurs, madures ). Concorda amb el nom en gènere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funció de complement del nom . El camí llarg.
  • 4. Els determinants Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un moix ), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Determinants(el, la…) Demostratius (aquest, aquell,…) Possessius (el meu, meva…) Numerals (un, dos…) Quantitatius (molt, poc…) Indefinits (algun, qualsevol…) Interrogatius (quin, quina?…) Exclamatius (quin, quina!...)
  • 5. Els pronoms Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts ( jo, tu… ) Personals febles ( em, et,… ) Demostratius ( això, allò ) Indefinits ( algú, ningú ) Interrogatius ( qui, què ) Relatius ( que, el qual… )
  • 6. Els verbs Un verb és una paraula que expressa una acció ( jugar ), un esdeveniment ( ploure ) o un estat ( estar ). És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª,…), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantaré). És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba. V
  • 7. Els adverbis Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…). És una paraula invariable . Fan de complement del verb . Treballen molt .
  • 8. Les preposicions Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa ->oli pa amb oli Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
  • 9. Les conjuncions Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. (de vegades també paraules ) Per exemple: Anirem a la platja -> fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps Són invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de coordinació ) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació ). Exemples: oli i sal -> Coordinació No ha vingut perquè està malalt. -> Subordinació
  • 10. Les interjeccions Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació (és invariable) Ei , vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància ( ai!, bah!, uf!, ecs!) Van al seu aire… les situarem a l’àtic.