ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.

•Download as PPTX, PDF•
•
Marcel Duran
Marcel Duran

Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.

1 of 28
Downloaded 24 times
Fluxos demogràfics La dinàmica de la població no depèn només de la relació entre naixements i defuncions sinó que també del saldo migratori. Cal recordar que si la immigració és més gran que l’emigració, el saldo serà positiu i la població augmentarà. Si l’emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu.
Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes demogràfiques i econòmiques. Les més freqüents. Augment de població, falta de llocs de treball (desocupació), salaris baixos. Altres zones amb necessitat de mà d’obra. Exemple de l’emigració espanyola a l’Amèrica llatina.
Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes relacionades amb catàstrofes naturals. Terratrèmols, desertització, pestes, sequeres prolongades.
Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes polítiques. Guerres, persecucions, els exilis forçosos provoquen que la gent emigri.
Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes socioculturals. Desig de viure en estats democràtics, o atracció de viure en un lloc desitjat (alemanys a Mallorca).
Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressió social. A vegades suposa la pèrdua de les persones amb més bona formació i més dinàmiques. Envelliment de la població i despoblament del territori. Pel país d’origen.
Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa). Degradació d’habitatges a la perifèria de les ciutats, problemes d’acceptació per un a part de la societat. Però també pot generar un desenvolupament econòmic molt alt. I una major diversitat cultural del país. Pel país de destinació.
Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Comporta adaptar-se a un nou medi, sense tenir cap tipus de seguretat. Adaptar-se a una nova llengua, cultura i identitat. Per a la persona emigrant. Imatge del CIE de la Zona Franca.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceàniques Les Migracions interiors Les migracions exteriors Segle XIX i XX Els anys 1960 a 1970 Els anys 1950 a 1970 El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceàniques Segle XIX i XX El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions interiors El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les migracions exteriors El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. A la darreria del segle XX, el fort desenvolupament econòmic ha transformat Espanya en un país receptor d’immigrants. Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord. Cap dificultat. Treballadors d’alt nivell professional. Càrrecs directius, tècnics, estudiants. Cap dificultat Refugiats polítics. Persones que han abandonat el seu país a causa de conflictes armats. Altes dificultats. Dret d’asil. Emigrants procedents de països pobres. Greus dificultats. Fenomen dels “Sense papers”.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Font: El Punt Avui. Edició del 3 de febrer de 2014
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Ultimo Dato 1 de enero de 2013 (*) 1 de enero de 2012 Variación anual (en %) Población Total 47.059.533 47.265.321 -0,4 Población Extranjera 5.520.133 5.736.258 -3,8 Font: Pàgina web de Instituto Nacional de estadística (INE).
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Font: Pàgina web de El País el dia 16 de gener de 2013. Les dades fan referència a l’any 2012.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya La població catalana no nascuda al país representa un 36.5% del total. Un 21.7% de la població catalana són persones nascudes a la resta d’Espanya. Aquesta immigració interna (moviment de la població que es produeix d’un territori concret a d’altres dins d’un mateix Estat) destaca la procedent d’Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella i una part de Galícia. L’altre 14.9% són immigrants estrangers.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Quadre estadístic. Font: IDESCAT.Gràfica de sectors. Font: IDESCAT.
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Població estrangera (2012) (1) Població total % vert. % sobre (1) Barcelona 5.552.050 792.071 66,74 14,27 Girona 761.627 163.068 13,74 21,41 Lleida 443.032 82.053 6,91 18,52 Tarragona 814.199 149.587 12,60 18,37 Total 7.570.908 1.186.779 100,00 15,68 Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera per comarques (2012). La immigració a Catalunya. Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. Població estrangera (1) Població total % vert. % sobre (1) Alt Camp 45.299 6.199 0,52 13,68 Alt Empordà 141.517 39.743 3,35 28,08 Alt Penedès 106.252 12.939 1,09 12,18 Alt Urgell 21.386 2.839 0,24 13,28 Alta Ribagorça 4.235 695 0,06 16,41 Anoia 118.817 11.332 0,95 9,54 Bages 186.084 22.465 1,89 12,07 Baix Camp 193.535 36.673 3,09 18,95 Baix Ebre 83.125 17.583 1,48 21,15 Baix Empordà 133.754 28.970 2,44 21,66 Baix Llobregat 806.799 92.017 7,75 11,41 Baix Penedès 101.138 15.503 1,31 15,33 Barcelonès 2.254.052 404.972 34,12 17,97 Berguedà 41.202 3.816 0,32 9,26 Cerdanya 19.047 3.036 0,26 15,94 Conca de Barberà 21.148 2.658 0,22 12,57 Garraf 147.107 23.534 1,98 16 Garrigues 20.212 2.683 0,23 13,27 Garrotxa 55.855 8.346 0,7 14,94 Gironès 184.187 38.478 3,24 20,89 Maresme 436.487 53.137 4,48 12,17 Montsià 72.121 15.584 1,31 21,61 Noguera 40.200 7.067 0,6 17,58 Osona 154.588 21.960 1,85 14,21 Pallars Jussà 14.113 1.984 0,17 14,06 Pallars Sobirà 7.457 1.090 0,09 14,62 Pla d'Urgell 37.267 7.350 0,62 19,72 Pla de l'Estany 31.463 5.016 0,42 15,94 Priorat 9.971 1.271 0,11 12,75 Ribera d'Ebre 23.867 4.062 0,34 17,02 Ripollès 26.268 2.290 0,19 8,72 Segarra 23.365 6.267 0,53 26,82 Segrià 209.965 40.997 3,45 19,53 Selva 173.518 37.493 3,16 21,61 Solsonès 13.676 1.841 0,16 13,46 Tarragonès 251.282 48.287 4,07 19,22 Terra Alta 12.713 1.767 0,15 13,9 Urgell 36.975 6.838 0,58 18,49 Val d'Aran 10.056 2.011 0,17 20 Vallès Occidental 898.173 102.762 8,66 11,44 Vallès Oriental 402.632 43.224 3,64 10,74 Total 7.570.908 1.186.779 100 15,68 Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4&nac=a&res=a
Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Procedència: el col·lectiu marroquí representa un 24% de la població. La Unió Europea representa el 23.7%. Un important segment de la població és de Romania i Bulgària Són membres de ple dret). També hi ha un important sector de països rics, d’on provenen mà d’obra força qualificada. També jubilats. Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit... De l’Amèrica llatina, els capdavanters són els equatorians, seguits de bolivians i els colombians. La població estrangera presenta una mitjana de 30.5 anys. I Això comporta un paper rejovenidor. Hi ha importants desequilibris entre sexes: marroquins majoritàriament homes, l’equatoriana i la boliviana majoritàriament dones.
Les polítiques demogràfiques. Conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població: la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.
Les polítiques demogràfiques. Conferència Internacional sobre població i desenvolupament (1994) Paper de la dona Llibertat de decisió Planificació familiar Migracions Salut mental
Les polítiques demogràfiques. Creixement econòmic Política de protecció a la infància Fecunditat disminueix Protecció dels drets laborals de les dones Polítiques de salut reproductiva de les dones
Les polítiques demogràfiques. Dos grans tipus. Maltusianes Populacionistes
Les polítiques demogràfiques. Les polítiques demogràfiques a la UE Preocupa l’envelliment de la població. Objectiu: renovació demogràfica.
Les polítiques demogràfiques. Les polítiques demogràfiques a la UE Impuls a l’ocupació Objectiu: renovació demogràfica. Acollida i integració immigració Protecció social Millora del sistema educatiu.

More Related Content

Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.

  • 1. Fluxos demogràfics La dinàmica de la població no depèn només de la relació entre naixements i defuncions sinó que també del saldo migratori. Cal recordar que si la immigració és més gran que l’emigració, el saldo serà positiu i la població augmentarà. Si l’emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu.
  • 2. Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes demogràfiques i econòmiques. Les més freqüents. Augment de població, falta de llocs de treball (desocupació), salaris baixos. Altres zones amb necessitat de mà d’obra. Exemple de l’emigració espanyola a l’Amèrica llatina.
  • 3. Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes relacionades amb catàstrofes naturals. Terratrèmols, desertització, pestes, sequeres prolongades.
  • 4. Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes polítiques. Guerres, persecucions, els exilis forçosos provoquen que la gent emigri.
  • 5. Fluxos demogràfics Causes dels moviments migratoris Causes socioculturals. Desig de viure en estats democràtics, o atracció de viure en un lloc desitjat (alemanys a Mallorca).
  • 6. Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressió social. A vegades suposa la pèrdua de les persones amb més bona formació i més dinàmiques. Envelliment de la població i despoblament del territori. Pel país d’origen.
  • 7. Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa). Degradació d’habitatges a la perifèria de les ciutats, problemes d’acceptació per un a part de la societat. Però també pot generar un desenvolupament econòmic molt alt. I una major diversitat cultural del país. Pel país de destinació.
  • 8. Fluxos demogràfics Conseqüències dels moviments migratoris Comporta adaptar-se a un nou medi, sense tenir cap tipus de seguretat. Adaptar-se a una nova llengua, cultura i identitat. Per a la persona emigrant. Imatge del CIE de la Zona Franca.
  • 9. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceàniques Les Migracions interiors Les migracions exteriors Segle XIX i XX Els anys 1960 a 1970 Els anys 1950 a 1970 El país pobre. Un país d’emigrants.
  • 10. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceàniques Segle XIX i XX El país pobre. Un país d’emigrants.
  • 11. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions interiors El país pobre. Un país d’emigrants.
  • 12. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les migracions exteriors El país pobre. Un país d’emigrants.
  • 13. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. A la darreria del segle XX, el fort desenvolupament econòmic ha transformat Espanya en un país receptor d’immigrants. Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord. Cap dificultat. Treballadors d’alt nivell professional. Càrrecs directius, tècnics, estudiants. Cap dificultat Refugiats polítics. Persones que han abandonat el seu país a causa de conflictes armats. Altes dificultats. Dret d’asil. Emigrants procedents de països pobres. Greus dificultats. Fenomen dels “Sense papers”.
  • 14. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Font: El Punt Avui. Edició del 3 de febrer de 2014
  • 15. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Ultimo Dato 1 de enero de 2013 (*) 1 de enero de 2012 Variación anual (en %) Población Total 47.059.533 47.265.321 -0,4 Población Extranjera 5.520.133 5.736.258 -3,8 Font: Pàgina web de Instituto Nacional de estadística (INE).
  • 16. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants Espanya, un país d’immigrants El país ric. Un país d'immigrants. Font: Pàgina web de El País el dia 16 de gener de 2013. Les dades fan referència a l’any 2012.
  • 17. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya La població catalana no nascuda al país representa un 36.5% del total. Un 21.7% de la població catalana són persones nascudes a la resta d’Espanya. Aquesta immigració interna (moviment de la població que es produeix d’un territori concret a d’altres dins d’un mateix Estat) destaca la procedent d’Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella i una part de Galícia. L’altre 14.9% són immigrants estrangers.
  • 18. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya
  • 19. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Quadre estadístic. Font: IDESCAT.Gràfica de sectors. Font: IDESCAT.
  • 20. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Població estrangera (2012) (1) Població total % vert. % sobre (1) Barcelona 5.552.050 792.071 66,74 14,27 Girona 761.627 163.068 13,74 21,41 Lleida 443.032 82.053 6,91 18,52 Tarragona 814.199 149.587 12,60 18,37 Total 7.570.908 1.186.779 100,00 15,68 Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
  • 21. Població estrangera per comarques (2012). La immigració a Catalunya. Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. Població estrangera (1) Població total % vert. % sobre (1) Alt Camp 45.299 6.199 0,52 13,68 Alt Empordà 141.517 39.743 3,35 28,08 Alt Penedès 106.252 12.939 1,09 12,18 Alt Urgell 21.386 2.839 0,24 13,28 Alta Ribagorça 4.235 695 0,06 16,41 Anoia 118.817 11.332 0,95 9,54 Bages 186.084 22.465 1,89 12,07 Baix Camp 193.535 36.673 3,09 18,95 Baix Ebre 83.125 17.583 1,48 21,15 Baix Empordà 133.754 28.970 2,44 21,66 Baix Llobregat 806.799 92.017 7,75 11,41 Baix Penedès 101.138 15.503 1,31 15,33 Barcelonès 2.254.052 404.972 34,12 17,97 Berguedà 41.202 3.816 0,32 9,26 Cerdanya 19.047 3.036 0,26 15,94 Conca de Barberà 21.148 2.658 0,22 12,57 Garraf 147.107 23.534 1,98 16 Garrigues 20.212 2.683 0,23 13,27 Garrotxa 55.855 8.346 0,7 14,94 Gironès 184.187 38.478 3,24 20,89 Maresme 436.487 53.137 4,48 12,17 Montsià 72.121 15.584 1,31 21,61 Noguera 40.200 7.067 0,6 17,58 Osona 154.588 21.960 1,85 14,21 Pallars Jussà 14.113 1.984 0,17 14,06 Pallars Sobirà 7.457 1.090 0,09 14,62 Pla d'Urgell 37.267 7.350 0,62 19,72 Pla de l'Estany 31.463 5.016 0,42 15,94 Priorat 9.971 1.271 0,11 12,75 Ribera d'Ebre 23.867 4.062 0,34 17,02 Ripollès 26.268 2.290 0,19 8,72 Segarra 23.365 6.267 0,53 26,82 Segrià 209.965 40.997 3,45 19,53 Selva 173.518 37.493 3,16 21,61 Solsonès 13.676 1.841 0,16 13,46 Tarragonès 251.282 48.287 4,07 19,22 Terra Alta 12.713 1.767 0,15 13,9 Urgell 36.975 6.838 0,58 18,49 Val d'Aran 10.056 2.011 0,17 20 Vallès Occidental 898.173 102.762 8,66 11,44 Vallès Oriental 402.632 43.224 3,64 10,74 Total 7.570.908 1.186.779 100 15,68 Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4&nac=a&res=a
  • 22. Fluxos demogràfics De País d’Emigrants a país d’Immigrants La immigració a Catalunya Procedència: el col·lectiu marroquí representa un 24% de la població. La Unió Europea representa el 23.7%. Un important segment de la població és de Romania i Bulgària Són membres de ple dret). També hi ha un important sector de països rics, d’on provenen mà d’obra força qualificada. També jubilats. Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit... De l’Amèrica llatina, els capdavanters són els equatorians, seguits de bolivians i els colombians. La població estrangera presenta una mitjana de 30.5 anys. I Això comporta un paper rejovenidor. Hi ha importants desequilibris entre sexes: marroquins majoritàriament homes, l’equatoriana i la boliviana majoritàriament dones.
  • 23. Les polítiques demogràfiques. Conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població: la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.
  • 24. Les polítiques demogràfiques. Conferència Internacional sobre població i desenvolupament (1994) Paper de la dona Llibertat de decisió Planificació familiar Migracions Salut mental
  • 25. Les polítiques demogràfiques. Creixement econòmic Política de protecció a la infància Fecunditat disminueix Protecció dels drets laborals de les dones Polítiques de salut reproductiva de les dones
  • 26. Les polítiques demogràfiques. Dos grans tipus. Maltusianes Populacionistes
  • 27. Les polítiques demogràfiques. Les polítiques demogràfiques a la UE Preocupa l’envelliment de la població. Objectiu: renovació demogràfica.
  • 28. Les polítiques demogràfiques. Les polítiques demogràfiques a la UE Impuls a l’ocupació Objectiu: renovació demogràfica. Acollida i integració immigració Protecció social Millora del sistema educatiu.