More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Les serps (20)
Les serps
- 1. LES SERPS LES SERPS PAU PONS MADRID 4t
- 2. QU S UNA SERP: Les serps s坦n animals de la fam鱈lia dels r竪ptils. S坦n animals vertebrats. Tamb辿 s坦n carn鱈vors.
- 3. COM SN: El seu cos 辿s allargat, no t辿 potes i est recobert d'escates. Tenen un crani d'articulaci坦 laxa, i la majoria poden dislocar la mand鱈bula per poder menjar preses molt m辿s grans que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els 嘆rgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i nom辿s tenen un pulm坦 funcional.
- 4. CURIOSITATS: Se'n reconeixen quinze fam鱈lies, que inclouen 456 g竪neres i m辿s de 2.900 esp竪cies. La seva mida varia des dels 10 cm de llarg de la min炭scula Leptotyphlops carlae fins als 7,6 metres de les anacondes i les pitons. La majoria d'esp竪cies no s坦n verinoses, i les que ho s坦n utilitzen el ver鱈 per matar i sotmetre les preses i no per autodefensa. Algunes tenen un ver鱈 prou potent com per a causar lesions doloroses o, fins i tot, la mort als humans.
- 5. CARACTERSTIQUES: LA PELL: La pell de la serp est recoberta per escates. La majoria de les serps utilitzen escates especialitzades de la part ventral per despla巽ar-se, aferrant-se amb elles a les superf鱈cies.. Les serps canvien de pell peri嘆dicament. A difer竪ncia d'altres r竪ptils, el canvi de pell 辿s realitzat en una pe巽a, com si tir辿s d'una mitja. Aix嘆 es fa a mesura que l'animal creix i a m辿s, per reparar ferides i alliberar-se de parsits externs.
- 6. LOCOMOCI: La locomoci坦 es realitza mitjan巽ant ondulacions laterals del cos, les escates ventrals eixamplades de moltes serps impedeixen el lliscament. DENTADURA: Hi ha diversos tipus de dents, segons l'嘆s sobre el qual s'implantin: maxil揃lars, pterigoides, palatins, dentari i premaxil揃lars.
- 7. ESQUELET: L'esquelet t辿 moltes v竪rtebres, entre 200 i 400 segons el tipus de serps. Els ossos de la mand鱈bula superior estan feblement units a la resta del crani i el quadrat es pot moure lliurement i posseeix potents m炭sculs refractors, el que permet una enorme obertura de les mand鱈bules i la degluci坦 de grans preses senceres. Les dents s坦n agudes i corbades cap enrere i s'implanten tant al paladar com en el maxil揃lar i el dentari.
- 8. ORGANS INTERNS: 1 Es嘆fag, 2 trquea, 3 pulmons traqueals 4 pulm坦 esquerre 5 pulm坦 dret 6 cor 7 fetge 8 est坦mac 9 sac d'aire 10 ves鱈cula biliar 11 pncrees 12 melsa 13 intest鱈 14 testicles 15 ronyons.
- 9. LA REPRODUCCI: La majoria de les serps es reprodueixen ponent ous (ovoviviparisme), per嘆 algunes esp竪cies han desenvolupat un tipus de viviparisme. El cos de la mare ret辿 els ous fins que les cries estan totalment formades per viure d'una manera independent.
- 10. VER: Moltes esp竪cies utilitzen ver鱈 per immobilitzar o matar les seves preses. El ver鱈 辿s una secreci坦 modificada que guarden a les glndules verinoses i que s'injecta a la pressa grcies als ullals. El ver鱈 ataca el sistema nervi坦s, danya la sang i els teixits i pot afectar l'organisme de diferents maneres. Austrlia 辿s el lloc del m坦n amb major nombre d'esp竪cies verinoses; per嘆 nom辿s es produeix una mort per mossegada a l'any de mitjana. En canvi, a l'ndia, es produeixen 250.000 mossegades anuals que produeixen unes 50.000 morts. A Espanya es produeixen l'any 1500 mossegades d'escur巽ons, de les quals entre 3 i 5 provoquen la mort de la v鱈ctima.
- 11. TIPUS DE ATAC ATAC AMB VER. Hi ha serps que per matar les seves preses, els hi tiran o inyecten ver鱈. ATAC PER CONSTRICCI. Hi ha altres serps que no s坦n verinoses, sino que maten a les seves preses per constricci坦 (extrangulament)
- 12. SERPS CONSTRICTORES ANACONDA. s una de ses m辿s grosses del mon. Aquesta l'han trobada a Brasil i medeix uns 11 m. i pesa uns 400 kg. BOA CONSTRICTOR. s una de les m辿s conegudes del mon, i 辿s originaria de Am竪rica Central i Am竪rica del Sud.
- 13. PITN: Hi ha diferents tipus de pitons, aqu鱈 veis la normal i la albina.
- 14. SERPS VERINOSES CASCABEL. El seu nom ve per la forma de la cua, la pot fer sonar com un picarol. COBRA. Hi ha molts de tipus de cobres. Es caracteritzen pel seu coll, que despleguen quan es senten irritades o en perill.
- 15. MAMBA NEGRA: El seu nom es debut al color de la seva boca. I 辿s una de les m辿s verinoses del mon.