�ݺ�ߣ

75
L
Gener Gonzalvo Bou
'ESCUT DE LA CIUTAT
DE TÀRREGA
URTX

76
L'ESCUT DE LA CIUTAT DE TÀRREGA
Gener
Gonzalvo Bou
Director de l'Arxiu
Històric Comarcal
de Tàrrega
L’escut d’armes de l’antiga vila reial de Tàrre-
ga sempre ha estat motiu de controvèrsia,
sobretot pel que fa als colors dels escacs de
dos dels seus quarters.Recentment, amb l’ajut
dels informes de l’insigne i amic heraldista
Armand de Fluvià, s’ha oficialitzat un escut que,
al meu parer, tot i la innegable qualitat dels ar-
guments de Fluvià, presenta seriosos dubtes
de veracitat.
La nosta opinió ja la vam esboçar breument a la
revista“Culturàlia”.1
Com dèiem en aquella oca-
sió, a Tàrrega tenim la sort de comptar amb di-
versos escuts heràldics de la ciutat i antiga vila
reial, i en documents de l’arxiu. En aquest pre-
sent article d’URTX, i comptant amb l’excel·lent
col·laboració de l’amic Oriol Saula, presentem
un exhaustiu apèndix gràfic de tots els escuts
conservats de l’antiga paeria deTàrrega, que po-
den ajudar a clarificar les qüestions.
Ja el 12 d’agost de 1985, Armand de Fluvià
féu un estudi i proposta d’escut de Tàrrega,
que finalment ha estat oficialitzat, amb la cor-
roboració de l’Institut d’Estudis Catalans. En
definitiva, és l’escut que actualment utilitza
l’ajuntament de Tàrrega.
En primer lloc, Armand de Fluvià canvia l’or-
dre dels quarters, posant els tradicionals es-
cacs en el primer quarter (el més important) i
en el tercer, quan això distorsiona totalment la
tradició històrica de l’escut de Tàrrega, car tots
els escuts coincideixen a col·locar en el primer
i tercer quarters els pals dels comtes de Barce-
lona, com a senyors de la vila de Tàrrega.Fluvià
argumenta que, essent el primer quarter el més
important, cal posar-hi el símbol propi de la vila
(els escacs). Aquest argument és, com a mí-
nim, arbitrari, i no respon a la tradició de l’he-
ràldica històrica de Tàrrega.
Escut de Tàrrega
situat al pati de llum
de l’Ajuntament
de Tàrrega.
Formava part de
l’antiga estructura de
la paeria de Tàrrega.
Segle XVII.
Escut de Tàrrega
situat a l’entrada de
la sala de Plens de
l’Ajuntament.
Segle XVIII.

77
Escut policromat sobre fusta de la Vila de Tàrrega,
situat a l’interior de la Sala de Plens de l’Ajuntament.
Segle XVII.

78
En segon lloc, arribem a la controvèrsia del
color dels escacs, que s’han canviat pel color
del llinatge dels Tàrrega, en or i gules (groc i
vermell). De fet, aclarir el color dels escacs de
Tàrrega és difícil (però no impossible), car la
policromia conservada és nul·la en els escuts
de pedra conservats. Tanmateix, la proximitat
del comtat d’Urgell, i el fet que Tàrrega perta-
nyés, eclesiàsticament, al deganat de Tàrrega,
fa pensar que el probable color dels escacs
serien els del mateix comtat d’Urgell, en or i
negre. Una prova la tenim en els escacs poli-
cromats d’un escut pintat sobre fusta, que es
conserva actualment a la sala de plens de
l’ajuntament de Tàrrega, que té precisament
colorejats els escuts de la mateixa manera que
els del comtat i deganat d’Urgell.
A més a més, recents estudis de destacats
medievalistes, com el Dr. Flocel Sabaté, han
demostrat que els representants del llinatge
dels Tàrrega eren simples castlans de tercer
ordre a l’època medieval targarina, per la qual
cosa és impensable que l’antiga paeria adop-
tés el símbol del llinatge Tàrrega com a sím-
bol propi de la ciutat2
. Aquest fet es pot com-
Escut de Tàrrega
situat a l’escala de
la Mútua de Tàrrega.
Forma part de l’antic
fons del Museu de
Tàrrega. Època
Moderna.
Escut de Tàrrega
que forma part de la
portalada
renaixentista
de l'Ajuntament
de Tàrrega. 1674.
Escut de Tàrrega
situat al vestíbul de
la Mútua de Tàrrega,
antic Palau dels
Marquesos de la
Floresta de Tàrrega.
Forma part de
l’antic fons del
Museu de Tàrrega.
Època Moderna.

79
Escut de Tàrrega policromat sobre paper del Llibre d’Entrades i Sortides
de l’any 1718 del Fons Municipal de Tàrrega,
conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

80
Notes
1
GONZALVO, Gener:L’escut deTàrrega, “Culturàlia”,
Tàrrega, Centre Cultural de Tàrrega, núm.13,
novembre-desembre de 1999, pàg. 8.
2
SABATÉ, Flocel: Fiscalitat i feudalisme (Tàrrega,
1329:recompte i reestructuració), Barcelona, Dalmau
Ed, 1991, pàgs. 23-24.
3
G. GONZALVO et alia: Els llibres de Privilegis de
Tàrrega (1058-1473), Barcelona, Fundació Noguera,
1997.
4
SEGARRA MALLA, Josep M.: Història de Tàrrega
amb els seus costums i tradicions. II (Segles XVI-
XVIII), Tàrrega, Museu Comarcal, 1987, pàgs. 7-11.
Escut de Tàrrega
situat al pedestal
de pedra del portal
de l’església de
Sant Antoni.
Segle XVIII.
Escut de Tàrrega
situat al dintell de la
porta principal de
l’Hospital de Tàrrega.
1740.
Escut de Tàrrega
situat a la façana de
l’ermita de Sant Eloi.
Època Moderna.
probar en el paper irrellevant dels Tàrrega en
els llibres de privilegis de la paeria3
.També cal
tenir en compte que els comtes d’Urgell, des
de Jaume I, al segle XIII, estaven sota el vas-
sallatge del comte de Barcelona, senyor de la
vila de Tàrrega, i de fet la branca comtal urge-
llenca era sorgida aleshores del mateix casal
de Barcelona. Per tant, amb molta versemblan-
ça, els colors dels escacs de l’escut de la vila
de Tàrrega serien els mateixos que els del
comtat d’Urgell.
També en l’actual escut de Tàrrega, s’ha reti-
rat la tradicional corona imperial concedida el
1520 per l’emperador CarlesV4
, i s’ha col·locat
un fris murat, atenent a les regles heràldiques
–sempre respectables– del Dr. Armand de
Fluvià. El recull gràfic històric de la tradició de
la corona imperial demostra que és d’una tra-
dició antiquíssima i plenament fixada, i que
hauria d’acompanyar sempre a l’àguila bicèfa-
la, que per sort s’ha respectat.
Finalment, la forma escairada de l’escut, inva-
riable pel que fa a l’heràldica municipal catala-
na, sembla una unificació excessiva, i que tam-
poc s’adiu a la nostra tradició històrica.
El nostre article acaba aquí. Nosaltres només
hem volgut aportar algunes idees i imatges que
pretenen contraposar els elements de l’actual
escut de Tàrrega, que considerem, segons la
nostra opinió, equivocades. No entrem ni vo-
lem provocar cap enrenou de tipus oficial, car
nosaltres només donem una opinió com a his-
toriador, i d’aquí no sortim. Només hem volgut
destacar breument, les línies més clares de la
tradició heràldica de l’escut d’armes de Tàrre-
ga, que creiem –com demostra l’aparell gràfic
que acompanya l’article, i que és bàsic– que
entren en desacord amb l’escut oficial que ac-
tualment utilitza la ciutat de Tàrrega.

�ݺ�ߣ

L'Escut de la Ciutat de Tàrrega

More Related Content

L'Escut de la Ciutat de Tàrrega