2. 1. Característiques de l’habitatge:
’hٲٲ ha d’oferir a les persones espais de
relació, comunicació, esbarjo, intimitat, higiene,
alimentació, treball, estudi, etc. La construcció
d’habitatges segueix les lleis i normatives que
fixa l’Administració.
Cada cop és més important la construcció
d’habitatges sostenibles i fets amb materials
reciclables.
3. 1.1. Tipus d’habitatges:
a) Unifamiliars: Ocupats per una sola família.
a.1) Aïllats: No comparteix parets amb altres
edificis. Té jardí al voltant. El trobem en zones de
baixa densitat de població.
a.2) Aparellats: Dos habitatges unifamiliars
simètrics que comparteixen una paret mitgera.
4. a.3) Adossats o alineats: ’hٲٲ es situa al
costat dels altres formant una filera i compartint
dues parets mitgeres.
b) Plurifamiliars: Blocs de pisos, ocupats per
diverses famílies. En zones urbanes on el sòl és
més limitat. Tenen una comunitat de propietaris
per gestionar serveis i instal·lacions comuns
(escala, ascensor, etc.).
5. 1.2. L’emplaçament i l’orientació:
L’emplaçament determina les característiques i
serveis de l’habitatge.
El Sol és una font natural de calor i de llum.
L’orientació de la casa és essencial per gaudir d’una
sensació de benestar i d’un estalvi energètic en
il·luminació i climatització.
Orientació Nord: En els habitatges orientats al nord,
el sol no incideix de forma directa, de manera que
només rep una mica de radiació solar a primera i
última hora durant els mesos d’estiu. La despesa en
calefacció durant l’hivern és més accentuada en
l’orientació nord, per aquest motiu, no sol ser una
orientació òptima per a la majoria de climes que hi
ha en l’Espanya peninsular.
6. Orientació Sud: En els habitatges orientats al sud, el
sol dóna tot el dia a l’hivern, primavera i tardor. A
l’estiu només en les hores centrals del dia,
justament quan fa més calor. Per aquest motiu és
una orientació bona per als climes més freds però
per a les zones on faci més calor, hauran de
contemplar la despesa en aire condicionat i tendals.
Orientació Est: En els habitatges orientats a l’est, el
sol incideix des que surt fins al migdia, sent una
bona opció per a la majoria d’habitatges doncs no hi
ha una despesa energètica molt accentuada. La
calor s’acumula durant el dia i s’allibera durant la
tard-nit.
7. Orientació Oest: En els habitatges orientats a
l’oest és el cas oposat a l’anterior. El sol incideix
des del migdia fins al capvespre. No acumula
calor durant el dia per passar un hivern més
confortable i rep el sol en les hores de més calor,
la qual cosa suposa un cost energètic en aire
condicionat a l’estiu.
8. 1.3. La distribució interior:
Els espais estan dividits per parets o envans, i
acostumen a ser: rebedor, menjador, dormitoris,
bany, cuina i safareig, i espais exteriors no
coberts, com balcons, patis, terrasses, etc.
Es poden agrupar en quatre zones:
• Zona de treball i serveis: Cuina, rebost,
safareig, lavabo, bany, etc. S’hi fan tasques
domèstiques i d’higiene.
• Zona per dormir i aïllament: Dormitoris.
9. • Zona per relacionar-se i estar: Sala d’estar,
menjador, estudi, etc.
• Zona d’accés i de circulació: Rebedor,
passadissos, porxo, etc.
10. Disseny de l’interior d’un pis:
Avui en dia s’utilitzen ordinadors i programari
específic per a fer els dissenys dels interiors dels
habitatges. Aquí tens alguns exemples:
Edu365
Autosketch
Sketch up
Sweet Home 3D
11. 1.4. Sostenibilitat energètica:
Un habitatge energèticament sostenible és
aquell que redueix al màxim les seves
necessitats de consum d’energia externa per
climatització, aigua calenta sanitària (ACS) i
consum elèctric.
La sostenibilitat energètica s’aconsegueix de
manera passiva (amb aïllaments i dissenyant
l’habitatge correctament) i de manera activa
(utilitzant energies renovables, com la solar i
utilitzant electrodomèstics eficients).
12. Recursos:
• Energia solar en habitatges comunitaris
• Cases geosolars
• Video energia solar tèrmica
• Edificis ecològics
13. 1.5. Arquitectura bioclimàtica:
Es basa en la construcció d’edificis adaptats a les
condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els
recursos naturals per reduir el consum d’energia i
impacte mediambiental.
Orientació: L’orientació sud (rep Sol tot el dia) és
adequada per les habitacions més utilitzades, la
nord (no rep Sol) és apte per trasters i rebosts,
l’est rep una calor agradable el matí (dormitoris).
14. Protecció solar: Si a la zona sud plantem arbres de
fulla caduca, a l’estiu farà ombra i a l’hivern quan
perd les fulles, deixarà passar el sol. Al nord els
arbres han de ser de fulla perenne per fer de barrera
als vents freds del nord.
Sistemes per generar i distribuir aire calent:
• Efecte hivernacle: Grans finestres a la façana sud
per rebre la insolació i persianes per evitar la
pèrdua de calor a la nit.
• Mur Trombe: Mur construït de pedra o formigó
amb obertures a l’inferior i superior per facilitar la
circulació de l’aire i un vidre per crear efecte
hivernacle.
16. Sistema per generar i distribuir aire fresc:
• Xemeneies solars:
• Patis
• Façana ventilada:
17. Aïllament tèrmic: S’utilitzen materials amb baixa
conductivitat tèrmica (Porexpan, poliuretà) en
parets i sostres, col·locats en una cambra d’aire.
Les cobertes verdes consisteix en cobrir la
teulada amb una capa vegetal que fa d’aïllant
tèrmic. Durant el dia absorbeix la calor i per la
nit la dissipa.
19. 2. Accés a l’habitatge:
Podem accedir mitjançant lloguer o compra. Les
persones que impulsen la construcció d’un
habitatge són els promotors, pot ser:
• Promoció pública: L’Administració pública
(Ajuntament, Generalitat, Estat) n’és la
promotora d’habitatges de protecció oficial
(per persones amb pocs recursos).
• Promoció privada: El promotor és un
particular, empresa o entitat.
20. 2.1. Lloguer:
El propietari d’un habitatge (llogater o
arrendador) cedeix el seu ús a una altra persona
(arrendatari), a canvi d’uns diners mensuals. S’ha
de fer un contracte amb unes condicions
pactades.
2.2. Compra:
Sovint cal fer una hipoteca, el banc deixa els
diners al comprador que els ha de tornar
mensualment amb uns interessos. ’hٲٲ és
la garantia. El notari redacta una escriptura de
propietat associada a la compravenda.
21. El valor de l’habitatge el taxa un pèrit
independent. La hipoteca consta de:
• Un període d’amortització: temps pel retorn
del préstec.
• Tipus d’interès: percentatge que cobra el banc
per deixar els diners (normalment és l’Euribor
+ un %).
• Comissions d’amortització: costos per retornar
diners anticipadament.
22. 2.3. Documentació administrativa:
• Llicència d’obra: L’Administració autoritza al
promotor l’inici de les obres segons un
projecte.
• Cèdula d’habitabilitat: L’Administració verifica
que l’habitatge té les condicions mínimes
d’habilitat. Conté dades d’ubicació, superfície,
ocupació... Cal per sol·licitar subministraments
d’aigua, gas i electricitat.
• Certificat d’eficiència energètica: Especifica la
qualificació energètica de l’habitatge.
23. 2.4. Despeses i impostos:
• Impost de béns immobles (IBI): Impost
municipal anual, segons el valor cadastral de
l’habitatge.
• Assegurança: inclou incendi, inundació,
robatori, trencament, etc.
• Taxes per serveis municipals: Per recollir les
escombraries.
• Despeses de la comunitat de propietaris: Pel
manteniment d’espais comuns (escala,
ascensor, piscina comunitària, etc.).
