ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
L’HABITATGE
Ricard Valero
Departament de Tecnologia
Institut Pons d’Icart
Tarragona
1. Característiques de l’habitatge:
’hٲٲ ha d’oferir a les persones espais de
relació, comunicació, esbarjo, intimitat, higiene,
alimentació, treball, estudi, etc. La construcció
d’habitatges segueix les lleis i normatives que
fixa l’Administració.
Cada cop és més important la construcció
d’habitatges sostenibles i fets amb materials
reciclables.
1.1. Tipus d’habitatges:
a) Unifamiliars: Ocupats per una sola família.
a.1) Aïllats: No comparteix parets amb altres
edificis. Té jardí al voltant. El trobem en zones de
baixa densitat de població.
a.2) Aparellats: Dos habitatges unifamiliars
simètrics que comparteixen una paret mitgera.
a.3) Adossats o alineats: ’hٲٲ es situa al
costat dels altres formant una filera i compartint
dues parets mitgeres.
b) Plurifamiliars: Blocs de pisos, ocupats per
diverses famílies. En zones urbanes on el sòl és
més limitat. Tenen una comunitat de propietaris
per gestionar serveis i instal·lacions comuns
(escala, ascensor, etc.).
1.2. L’emplaçament i l’orientació:
L’emplaçament determina les característiques i
serveis de l’habitatge.
El Sol és una font natural de calor i de llum.
L’orientació de la casa és essencial per gaudir d’una
sensació de benestar i d’un estalvi energètic en
il·luminació i climatització.
Orientació Nord: En els habitatges orientats al nord,
el sol no incideix de forma directa, de manera que
només rep una mica de radiació solar a primera i
última hora durant els mesos d’estiu. La despesa en
calefacció durant l’hivern és més accentuada en
l’orientació nord, per aquest motiu, no sol ser una
orientació òptima per a la majoria de climes que hi
ha en l’Espanya peninsular.
Orientació Sud: En els habitatges orientats al sud, el
sol dóna tot el dia a l’hivern, primavera i tardor. A
l’estiu només en les hores centrals del dia,
justament quan fa més calor. Per aquest motiu és
una orientació bona per als climes més freds però
per a les zones on faci més calor, hauran de
contemplar la despesa en aire condicionat i tendals.
Orientació Est: En els habitatges orientats a l’est, el
sol incideix des que surt fins al migdia, sent una
bona opció per a la majoria d’habitatges doncs no hi
ha una despesa energètica molt accentuada. La
calor s’acumula durant el dia i s’allibera durant la
tard-nit.
Orientació Oest: En els habitatges orientats a
l’oest és el cas oposat a l’anterior. El sol incideix
des del migdia fins al capvespre. No acumula
calor durant el dia per passar un hivern més
confortable i rep el sol en les hores de més calor,
la qual cosa suposa un cost energètic en aire
condicionat a l’estiu.
1.3. La distribució interior:
Els espais estan dividits per parets o envans, i
acostumen a ser: rebedor, menjador, dormitoris,
bany, cuina i safareig, i espais exteriors no
coberts, com balcons, patis, terrasses, etc.
Es poden agrupar en quatre zones:
• Zona de treball i serveis: Cuina, rebost,
safareig, lavabo, bany, etc. S’hi fan tasques
domèstiques i d’higiene.
• Zona per dormir i aïllament: Dormitoris.
• Zona per relacionar-se i estar: Sala d’estar,
menjador, estudi, etc.
• Zona d’accés i de circulació: Rebedor,
passadissos, porxo, etc.
Disseny de l’interior d’un pis:
Avui en dia s’utilitzen ordinadors i programari
específic per a fer els dissenys dels interiors dels
habitatges. Aquí tens alguns exemples:
Edu365
Autosketch
Sketch up
Sweet Home 3D
1.4. Sostenibilitat energètica:
Un habitatge energèticament sostenible és
aquell que redueix al màxim les seves
necessitats de consum d’energia externa per
climatització, aigua calenta sanitària (ACS) i
consum elèctric.
La sostenibilitat energètica s’aconsegueix de
manera passiva (amb aïllaments i dissenyant
l’habitatge correctament) i de manera activa
(utilitzant energies renovables, com la solar i
utilitzant electrodomèstics eficients).
Recursos:
• Energia solar en habitatges comunitaris
• Cases geosolars
• Video energia solar tèrmica
• Edificis ecològics
1.5. Arquitectura bioclimàtica:
Es basa en la construcció d’edificis adaptats a les
condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els
recursos naturals per reduir el consum d’energia i
impacte mediambiental.
Orientació: L’orientació sud (rep Sol tot el dia) és
adequada per les habitacions més utilitzades, la
nord (no rep Sol) és apte per trasters i rebosts,
l’est rep una calor agradable el matí (dormitoris).
Protecció solar: Si a la zona sud plantem arbres de
fulla caduca, a l’estiu farà ombra i a l’hivern quan
perd les fulles, deixarà passar el sol. Al nord els
arbres han de ser de fulla perenne per fer de barrera
als vents freds del nord.
Sistemes per generar i distribuir aire calent:
• Efecte hivernacle: Grans finestres a la façana sud
per rebre la insolació i persianes per evitar la
pèrdua de calor a la nit.
• Mur Trombe: Mur construït de pedra o formigó
amb obertures a l’inferior i superior per facilitar la
circulació de l’aire i un vidre per crear efecte
hivernacle.
Funcionament del mur Trombe
Sistema per generar i distribuir aire fresc:
• Xemeneies solars:
• Patis
• Façana ventilada:
Aïllament tèrmic: S’utilitzen materials amb baixa
conductivitat tèrmica (Porexpan, poliuretà) en
parets i sostres, col·locats en una cambra d’aire.
Les cobertes verdes consisteix en cobrir la
teulada amb una capa vegetal que fa d’aïllant
tèrmic. Durant el dia absorbeix la calor i per la
nit la dissipa.
’hٲٲ
2. Accés a l’habitatge:
Podem accedir mitjançant lloguer o compra. Les
persones que impulsen la construcció d’un
habitatge són els promotors, pot ser:
• Promoció pública: L’Administració pública
(Ajuntament, Generalitat, Estat) n’és la
promotora d’habitatges de protecció oficial
(per persones amb pocs recursos).
• Promoció privada: El promotor és un
particular, empresa o entitat.
2.1. Lloguer:
El propietari d’un habitatge (llogater o
arrendador) cedeix el seu ús a una altra persona
(arrendatari), a canvi d’uns diners mensuals. S’ha
de fer un contracte amb unes condicions
pactades.
2.2. Compra:
Sovint cal fer una hipoteca, el banc deixa els
diners al comprador que els ha de tornar
mensualment amb uns interessos. ’hٲٲ és
la garantia. El notari redacta una escriptura de
propietat associada a la compravenda.
El valor de l’habitatge el taxa un pèrit
independent. La hipoteca consta de:
• Un període d’amortització: temps pel retorn
del préstec.
• Tipus d’interès: percentatge que cobra el banc
per deixar els diners (normalment és l’Euribor
+ un %).
• Comissions d’amortització: costos per retornar
diners anticipadament.
2.3. Documentació administrativa:
• Llicència d’obra: L’Administració autoritza al
promotor l’inici de les obres segons un
projecte.
• Cèdula d’habitabilitat: L’Administració verifica
que l’habitatge té les condicions mínimes
d’habilitat. Conté dades d’ubicació, superfície,
ocupació... Cal per sol·licitar subministraments
d’aigua, gas i electricitat.
• Certificat d’eficiència energètica: Especifica la
qualificació energètica de l’habitatge.
2.4. Despeses i impostos:
• Impost de béns immobles (IBI): Impost
municipal anual, segons el valor cadastral de
l’habitatge.
• Assegurança: inclou incendi, inundació,
robatori, trencament, etc.
• Taxes per serveis municipals: Per recollir les
escombraries.
• Despeses de la comunitat de propietaris: Pel
manteniment d’espais comuns (escala,
ascensor, piscina comunitària, etc.).

More Related Content

What's hot (20)

PPTX
Màquines, tecnologia i societat
ramirezelinmortal
PPT
Els trangènics (CMC)
Anna Giro
ODP
Demografia
Txeli
PPT
INEQUACIONS I SISTEMES
Maria Angeles Folch Mateu
PPT
Com fer una exposició oral - TDR
Anabel Ponce
PPT
La filosofia hel·lenística
Ramon Carrillo Santana
PPTX
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
PDF
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
ODP
La rebel·lió dels animals
Joansc
PPT
RELACIONS DE LA BIOCENOSI
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
PPT
Els residus
Biologia i Geologia
PPT
Instal·lació elèctrica a l'habitatge
Cati Oliver
PPTX
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Julia Valera
PPT
Maquinas termicas generadores energia mecànica
David Caparrós
PPT
Energies no renovables i renovables
Generalitat de catalunya
PPT
Ti 2. t-5.maquines electriques
emesegue
PPS
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
malbert1
PPT
ELS CLIMES DE LA TERRA
jordimuletamengual
PDF
Enllaç químic covalent
tcasalisintes
PPTX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
Màquines, tecnologia i societat
ramirezelinmortal
Els trangènics (CMC)
Anna Giro
Demografia
Txeli
INEQUACIONS I SISTEMES
Maria Angeles Folch Mateu
Com fer una exposició oral - TDR
Anabel Ponce
La filosofia hel·lenística
Ramon Carrillo Santana
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
La rebel·lió dels animals
Joansc
RELACIONS DE LA BIOCENOSI
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Instal·lació elèctrica a l'habitatge
Cati Oliver
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Julia Valera
Maquinas termicas generadores energia mecànica
David Caparrós
Energies no renovables i renovables
Generalitat de catalunya
Ti 2. t-5.maquines electriques
emesegue
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
malbert1
ELS CLIMES DE LA TERRA
jordimuletamengual
Enllaç químic covalent
tcasalisintes
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez

Similar to ’hٲٲ (8)

PPTX
Habitatges ecològics
Sergi995
PPTX
Habitatges Sostenibles
Cristina_1999
PPTX
Habitatges Sostenibles
Cristina_1999
PPTX
Power point
Cristina_1999
PPTX
Projecte: "El repte del futur"
simso21
PPTX
Les cases del futur.naiara lancho
mcserrano
PPT
Vivendes bioclimatiques
claudiahernan
ODP
Característiques funcionals de l'habitatge
Belen Diaz
Habitatges ecològics
Sergi995
Habitatges Sostenibles
Cristina_1999
Habitatges Sostenibles
Cristina_1999
Power point
Cristina_1999
Projecte: "El repte del futur"
simso21
Les cases del futur.naiara lancho
mcserrano
Vivendes bioclimatiques
claudiahernan
Característiques funcionals de l'habitatge
Belen Diaz
Ad

More from Ricard (20)

PPTX
An exchange with a german school may18
Ricard
PPTX
Tema 3 processos tecnològics
Ricard
PPTX
Tema 2. circuits i motors elèctrics
Ricard
PDF
An exchange with a german school.1
Ricard
PPT
Energia tèrmica
Ricard
PPTX
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Ricard
PPTX
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Ricard
PPTX
Tema 3. tècniques de representació gràfica
Ricard
PPS
Normasacotacion
Ricard
PPTX
Tema 2 aula tecnologia, eines i operacions
Ricard
PPTX
Eines i operacions
Ricard
PDF
Eines taller de tecnologia
Ricard
PPTX
Components electrònics bàsics
Ricard
PPTX
Tema 1. Què és la tecnologia?
Ricard
PPTX
Tema 4 Màquines tèrmiques
Ricard
PPTX
Tema 3 mecanismes
Ricard
PPTX
Tema 2 màquines simples
Ricard
PPTX
Tema 1. les estructures
Ricard
PPT
Migration
Ricard
PPT
Roma (2011)
Ricard
An exchange with a german school may18
Ricard
Tema 3 processos tecnològics
Ricard
Tema 2. circuits i motors elèctrics
Ricard
An exchange with a german school.1
Ricard
Energia tèrmica
Ricard
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Ricard
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Ricard
Tema 3. tècniques de representació gràfica
Ricard
Normasacotacion
Ricard
Tema 2 aula tecnologia, eines i operacions
Ricard
Eines i operacions
Ricard
Eines taller de tecnologia
Ricard
Components electrònics bàsics
Ricard
Tema 1. Què és la tecnologia?
Ricard
Tema 4 Màquines tèrmiques
Ricard
Tema 3 mecanismes
Ricard
Tema 2 màquines simples
Ricard
Tema 1. les estructures
Ricard
Migration
Ricard
Roma (2011)
Ricard
Ad

’hٲٲ

  • 1. L’HABITATGE Ricard Valero Departament de Tecnologia Institut Pons d’Icart Tarragona
  • 2. 1. Característiques de l’habitatge: ’hٲٲ ha d’oferir a les persones espais de relació, comunicació, esbarjo, intimitat, higiene, alimentació, treball, estudi, etc. La construcció d’habitatges segueix les lleis i normatives que fixa l’Administració. Cada cop és més important la construcció d’habitatges sostenibles i fets amb materials reciclables.
  • 3. 1.1. Tipus d’habitatges: a) Unifamiliars: Ocupats per una sola família. a.1) Aïllats: No comparteix parets amb altres edificis. Té jardí al voltant. El trobem en zones de baixa densitat de població. a.2) Aparellats: Dos habitatges unifamiliars simètrics que comparteixen una paret mitgera.
  • 4. a.3) Adossats o alineats: ’hٲٲ es situa al costat dels altres formant una filera i compartint dues parets mitgeres. b) Plurifamiliars: Blocs de pisos, ocupats per diverses famílies. En zones urbanes on el sòl és més limitat. Tenen una comunitat de propietaris per gestionar serveis i instal·lacions comuns (escala, ascensor, etc.).
  • 5. 1.2. L’emplaçament i l’orientació: L’emplaçament determina les característiques i serveis de l’habitatge. El Sol és una font natural de calor i de llum. L’orientació de la casa és essencial per gaudir d’una sensació de benestar i d’un estalvi energètic en il·luminació i climatització. Orientació Nord: En els habitatges orientats al nord, el sol no incideix de forma directa, de manera que només rep una mica de radiació solar a primera i última hora durant els mesos d’estiu. La despesa en calefacció durant l’hivern és més accentuada en l’orientació nord, per aquest motiu, no sol ser una orientació òptima per a la majoria de climes que hi ha en l’Espanya peninsular.
  • 6. Orientació Sud: En els habitatges orientats al sud, el sol dóna tot el dia a l’hivern, primavera i tardor. A l’estiu només en les hores centrals del dia, justament quan fa més calor. Per aquest motiu és una orientació bona per als climes més freds però per a les zones on faci més calor, hauran de contemplar la despesa en aire condicionat i tendals. Orientació Est: En els habitatges orientats a l’est, el sol incideix des que surt fins al migdia, sent una bona opció per a la majoria d’habitatges doncs no hi ha una despesa energètica molt accentuada. La calor s’acumula durant el dia i s’allibera durant la tard-nit.
  • 7. Orientació Oest: En els habitatges orientats a l’oest és el cas oposat a l’anterior. El sol incideix des del migdia fins al capvespre. No acumula calor durant el dia per passar un hivern més confortable i rep el sol en les hores de més calor, la qual cosa suposa un cost energètic en aire condicionat a l’estiu.
  • 8. 1.3. La distribució interior: Els espais estan dividits per parets o envans, i acostumen a ser: rebedor, menjador, dormitoris, bany, cuina i safareig, i espais exteriors no coberts, com balcons, patis, terrasses, etc. Es poden agrupar en quatre zones: • Zona de treball i serveis: Cuina, rebost, safareig, lavabo, bany, etc. S’hi fan tasques domèstiques i d’higiene. • Zona per dormir i aïllament: Dormitoris.
  • 9. • Zona per relacionar-se i estar: Sala d’estar, menjador, estudi, etc. • Zona d’accés i de circulació: Rebedor, passadissos, porxo, etc.
  • 10. Disseny de l’interior d’un pis: Avui en dia s’utilitzen ordinadors i programari específic per a fer els dissenys dels interiors dels habitatges. Aquí tens alguns exemples: Edu365 Autosketch Sketch up Sweet Home 3D
  • 11. 1.4. Sostenibilitat energètica: Un habitatge energèticament sostenible és aquell que redueix al màxim les seves necessitats de consum d’energia externa per climatització, aigua calenta sanitària (ACS) i consum elèctric. La sostenibilitat energètica s’aconsegueix de manera passiva (amb aïllaments i dissenyant l’habitatge correctament) i de manera activa (utilitzant energies renovables, com la solar i utilitzant electrodomèstics eficients).
  • 12. Recursos: • Energia solar en habitatges comunitaris • Cases geosolars • Video energia solar tèrmica • Edificis ecològics
  • 13. 1.5. Arquitectura bioclimàtica: Es basa en la construcció d’edificis adaptats a les condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els recursos naturals per reduir el consum d’energia i impacte mediambiental. Orientació: L’orientació sud (rep Sol tot el dia) és adequada per les habitacions més utilitzades, la nord (no rep Sol) és apte per trasters i rebosts, l’est rep una calor agradable el matí (dormitoris).
  • 14. Protecció solar: Si a la zona sud plantem arbres de fulla caduca, a l’estiu farà ombra i a l’hivern quan perd les fulles, deixarà passar el sol. Al nord els arbres han de ser de fulla perenne per fer de barrera als vents freds del nord. Sistemes per generar i distribuir aire calent: • Efecte hivernacle: Grans finestres a la façana sud per rebre la insolació i persianes per evitar la pèrdua de calor a la nit. • Mur Trombe: Mur construït de pedra o formigó amb obertures a l’inferior i superior per facilitar la circulació de l’aire i un vidre per crear efecte hivernacle.
  • 16. Sistema per generar i distribuir aire fresc: • Xemeneies solars: • Patis • Façana ventilada:
  • 17. Aïllament tèrmic: S’utilitzen materials amb baixa conductivitat tèrmica (Porexpan, poliuretà) en parets i sostres, col·locats en una cambra d’aire. Les cobertes verdes consisteix en cobrir la teulada amb una capa vegetal que fa d’aïllant tèrmic. Durant el dia absorbeix la calor i per la nit la dissipa.
  • 19. 2. Accés a l’habitatge: Podem accedir mitjançant lloguer o compra. Les persones que impulsen la construcció d’un habitatge són els promotors, pot ser: • Promoció pública: L’Administració pública (Ajuntament, Generalitat, Estat) n’és la promotora d’habitatges de protecció oficial (per persones amb pocs recursos). • Promoció privada: El promotor és un particular, empresa o entitat.
  • 20. 2.1. Lloguer: El propietari d’un habitatge (llogater o arrendador) cedeix el seu ús a una altra persona (arrendatari), a canvi d’uns diners mensuals. S’ha de fer un contracte amb unes condicions pactades. 2.2. Compra: Sovint cal fer una hipoteca, el banc deixa els diners al comprador que els ha de tornar mensualment amb uns interessos. ’hٲٲ és la garantia. El notari redacta una escriptura de propietat associada a la compravenda.
  • 21. El valor de l’habitatge el taxa un pèrit independent. La hipoteca consta de: • Un període d’amortització: temps pel retorn del préstec. • Tipus d’interès: percentatge que cobra el banc per deixar els diners (normalment és l’Euribor + un %). • Comissions d’amortització: costos per retornar diners anticipadament.
  • 22. 2.3. Documentació administrativa: • Llicència d’obra: L’Administració autoritza al promotor l’inici de les obres segons un projecte. • Cèdula d’habitabilitat: L’Administració verifica que l’habitatge té les condicions mínimes d’habilitat. Conté dades d’ubicació, superfície, ocupació... Cal per sol·licitar subministraments d’aigua, gas i electricitat. • Certificat d’eficiència energètica: Especifica la qualificació energètica de l’habitatge.
  • 23. 2.4. Despeses i impostos: • Impost de béns immobles (IBI): Impost municipal anual, segons el valor cadastral de l’habitatge. • Assegurança: inclou incendi, inundació, robatori, trencament, etc. • Taxes per serveis municipals: Per recollir les escombraries. • Despeses de la comunitat de propietaris: Pel manteniment d’espais comuns (escala, ascensor, piscina comunitària, etc.).