4. Lhinduisme
No t辿 fundador.
Es va
desenvolupar a
partir de creences
i cultes dels
pobles que vivien
a les ribes del
Ganges, sorgides
en part dels Veda,
antics textos
hind炭s.
5. Lhinduisme
VENERA TOT ALL QUE ELS ENVOLTA, s鱈mbols de la
fertilitat: rius, arbres, muntanyes, animals.
SAMSARA:
cicle de les reencarnacions
(n辿ixer, morir, tornar a n辿ixer)
determinades per el Karma,
fins arribar a un grau dalta
perfecci坦.
Karma.
La bona o mala
conducta
Els actes que duem a terme en la nostra vida
determinen la qualitat de la nostra propera exist竪ncia.
6. Lhinduisme
- Es una religi坦 politeista:
- amb molts d辿us
- reconeix a Brahman, lAbsolut.
- Les altres divinitats s坦n
manifestacions de Brahman.
- El brahmanisme es presenta com
una mena de monoteisme
El TRIMURTI
s lagrupaci坦 de tres divinitats
considerades aspectes de Brahman:
- Brahma, el qui crea
- Vixnu, el qui conserva
- Xiva, el qui destrueix
28. ESVSTICA
Deriva del S叩nscrito "svasti".
Representa al sol i la seva energia radiant.
Aquest s鱈mbol sol trobar-se en entrades
i parets de temples,
i s'associa a fortuna i bona sort.
Es repeteix en els cants hind炭s.
Els bra巽os de la creu, apunten als quatre
punts cardinals, que igual que en molts antics
rituals c竪ltics, il揃luminava amb torxes les
quatre adreces.
Quan apareix girant a la dreta, en el sentit
horari, simbolitza l'energia creativa del sol.
A l'esquerra en canvi, indica dolenta sort.
Els hind炭s lamenten amb rbia, juntament amb la resta de la humanitat,
de l'炭s diab嘆lic que el r竪gim nazi d'Hitler va donar a aquest sagrat s鱈mbol,
que ha passat a la hist嘆ria com imatge de destrucci坦 i mort quan era un inofensiu element
de culte i tradici坦 nascut en la nit dels temps.
29. TIKA
La Tika 辿s un adorn tradicional de
les dones 鱈ndies. Originriament era
un petit punt vermell al front. Segons
la tradici坦 el vermell 辿s el color de la
sang, lenergia i la vida. Avui en dia
sutilitza el s鱈mbol en dones casades,
compromeses o simplement com
adorn. Pot tenir moltes formes o
colors, segons la persona que ho
porta.
34. La cremaci坦,
ritu funerari de lhinduisme
- Els hinduistes,
despr辿s dhaver rentat, perfumat i vestit amb honor
el cos del difunt,
el dipositen en una llitera feta de canya de bamb炭
鱈 el cobreixen amb una tela blanca.
- Tota la fam鱈lia el condueix fins al crematori, que
normalment 辿s a la vora dun riu sagrat.
- Quan hi arriben, els homes de la fam鱈lia, que han
transportat el cadver a pes de bra巽os, fan tres voltes
a la pira funerria sostenint el difunt, en mem嘆ria del cicle
de la vida, la mort i el renaixement.
- Tot seguit, col揃loquen el cos sobre la pira, i el m辿s jove
continua resseguint el cercle amb una torxa encesa a la ma;
hi fa dues voltes m辿s, fins que satura davant del cadver i
enc辿n la pira.
- Mentre crema, els familiars entonen cants
i himnes sagrats.
- Al cap duns quants dies, la fam鱈lia aplega les cendres del
mort i les envia riu avall.
35. Un hinduista creu que la persona segueix una traject嘆ria circular: neix, creix i mor per a tornar
a n辿ixer en un altre cos; neix, creix i mor per a tornar a n辿ixer, i aix鱈 successivament, fins que,
segons la conducta que ha observat, aconsegueix lestat de moksa, dalliberament, i no torna a
n辿ixer mai m辿s. El fet de n辿ixer successives vegades en cossos diferents rep el nom de
reencarnaci坦. Com m辿s saproximi lanima a lestat que els hinduistes associen a la perfecci坦 en
aquesta vida, m辿s aviat deixar de reencarnar-se i aconseguir la pau.
38. EL MATRIMONI
Molts matrimonis encara s坦n concertats pels
pares; el grau de participaci坦 dels fills dep竪n
de les fam鱈lies.
El matrimoni 辿s sagrat per a molts hind炭s,
doncs consideren que aquest es perllonga m辿s
enll de la mort.
Les noces s'acompanyen de grans
celebracions, despeses i festes.
Les cerim嘆nies solen ser elaborades
i varien mpliament d'una regi坦 a una altra. En
moltes cerim嘆nies hind炭s el nuvi i la n炭via
intercanvien guirnaldas i promeses abans de
girar entorn d'un foc set vegades per a
solemnitzar el matrimoni. Robes brillants,
joies i flors formen part de gaireb辿 totes les
cerim嘆nies. Els pares de la n炭via solen lliurar
un dot, en forma de diners o terres, a la fam鱈lia
del nuvi, encara que aquesta prctica 辿s
il揃legal.
41. Mahashivarati
Nit del gran Xiva
s una festa que se celebra el
gener a el febrer i que
significa Nit del Gran Xiva.
Durant aquesta nit,
el deu destructor i
transformador Xiva
acompleix el ball c嘆smic de la
creaci坦 i de la destrucci坦.
Molts hind炭s fan el dejuni.
Es fan pregries en honor del
d辿u Xiva
i tamb辿 ofrenes de llet, que
simbolitzen el m坦n ideal ple
de pau a les seves esttues.
42. MAHASHIVARATI
Alguns fidels passen la nit
cantant lloances a Xiva
i, a vagades, llegeixen els Xiva
Purana.
Lendem, es fan celebracions
als temples del d辿u a tot India;
molts peregrins hi acudeixen.
En general, els hind炭s es
banyen el mat鱈, i despr竪s fan
el dejuni. A la tarda van al
temple portar ofrenes (pots
d'aigua, llet, farina, baies,
pastissos en forma de lotus,
llnties).
Despr竪s d'aquest ritual, la
gent torna al poble i acaba el
dejuni. Aquest dia, les dones
casades preguen per la salut
del marit i les no casades
preguen per trobar-ne de bo.
43. Divali
LAny Nou hind炭
Divali (o Depavali) significa
garlanda de llums i es la festa
mes celebrada de l'hinduisme.
La gent posa cassoletes d'oli,
que serveixen d'espelmes,
i les enc辿n a dintre
o a fora de casa, al vespre.
Els rituals poden variar d'una regi坦
a l'altra, per嘆 generalment estan
relacionats amb un tema de la
mitologia hind炭; per exemple,
el Divali pot simbolitzar la vict嘆ria
de Vixnu sobre un rei dimoni o la
vict嘆ria de l'heroi Rama i el seu
retorn, o m辿s sovint s'associa
amb la vinguda anual de Lakxmi.
Per aix嘆, en alguns llocs, els
comerciants celebren aquesta
deessa fent-li una esttua, pregant
perqu竪 els porti bona
sort en els negocis.
44. Alguns costums s'associen
a l竪poca de Divali:
Els jocs d'apostes,
els dibuixos colorits,
que les dones posen a terra,
a l'entrada de les cases,
les decoracions de la llar,
les postals als amics,
els bombons ....
Un dels dies de la festa,
la gent va al temple
per a la celebraci坦 religiosa:
s'hi fan pregaries, ofrenes
d'aliments, s'encenen
espelmes, etc.
Hi ha un dia en que els
germans es conviden a casa,
es desitgen bona sort i es
fan regals.
46. JANMASHTAMI
El Janmashtami, que significa
vuit竪 dia del naixement, commemora el
naixement de Krixna, el deu m辿s popular de
l'hinduisme, que va tenir lloc,
segons la tradici坦, la vuitena nit del mes fosc de
Bhadrapada (agost-setembre).
Molts hind炭s fan dejuni fins a les dotze de la nit,
l'hora que va n辿ixer Krixna.
Despr竪s, els fidels celebren lesdeveniment amb
molt entusiasme i emoci坦, per mostrar la seva
devoci坦 i el seu amor respecte al d辿u.
En els temples i en algunes cases,
el nen div鱈 es acollit amb can巽ons,
balls i ofrenes (pastissos); a vegades, una
imatge del d辿u es posa dins d'un bressol.
Els pelegrins reciten pregaries tota la nit en els
temples decorats amb flors i fruita.
