際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

L'hort, un ecosistema

Download as PPT, PDF
Munts Casamitjana
Munts Casamitjana

FITXES DE TREBALL A PRIMRIA

1 of 11
Downloaded 10 times
LHORT, UN ECOSISTEMA Invertebrat i plantes
L'hort, un ecosistema
INSECTES 6 potes INSECTES 6 potes ARCNIDS 8 potes ARCNIDS 8 potes CRUSTACI S 10 potes CRUSTACI S 10 potes MIRIAPOD ES moltes potes MIRIAPOD ES moltes potes MOL揃LUSC OS MOL揃LUSC OS ANL揃LIDSANL揃LIDS ESPONGE S ESPONGE S
S坦n animals terrestres. Tenen el cos dividit en 3 parts: CAP, TRAX I ABDOMEN El CAP hi porta les antenes, laparell bucal, el ulls. El TRAX t辿 tres parells de potes i dos parells dales. LABDOMEN t辿 onze segments sense ap竪ndix. La respiraci坦 辿s traqueal, amb un sistema de tubs que sest辿n per tot el cos. La reproducci坦 es realitza per fecundaci坦 interna, per嘆 el desenvolupament de lembri坦 辿s extern. En la transformaci坦 de jove en adult, lorganisme sofreix grans canvis que sanomenen METAMORFOSI. Durant la metamorfosi, en la fase deruga, laspecte que presenta 辿s molt semblant a un cuc. CARACTERSTIQUES DELS DIFERENTS ORDRES DINSECTES: Sense ales i parsits: puces, xinxes, polls... Amb les ales membranoses, llargues i molt bons voladors: els espiadimonis, mosques Les ales anteriors curtes i endurides: les tisoretes. Perden les ales despr辿s del vol nupcial: els t竪rmits. Les ales anteriors dures i les posteriors membranoses: els escarabats. Dos parells dales i de potes adaptades per saltar: els grills, les llagostes... Ales revestides descates que el donen color molt variats: les papallones Viuen en col嘆nies i es distribueixen la feina: formigues, abelles,... Semblen bastonets de color verd: els insectes bast坦. INSECTESINSECTES
ARCNIDSARCNIDS S坦n artr嘆podes terrestres Les aranyes tenen el cos dividit en dues parts: el CLOFA-TRAX i lABDOMEN. El CLOFA-TRAX tenen de quitina, que forma un esquelet protector. En la part frontal del c竪lofa-t嘆rax hi trobem quatre parell dulls senzills i dos ap竪ndixs verinosos acabats en una ungla (quel鱈cers). Al costat de la boca tenen el maxil揃l鱈pedes, que semblen petites potes. A la part del t嘆rax tenen quatre parells de portes llargues i articulades que els serveixen per despla巽ar-se. LABDOMEN est recobert per una cap de quitina. En la cara ventral es poden veure dos orificis respiratoris i m辿s avall un orifici respiratori traqueal. Al mig de labdomen hi a lorifici genital. Quasi al final de labdomen hi ha tres parells de fileres, molt a prop una de laltra que s坦n les que segreguen el l鱈quid visc坦s que solidifica al contacte amb laire i forma la seda per construir les teranyines. Al final de labdomen es troba lanus. Les aranyes s坦n depredadores, salimenten dinsectes que capturem amb les teranyines i que paralitzen amb el ver鱈 dels quel鱈cers. La reproducci坦 辿s ov鱈para. Els ous s坦n postos per les femelles a la tardor i la mare mor poc despr辿s. A mida que van creixen passen per diverses mudes fins arribar a lestat adult. ALTRES ARCNIDS Paparra Escorp鱈 Opili坦
ANL揃LIDSANL揃LIDS EL CUC DE TERRA Invertebrats que tenen el cos allargat i segmentat de color vermell坦s, duna longitud de 9 a 30 cm. Viuen en medi terrestre humit, excavant galeries en el s嘆l. Tenen respiraci坦 cutnia, fan lintercanvi de gasos a trav辿s de la pell humida. S坦n ov鱈pars i hermafrodites (dada cuc t辿 dos parells de testicles a les anelles 10 i 11 i un parell dovaris a lanella 13). Aquestes anelles s坦n m辿s gruixudes que les altres i sanomenen clitelo. Tenen aparell digestiu. Salimenten de la mat竪ria orgnica que porta la terra que sempassen. Tenen aparell excretor per on expulsen lorina a lexterior. Quan el cuc es despla巽a sempre ho fa amb el cap endavant, encara que no es diferencia de la resta del cos. No tenen ulls. Es desplacen reptant, mitjan巽ant la contracci坦 de les seves anelles. Tenen aparell circulatori, amb sang vermella, a causa de lhemoglobina. T辿 una elevada capacitat de regeneraci坦, a partir duna part del seu cos por reproduir-se Fa galeries vertical i horitzontals sota terra de tal manera que porten a terme una doble missi坦 en benefici de lagricultura: de tipus mecnic, en fragmentar el terreny i fer-lo m辿s permeable; i de tipus qu鱈mic, ja que quan avan巽a empassa terra que, en passar pel seu tub digestiu, abans dexpulsar-lo per lanus, senriqueix en nitrogen. Passen lhivern a les galeries, enfonsat sota terra. Quan fa bon temps pugen cap a la superf鱈cie sobretot en temps humit i de nit.
EL CUC DE TERRA
L'hort, un ecosistema
L'hort, un ecosistema
L'hort, un ecosistema
L'hort, un ecosistema

More Related Content

L'hort, un ecosistema

  • 3. INSECTES 6 potes INSECTES 6 potes ARCNIDS 8 potes ARCNIDS 8 potes CRUSTACI S 10 potes CRUSTACI S 10 potes MIRIAPOD ES moltes potes MIRIAPOD ES moltes potes MOL揃LUSC OS MOL揃LUSC OS ANL揃LIDSANL揃LIDS ESPONGE S ESPONGE S
  • 4. S坦n animals terrestres. Tenen el cos dividit en 3 parts: CAP, TRAX I ABDOMEN El CAP hi porta les antenes, laparell bucal, el ulls. El TRAX t辿 tres parells de potes i dos parells dales. LABDOMEN t辿 onze segments sense ap竪ndix. La respiraci坦 辿s traqueal, amb un sistema de tubs que sest辿n per tot el cos. La reproducci坦 es realitza per fecundaci坦 interna, per嘆 el desenvolupament de lembri坦 辿s extern. En la transformaci坦 de jove en adult, lorganisme sofreix grans canvis que sanomenen METAMORFOSI. Durant la metamorfosi, en la fase deruga, laspecte que presenta 辿s molt semblant a un cuc. CARACTERSTIQUES DELS DIFERENTS ORDRES DINSECTES: Sense ales i parsits: puces, xinxes, polls... Amb les ales membranoses, llargues i molt bons voladors: els espiadimonis, mosques Les ales anteriors curtes i endurides: les tisoretes. Perden les ales despr辿s del vol nupcial: els t竪rmits. Les ales anteriors dures i les posteriors membranoses: els escarabats. Dos parells dales i de potes adaptades per saltar: els grills, les llagostes... Ales revestides descates que el donen color molt variats: les papallones Viuen en col嘆nies i es distribueixen la feina: formigues, abelles,... Semblen bastonets de color verd: els insectes bast坦. INSECTESINSECTES
  • 5. ARCNIDSARCNIDS S坦n artr嘆podes terrestres Les aranyes tenen el cos dividit en dues parts: el CLOFA-TRAX i lABDOMEN. El CLOFA-TRAX tenen de quitina, que forma un esquelet protector. En la part frontal del c竪lofa-t嘆rax hi trobem quatre parell dulls senzills i dos ap竪ndixs verinosos acabats en una ungla (quel鱈cers). Al costat de la boca tenen el maxil揃l鱈pedes, que semblen petites potes. A la part del t嘆rax tenen quatre parells de portes llargues i articulades que els serveixen per despla巽ar-se. LABDOMEN est recobert per una cap de quitina. En la cara ventral es poden veure dos orificis respiratoris i m辿s avall un orifici respiratori traqueal. Al mig de labdomen hi a lorifici genital. Quasi al final de labdomen hi ha tres parells de fileres, molt a prop una de laltra que s坦n les que segreguen el l鱈quid visc坦s que solidifica al contacte amb laire i forma la seda per construir les teranyines. Al final de labdomen es troba lanus. Les aranyes s坦n depredadores, salimenten dinsectes que capturem amb les teranyines i que paralitzen amb el ver鱈 dels quel鱈cers. La reproducci坦 辿s ov鱈para. Els ous s坦n postos per les femelles a la tardor i la mare mor poc despr辿s. A mida que van creixen passen per diverses mudes fins arribar a lestat adult. ALTRES ARCNIDS Paparra Escorp鱈 Opili坦
  • 6. ANL揃LIDSANL揃LIDS EL CUC DE TERRA Invertebrats que tenen el cos allargat i segmentat de color vermell坦s, duna longitud de 9 a 30 cm. Viuen en medi terrestre humit, excavant galeries en el s嘆l. Tenen respiraci坦 cutnia, fan lintercanvi de gasos a trav辿s de la pell humida. S坦n ov鱈pars i hermafrodites (dada cuc t辿 dos parells de testicles a les anelles 10 i 11 i un parell dovaris a lanella 13). Aquestes anelles s坦n m辿s gruixudes que les altres i sanomenen clitelo. Tenen aparell digestiu. Salimenten de la mat竪ria orgnica que porta la terra que sempassen. Tenen aparell excretor per on expulsen lorina a lexterior. Quan el cuc es despla巽a sempre ho fa amb el cap endavant, encara que no es diferencia de la resta del cos. No tenen ulls. Es desplacen reptant, mitjan巽ant la contracci坦 de les seves anelles. Tenen aparell circulatori, amb sang vermella, a causa de lhemoglobina. T辿 una elevada capacitat de regeneraci坦, a partir duna part del seu cos por reproduir-se Fa galeries vertical i horitzontals sota terra de tal manera que porten a terme una doble missi坦 en benefici de lagricultura: de tipus mecnic, en fragmentar el terreny i fer-lo m辿s permeable; i de tipus qu鱈mic, ja que quan avan巽a empassa terra que, en passar pel seu tub digestiu, abans dexpulsar-lo per lanus, senriqueix en nitrogen. Passen lhivern a les galeries, enfonsat sota terra. Quan fa bon temps pugen cap a la superf鱈cie sobretot en temps humit i de nit.