際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
ESQUEMA-RESUM TEMA 3  LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870)
REVOLUCI FRANCESA
(1789-1799)
Causes
 Oposici坦 del tercer estat a labsolutisme
 Crisi econ嘆mica i financera
 Revolta de la noblesa contra la reforma fiscal
 Convocat嘆ria dels Estats Generals (1788)
Assemblea Nacional
Constituent
(1789-1791)
 El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional
 14 de juliol del 1789: presa de la Bastilla
 Abolici坦 del r竪gim feudal i declaraci坦 de Drets
 Constituci坦 de 1791
 Grans reformes
Assemblea Legislativa
(1791-1792)
 Lluita contra els focus contrarevolucionaris
 Els radicals exigeixen que simplanti una rep炭blica
Convenci坦
(1792-1795)
 Abolici坦 de la monarquia i proclamaci坦 de la
Rep炭blica
 Convenci坦 girondina
- Execuci坦 de Llu鱈s XVI
- Guerra contra la coalici坦
europea
 Convenci坦 jacobina
- Radicalitzaci坦
- Constituci坦 de 1793
- Mesures revolucionries
(Terror)
Directori
(1795-1799)
 Reacci坦 moderada i fi de les reformes jacobines
(Termidor)
 Constituci坦 de 1795
 Pes de lex竪rcit
NAPOLE
(1799-1814)
Consolat
(1799-1804)
 Cop dEstat del 18 de brumari (1799). Napole坦,
c嘆nsol
 Ordre, estabilitat i reformes legals (Codi Civil)
Imperi
(1804-1814)
 Napole坦, emperador (1804)
 Expansi坦 per Europa: Imperi Napole嘆nic
RESTAURACI
(1815-1848)
 Contra lexpansi坦 de Napole坦 i les idees liberals
 Retorn a labsolutisme
 Congr辿s de Viena
- Dret dintervenci坦: Santa Alian巽a
- Nou mapa europeu
contra

REVOLUCIONS LIBERALS
1820  Espanya i Itlia. Intervenci坦 de la Santa Alian巽a
1830
 Revoluci坦 a Fran巽a. Monarquia liberal: Llu鱈s Felip dOrleans
 Independ竪ncia de B竪lgica
1848
 Revoluci坦 a Fran巽a: burgesa (febrer) i popular (juny)
 Expansi坦 per Europa: primavera dels pobles
NACIONALISME
Idea de naci坦
 Liberal: principi de sobirania nacional
 Conservadora: esperit nacional per damunt dels
individus
Processos
dunificaci坦
 Itlia
- Rissorgimento: Mazzini
- Monarquia dels Savoia: origen de la
unificaci坦
- Els protagonistes: Cavour i Garibaldi
 Alemanya
- Romanticisme
- Uni坦 Duanera (Zollverein)
- Protagonisme de Pr炭ssia: Bismarck i
Guillem I

More Related Content

Liberalisme i nacionalisme

  • 1. ESQUEMA-RESUM TEMA 3 LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870) REVOLUCI FRANCESA (1789-1799) Causes Oposici坦 del tercer estat a labsolutisme Crisi econ嘆mica i financera Revolta de la noblesa contra la reforma fiscal Convocat嘆ria dels Estats Generals (1788) Assemblea Nacional Constituent (1789-1791) El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional 14 de juliol del 1789: presa de la Bastilla Abolici坦 del r竪gim feudal i declaraci坦 de Drets Constituci坦 de 1791 Grans reformes Assemblea Legislativa (1791-1792) Lluita contra els focus contrarevolucionaris Els radicals exigeixen que simplanti una rep炭blica Convenci坦 (1792-1795) Abolici坦 de la monarquia i proclamaci坦 de la Rep炭blica Convenci坦 girondina - Execuci坦 de Llu鱈s XVI - Guerra contra la coalici坦 europea Convenci坦 jacobina - Radicalitzaci坦 - Constituci坦 de 1793 - Mesures revolucionries (Terror) Directori (1795-1799) Reacci坦 moderada i fi de les reformes jacobines (Termidor) Constituci坦 de 1795 Pes de lex竪rcit NAPOLE (1799-1814) Consolat (1799-1804) Cop dEstat del 18 de brumari (1799). Napole坦, c嘆nsol Ordre, estabilitat i reformes legals (Codi Civil) Imperi (1804-1814) Napole坦, emperador (1804) Expansi坦 per Europa: Imperi Napole嘆nic RESTAURACI (1815-1848) Contra lexpansi坦 de Napole坦 i les idees liberals Retorn a labsolutisme Congr辿s de Viena - Dret dintervenci坦: Santa Alian巽a - Nou mapa europeu contra REVOLUCIONS LIBERALS 1820 Espanya i Itlia. Intervenci坦 de la Santa Alian巽a 1830 Revoluci坦 a Fran巽a. Monarquia liberal: Llu鱈s Felip dOrleans Independ竪ncia de B竪lgica 1848 Revoluci坦 a Fran巽a: burgesa (febrer) i popular (juny) Expansi坦 per Europa: primavera dels pobles NACIONALISME Idea de naci坦 Liberal: principi de sobirania nacional Conservadora: esperit nacional per damunt dels individus Processos dunificaci坦 Itlia - Rissorgimento: Mazzini - Monarquia dels Savoia: origen de la unificaci坦 - Els protagonistes: Cavour i Garibaldi Alemanya - Romanticisme - Uni坦 Duanera (Zollverein) - Protagonisme de Pr炭ssia: Bismarck i Guillem I