20. 4. SAUM
o dejuni el mes de Ramad
El Ramad 辿s un per鱈ode festiu dun mes de durada
durant
el
qual
els
musulmans
practiquen
labstin竪ncia, la caritat i la pregria, duna manera
semblant a com ho fan els cristians durant la Quaresma.
Es tracta duna de les festes religioses m辿s importants
de lany pels seguidors del profeta Mahoma i creients en
Al揃l.
El Ramad 辿s el nom que t辿 el nov竪 mes en el calendari musulm i 辿s un dels cinc
pilars bsics de la religi坦 islmica, juntament amb la creen巽a en un D辿u totpoder坦s, el
pelegrinatge a la Meca, la prctica de lalmoina i la pregria.
Linici i el final del per鱈ode de Ramad no 辿s el mateix per a tots els creients musulmans
i varia segons la franja horria en la que viuen, doncs linici daquest per鱈ode dep竪n de la
visi坦 que es t辿 de la lluna.
21. La festa rememora la recitaci坦 o primera revelaci坦 de l'Alcor que
D辿u va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes.
Un mes dabstin竪ncies
Hi ha tot un seguit de preceptes que shan dacomplir durant el mes de
Ramad.
Des de lalba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els
viatgers, dones embarassades o en per鱈ode damamantament i els malalts)
han de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre
intoxicants i no tenir relacions sexuals.
Daix嘆, en rab, sen diu as-siyam. En cas de no poder fer el dej炭, es pot
substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de lany.
El dej炭 辿s una prctica comuna en moltes cultures, doncs es considera que a
m辿s a m辿s de ser benefici坦s per la salut, proporciona un grau de purificaci坦
de lorganisme que permet una dimensi坦 espiritual m辿s elevada. Els canvis
que experimenta lorganisme amb les abstencions permeten assolir una
visi坦 m辿s espiritual de la realitat.
30. El burka cubre de pies a cabeza
El Niqab s坦lo deja al
descubierto los ojos
31. El chador llega a los pies, pero deja la cara al descubierto.
39. RITUS
Hi ha una s竪rie de etapes relacionades
amb el naixement de un beb竪 en el
Islam:
Benvinguda a la comunitat islmica
El Tahnik
Aqiqah
Khitan (circuncisi坦)
Bismillah (lectura del Alcor)
41. HALAL
els aliments que han de consumir els musulmans
La llei islmica estableix que els aliments que han de consumir els
musulmans han de complir una s竪rie de requisits. Aquest tipus
d'alimentaci坦 辿s l'anomenada "halal.
Les carnisseries islmiques i matancers asseguren que cada vegada
aquesta alimentaci坦 t辿 m辿s adeptes. L'any 2000 es va crear a l'estat
espanyol l'Institut Halal amb l'objectiu de regular i certificar els productes
que poden consumir els musulmans.
Actualment, Catalunya i Andalusia s坦n les 炭niques comunitats que
disposen legalment del segell "halal".
49. AID-AL-ADHA
o
festa del xai
SACRIFICI DEL XAI
Els musulmans celebren aquests dies
una de les seves festes m辿s
assenyalades.
RITUAL: Els animals es maten a
l'escorxador i de cara a la Meca
