2. “Viure és, en gran mesura, una qüestió de
comunicació. El marit besa a la muller, el
client mira l’etiqueta del preu, l’alumne alça
la mà, la xiqueta somriu. Tots es comuniquen. La
gent es comunica del matí a la nit, sobretot en
un món modern, on la major part de la gent es
guanya la vida comunicant-se. Actors i actrius,
predicadors i mestres són professionals de la
comunicació. La major part de la gent també es
guanya la vida comunicant-se: venedors,
policies, secretàries, psiquiatres. A la
societat moderna, solament uns pocs llauren la
terra, cacen o pesquen per obtenir el sustento:
la majoria transmet informació. Encara que la
comunicació no siga allò fonamental en el seu
treball, continua sent part principal de la seua
vida”.
Alfred G. Smith: Introducción: Comunicación y cultura
9. Secció 1.ª Dels drets fonamentals i de les
llibertats públiques
Article 20
Es reconeixen i protegeixen els drets: (…)
d) A comunicar o rebre lliurement informació veraç
per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà
el dret a la clàusula de conciència i al secret
professional en l’exercici d’estes llibertats.
L’exercici d’estos drets no pot restringir-se
mitjançant cap tipus de censura prèvia.
Estes llibertats tenen el seu límit(…)
especialment en el dret a l’honor, a la intimitat,
a la pròpia imatge i a la protecció de la juventut
i de la infantesa.
Solament podrà acordar-se el segrest de
publicacions, grabacions i altres mitjans
d’informació en virtut de resolució judicial.
12. Per què és important llegir premsa
(i no solament a Internet)?
31. “Tindre la curiositat de
voler saber, el
coneiximent per a saber
buscar, l’habilitat per a
preguntar, el rigor de
comprovar i la destresa
en explicar”
José María Izquierdo, ¿Para qué servimos los periodistas hoy?