1. Llei dacollida de les persones immigrades i
retornades a Catalunya
Generalitat de Catalunya
Abril de 2010
2. Qu竪 fa la Llei
Defineix els instruments per a lacollida de les persones nouvingudes.
Defineix els continguts formatius del servei dacollida i estableix el paper del catal com a llengua
comuna en un context de multiling端isme present i futur.
Estableix el marc competencial dels ens locals i de la Generalitat de Catalunya i d坦na forma a la
col揃laboraci坦 institucional en pol鱈tiques dimmigraci坦:
Generalitat / societat = Taula de Ciutadania i Immigraci坦
Generalitat / ens locals = Comissi坦 Mixta Paritria Generalitat ens locals
Diferents departaments de la Generalitat = Comissi坦 Interdepartamental dImmigraci坦
Generalitat / Estat = Subcomissi坦 bilateral Estat Generalitat
Crea lAg竪ncia de les Migracions de Catalunya.
3. Evoluci坦 dels estrangers extracomunitaris empadronats a Catalunya. 2001-2010
Amb autoritzaci坦 Estimaci坦
Empadronats
(a)
Residents
(b)
Estudiants
(c)
del nombre
dirregulars
(a) (b) (c)
2001 201.085 167.153 6.859 27.073
2002 308.308 226.986 7.045 74.277
2003 439.229 269.075 7.363 162.791
2004 520.981 319.402 11.926 189.653
2005 639.212 390.211 11.398 237.603
2006 717.262 526.150 10.023 181.089
2007 737.928 558.564 10.641 168.723
2008 817.528 656.520 12.541 148.467
2009 873.101 725.843 13.237 134.021
2010* 875.912 787.043 12.752 76.117
(a) Empadronats no comunitaris ni nacionals de Noruega, Islndia, Liechtenstein o Su誰ssa
(b) Amb certificat de registre o autoritzaci坦 de resid竪ncia en vigor
(c) Amb autoritzaci坦 d'estada per estudis en vigor
Font Idescat, padr坦 continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigraci坦, xifres provisionals a 1 de gener de 2010
MTIN. Xifres a 31 de desembre de lany anterior
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
4. Evoluci坦 del estrangers empadronats a Catalunya. 2001-2010
Total estrangers empadronats
Estimaci坦 del % destrangers en situaci坦 administrativa irregular
257.354
382.067
543.008
642.846
798.904
913.757
972.507
1.103.790
1.184.192 1.189.279
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010*
10,5%
19,4%
30,0%
29,5%
29,7%
19,8% 17,3% 13,5% 11,3%
6,4%
Font Idescat, padr坦 continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigraci坦, xifres provisionals a 1 de gener de 2010
MTIN. Xifres a 31 de desembre de lany anterior
5. Antecedents
La Llei desenvolupa les noves compet竪ncies de larticle 138.1. de lEstatut dAutonomia i fa de
Catalunya la primera comunitat de lEstat espanyol en establir un marc de refer竪ncia legal per a
lacollida de la immigraci坦.
D坦na resposta a la mesura nova 24 del Pacte Nacional per a la Immigraci坦 que insta a la Generalitat
a desenvolupar un servei dacollida universal, sistematitzat i homogeni a tot el territori, i en els
pa誰sos dorigen si escau, adre巽at a la normalitzaci坦 i lautonomia de les persones immigrades, que
redueix la incertesa, informi sobre lentorn social i cultural, els drets i deures existents, lacc辿s als
serveis bsics i contribueixi a millorar el nivell de formaci坦 de les persones que arriben a Catalunya.
Desenvolupa la compet竪ncia reconeguda a les CCAA demetre informes dintegraci坦 en la darrera
reforma de la Llei destrangeria per als trmits darrelament, renovaci坦 de les autoritzacions de
resid竪ncia temporal i acc辿s a la nacionalitat.
6. Justificaci坦
Les persones immigrades que coneixen la llengua catalana, el mercat laboral i la societat dacollida
guanyen autonomia personal, milloren les rendes i s坦n menys dependents de lassist竪ncia p炭blica
(veure estudi de Guillem L坦pez Casasnovas Efectes econ嘆mics de les pol鱈tiques dintegraci坦 dels immigrants publicat a la revista
Paradigmes de juny de 2009)
El canvi demogrfic viscut t辿 un fort impacte en el conjunt de la societat. s necessria una gran
actuaci坦 per a lapropament entre les persones nouvingudes i la societat catalana.
Larribada 辿s un dels moments clau: la primera imatge, el primer contacte, les primeres relacions que
una persona rep de la societat que lacull la condicionen en la visi坦 que pren del lloc on ha arribat i en
la plena incorporaci坦 social daquesta persona al pa鱈s. Moltes persones arribades en els darrers 10
anys encara no han passat per un servei dacollida i necessiten aquesta formaci坦.
7. Una iniciativa pionera al sud
dEuropa
La Llei dacollida ens ubica entre els pa誰sos m辿s desenvolupats pel que fa als sistemes de recepci坦 i
integraci坦 de la immigraci坦. Pa誰sos com Quebec (reconegut arreu del m坦n per la seva gesti坦 del fet
migratori i pels resultats obtinguts), Flandes, Su竪cia o Alemanya. Pa誰sos que entenen els recursos
destinats a lacollida com una inversi坦 de futur.
Catalunya es reconeix a si mateixa com una societat diversa en la que el flux migratori ha tingut un
carcter estructural en el temps. Un fet que sha de gestionar a partir de la regularitat i oferint
oportunitats per a la integraci坦 de forma sistematitzada.
8. Objectiu
s
Facilitar la integraci坦 de les persones immigrades
Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya
Fomentar el desenvolupament personal
Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc dexclusi坦
Fer del catal la llengua comuna dacollida arreu del territori. s el primer text jur鱈dic que defineix el
catal com a llengua comuna
9. Qu竪 comportar la Llei
Major formaci坦 de les persones immigrades
Millora del capital hum i del capital social
Reducci坦 de la precarietat i la vulnerabilitat
10. 1
Instruments per a lacollida de les persones nouvingudes
El servei de primera acollida
Lacollida especialitzada
11. 1
El servei de primera acollida
La normativa estableix com a eix principal del proc辿s de rebuda i suport a les persones nouvingudes el
servei de primera acollida, que ser una caixa deines per a lautonomia personal daquestes
persones i que inclour latenci坦 personalitzada i accions de formaci坦:
societat catalana i marc jur鱈dic
formaci坦 ling端鱈stica
coneixements laborals
12. 1
Itinerari dels serveis de primera acollida
Agent dacollidaAgent dacollida
Coneixements de la societat
catalana i el marc jur鱈dic
(20 hores)
Coneixements de la societat
catalana i el marc jur鱈dic
(20 hores)
Coneixements de llengua
catalana
(135 hores)
Coneixements de llengua
catalana
(135 hores)
Coneixements laborals
(10 hores)
Coneixements laborals
(10 hores)
Obtenci坦 de lInforme per a
lautoritzaci坦 per arrelament
Obtenci坦 de lInforme per a
lautoritzaci坦 per arrelament
Renovaci坦 de lautoritzaci坦
de resid竪ncia temporal
Renovaci坦 de lautoritzaci坦
de resid竪ncia temporal
Adquisici坦 de la nacionalitat
per resid竪ncia
Adquisici坦 de la nacionalitat
per resid竪ncia
20.400 informes anuals 23.500 autoritzacions anuals 18.000 nacionalitzacions anuals
Formaci坦
que facilita
Certificaci坦 Servei dAcollida
(informe dintegraci坦)
Certificaci坦 Servei dAcollida
(informe dintegraci坦)
Acc辿s al mercat
de treball
Acc辿s al mercat
de treball
13. 1
1. Formaci坦 sobre la societat catalana i el marc jur鱈dic (20 hores)
Trets fonamentals de Catalunya i del municipi
Drets i deures fonamentals
Els serveis p炭blics
Participaci坦 en el teixit associatiu de Catalunya
Funcionament del sistema pol鱈tic i administratiu
Marc jur鱈dic destrangeria
2. Formaci坦 ling端鱈stica (135 hores)
Assolir compet竪ncies ling端鱈stiques bsiques segons el Marc Europeu Com炭 de
Refer竪ncia per a les Lleng端es
El catal com a llengua comuna en la gesti坦 de lacollida i la integraci坦
Facilita programes dalfabetitzaci坦 per a qui ho requereixi
Un cop assolides les compet竪ncies ling端鱈stiques bsiques en llengua catalana, es
pot seguir la formaci坦 en llengua castellana
3. Coneixements laborals (10 hores)
Drets i deures laborals
R竪gim jur鱈dic laboral
Serveis ocupacionals
Com buscar feina
Com autoocupar-se
Formaci坦 impartida pels serveis de primera acollida
14. 1
On es prestar el servei de primera acollida?
El servei de primera acollida es prestar en primer lloc a lexterior, vinculat ara bsicament al
reagrupament familiar i quan la conjuntura econ嘆mica ho requereixi a la contractaci坦 en origen.
A Catalunya es prestar en lmbit local, a trav辿s dels ens locals, i per mitj dels corresponents
acords amb els agents econ嘆mics i socials en els centres de treball.
15. 1
Impuls a lalfabetitzaci坦 dadultes i adults
El servei de primera acollida tamb辿 facilitar lalfabetitzaci坦 de les persones que ho requereixin.
Aquest problema, que afecta tant persones aut嘆ctones com nouvingudes, sha incrementat els
darrers anys amb la immigraci坦 estrangera i ha de ser eradicat duna societat que vol dir-se del
coneixement.
Lobjectiu 辿s millorar la formaci坦 de les persones usuries, especialment de les fam鱈lies amb fills i
filles matriculats als centres educatius per tal de contribuir tamb辿 al seu 竪xit escolar. Loferta
safegeix a les escoles dadults i a iniciatives similars que duen a terme entitats i alguns ajuntaments.
16. 1
Lacollida especialitzada
Lacollida especialitzada contempla diversos mbits dactuaci坦. Entre daltres:
mbit de salut
mbit escolar
mbit universitari
mbit de menors
mbit de just鱈cia
Implica lobligaci坦 dels departaments a establir Programes dacollida especialitzada dins dels serveis
normalitzats per al conjunt de la poblaci坦.
17. 1
Primera acollida
Compet竪ncies multinivell
Centres penitenciaris Departament de Just鱈cia mbit just鱈cia
Centres dacollida Departament dAcci坦 Social i Ciutadania mbit menors
Universitats p炭bliques Departament dInnovaci坦, Universitats i Empresa mbit universitari
Centres educatius Departament dEducaci坦 mbit escolar
CAP i HospitalsDepartament de Salut mbit salut
Acollida especialitzada
Gesti坦Responsable de la implementaci坦Fase de lacollida
SOC Coneixements laborals
CPNL i altres Formaci坦 ling端鱈stica
Ens locals Societat catalana
Ens locals, entitats i
associacions
18. 1
Utilitat
La Generalitat participar per primera vegada en els processos destrangeria grcies a lacreditaci坦
de la integraci坦 prevista en la darrera reforma de la Llei orgnica destrangeria i que recull el text
de la Llei dacollida. Es d坦na resposta aix鱈 a la mesura 41 del Pacte que insta a treballar amb lEstat
per a qu竪 la Generalitat participi en la determinaci坦 dels fets relatius a la integraci坦 i la seva
acreditaci坦.
Els certificats oficials del servei de primera acollida tenen eficcia jur鱈dica en lmbit competencial de
la Generalitat i dels ens locals, i tamb辿 eficcia en procediments destrangeria, adquisici坦 de la
nacionalitat i daltres segons determini lordenament jur鱈dic vigent.
Catalunya, 辿s doncs, la primera en regular les compet竪ncies que atorga la Llei destrangeria
(reformada el passat mes de desembre) a les Comunitats Aut嘆nomes sobre lacreditaci坦 de la
integraci坦 per als trmits darrelament, de renovaci坦 de les autoritzacions de resid竪ncia
temporal i dacc辿s a la nacionalitat per resid竪ncia.
19. 1
Ag竪ncia Catalana de les Migracions
La Llei crea la nova Ag竪ncia de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens m辿s gil i
efectiu per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un m鱈nim de 101 ens
locals, agents socials, entitats col揃laboradores del servei, prestadors del servei a lexterior i empreses
concertades.
El text legislatiu atorga un termini de nou mesos per a la posada en funcionament daquest nou
organisme vinculat a la Secretaria per a la Immigraci坦 i que permetr guanyar en operativitat i agilitat
a lhora de teixir la col揃laboraci坦 entre els diversos actors implicats.
20. 2
Calendari dimplementaci坦 i estimaci坦 dusuaris
El Govern preveu un desplegament progressiu dels serveis dara i fins el 2016. Inicialment,
simplementar a trav辿s de quatre ens locals fins arribar a tots els municipis de m辿s de 20.000
habitants i les comarques catalanes.
Pel que fa a lestimaci坦 dusuaris, i en funci坦 de les projeccions de creixement de poblaci坦 de
lIdescat, es calcula que el 40% de les persones nouvingudes dara i fins el 2016 seran usuries
del servei, a les que safegiran les persones que han arribat en els darrers anys.
21. 2
Pressupost 2011-2016
Laplicaci坦 daquesta Llei de 2011 a 2016 representar una inversi坦 global de 306 milions deuros,
que inclouen la creaci坦 de la futura Ag竪ncia de Migracions de Catalunya, els nous serveis que
preveu la Llei i la continu誰tat dels que sestan oferint actualment. Les fons de finan巽ament
provindran principalment de la Generalitat i de traspassos de lAdministraci坦 de lEstat.
Evoluci坦 pressupostria prevista Les principals partides es destinaran a:
Promoci坦 del coneixement de lentorn
Formaci坦 ling端鱈stica
Orientaci坦 laboral
Contractaci坦 de professionals (agents
dacollida, traductors/es i int竪rprets)
Elaboraci坦 de materials informatius
2011 2012 2013 2014 2015 2016
22.284.907
42.750.797
57.544.114
59.270.437
61.048.551
62.880.007
22. 2
El servei de primera acollida 辿s una inversi坦 de futur que d坦na a les persones immigrades una
primera oportunitat dadquirir unes habilitats bsiques per poder ser autosuficients.
El retorn de la inversi坦 per a la societat 辿s que les persones immigrades es converteixen en
persones m辿s preparades i capaces de contribuir a la millora de la pr嘆pia societat.
La Llei crea el servei de primera acollida, que donar cobertura a tot el territori, una garantia
dacc辿s universal i de continu誰tat plurianual.
La Llei d坦na garantia legal a les pol鱈tiques dacollida i integraci坦 de persones immigrades. Aquestes
pol鱈tiques, actualment, es financen en gran mesura grcies a la transfer竪ncia d'un fons estatal, creat
en una determinada conjuntura parlamentria i, per tant, sense un marc legal que les garanteixi.
En conclusi坦
23. 2
Llei dacollida de les persones immigrades i
retornades a Catalunya
Generalitat de Catalunya
Abril de 2010
