Lletres encantades2016
- 2. Les paraules no es gasten Com les orenetes i els seus vols ràpids plens de giragonses, empaitant-se i jugant al cel, vosaltres també xiscleu, parleu, jugueu, volteu i us perse- guiu pel pati deixant anar fils ocults i traçant camins invisibles, un dia i un altre i un altre. Imagineu ara que camins i fils es fessin visibles de sobte amb colors vius. Al principi semblaria un gran embolic, un garbuix de lí- nies enredades; però si us hi fixeu millor veureu que és més aviat un gran niu virolat. I què hi deu haver a dins? El de les orenetes al cel és massa amunt per ficar-hi el nas, però el vostre el tenim a tocar. Fem-hi un cop d’ull. Acosteu-vos-hi tots, perquè hi sou tots, tots hi heu deixat el vostre rastre: crits i riures, confidències i emocions, enuigs i il·lusions, i cada fil, us pot portar el record d’una petita història viscuda. Vinga, digue’ns per què rèieu tu i la teva amiga; conta’ns com vau celebrar el Carnaval a l’escola, explica’ns el conte que t’agrada més. És per això, perquè tragueu del niu una història i ens l’expliqueu, que tornen les lletres encantades a l’escola totes les primaveres. A tots ens agrada que ens n’expliquin i a tots ens agrada explicar-ne. Segur que us en llegeixen els pares o n’heu sentit als conta contes. Hi va haver un temps en què se n’explicaven a les places, d’històries, i hi ha països on encara es fa. Històries que ens fan riure o plorar, que ens fan por, ens distreuen o ens avorreixen. Tinguin l’efecte que tinguin sobre nosaltres, tota la nostra vida està plena d’històries: les que vivim, les que llegim, les que veiem al cine o al teatre, les que escoltem en una cançó, les que mirem en un quadre. Les que recordem i les que oblidem.
- 3. Una vegada vaig sentir la història d’un monjo que escrivia en un escrip- tori lleument inclinat: escrivia amb ploma i tinta uns bellíssims llibres; hi dedicava tot el seu esforç, però quan arribava al final de cada pàgina, les lletres de la primera línia es començaven a precipitar en una cascada de tinta que anava liquant-se a mesura que descendia sense deixar rastre al paper; llavors, ell recollia la tinta al tinter i tornava a començar. Vaig creure que era una història terrible. Aquell monjo no acabaria mai d’es- criure, era un càstig. A ell, però, no semblava importar-li. No s’enfadava ni mostrava cap signe d’inquietud. Simplement recollia la tinta i tornava a començar l’escriptura. No ho vaig entendre fins que vaig veure les Lle- tres encantades en què recolliu els vostres treballs de Sant Jordi. Esclar, encantades! Ell ho sabia, sabia que les pàgines escrites ja no es podien desescriure i que les lletres es desfeien i tornaven al tinter perquè pogués escriure noves paraules, lletra a lletra; en un pot de tinta hi ha tot l’abe- cedari amb què formem totes les paraules de totes les històries que s’ha escrit i s’escriuran. No les gastem mai. Podem escriure milers de fulls, no les gastarem. Felicitats i per molts anys. Jordi Tiñena Escriptor Tarragona, abril de 2016
- 4. Categoria Patufet “Patim, patam, patum” P3 - P4 - P5
- 26. Finalista
- 27. Finalista
- 28. Primer premi
- 51. Finalista
- 52. Finalista
- 53. Primer premi
- 76. Finalista
- 77. Finalista
- 78. Primer premi
- 101. Finalista
- 102. Finalista
- 103. Primer premi
- 125. Finalista
- 126. Finalista
- 127. Primer premi
- 149. Finalista
- 150. Finalista
- 151. Primer premi
- 152. 1r - 2n Categoria El Petit Príncep “És el temps que has perdut amb la rosa, el que la fa tan important”
- 174. Finalista
- 175. Finalista
- 176. Primer premi
- 199. Finalista
- 200. Finalista
- 201. Primer premi
- 223. Finalista
- 224. Finalista
- 225. Primer premi
- 248. Finalista
- 249. Finalista
- 250. Primer premi
- 251. 3r - 4t Categoria Matilda “Resultava agradable emportar-se una beguda calenta i tenir- la al costat mentre es passava les tardes llegint a la seva tranquil·la habitació de la casa deserta. Els llibres la transpor- taven a nous mons i li mostraven personatges extraordinaris que vivien unes vides excitants. Va navegar en temps passats amb Joseph Conrad. Va ser a Àfrica amb Ernest Hemingway i a l’Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar per tot el món, sense moure’s de la seva petita habitació d’aquell poblet anglès.”
- 275. Finalista
- 276. Finalista
- 277. Primer premi
- 299. Finalista
- 300. Finalista
- 301. Primer premi
- 323. Finalista
- 324. Finalista
- 325. Primer premi
- 346. Finalista
- 347. Finalista
- 348. Primer premi
- 349. “Ah! Ja ets aquí, tu! Si t’haguessis estat quiet, tot això no hauria passat!!! Oh! Oh! Aquí hi ha uns bocins de paper que potser m’ajudaran a retrobar els misteriosos aviadors. M’agraden els trencaclosques, mira per on em divertiré...” 5è i 6è Categoria Tintín
- 370. Finalista
- 371. Finalista
- 372. Primer premi
- 390. Finalista
- 391. Finalista
- 392. Primer premi
- 410. Finalista
- 411. Finalista
- 412. Primer premi
- 431. Finalista
- 432. Finalista
- 433. Primer premi
- 434. Escola l’Arrabassada