ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Lorena música.odt

•
•
L
Lorena Puertollano Cedeño

ÉS UN TREBALL DE MÚSICA PER A L'INSTITUT

1 of 5
Download to read offline
1.La música, un tipus d'art La música ha estat un mitjà de comunicació molt utilitzat per la humanitat des de temps antics. Amb l’ajut de la música s’han transmés missatges molt diversos: religiosos, socials, polítics… Hi ha músiques que per si mateixes ja comuniquen, diuen alguna cosa especial. Una música, pot arribar a connectar amb cadascú de nosaltres de diferents maneres: escoltant, ballant, tocant, cantant, compondre… Escoltar: Tothom pot escoltar música, no cal preparació perfer­ho. Quan s’escolta música és important fer­ho d’una manera activa i no deixar mai ques’esdevingui una música de fons que només serveix per evitar el silenci. Cantar: Des de molt antic la gent ha cantat per acompanyar­se mentre treballa, mentre es dutxa o senzillament per passar­ho bé. A molta gent li agrda cantar i s’agrupa en corals o en conjunts per passar­ho bé cantant junts. Ballar: En jacimens arqueològics s’han trobat imatges que demostren que les primeres civilitzacions ja coneixien la dansa. Avui dia hi ha balls molt diferents: ballet, balls de saló, sardanes, balls populars, dansa­jazz, flamenc, sevillanes, ball de discoteca… Tothom pot experimentar de plaer de ballar. Tocar: Tothom pot aprendre a tocar un instrument: la guitarra, el piano o els teclats, la flauta… Si es tenen coneixements musicals, els resultats poden ser millors, però el més important és tenir una actitud de millora constant. Compondre: El màxim grau d’implicació artística musical es produeix quan es crea música nova. Per fer­ho, cal tenir un mínim de coneixements musical. Actualment, les noves tecnologies faciliten molt aquesta feina.
2. Èpoques de la història de la música A través dels segles la humanitat ha experimentat una gran quantitat de canvis que han quedat reflectits en les diferents arts figuratives (pintura, escultura, arquitectura). Gràcies a aquestes manifestacions artístiques sabem, avui dia, que la gent ha vestit de maneres diferents, s'ha expressat amb llenguatges diferents i ha variat els seus gustos estètics. La música, així com la cultura en general i la societat, també ha anat evolucionant en el decurs dels segles. A continuació trobaràs els diferents períodes en què s'acostuma a classificar la història de la música, i la seva durada aproximada: PREHISTÒRIA: 4.000.000 – 4000 a.C EDAT ANTIGA: 4000 a.c – segle V EDAT MITJANA: segle V – 1/2 segle XV EDAT MODERNA: Renaixement: 1/2 segle XV – segle XVI Barroc: Segle XVII Classicisme: Segle XVI EDAT CONTEMPORÀNIA: Classicisme: Segle XVI Romanticisme: Segle XIX Segles XX i XXI: Segle XXI
3. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: COM IDENTIFICAR L'ESTIL I L'ÈPOCA D'UNA MÚSICA Ja saps de cursos anteriors que els elements bàsics del llenguatge musical són el ritme, la melodia i l'haromonia. Un altre element molt important i que els engloba tots tres és la textura. Abans d'estudiar com han evolucionat a través de la història, recordarem com es defineix cada element i quins conceptes musicals engloba. RITME: El ritme és l'element de la música que resulta de combinar les durades dels sons. Engloba els conceptes de pulsació, compàs, tempo, figures, silencis, polirítmia... MELODIA: La melodia és una succesió de sonsque té sentit per a qui l'ha creada. Per la manera com s'escriu, es diu que la melodia és el component horitzontal de la música. Engloba els conceptes de línia melodica (conjunta, amb salts, mixta), àmbit, estructura, escala (major, menor), tonalitat... HARMONIA: L'harmonia és l'element que es produeix quan sonen alhora diferents sons. Per la manera com s'escriu, es diu que l'harmonia és el component vertical de la música. Engloba els conceptes d'acord, arpegi, funcions tonals (tònica, dominant)... TEXTURA: La textura és un element que reuneix els tres anteriors. Es defineix com la manera com es combinen melodia, ritme i harmonia per formar una obra musical. Engloba els conceptes monodia (o monofonia), polifonia, homofonia, contrapunt, melodia acompanyada... A més del ritme, la melodia, l'harmonia i la textura d'una obra, també pot servir fixar­te en el seu timbre (tipus de veus o d'instruments). Cada època de la història ha anat descubrint i elaborant noves formes musicals. Cada obra musical es classifica en un gènere determinat segons el seu contingut, la intenció del compositor o la finalitat que té la peça.
4. LA MÚSICA ABANS DE L'EDAT MITJANA Ara ens fixarem breument en com era la música a les etapes més antigues de la humanitat. 4.1 LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA 4.000.000 d'anys 4000 a.C Primers homínids Invenció de l'escriptura D'aquest període tan llarg, no hi ha cap testimoni escrit que ens expliqui com eren les societats que hi van viure. Per poder­les conèixer hem d'estudiar les restes materials que hens han arribat (eines, estris diversos, pintures, tombes...) Entre les restes prehistòriques que s'han conservat, n'hi ha que semblen realment instruments musicals, amb aparença de xiulets d'os, raspadors, arcs musicals, corns fet amb una banya, bastons per entrexocar... Però també pot ser que aquesta hipòtesi no fos certa. Un altre testimoni important de la Prehistòria són les pintures que s'han conservat a les parets d'algunes coves. La informació que ens donen les restes conservades és, com has vist, molt escassa. Sabem que totes les cultures de la humanitat, fins i tot les menys desenvolupades tecnològicament, han utilitzat i utilitzen la música vocal i instrumental. A la Prehistòria, la música devia ser­hi present en una forma més o menys elaborada, possiblement relacionada amb la religió i la màgia o potser amb una finalitat de distracció i plaer.
4.2 LA MÚSICA A L'EDAT ANTIGA La invenció de l'escriptura marca la fi de la Prehistòria i l'inici d'una nova època: l'Edat Antiga. Cronològicament, aques període es troba entre la Prehistòria i l'Edat Mitjana. En dates, comprèn aproximadament des del 4000 a.C fins al segle V d.C EDAT ANTIGA 4000 a.C segle V d.C Invenció de l'escriptura Inici de l'Edat Mitjana Durant l'Edat Antiga sorgeixen diverses cultures importants, com són Egipte, Mesopotàmia, Israel, Grècia i Roma, entre altres. La música grega i romana van influir poderosament en la formació de la música medieval. Per als grecs, la música era una art que tenia origen diví, com demostra el fet que el seu propi nom deriva de la paraula musa. La música grega era monòdica. A les interpretacions de conjunt, tots els músics tocaven la mateixa melodia. Es practicava molt la improvació. L’Epitafi de Seikilos és un cas únic i privilegiat en el qual s’indiquen només notes sinó també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de forma íntegra en una estela funerària. Alguns filòsofs com Plató i Aristòtil (segles V­IV a.C) afirmaven que la música podia representar diferents estats d’ànim, per això, tenia la capacitat de modificar els sentiments de les persones. Segons el tipus de música que escoltès, una persona podia ser bona o dolenta. Alguns estudiosos de la música es van ocupar d’investigar les notes, els intervals i les escales. Pitàgores (segle VI a.C) va ser el primer que va reconèixer que molts elements de la música (les altures i les durades, per exemple) es poden expressar perfectament amb números, i per això tenen una relació molt estreta amb les matemàtiques. Aristoxen (segle IV a.C) va escriure un tractat on exposava el sistema dels modes grecs (escales). L’orgue hidràulic és un intrument d’intervenció recent que no faltaven en els cors i orquestres a l’Antiga Roma. El fragment musical conservat és un vers d’una obra teatral de Terenci.

More Related Content

Lorena música.odt

  • 1. 1.La música, un tipus d'art La música ha estat un mitjà de comunicació molt utilitzat per la humanitat des de temps antics. Amb l’ajut de la música s’han transmés missatges molt diversos: religiosos, socials, polítics… Hi ha músiques que per si mateixes ja comuniquen, diuen alguna cosa especial. Una música, pot arribar a connectar amb cadascú de nosaltres de diferents maneres: escoltant, ballant, tocant, cantant, compondre… Escoltar: Tothom pot escoltar música, no cal preparació perfer­ho. Quan s’escolta música és important fer­ho d’una manera activa i no deixar mai ques’esdevingui una música de fons que només serveix per evitar el silenci. Cantar: Des de molt antic la gent ha cantat per acompanyar­se mentre treballa, mentre es dutxa o senzillament per passar­ho bé. A molta gent li agrda cantar i s’agrupa en corals o en conjunts per passar­ho bé cantant junts. Ballar: En jacimens arqueològics s’han trobat imatges que demostren que les primeres civilitzacions ja coneixien la dansa. Avui dia hi ha balls molt diferents: ballet, balls de saló, sardanes, balls populars, dansa­jazz, flamenc, sevillanes, ball de discoteca… Tothom pot experimentar de plaer de ballar. Tocar: Tothom pot aprendre a tocar un instrument: la guitarra, el piano o els teclats, la flauta… Si es tenen coneixements musicals, els resultats poden ser millors, però el més important és tenir una actitud de millora constant. Compondre: El màxim grau d’implicació artística musical es produeix quan es crea música nova. Per fer­ho, cal tenir un mínim de coneixements musical. Actualment, les noves tecnologies faciliten molt aquesta feina.
  • 2. 2. Èpoques de la història de la música A través dels segles la humanitat ha experimentat una gran quantitat de canvis que han quedat reflectits en les diferents arts figuratives (pintura, escultura, arquitectura). Gràcies a aquestes manifestacions artístiques sabem, avui dia, que la gent ha vestit de maneres diferents, s'ha expressat amb llenguatges diferents i ha variat els seus gustos estètics. La música, així com la cultura en general i la societat, també ha anat evolucionant en el decurs dels segles. A continuació trobaràs els diferents períodes en què s'acostuma a classificar la història de la música, i la seva durada aproximada: PREHISTÒRIA: 4.000.000 – 4000 a.C EDAT ANTIGA: 4000 a.c – segle V EDAT MITJANA: segle V – 1/2 segle XV EDAT MODERNA: Renaixement: 1/2 segle XV – segle XVI Barroc: Segle XVII Classicisme: Segle XVI EDAT CONTEMPORÀNIA: Classicisme: Segle XVI Romanticisme: Segle XIX Segles XX i XXI: Segle XXI
  • 3. 3. ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL: COM IDENTIFICAR L'ESTIL I L'ÈPOCA D'UNA MÚSICA Ja saps de cursos anteriors que els elements bàsics del llenguatge musical són el ritme, la melodia i l'haromonia. Un altre element molt important i que els engloba tots tres és la textura. Abans d'estudiar com han evolucionat a través de la història, recordarem com es defineix cada element i quins conceptes musicals engloba. RITME: El ritme és l'element de la música que resulta de combinar les durades dels sons. Engloba els conceptes de pulsació, compàs, tempo, figures, silencis, polirítmia... MELODIA: La melodia és una succesió de sonsque té sentit per a qui l'ha creada. Per la manera com s'escriu, es diu que la melodia és el component horitzontal de la música. Engloba els conceptes de línia melodica (conjunta, amb salts, mixta), àmbit, estructura, escala (major, menor), tonalitat... HARMONIA: L'harmonia és l'element que es produeix quan sonen alhora diferents sons. Per la manera com s'escriu, es diu que l'harmonia és el component vertical de la música. Engloba els conceptes d'acord, arpegi, funcions tonals (tònica, dominant)... TEXTURA: La textura és un element que reuneix els tres anteriors. Es defineix com la manera com es combinen melodia, ritme i harmonia per formar una obra musical. Engloba els conceptes monodia (o monofonia), polifonia, homofonia, contrapunt, melodia acompanyada... A més del ritme, la melodia, l'harmonia i la textura d'una obra, també pot servir fixar­te en el seu timbre (tipus de veus o d'instruments). Cada època de la història ha anat descubrint i elaborant noves formes musicals. Cada obra musical es classifica en un gènere determinat segons el seu contingut, la intenció del compositor o la finalitat que té la peça.
  • 4. 4. LA MÚSICA ABANS DE L'EDAT MITJANA Ara ens fixarem breument en com era la música a les etapes més antigues de la humanitat. 4.1 LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA 4.000.000 d'anys 4000 a.C Primers homínids Invenció de l'escriptura D'aquest període tan llarg, no hi ha cap testimoni escrit que ens expliqui com eren les societats que hi van viure. Per poder­les conèixer hem d'estudiar les restes materials que hens han arribat (eines, estris diversos, pintures, tombes...) Entre les restes prehistòriques que s'han conservat, n'hi ha que semblen realment instruments musicals, amb aparença de xiulets d'os, raspadors, arcs musicals, corns fet amb una banya, bastons per entrexocar... Però també pot ser que aquesta hipòtesi no fos certa. Un altre testimoni important de la Prehistòria són les pintures que s'han conservat a les parets d'algunes coves. La informació que ens donen les restes conservades és, com has vist, molt escassa. Sabem que totes les cultures de la humanitat, fins i tot les menys desenvolupades tecnològicament, han utilitzat i utilitzen la música vocal i instrumental. A la Prehistòria, la música devia ser­hi present en una forma més o menys elaborada, possiblement relacionada amb la religió i la màgia o potser amb una finalitat de distracció i plaer.
  • 5. 4.2 LA MÚSICA A L'EDAT ANTIGA La invenció de l'escriptura marca la fi de la Prehistòria i l'inici d'una nova època: l'Edat Antiga. Cronològicament, aques període es troba entre la Prehistòria i l'Edat Mitjana. En dates, comprèn aproximadament des del 4000 a.C fins al segle V d.C EDAT ANTIGA 4000 a.C segle V d.C Invenció de l'escriptura Inici de l'Edat Mitjana Durant l'Edat Antiga sorgeixen diverses cultures importants, com són Egipte, Mesopotàmia, Israel, Grècia i Roma, entre altres. La música grega i romana van influir poderosament en la formació de la música medieval. Per als grecs, la música era una art que tenia origen diví, com demostra el fet que el seu propi nom deriva de la paraula musa. La música grega era monòdica. A les interpretacions de conjunt, tots els músics tocaven la mateixa melodia. Es practicava molt la improvació. L’Epitafi de Seikilos és un cas únic i privilegiat en el qual s’indiquen només notes sinó també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de forma íntegra en una estela funerària. Alguns filòsofs com Plató i Aristòtil (segles V­IV a.C) afirmaven que la música podia representar diferents estats d’ànim, per això, tenia la capacitat de modificar els sentiments de les persones. Segons el tipus de música que escoltès, una persona podia ser bona o dolenta. Alguns estudiosos de la música es van ocupar d’investigar les notes, els intervals i les escales. Pitàgores (segle VI a.C) va ser el primer que va reconèixer que molts elements de la música (les altures i les durades, per exemple) es poden expressar perfectament amb números, i per això tenen una relació molt estreta amb les matemàtiques. Aristoxen (segle IV a.C) va escriure un tractat on exposava el sistema dels modes grecs (escales). L’orgue hidràulic és un intrument d’intervenció recent que no faltaven en els cors i orquestres a l’Antiga Roma. El fragment musical conservat és un vers d’una obra teatral de Terenci.