2. • Si volguéssim construir una ciutat hauriem de començar amb algunes totxanes.
• Aquestes totxanes estàn fetes de milions de granets de terra amassada i cuita
(argila cuita en una bòvila).
• Moltes totxanes juntes farien una paret
• Un seguit de parets ben situades i equilibrades
formarien un edifici.
• Molts edificis junts crearien una ciutat
Nivells d’organització del cos humà
3. • El cos humà s’organitza de manera semblant:
• Els cos humà comença amb unes cèlules vives (i aquestes cèlules per la seva part
han estat fetes amb tot de mol·lècules reunides i soldades entre sí).
• Moltes cèlules iguals juntes fan un teixit celular.
• Un seguit de teixits ben organitzats i treballant plegats amb un mateix objectiu creen
un òrgan del cos.
• Molts òrgans junts i coordinats configuren el sistema orgànic del cos humà.
4. NUCLI
Neutró (o)
Protó (+)
Electró (-)
Àtoms d’ hidrògen. Imatge obtinguda amb
microscopi d’electrons al 2008, pels científics Jannik
Meyer, Allex Zettl i altres col·legues de la Universitat
de California, Berkeley, segons la pàgina web
www.quora.com
Mol·lècula de pentazè (pentacene),
captada per un microscopi de força
atòmica (AFM) el 2009. S’hi poden
veure les 5 estructures hexagonals
de benzè unides linialment.
WWW.quora.com
Representació gràfica
d’una mol·lècula de benzè
(un hidrocarbur derivat del
petroli i quitrà d’hulla) que
presenta una estructura
a t ò m i c a h e x a g o n a l ,
responent a la fòrmula
C6H6 -6 àtoms de carboni
+ 6 àtoms de hidrògen-.
Representació de naftalè
(C10H8)
Imatges de molècules obtingudes
el 2013, per Felix Fischer del
laboratori de la Universitat de
Berkely.
ÀTOMS
MOLÈCULES
5. • Les cèlules són la part més petita amb vida pròpia que conté l’organisme.
• En el cos humà podem trobar una enorme quantitat de cèlules diferents: les
cèlules del cervell (neurones), les cèlules dels pulmons (neumocits), les cèlules
dels ossos (osteocits), etc.
cel·lula animal cel·lula vegetal
Animals i vegetals
CÈL·LULES
6. • Quan les cèlules d’estructura i funció similar s’ajunten i s’organitzen creen un teixit.
• Un conjunt de cèlules cerebrals creen teixit cerebral, un conjunt de cèlules pulmonars creen el
teixit pulmonar, etc. El mateix podríem dir en el cas de les plantes i els seus teixits vegetals.
Teixits vegetals
7. • Quan un grup de teixits que actuen en una funció específica es combinen entre sí creen un
òrgan.
• Els teixits cerebrals s’organitzen per a crear el nostre cervell; els teixits dels ossos
s’organitzen per a crear totes les peces del nostre esquelet; …
• Els diversos sistemes del cos humà són col·leccions d’òrgans treballant junts per a
desenvolupar una feina específica.
• El nostre cervell forma part del sistema nerviós, juntament amb l’espina dorsal i els nervis.
Aquest sistema capta i processa la informació del nostre medi i del nostre propi cos, i
genera les respostes adequades.
• Els nostres pulmons són part del sistema respiratori, juntament amb la laringe, el diafragma
i altres parts que ens ajuden a respirar.
• Els nostres ossos són part del sistema ossi, juntament amb els cartílegs, lligaments,
tendons…, que s’ocupen de mantenir la nostra estructura de suport.
8. • Tots els organismes, com són l’ésser humà, els animals o les plantes, depenen dels correcte
funcionament dels seus sistemes d’òrgans vitals per tal de poder subsistir i desenvolupar-se en
el medi en què viuen.
9. La diversitat d’organismes que hi
ha a la natura és una de les
riqueses més importants que
tenim a la terra, i l’hem de saber
conservar.
10. Hi ha éssers vius molt petits i elementals, que només es poden observar amb el microscopi.
També hi ha tots els éssers vius més desenvolupats, que coneixem millor i podem observar amb
la nostra vista
Els éssers vius - Divisió general.
Pluricel·lulars
amb teixits
però sense òrgansUnicel·lulars
Protozoos
Algues
Llevats
Bacteris
Pluricel·lulars
sense teixits
Algues
Fongs
amb bolets
Floridures
i fongs sense
bolets
Esponges
Molses
Pòlips
Meduses
Pluricel·lulars
amb òrgans
però sense aparells
Angiospermes
(Plantes amb
flors)
Gimnospermes
(Plantes sense
flors)
Falgueres
Alguna
mena de
cucs
Pluricel·lulars
amb aparells i
sistemes
Resta
d’animals
Menor complexitat Major complexitat
Pluricel·lulars
amb teixits
però sense òrgans
12. Nivells d'organització del cos humà >>> El jardí com a cos -I-
Còs humà Jardí
Nivell subatòmic partícules subatòmiques, connexions profundes...
Nivell atòmic Fertilitat del sòl, nutrició plantes, elements químics, càrrega elèctrica de les partícules,...
Nivell molecular
Relació entre les diverses matèries i diversos estats de la matèria: interacció entre elements ,
funcions fisiologiques de les plantes , hormones, pigments (clorofil·la, fitocrom...) teixits
vegetals, parts del vegetal, l'aigua en el sòl, cicle mat. orgànica ...
Nivell cel·lular Cèl.lula vegetal. Espècies de plantes, (tipus de roques, tipus de paviment, tipus de sòl,...)
Teixits Associació i composició amb roques, plantes, aigua, altres elements ...)
Òrgans
Escenes, parts i composicions dintre del jardí (gespa, plantacions concretes, tanques, pèrgoles,
talusos, estanys, basses, horts, parterres ...)
Aparells i sistemes
Components bàsics del jardí (Aigua, espai buït, camins i recorreguts, roques i paviments,
elements artificials, vegetació, fauna i home...)
Organisme Conjunt del recinte enjardinat
13. 1. Representa la silueta d’un cos humà (sencer o be en diversos fragments). Representa-hi a
dintre els diversos òrgans dels seus sistemes principals. Imagina que tot aquest conjunt de
sistemes dibuixen una mena de “jardí” interior del cos.
2. Imagina el plànol d’un jardí com si fos un cos, amb els seus òrgans i sitemes vitals
perfectament interconnectats. Pensa en quina funció desenvoluiparà cada part…
Exercicis